“Si no som gent d’experiència, som uns inútils –defensava el teòleg, biblista i rector de Sant Pere de Reixac Josep Rius-Camps, que ha mort a Barcelona als 92 anys, a l'imprescindible llibre de converses amb Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, publicat el 2014–. Aquesta experiència té moltes maneres de concretar-se: amb l’estimació, el servei, el respecte per l’altre... Tot un conjunt de coses que fan que la persona se situï no per allò que veu o jutja, sinó per allò que experimenta. El que construeix una persona és un conjunt d’experiències que s’acaben d’afinar en prendre’n consciència, que al seu torn depassen completament tots els límits dels sensors i fins i tot del cervell. Estem depassant els nivells físics per passar als nivells espirituals”.

I Déu va castigar els humans obligant-los a parlar llengües diferents.

El 2019, l'editorial Fragmenta va convertir en objecte de debat els set pecats capitals de la mà de set assagistes de menys de 45 anys. La sèrie Pecats capitals reflexionava, a través d'assaigs breus, sobre el paper de sentiments com l'enveja, la mandra i l'avarícia des d'una mirada contemporània. Era un projecte arriscat i singular que va funcionar molt bé, tant pel que fa a vendes com també per les converses que va generar. "Es van organitzar conferències i clubs de lectura al voltant de la col·lecció, va posar en contacte els autors entre si i es va crear una mica de malla intel·lectual", explica l'escriptora, editora de Fragmenta i periodista Anna Punsoda.

Aquests dies, i arran de la mort d'Elisabet II, reina d'Anglaterra, s'ha fet referència moltes vegades a la Corona britànica. La institució monàrquica pren sentit en un objecte que la sintetitza i enclou, la Corona, un del centenar de símbols en què aprofundeix un llibre de referència fins ara inèdit en català, Diccionari dels símbols, dirigit pels historiadors de les religions Mircea Eliade (1907-1986) i Ioan Petru Couliano (1950-1991). "La corona es posa al cap i és aquí on resideix principalment el seu significat –comença el text–. D'aquesta manera és com indica la relació entre aquell que porta la corona i el que hi ha a sobre, el que el transcendeix. La corona representa la unió entre l'immanent i el transcendent, el diví i l'humà, el celestial i el terrenal; simbolitza l'accés a un nivell i a una força superiors, a la dignitat, a la reialesa i el poder".

"Vivim en una societat que provoca estrès i angoixa, però que alhora ens intenta blindar davant la mort, els perills i la intranquil·litat", afirma Marion Muller-Colard. Escriptora i teòloga protestant, diferencia entre el desassossec negatiu i un malestar existencial que ens preocupa, però que, alhora, pot donar fruits. "Si no et sents intranquil no hi ha creativitat, i això passa en tots els camps de la vida, no només en l'artístic -continua-. Invertim una gran energia en reglamentar les nostres vides, però no serveix de gran cosa, perquè sempre hi haurà algun imprevist que ens destaroti. Les calamitats ens fan mal, però alhora són motors de canvi". L'autora ha visitat Barcelona aquesta setmana per recollir el segon premi Abat Marcet per L'altre Déu, un dels dos assajos que se'n pot llegir en català, juntament amb La intranquil·litat. Tots dos els ha publicat Fragmenta.

"Els catalans hem normalitzat una situació anormal des de fa molt de temps: si volem llegir llibres de pensament, clàssics o contemporanis, ens hem de resignar a fer-ho en castellà", explica Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, que s'ha proposat corregir aquesta situació impulsant una nova col·lecció d'assaig contemporani, del segle XX i XXI, de la qual apareixeran un mínim de quatre títols l'any i que dirigeix el filòsof Joan-Carles Mèlich.

Des que va debutar amb els poemes de La tendra mà de cada arrel (Viena, 2005), Raül Garrigasait ha fet gairebé tots els papers de l'auca en el món de les lletres. Ha traduït –llibres de Nietzsche, Goethe, Plató i Bernhard, entre altres–, s'ha dedicat a l'edició de clàssics grecs i llatins des de la Fundació Bernat Metge, ha donat classes a la Universitat de Barcelona i ha escrit mitja dotzena de llibres més. Els últims tres han aparegut aquest 2020. Primer va arribar Els fundadors (Ara Llibres), sobre la història de la Bernat Metge; una mica més endavant, un assaig sobre La ira (Fragmenta), emmarcat en una sèrie sobre els pecats capitals en què també han escrit Anna Punsoda, Marina Porras i Jordi Graupera, i finalment ha publicat País barroc (L'Avenç), un llibre de memòries en què recorda moments decisius a l'hora de trobar la seva vocació professional, reivindica l'herència familiar i connecta amb les "restes de velles forces salvatges" que encara es poden trobar al Solsonès, la comarca on va créixer a la dècada dels 80.

Escriu Oriol Ponsatí-Murlà que l’avarícia és el pecat “més relatiu de tots”. Al llarg de la història, “ha pogut transitar amb força naturalitat” des del “vici” fins “al terreny de la virtut”. El professor, escriptor, traductor i director de la Institució de les Lletres Catalanes acut a dues definicions del concepte. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’avarícia és el “desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les” i, en una segona accepció, la “continència excessiva en les despeses”. El diccionari de la Real Academia Española, en canvi, en remarca sobretot la voluntat d’acumulació: “Afán desmedido de poseer y adquirir riquezas para atesorarlas”.

'Diàleg intercultural i interreligiós', de Raimon Panikkar, surt per primera vegada en català gràcies a Fragmenta. L'editorial està treballant en la publicació de l''Opera Omnia' Raimon Panikkar, que comptarà amb divuit volums, dels quals 'Diàleg intercultural i interreligiós' en constitueix la segona part del sisè. El volum ha estat coordinat per Xavier Serra Narciso i conté traduccions d'Ignasi Boada, Esteve Serra Arús i Marina Vallès.

Raimon Panikkar (1918-2010) va esdevenir llegenda “ja durant la seva vida”, que va ser extensa -gairebé 92 anys- i amb uns quants cops de timó que la fan més complexa i, al mateix temps, n’augmenten l’atractiu. Això devia pensar Maciej Bielawski, teòleg, escriptor, pintor i professor universitari, que poc després de la mort del pensador es va decidir a dedicar-li la primera biografia. Panikkar. Un uomo e il suo pensiero va ser publicada en italià el 2013 i ara arriba en versió catalana i castellana, totes dues traduïdes pel filòsof Jordi Pigem i en una edició acurada a càrrec de Fragmenta.

L'editorial Fragmenta publica en català 'L'experiència vèdica', la gran antologia de les escriptures vèdiques traduïdes i comentades per Raimon Panikkar. L'obra, de més de mil pàgines, recull els grans textos sagrats de la tradició hindú. Panikkar va dedicar més de deu anys a traduir-los i estudiar-los, tasca que va donar lloc a l'obra 'The vedic experience' –que Fragmenta ja va publicar en versió abreujada, amb el títol d''Iniciació als Veda'–. Ara, amb el llibre 'L'experiència vèdica', traduïda per Esteve Serra Arrús i coordinada per Xavier Serra Narciso, arriba al català la versió íntegra de l'obra.

Un cicle de xerrades amb la participació de 16 intel·lectuals commemorarà entre el setembre d'aquest any i l'abril del 2014 el tercer aniversari de la mort del filòsof, teòleg i escriptor Raimon Panikkar, mort el 26 d'agost del 2010 a casa seva, a Tavertet (Barcelona). El cicle està organitzat per la Fundació Vivarium Raimon Panikkar, la Institució de les Lletres Catalanes i Fragmenta Editorial, i comptarà amb la col·laboració de l'Institut d'Humanitats de Barcelona i Casa Àsia.

L'hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga de la Terra. No depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d'un únic llibre sagrat −tot i el respecte que atorga als Vedes−, ni d'una única doctrina o dogma, ni d'un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols no depèn d'una única forma d'entendre la realitat. En l'arrel mateixa de l'hinduisme hi ha el profund reconeixement de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser, la sacralitat de l'univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. I, convé ressaltar-ho, la sacralitat de la nostra pròpia essència, el reconeixement que la totalitat del cosmos és el reflex de la realitat absoluta. La tradició hindú té com a pilars valors com ara l'acontentament, l'austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar, l'entrega, la devoció i la noblesa.

Aquest octubre arriben dos nous projectes editorials en llengua catalana. Les propostes de Males Herbes i Edicions del Periscopi neixen marcades per la crisi general −i la del sector−, una situació que pretenen suavitzar a partir de la innovació i l'esforç. Tot i que n'hagi coincidit l'aparició, tots dos projectes arrenquen de lluny. "La nostra idea de fer una editorial que publiqués el que fins llavors havíem de llegir en castellà arrenca dels anys universitaris", diu Ramon Mas, que juntament amb Ricard Planas han fundat l'editorial Males Herbes, que s'estrena amb 'Bressol de gat', una novel·la inèdita en català de Kurt Vonnegut, un dels escriptors nord-americans més divertits −i perspicaços− de la segona meitat del segle XX. "Al principi volíem centrar-nos únicament a publicar ciència-ficció −recorda Mas−. Ara hem ampliat el camp de batalla i diem que publicarem novel·la i contes no estrictament realistes".

Quan el maig del 2007 van aparèixer els primers títols de Fragmenta, Inês Castel-Branco i Ignasi Moreta tenien 30 i 27 anys, respectivament. "Ens hi vam posar perquè trobàvem a faltar alguna cosa", diuen tots dos. "En aquells moments no hi havia cap editorial que abordés el fet religiós des d'un punt de vista no confessional; el nostre projecte ha volgut ser des d'un primer moment rigorós i empàtic, ens agraden les coses ben fetes i ens irrita la frivolitat; d'altra banda, volem mostrar que el fet religiós també és factor d'humanització, la nostra cultura no s'entén, sense aquest element: les generacions anteriors van patir els estralls del nacionalcatolicisme, i tot sovint s'ha vinculat la religió amb una sèrie de connotacions i valors que han produït al·lèrgia -i amb raó".

Fa anys que escriu sobre la crisi en què està immersa la societat occidental. La recessió econòmica que patim des del 2008 és només una de les seves cares.

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat avui la concessió de la Creu de Sant Jordi a Lluís Duch. Nascut a Barcelona l'any 1936, Duch és doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona i de l'Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. S'ha interessat des de fa més de trenta anys per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu impacte en els universos religiosos i polítics. La seva Antropologia de la vida quotidiana (en sis volums) té com a referència més important la situació de les transmissions efectuades per les estructures d'acollida. Ha traduït al català i al castellà escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És autor de més de 50 llibres i opuscles, i de 300 articles i col·laboracions en obres col·lectives.