Catalunya no té un concert econòmic com el País Basc perquè no ho van voler les forces polítiques que tenien la majoria el 1977: el PSC, el PSUC i UCD. És el que ha afirmat Miquel Roca (Bordeus, 1940), un dels pares de la Constitució, durant la seva participació en el cicle Converses amb el degà al Col·legi d'Economistes de Catalunya. A més, el polític i advocat ha afegit que la veritable importància del concert no és el model tributari, sinó disposar de la inspecció fiscal, com Euskadi. "A vegades dic que ens haurien de fer un monument", assegura. Perquè discutim de diners, però no del que considera que és el veritable poder, que és tenir la inspecció.

"Em diran que soc un nostàlgic del consens. Ho soc, ho he estat i fa l’efecte que ho seguiré sent. No té sentit dissimular". Cap al final de la seva conferència, l’advocat i expolític Miquel Roca fa aquesta confessió davant d’un auditori que està a punt d’esclatar en aplaudiments. Acabem d’assistir a la segona edició de la Conferència Jaume Vicens Vives, amb la qual el Cercle d’Economia recorda aquella mítica trobada de 1958 en què l’historiador i teòric del catalanisme va parlar dels “capitans de la indústria” i, d’alguna manera, va significar la gènesi del Cercle mateix. I si l’any passat el físic Lluís Torner va dibuixar la Catalunya del futur, aquest any s’ha volgut reivindicar una determinada manera de fer política i d’entendre la democràcia en la figura d’un dels pares de la Constitució.

És paradoxal que al Círculo Ecuestre estiguin tan contents pel final de les restriccions de la pandèmia quan la seva raó de ser és la distància social. També podria semblar estrany que l’expresident d’un partit que es fa dir “socialista” sigui el gran reclam per als socis d’un club privat “de caràcter exclusiu”. Però la venerable institució s’ha omplert fins dalt per assistir a Agendas Cruzadas Madrid-Barcelona, una conversa entre Felipe González i Miquel Roca. Modera el columnista de La Vanguardia Joaquín Luna, que no és clar si deu interessar més al públic per les seves anàlisis de política internacional o pels consells per a la vida divorciada. Tafanejant entre les sales em trobo estampes cinegètiques, bustos de cérvols i un cartell enorme de quan es feien corrides de toros solemnement emmarcat. ¿I si el que uneix aquests senyors és l’afició de matar animals per esport? M’ho confirma l’aplaudímetre de l’acte: peta quan González elogia el rei Joan Carles I.

Aquests dies de pont constitucional m'he pres la llibertat de redactar un parell d'articles d'un hipotètic futur text, amb l'esperança que contribueixin a trobar una sortida democràtica al moment que vivim. Els hi envio a vostè, com a expert en la matèria, amb la confiança que em sabrà dir si vaig ben encaminat, si vol que n'escrigui més o si ho deixo aquí.

Miquel Roca ens rep al seu despatx. Està de gira de pare de la Constitució i la defensa com un instrument encara útil. Nascut sota les bombes nazis a Bordeus, ha convertit el diàleg i la moderació en la seva divisa.

L'expresident espanyol Felipe González ha tret ferro aquest dilluns de l'entrada de Vox al Parlament andalús, on el partit d'extrema dreta ha obtingut 12 escons. Per al socialista, l'auge del partit que lidera Santiago Abascal és "una anomalia més" davant la qual "tampoc cal preocupar-se tant". "Li hem regalat unes quantes anomalies a Europa i aquesta no la teníem. Bé, ja estem homologats amb una anomalia més", ha argumentat, recordant que l'ultradreta ja ha guanyat suports arreu del món.

L'expresident socialista del govern espanyol Felipe González i l'exdirigent de CDC i ponent de la Constitució espanyola Miquel Roca debatran sobre la vigència de la Constitució amb motiu del seu 40è aniversari. Serà un acte moderat per la periodista de Catalunya Ràdio Mònica Terribas el 3 de desembre a Barcelona. Així ho avançat Europa Press i ho han confirmat fonts de la Delegació del govern espanyol a l'ARA.

Ahir Miquel Roca, un dels set diputats que van redactar la Constitució, va anar al Congrés, cridat per una comissió que va impulsar el PSOE que es diu d’Avaluació i Modernització del Model Autonòmic. Va fer una defensa de la Constitució generacional, vital, gairebé, com ha fet sempre, insistint que el text té prou marge per ser interpretat sense que calgui reformar-lo. Va posar l’exemple del servei militar, que a la Constitució diu que és obligatori i que va deixar de ser-ho i no va passar res ni va caler tocar res. Va admetre errors (el Senat) però va estar en la línia de sempre de defensar l’obra per la qual passarà a la història. Per exemple, va recordar que la Constitució va ser aprovada a Catalunya amb el 90,5% de ‘sí’ dels vots emesos, i que qualsevol cosa que es pretengui fer a Catalunya hauria de tenir aquest suport. Bé, no cal dir que si a Catalunya aquella Constitució va tenir aquest suport entusiàstic va ser perquè certament era una millora substancial respecte al que teníem. Si vens de l’horror de la dictadura franquista i et donen per votar un text que parla de nacionalitats i regions, no hi ha color. No s’oblidi, també, que quan la Constitució va ser sotmesa a referèndum la Generalitat ja feia més d’un any que havia estat restablerta i el president Tarradellas ja havia tornat de l’exili, perquè el govern espanyol ho havia incentivat i permès, o sigui que els catalans tenien motius per pensar que allò anava de debò; això per no parlar de l’accés de la gent a una informació lliure en un moment en què no hi havia canals privats de TVE, ni TV3, ni xarxes socials, i en què el control ideològic de la societat era molt més fàcil que ara.

Desfilada de pares de la Constitució aquest dimecres al Congrés. Tant Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), José Pedro Pérez-Llorca (UCD) i Miquel Roca (CDC) –els que queden vius del pacte del 1978, no hi ha cap representant de l'arc de l'esquerra– compareixen a la comissió per actualitzar el model autonòmic, en què no assisteixen ni Podem, ERC i el PDECat només en qualitat d'observador, pendent de Roca. En una exposició de gairebé una hora, Herrero de Miñón -que va ser diputat de l'UCD, Aliança Popular i el PP– ha assenyalat que és "desitjable" la reforma de la carta magna però només amb les condicions que marca Mariano Rajoy i mai "extralegal", en referència a l'independentisme. Per això ha puntualitzat que, des del seu punt de vista n'hi ha prou amb una "mutació" de la Constitució a través d'un pacte concret entre els partits que no pas amb una reforma constitucional.

El jutge Santiago Pedraz ha citat com a testimonis per a la setmana del 13 de juny l'advocat de la infanta Cristina, Miquel Roca, i a directius de La Caixa i del Banc Sabadell que van intervenir en les presumptes negociacions amb Manos Limpias i Ausbanc per retirar l'acusació a la germana del rei pel cas Nóos. En una providència notificada aquest dimarts, Pedraz demana la declaració de 13 testimonis, entre els quals Roca; el director general de La Caixa, Jaume Giró; el subdirector del Sabadell, Gonzalo Barrettino; i l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa.

L'associació Catalans pel Seny, que agrupa uns 400 adherits en suport de la candidatura d'Unió que encapçala Ramon Espadaler, ha demanat avui disculpes a l'exdirigent de CDC Miquel Roca per utilitzar "sense la seva autorització" una frase seva en un anunci en suport a la llista electoral dels democratacristians.

L'advocat de la infanta Cristina, Miquel Roca, ha negat que la venda del palauet de Pedralbes s'hagi ajornat dos mesos per adaptar l'operació al procediment establert pel jutge instructor del cas Nóos, José Castro. En declaracions als mitjans a les portes del seu despatx, el lletrat ha assenyalat que la decisió de vendre la casa "ja està presa i ja està tot preparat".

L'advocat de la infanta Cristina, Miquel Roca, considera que la situació jurídica de la seva clienta és "insòlita" i que en el seu recurs contra la interlocutòria d'obertura de judici oral del cas Nóos es demana que la seva defensada "no pot constituir una excepció única".

La defensa de la infanta Cristina recorrerà davant l'Audiència de Palma la imputació pels delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals acordada pel jutge que investiga el cas Nóos, José Castro.