Fa exactament set dies se celebrava al Museu Cerdà de Puigcerdà la XXIII Jornada de la Professió Mèdica dins el marc de la Universitat d'Estiu Ramon Llull. Les ponents a les taules rodones van ser majoritàriament metgesses. De fet, a Catalunya hi ha majoria de dones a la professió mèdica, i entre les generacions més joves la proporció és del 70%, però no ha estat fins aquest 2025 que una dona ha presidit per primer cop un dels quatre col·legis catalans. En concret, aquest febrer de 2025, Elvira Bisbe, anestesiòloga de l'Hospital del Mar i fins ara vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, ha marcat una fita convertint-se en la primera dona presidenta d'aquest Col·legi des de la seva fundació el 1894.

La metgessa Elvira Bisbe (Barcelona, 1961) és la nova presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la primera dona que ocupa el càrrec des que es va fundar la institució ara fa 131 anys. Bisbe va ser vicepresidenta en la darrera legislatura liderada per Jaume Padrós, però està vinculada al col·legi des del 2010, quan va entrar com a vocal de la junta de govern que aleshores presidia Miquel Vilardell. La seva va ser l'única candidatura que es va presentar a les eleccions el passat mes de febrer i és de caràcter continuista, si bé remarca l'estil propi de la nova junta de govern. Concedeix a l'ARA la seva primera entrevista des que va accedir al càrrec.

La metgessa Elvira Bisbe (Barcelona, 1961) serà la pròxima presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la primera dona a ocupar el càrrec. La fins ara vicepresidenta de l'entitat la liderarà els quatre anys següents després d'haver presentat l'única candidatura a les eleccions a la junta de govern i delegats de l’Assemblea de Compromissaris dins del termini, que ha acabat aquest dissabte a les 14 hores.

El doctor Jaume Padrós, fins ara el president del Col·legi de Metges de Barcelona, deixarà el seu càrrec al capdavant de la institució el mes de març vinent. Padrós, de 66 anys, no es tornarà a presentar a la reelecció en els pròxims comicis del col·legi, que estan previstos per al mes de març.

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha guardonat amb els Premis a l’Excel·lència Professional una cinquantena de professionals de la medicina i d'equips assistencials que han destacat per l’excel·lència i la qualitat de la seva feina i trajectòria laboral. Els guardons es van lliurar per primera vegada fa dues dècades i són un reconeixement que s’atorga a metges de diferents àmbits que han destacat per representar valors essencials de la professió mèdica, com l’honestedat, el compromís, l’altruisme i la integritat.

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha advertit aquest dijous d'un increment significatiu dels casos d'intrusisme professional dins del col·lectiu mèdic en els darrers anys. En concret, des del 2020 el col·legi s'ha personat en 17 procediments legals contra persones acusades d'exercir com a facultatius sense tenir la titulació ni els coneixements per fer-ho, la qual cosa suposa un risc per a la salut de les persones. En els cinc anys anteriors, en canvi, només es va detectar un cas. El president del col·legi, Jaume Padrós, ha vinculat aquest increment de l'intrusisme a la falta de professionals i també a l'infrafinançament que a parer seu pateix el sistema sanitari, així com al "dinamisme" del sector a Catalunya en comparació amb altres territoris de l'Estat.

Si una cosa ens hauria hagut de deixar clara la pandèmia de covid-19 és la importància de tenir un sistema de salut pública sòlid i alhora flexible, preparat per a eventualitats que ja sabem segur que passaran. Tot i això, estem immersos en una dinàmica perversa: ens falten metges i infermeres, i tot indica que ens en faltaran més. Sembla que encara no hem après la lliçó del coronavirus i, si no ho fem ràpidament, serem massa fràgils davant d’una futura pandèmia. 

La Fiscalia investiga si la monja benedictina Teresa Forcades, llicenciada en medicina i teologia i doctora en salut pública, va receptar productes prohibits. El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va saber que Forcades hauria indicat presumptament a pacients fer tractaments amb clorit de sodi, que també és conegut amb les sigles MMS. És un exemple dels productes prohibits per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per a l’ús humà que, segons el COMB, Forcades va prescriure “en el marc de l’exercici professional” amb finalitats terapèutiques.

Els metges votaran el pròxim 22 de setembre qui volen que els representi els pròxims anys al capdavant del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). L’actual president, Jaume Padrós (Barcelona, 1959), opta a una tercera reelecció.

El departament de Salut ha incorporat l'última setmana uns 500 agents covid repartits en cadascun dels més de 400 centres d'atenció primària que hi ha a Catalunya. Un reforç de personal que ha de servir per alleugerir la càrrega de treball del personal sanitari, però els professionals adverteixen que no n'hi ha prou. "Tota ajuda és benvinguda, però el reforç dels gestors covid no és suficient, ni de bon tros", subratlla de manera rotunda el vicepresident del Col·legi de Metges i director del CAP Sardenya de Barcelona, Jaume Sellarès.

"Estem cansats de reconeixements i de copets a l'esquena". Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), resumeix amb aquesta contundència la sensació que plana sobre el sector sanitari després d'una pandèmia que, malgrat que ha posat de manifest les "fortaleses" del sistema, també n'ha evidenciat les "mancances". "Fins ara en trobàvem amb un discurs polític i mediàtic molt instal·lat que diu que tenim un dels millors sistemes sanitaris del mon. No és veritat", afegeix. És en aquest context que una àmplia representació de metges, infermeres i gestors han presentat aquest dijous un decàleg de reformes "profundes i urgents" del sistema de salut a Catalunya: reclamen més musculatura, millors condicions per als professionals i 5.000 milions d'euros en un període màxim de tres anys.

En les setmanes de més intensitat de la pandèmia del coronavirus, almenys dues persones es van fer passar per metges a Catalunya. Els dos casos, destapats per SER Catalunya, van passar a l'abril i s'han denunciat als Mossos d'Esquadra. Un d'ells ha ingressat a la presó, però el Col·legi de Metges de Barcelona assegura que són fets "puntuals" que es van detectar en poc temps. "L'abast es limita a dos casos i és un fenomen que ha passat sempre. Per això demanem a tots els centres que verifiquin les dades, perquè quan es creuen amb nosaltres s'aclareixen les sospites. S'ha actuat molt de pressa", defensa el president del Col·legi, Jaume Padrós.

Els professionals sanitaris han fet dos minuts de silenci en record dels companys que han mort fent front a la pandèmia del covid-19 aquest dijous a les 12 del migdia. L'homenatge s'ha fet des dels llocs de treball –hospitals, CAPs i altres centres– i sense concentracions, per mantenir les mesures de seguretat. Ha sigut una convocatòria conjunta dels col·legis professionals relacionats amb l'àmbit de la salut. Nou metges que estaven en actiu han perdut la vida a causa del coronavirus, segons ha informat el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Vuit treballaven a la demarcació de Barcelona i un a la de Lleida. "És just tenir un record emocionat i íntim per a tots ells", ha destacat el president del COMB, el doctor Jaume Padrós, en declaracions a l'agència ACN.

Una ginecòloga de Barcelona va denunciar davant els Mossos d’Esquadra una pintada al seu cotxe particular que la qualificava de “rata contagiosa”, segons va explicar la professional a l’agència Efe. La metge se la va trobar aquest dimarts quan anava a la feina: a més de la pintada en un lateral del vehicle, també li havien punxat dues rodes. “Al principi no m’ho podia creure. Vaig sentir sorpresa i tristesa per haver rebut aquest atac”, va assegurar la doctora, que ahir també va fer públiques les fotos de la pintada rebuda als seus comptes de les xarxes socials.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, demana al Govern que posi diners "de veritat" i "no pocs" al sistema sanitari per garantir que es pot fer front a l'avenç del coronavirus. Padrós ha insistit que garantir l'autoprotecció del personal sanitari ha de ser ara mateix "la prioritat número u", i no ha descartat que es cridin professionals jubilats o residents que ja han aprovat el MIR per disposar de més recursos humans. "En saben molt més que qualsevol ciutadà del carrer", ha remarcat. També ha demanat comptar amb recursos de la sanitat privada per descongestionar hospitals i l'atenció primària. "El sistema privat ha d'ajudar perquè el públic pugui arribar a tothom", ha remarcat, i ha recordat que a Catalunya més del 25% de la població té doble cobertura. Padrós ha assegurat que està convençut que ja s'estan tenint converses en aquest sentit.

En només un dia, les urgències de Vall Hebron ja han registrat un augment considerable de positius de Covid-19 respecte el dia anterior i els professionals sanitaris reconeixen que comencen a estar “col·lapsats”. La cap de medicina preventiva i d’epidemiologia de Vall Hebron, Magda Campins, atribueix també l'augment als nous criteris del protocol de Salut en relació al Covid-19 que obliguen ara a fer la prova a qualsevol persona “que consulta a urgències per clínica respiratòria aguda amb criteris d’ingrés”. Campins admetia que ahir ja havien omplert la planta de malalties infeccioses i que, avui, previsiblement, n’habilitarien una altra.

El president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, ha demanat en una piulada que el Congrés prohibeixi l'ús de les pilotes de goma per part dels cossos de policia espanyols –Policia Nacional i Guàrdia Civil-, després que quatre persones hagin perdut la visió d'un ull durant els aldarulls. "El Parlament no en va prohibir l'ús a Catalunya, sinó que d'acord amb les seves competències només va poder fer-ho amb els Mossos", ha precisat en una piulada.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, va alertar fa uns mesos del “malestar” i el “còctel explosiu” que vivia la professió mèdica, especialment els facultatius de primària.

Una noia jove va a les urgències d'un hospital per febre. Té càncer de mama i s'està “tractant” amb teràpies alternatives. La situació la va descriure fa un parell de dies a Twitter el doctor Joaquim Bosch Barrera, que va atendre la jove el mes de desembre a l’Hospital Josep Trueta de Girona. El relat del doctor de seguida va tenir una forta repercussió a les xarxes socials, fins al punt que ahir el departament de Salut i el Col·legi de Metges de Girona van anunciar que han obert una investigació per aclarir qui va ser la persona que oferia les teràpies alternatives a la noia. La pacient va morir fa pocs dies i el seu cas s’ha conegut gairebé al mateix moment que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha presentat un decàleg per definir quina ha de ser la conducta dels professionals mèdics sobre les teràpies complementàries.

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha sancionat un metge amb cinc anys d'inhabilitació per a l'exercici de la professió per haver practicat teràpies sense evidència científica en pacients amb càncer. Concretament, per haver posat en pràctica l'anomenat mètode Hamer (també conegut com a Nova Medicina Germànica). La junta de govern del Col·legi de Metges també ha fet un requeriment explícit al col·legiat perquè no torni a practicar ni a difondre en un futur "procediments no validats i sense evidència científica". El metge en qüestió té consulta a les demarcacions de Barcelona i Castelló.