Teresa Garcia-Milà: "Un model de finançament que no permeti que totes les autonomies s'hi apuntin farà fallida"

BarcelonaTeresa Garcia-Milà (Barcelona, 1955) ha agafat el relleu de Jaume Guardiola al capdavant del Cercle d'Economia per als pròxims tres anys. La catedràtica en economia s'ha guanyat el títol de ser la primera dona a presidir l'organisme en 67 anys d'història, i assegura que la seva voluntat és la de continuar les iniciatives treballades per l'anterior junta. Garcia-Milà, de perfil més acadèmic que els seus predecessors, apunta al repte de la productivitat i la necessitat de redefinir el model de finançament autonòmic com els punts clau de l'economia catalana els pròxims anys.

Quines són les prioritats d'aquesta nova etapa del Cercle?

— Jo he heretat una feina del Cercle molt llarga i he estat molt lligada a l'última junta. Per tant, tinc molt d'interès en continuar tot allò que s'ha anat fent, perquè té molt de valor. Òbviament, mantindrem la reunió anual i seguirem fent totes les conferències que fem i les noves activitats que s'han introduït en l'últim mandat. S'ha llançat l'IPI, la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació que presideix Xavier Vives, una persona que és una autoritat en aquest tema. Jo hi he posat molta il·lusió, és una iniciativa que ha sortit de l'anterior junta, però m'he compromès a reforçar-la. L'IPI vol ser un think tank i un action tank. Al Cercle, encara que de vegades ens anomenen think tank, creiem que encara no ho som, perquè no tenim la profunditat per poder treballar internament els temes. Però volem anar una mica més enllà i amb l'IPI el que volem és que realment hi hagi un equip que vagi produint un pensament nou, però també que vagi acompanyat de l'acció. No ens volem quedar només en l'anàlisi del tema, la problemàtica de la productivitat, i com podem millorar la productivitat i la innovació, sinó que es vol, una vegada això s'hagi identificat, veure quines accions podem fer.

Què n'han extret fins ara?

— Al final, la productivitat ho toca tot, molts dels problemes que hi ha a l'economia estan lligats a la productivitat. El Cercle va tenir l'encert d'identificar com a punt central el problema de la productivitat a Catalunya i a tot Espanya, però sobretot a Catalunya, perquè hem perdut posicions respecte a Europa i també respecte a altres comunitats autònomes. Hi ha coses identificades que són clau, com ara la composició sectorial. Si produíssim coses d'alt valor afegit i res més, tindríem una altíssima productivitat. Però tenim turisme, que és una part important, que no volem que no hi sigui, però té una productivitat relativament baixa. També hi ha els serveis: cada vegada hi ha més serveis a les persones. Aquests serveis els volem, perquè, a més, la gent gran l'hem de cuidar. I molta d'aquesta activitat la cobreix la gent immigrant. Això ho volem seguir tenint.

El problema és la qualitat?

— Exacte. De fet, va ser el Cercle qui va posar sobre la taula aquesta discussió política. Fins llavors tots els polítics deien que el PIB d'Espanya, i el de Catalunya, creix molt més que qualsevol altre país europeu. I és veritat. El problema és que el denominador també està creixent. Perquè estem creixent en producció, estem integrant molts nous treballadors, molts d'ells immigrants, i una part important d'aquests van a parar a sectors de baixa productivitat. Llavors, sabem que un element de problemàtica és la composició sectorial, també sabem que la grandària de les empreses té un impacte. És a dir, amb la mateixa grandària, les empreses catalanes són igual de productives que les alemanyes. Però, a mesura que vas augmentant la grandària, quan les economies escalen, ets més productiu. Aquí tenim moltes empreses molt petites, i menys de mitjanes i de grans. Per tant, aquest és un altre tema que està identificat. Estem intentant analitzar per què les polítiques d'innovació no acaben d'arribar, i aquest és un tema que portarà cua. Estem també convençuts que Catalunya té una base i un fons capaç de tenir activitats de valor afegit. Aquí som potents. I dins d'Espanya, m'atreviria a dir que som la regió més forta en recerca en molts àmbits.

A partir d'ara què hem de fer?

— Desenvolupar i innovar. Hem de portar el coneixement científic a la producció. I això és el que ens permetrà tenir activitats de més valor afegit. Jo crec que tenim possibilitats perquè la base hi és.

Hi ha un problema de manca d'inversió?

— També, sí. Fixeu-vos que tenim moltes start-ups, però el que ens falta és poder-les escalar, i arribar a tenir empreses, el que en diuen unicorns, que són empreses que ja tenen una grandària i una xarxa. I aquí, el tema de finançament és important. En aquest sentit, seria molt important que Europa fes el pas de crear el mercat de capitals únic, que ara n'hi diuen Unió d'Estalvis i Inversions. Que hi hagi una circulació lliure de capitals. Una part important de la inversió que arriba a aquestes empreses és nord-americana però, en realitat, hi ha molt estalvi europeu que acaba posicionant-se en fons d'inversió americans que després tornen... Això no pot ser. Hem de ser capaços que l'estalvi europeu arribi a finançar les empreses europees.

En l'acte de relleu de la presidència del Cercle, vostè va dir que volia que la institució tingués més presència. Com?

— Aquest és sempre el punt aspiracional de tots els presidents. Nosaltres hem fet moltes notes d'opinió i al que aspira el Cercle és a millorar el progrés econòmic i social. No anirem cap a interessos particulars, sinó a l'interès global. I això passa per fer arribar propostes i accions als governs. Pensem que aquí a Catalunya ja ens escolten i tenim una relació molt fluïda tant amb el govern de la Generalitat com amb l'Ajuntament. De vegades ens fan cas i de vegades no, això ja depèn. A Madrid el govern central també ens escolta i estan pendents del que fem, però potser d'una manera més indirecta. Però la societat fora de Catalunya ens coneix menys. A mi m'agradaria presentar algunes opinions de les que tenim també a Madrid, a Bilbao o a València.

En 67 anys és la primera vegada que hi ha una presidenta. Això és l'inici?

— Això sempre és l'inici. Si mireu la història del Cercle, a les primeres imatges, tots són homes. Fins l'any 71 no hi va haver la primera sòcia, la Magda Ferrer Dalmau, que ho va aconseguir després de més de deu anys demanant-ho. Des d'aleshores hem avançat molt. Ja hi havia molta presència de dones en les juntes, però des de Javier Faus que les juntes són paritàries. On hem d'avançar més és en captar més sòcies.

Un dels temes candents d'aquesta legislatura és el finançament autonòmic. Quin és el criteri del Cercle en aquests moments?

— El Cercle va fer una nota bastant profunda el 2018 i una segona no fa massa. Serà molt important què ens diran els governs el dia 14 de juliol. El posicionament del Cercle es basa en el fet que el model actual està caducat i és molt ineficient. S'ha de canviar substanciament, no creiem en petits ajustos del model. Considerem que s'ha d'anar cap a un model federal, en el sentit que les comunitats autònomes tinguin no només la responsabilitat de despesa, sinó també la responsabilitat d'ingrés. El que proposem és un model en el qual les bases fiscals es comparteixin i, per tant, les autonomies puguin posar impostos i dissenyar-los sobre la base de l'IRPF, però també el de societats, per què no? Hi ha maneres de fer-ho bé. Òbviament hi ha d'haver un IVA comú, perquè és la norma, però hi ha espai per poder fer coses autonòmicament. I, en aquest sentit, la nostra proposta és compartir bases fiscals, per tant, cada estament, el govern central, cada autonomia posa impostos sobre aquesta base fiscal a la seva manera i els recapta. La nostra proposta és que cada nivell de govern recapti els impostos que li corresponen. Una vegada tens això, llavors crees el nivell de solidaritat. I aquí, quanta solidaritat? Això serà un acord polític. Aquí no ens hi fiquem. Si es fa bé, i s'hauria de fer bé en aquest cas, el nivell de solidaritat serà ordinal.

— El sistema actual de finançament té dos passos. El primer és una redistribució, que és ordinal. I després hi ha una sèrie de transferències que vénen de no se sap on que trenquen aquesta ordinalitat, i fan un resultat que és nefast. Si ja treus totes aquestes transferències i busques una solidaritat ben definida, tindràs un model ordinal. El que es proposa des de Catalunya és que tota la recaptació sigui catalana. I el que nosaltres proposem és que cada govern recapti allò que li correspon. Així ja no has de fer transferències. Et quedes el que és teu i després muntes la solidaritat. És el que hi ha al Canadà, per exemple. Potser es podria arribar també a un acord en què aquest model bàsic que proposem sigui per totes les comunitats autònomes. Personalment penso, i des del Cercle ho hem discutit molt, que una proposta de finançament autonòmic que no permeti que totes les comunitats autònomes s'hi puguin apuntar farà fallida, no té viabilitat. Però poden haver-hi algunes especificitats. Potser Catalunya al final diu, a mi m'agradaria recaptar tots els impostos i ja farem una transferència. Si està ben definit no hi ha problema.

Des del Cercle no s'han pronunciat gaire sobre l'ampliació de l'aeroport. Què en pensen?

— El Cercle considera que l'ampliació de l'aeroport és molt important per a Catalunya. Hem de guanyar capacitat per tenir vols transoceànics, això és molt rellevant. Precisament per aquesta activitat del valor afegit necessitem tenir connexions molt directes, perquè marcarà una gran diferència per tot el talent que es mou pel món. Per tant, apuntar a aquestes connexions transoceàniques és molt important. El que serà molt important, que crec que no està encara a l'acord, seran les rutes. Hem de posar-hi el focus i vigilar-ho entre tots, que tinguem aquelles rutes que realment són les que Catalunya i Barcelona necessiten per créixer.

Parlem de l'opa. El Cercle ha dit des del principi que no veuria amb bons ulls que tirés endavant la fusió BBVA-Sabadell. En preveu algun final?

— No sé quin final pot tenir, però la posició del Cercle no ha canviat. A banda de l'interès general, des del Cercle es va considerar que l'anàlisi de Competència no havia sigut prou completa, perquè havia tingut en compte una definició de pime molt estreta. I on realment hi ha un potencial problema amb la fusió és en les petites empreses, però sobretot en les mitjanes, les que facturen entre 50 i 200 milions. Aquestes treballen generalment amb entre 3 i 4 bancs. Els únics quatre bancs que donen servei a tot Espanya i amb tots els tipus de productes són els que ja sabem, Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell. Si treus un d'aquests actors, està clar que les empreses perden possibilitats. A més, això el que provocaria és més concentració encara a Madrid. La seu operativa del BBVA està a Madrid, i el Banc Sabadell té el centre de decisió a Catalunya. Si hi ha una fusió, això es perdrà. I és important tenir aquest tipus d'activitat. Què és el que ens falta a Catalunya? O què és el que voldríem potenciar més encara? Doncs aquest tipus d'activitats. Les seus operatives de les empreses creen llocs de treball d'alta qualificació. I això és el que volem, tenir talent d'alta qualificació. Per tant, seria perdre això a Catalunya i, a més, encara centrar-ho més a Madrid. Catalunya ha mantingut el percentatge de PIB de tot Espanya al llarg dels anys. I Madrid ha augmentat molt. No ha augmentat a costa de Catalunya, ha augmentat a costa de moltes altres regions limítrofes que ha anat absorbint.