Les converses amb Josep Rius-Camps

BarcelonaEl format imprès, el paper enquadernat, la tranquil·litat de passar les planes i les pauses entre capítols són, per aquells enigmes de la confluència, els millors aliats per endinsar-nos en una conversa feta de mirada i paraula, és a dir, de presència. Furtius, però amb respecte i permís, la transcripció d’una conversa ens permet fluir entre els detalls d’una manera serena, sentint el privilegi no només de ser-ne el lector, sinó de rebre tot allò que es comparteix. Les veritables converses no són juxtaposicions d’egos, sinó maneres de vincular experiència, i els llibres que les recullen són autèntics regals per anar desgranant, de mica en mica.

Un exemple d’aquesta cura per una paraula lligada a la vida que nodreix, sense vanitat ni espectacle, amb caliu i tendresa, el trobem al volum Converses amb Josep Rius-Camps, que l’editorial barcelonina Fragmenta va publicar en català l’any passat i que aquests dies es presenta en traducció al castellà. De la mà de l’editor Ignasi Moreta, el teòleg, biblista i rector de l’església de Sant Pere de Reixac, Josep Rius-Camps, nascut a Esparreguera l’any 1933, ens convida a recórrer la seva peripècia vital i intel·lectual fora de tot convencionalisme. Empès per la seva necessitat investigadora i crítica des de ben jove, les diverses converses són una bona manera per aproximar-nos a les seves recerques acadèmiques independents, però també, de manera amena i encisadora, ens serveixen per conèixer aspectes personals ben curiosos i reflexions suggeridores fetes des de la seva òptica inclusiva, en què els fets pesen més que la teoria, com ell mateix afirma: “Si no som gent d’experiència, som uns inútils. Aquesta experiència té moltes maneres de concretar-se: amb l’estimació, el servei, el respecte per l’altre..., tot un conjunt de coses que fan que la persona se situï no per allò que veu o jutja, sinó per allò que experimenta. El que construeix una persona és un conjunt d’experiències que s’acaben d’afinar en prendre’n consciència, que al seu torn depassen completament tots els límits dels sensors i fins i tot del cervell. Estem depassant els nivells físics per passar als nivells espirituals”.

Descartant etiquetes

Per Josep Rius-Camps, es tracta del fet que la gent descobreixi la seva capacitat interior, sense proselitisme cap a una creença determinada: “El que m’interessa és la consciència. Que tinguem consciència de ser persones. Jo no pertanyo a cap tribu, tinc una família molt maca però no depenc d’ella. Jo sóc prevere però no depenc del món clerical. Jo sóc catòlic però no em sento enemic d’un que no ho sigui. A mi m’ha tocat aquesta parcel·la perquè hi he nascut, un altre naixerà en una altra i serà budista o el que sigui. No m’interessa per res, això. M’interessa la consciència, que és universal. Per això ens serveix el model de la física quàntica, perquè no és localitzable. És molt bo quan sintonitzem en el mateix llenguatge. Però si el llenguatge ens separa, malament, perquè l’experiència és comuna”.

Així mateix, ens alerta que aquest treball interior també té una dimensió comunitària que pot desvirtuar-se fàcilment quan entren en escena jocs de poder i interessos propis: “La consciència que dóna l’Esperit és una capacitat innata que, si la desplegues, et permet anar molt més enllà d’on tu aniries. Ara bé, l’has de desplegar, i el secret rau a saber-la desplegar, que t’ensenyin a desplegar-la. Aquesta hauria de ser per mi la funció de la comunitat creient, ensenyar a desplegar aquesta capacitat, que no quedi adormida. Malauradament, hi ha qui s’ha adonat d’això, però se n’ha servit per crear grans grups, grans moviments...., se’n serveixen per al poder (com passa amb els moviments carismàtics, amb els evangelistes...). I això no va per aquí”, comenta Rius-Camps, convençut del fet que “tots tenim una possibilitat activable de descobrir aquesta dimensió espiritual” defugint les etiquetes. “Hi ha moltes persones que no són creients que estan en la línia del projecte de Déu. Sortir de si mateix, ajudar l’altre, gent que treballa per la pau i la justícia...”, conclou el teòleg.

Mística: connexió conscient

Malgrat el possible desgast d’expressions com espiritualitat o experiència mística en el nostre temps, persones com ell ens les tornen a carregar de significat, un significat que no és elitista ni es queda relegat a l’àmbit de les idees: “Quan dic mística, no cal anar a buscar Sant Joan de la Creu: són experiències que podem tenir tu i jo al carrer, si vols. O sigui: depassar el límit. A mi m’ha passat, en la tasca intel·lectual. De cop i volta s’il·luminen una sèrie de coses perquè les has posades en la línia més favorable, de tal manera que, sense voler, treballes ja en una tasca conjuntament amb un altre, no treballes sol. En el fons estem participant tots d’aquesta consciència universal, que té nom propi en cadascú. El secret és que cadascú treballi aquesta parcel·la. No cal ser cristià ni ser creient. Si estàs en la línia de la creació, actua”.

Aquest posicionament enriquidor, pel bé comú, ens proposa també una lectura experiencial dels Evangelis que fuig, com no pot ser de cap altra manera, d’una visió encarcarada i mitificada, per proposar interpretacions acurades i alliberadores. Hermenèutica de cor i ment que, sense buscar el proselitisme, ens acosta al seu enamorament de Jesús i l’obertura que això suposa: “Ser cristià ho identifico amb una experiència, no pas amb una professió de fe intel·lectual, però aquesta experiència l’has de poder compartir amb tothom sense necessitat d’explicitar-la. I aleshores descobreixes en altres persones experiències semblants que no porten etiqueta”.