Hi havia expectació aquest dijous al Cercle d'Economia per escoltar la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ja que parlava d'un tema que genera polèmiques polítiques i demagògiques: la immigració. Precisament aquest fòrum d'opinió presidit per Teresa Garcia-Milà va emetre fa uns dies una nota d'opinió en la qual reclamava modular l'arribada d'immigrants i alinear-la a un nou model econòmic basat en una productivitat més gran. I també exigia una "veritable política d'immigració". Saiz, acostumada a difondre les consecucions de l'executiu de Pedro Sánchez (fins i tot s'ho va fer venir bé per acabar les declaracions als periodistes abans d'entrar amb un No a la guerra), no va satisfer del tot quan li van fer preguntes.

La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha defensat amb vehemència la regularització extraordinària anunciada per l'executiu. En una conversa amb la presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, ha afirmat que "la immigració ordenada i integrada és la peça clau per sostenir la prosperitat econòmica de les pròximes dècades". Ha aplaudit, a preguntes de la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, que hi hagi comunitats autònomes, com Catalunya, que reclamin competències en matèria d'immigració dins del marc constitucional. Ha admès que hi ha qüestions, com ara la sanitat i altres, que requereixen una gestió de proximitat.

Avui fa un mes de l'accident de Gelida en què va morir un maquinista en pràctiques, que va enfonsar definitivament Rodalies en el caos, gentilesa històrica de Renfe, Adif i el ministeri de Transports (i que, per cert, va afectar l’AP-7 notablement).

La primera nota d'opinió del mandat de Teresa Garcia-Milà al capdavant del Cercle d'Economia se centra en un fenomen, la immigració, que tots els partits polítics, els uns i els altres, utilitzen més com a eina electoral i de disputa que per trobar-hi solucions. Cal un debat serè i profund per fer-hi front, ja que és una qüestió estructural. En els darrers anys, tant Catalunya com Espanya han viscut un auge de nouvinguts que, sense ser l'únic factor, ha incidit en l'alça dels preus de l'habitatge donat que l'oferta no ha aconseguit satisfer una demanda accelerada, i ha pressionat també els serveis públics. En poc temps, en comparació amb altres països, som molts més. D'aquí que aquest prestigiós fòrum d'opinió, que té socis que li aporten una ideologia bastant transversal, hagi optat per fer la seva nota d'opinió, el document mitjançant el qual marca posició sobre grans temes, sobre una matèria que acostuma a tractar-se des de la política de manera demagògica. No hi ha receptes màgiques ni solucions fàcils per a una qüestió complexa i amb molts vessants, des de l'econòmic o laboral al social, que ha caigut massa en mans dels discursos populistes.

El Cercle d'Economia ha decidit entrar en una matèria central que provoca debats i fins i tot enverina la política: la immigració. En una nota d'opinió, un document a través del qual aquesta entitat es pronuncia sobre qüestions essencials, el Cercle reclama al PSOE i al PP un pacte per ordenar la immigració, que requereix, argumenta, ser tractada com una política d'estat. El document, titulat La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social, retreu la manca d'una "veritable política immigratòria" a Catalunya i Espanya i l'aplicació "d'una successió de respostes reactives i fragmentàries", com ara la regularització anunciada pel govern espanyol, que veu necessària però alhora com "la constatació d'un fracàs, que no hauria de perpetuar errors del passat". Una de les recomanacions del Cercle és revisar la política d'arrelament, poc utilitzada en altres països, i que tot i ser concebuda com a excepció s'ha convertit en la via més ordinària d'accedir a la residència i al treball. l, a més, contribueix a precaritzar el mercat laboral, a fomentar un model econòmic de salaris baixos en el qual no creix prou la renda per càpita i a generar un efecte crida que incrementa la immigració irregular. Sense definir com, el Cercle defensa "modular" l'entrada d'immigrants i alinear-la amb l'objectiu de canviar cap a un model econòmic de més productivitat i menys intensiu en mà d'obra de salaris baixos.

Des de fa anys l'arribada de turistes no ha parat de créixer. Una allau de visitants constant que té una traducció econòmica. El turisme s'ha convertit en un sector estratègic: representa al voltant d'un 11% del PIB català, aportat, principalment, pels més de 20 milions de turistes estrangers que es van registrar l'any passat, una xifra que s'ha més que duplicat en només 25 anys. Es tracta d'un creixement sense precedents que també ha tingut conseqüències per als veïns, amb la massificació dels centres de les ciutats i la pèrdua de la identitat local, així com la desaparició de milers de pisos del mercat de l'habitatge per a la reconversió en apartaments turístics, molt més profitosos que un lloguer convencional.

"A nivell econòmic, per descomptat no és un bon acord, però és més o menys tolerable. Una altra cosa és el cost polític". Amb aquestes paraules ha descrit l'acord comercial entre Brussel·les i Washington Ignacio García Bercero, analista al think tank Bruegel i durant 35 anys negociador comercial de la Unió Europea. En un acte aquest dijous al Cercle d'Economia sobre l'impacte dels aranzels, García Bercero ha lamentat l'estratègia de la Comissió Europea davant de l'agressiva ofensiva comercial del govern nord-americà de Donald Trump: "S'ha donat una certa imatge de debilitat de la UE", ha opinat, ja que la UE ha acabat signant un acord que és "clarament il·legal" des d'un punt de vista internacional.

Una assignatura pendent de Catalunya és millorar en la transferència de tecnologia, és a dir, el procés de passar del coneixement fruit de la recerca científica i tecnològica a solucions o aplicacions pràctiques per al mercat. És un element essencial de la innovació i, per extensió, per millorar la productivitat, la variable que assegura el progrés a llarg termini. Euskadi a l'estat espanyol, i Flandes, a Bèlgica, són dos referents als quals mira Catalunya i que es caracteritzen per tenir uns ecosistemes innovadors bolcats en la indústria.

Jaume Guardiola fa un pas al costat i abandona la vida pública; almenys de moment. El fins ara president del Cercle d'Economia i també president del patronat de la Fundació Esade es jubila. La setmana passada es feia efectiu el relleu al Cercle, la catedràtica Teresa Garcia-Milà, i aquesta setmana s'ha oficialitzat el relleu al capdavant de la Fundació Esade, Anna Xicoy. Guardiola deixa pas a dues dones, que en tots dos casos seran les primeres a exercir aquests càrrecs. Exconseller delegat del Banc Sabadell i prèviament del BBVA, Guardiola també va presidir la comissió econòmica del Barça entre 2021 i 2022. Casualitats de la vida, l'exbanquer va ser l'amfitrió de les jornades del Cercle en què l'opa del BBVA al Sabadell, els dos bancs de la seva vida, va ser el centre del debat.

Teresa Garcia-Milà (Barcelona, 1955) ha agafat el relleu de Jaume Guardiola al capdavant del Cercle d'Economia per als pròxims tres anys. La catedràtica en economia s'ha guanyat el títol de ser la primera dona a presidir l'organisme en 67 anys d'història, i assegura que la seva voluntat és la de continuar les iniciatives treballades per l'anterior junta. Garcia-Milà, de perfil més acadèmic que els seus predecessors, apunta al repte de la productivitat i la necessitat de redefinir el model de finançament autonòmic com els punts clau de l'economia catalana els pròxims anys.

Un llarg aplaudiment ha ressonat a l'auditori del Cercle d'Economia aquest dilluns a la tarda. Era un dia gros a la institució. No només s'ha celebrat la presa de possessió oficial de l'economista Teresa Garcia-Milà com a nova presidenta –que serà la primera dona a exercir aquest càrrec des que es va fundar el 1958–, sinó que també ha estat l'escenari del comiat del president sortint, Jaume Guardiola, un ja històric directiu del sector bancari i que s'ha guanyat, en els últims tres anys en què ha estat al capdavant del Cercle, la simpatia del sector empresarial i institucional.

El centre tecnològic Leitat passa per un moment de reestructuració. Després d'uns anys difícils, en què l'entitat vallesana es va veure abocada a un ERO de 114 treballadors i un deute acumulat que li complicava l'existència –ha sobreviscut en gran part gràcies a la injecció pública de quasi una desena de milions per part de la Generalitat–, ara el centre busca entrar en una nova etapa de la mà d'un nou president, Ramon Pastor, una personalitat ja històrica del sector tecnològic català. Alhora, el Cercle d'Economia tindrà una dona com a presidenta per primera vegada a la història, i Carles Puig de Travy repetirà com a degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Aquests i molts altres són alguns dels principals fitxatges de directius de la setmana.

La catedràtica d'Economia Teresa Garcia-Milà ha estat nomenada aquest dijous nova presidenta del Cercle d'Economia i ha rellevat Jaume Guardiola. Es tracta de la primera dona a ocupar aquest càrrec en els seixanta-set anys d'història d'aquesta organització que aplega més de 1.500 empresaris, directius i representants del món econòmic, acadèmic i social. La candidatura de Garcia-Milà era un secret de domini públic, i ha estat l'única presentada per dirigir la institució. El termini per presentar candidatures s'acabava aquest dijous 26 de juny i no ha tingut competència. Així, dilluns es farà l'acte oficial de presa de possessió per part de la nova junta que afronta un mandat de tres anys (2025-2028).

Quin impacte tenen els avenços en intel·ligència artificial sobre la política industrial i l’organització del mercat de treball? Com han de canviar les polítiques industrials davant el nou ordre mundial? Aquestes són les preguntes que han procurat respondre tres economistes reputats: Richard Blundell, professor de política econòmica a l'Escola Universitària de Londres; Pinelopi Goldberg, catedràtica d'economia a la Universitat Yale, i Preston McAfee, economista distingit a Google i execonomista en cap a Microsoft; en un acte organitzat pel Cercle d'Economia i la Barcelona School of Economics (BSE) i conduït per l'economista Andreu Mas-Colell.

Les jornades organitzades pel Cercle d'Economia ens han deixat amb una dialèctica molt decebedora i vella entre sociovergència i tripartit d'esquerres. Els partits del Procés havien obert un forat immens per a qui estigués disposat a posar al centre la reforma del model econòmic de Catalunya. Salvador Illa ha arribat al poder instal·lant-se en aquest camp per córrer. Però, de la mateixa manera que tothom sap que els bons números macroeconòmics d'Espanya no tenen cap traducció en la vida real ni surten de reformes de fons (Miquel Puig s'ha cansat de recordar en aquestes pàgines que l'economia espanyola i la catalana fa 30 anys que no incrementen la productivitat, que creixem a còpia d'importar treballadors low cost inflant una bombolla que tard o d'hora farà petar l'estat del benestar), les propostes del centreesquerra i el centredreta per al post-Procés irradien una manca d'ambició estratosfèrica. Com que tot el que el centre radical posa sobre la taula sona a continuar allargant l'agonia d'un model essencialment fraudulent, s'obre un nou forat de credibilitat que les noves dretes aprofiten de manera perfectament lògica.

Aquest matí estan programades dues votacions del conclave, a Roma. Com que el degà dels cardenals va donar la pau doblement al cardenal Parolin, s’ha llegit entre línies que, aquesta vegada, Parolin desmentirà la dita, entrarà cardenal al conclave i en sortirà papa. Ja ho veurem, perquè Pietro Parolin ha fet campanya, que va començar abans de la mort del papa Francesc, i hi ha cardenals que no els ha agradat que es postulés. Parolin és un diplomàtic més que un pastor, és l’actual secretari d’Estat i és l’home que encaixa en la idea que després d’un papa polonès, un altre d'alemany i un altre d'argentí, el Vaticà hauria de posar ordre a la casa i tornar a un papa italià, coneixedor del que passa a l'organització política i econòmica, la Ciutat del Vaticà, i a l’Església, de manera que s’acabin els “invents” (paraula que remet a la visió eurocèntrica de l’Església). Però ja ho veurem.

Poc podia pensar el president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola, que dues de les tres reunions anuals sota el seu mandat serien terreny de discussió pel futur dels dos bancs que han format la seva trajectòria professional i vital fins fa tot just cinc anys. Si bé l'any passat la reunió del Cercle –que va caure en ple anunci de l'opa del BBVA al Banc Sabadell– va ser una clara demostració de força dels dos bancs, amb una assistència desmesurada d'executius del Sabadell que omplien les cadires de l'auditori; aquest any la discussió s'ha portat als faristols, en què cap dels ponents s'ha deslliurat de contestar a la pregunta "i l'opa, què?".

La desigualtat creix a Europa, però ha caigut en els últims anys a Espanya gràcies a la bona marxa del mercat de treball. Aquesta és la conclusió de la taula rodona organitzada aquest dimecres pel Cercle d'Economia, en la qual han participat el professor de la City University of New York (CUNY) Branko Milanovic, l'economista senior del Banc d'Espanya Laura Hospido, i el subdirector de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea, el think tank de la banca i altres grans empreses espanyoles), José Ignacio Conde.

Una nova crida a la integració europea, aquesta vegada de part de l'exgovernador del Banc d'Espanya i futur director del Banc de Pagaments Internacionals Pablo Hernández de Cos, que ha fet una crida a eliminar les barreres comercials dins d'Europa com a mesura per sobreviure a la política aranzelària del president dels EUA, Donald Trump. Ho ha dit a la Reunió Anual del Cercle d'Economia, en què ha assegurat que "en un context de potencial desglobalització, això comporta una pèrdua de productivitat, i la manera de compensar-ho és amb una integració europea més gran".

El PP ha evitat fins ara posicionar-se obertament sobre l'opa del BBVA al Banc Sabadell. Per això, aquest dimarts totes les mirades se situaven sobre el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, que ha participat en les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona. El dirigent conservador tampoc ha explicat què pensa sobre aquest procés –ha dit que la seva opinió és "irrellevant"–, però sí que ha afirmat: "A mi m'agrada la competència bancària". Sobre el que sí que ha volgut mostrar el seu rebuig obertament ha estat sobre la consulta pública que va proposar aquest dilluns el president espanyol, Pedro Sánchez. "No em sembla seriós", ha defensat Feijóo, que ha qualificat aquesta consulta d'una "frivolitat impròpia d'una economia de l'euro".