“Avui és un d’aquells dies que fa molta patxoca tenir l’auditori ple i veure en pantalla els personatges que commemorem enguany”, ha assegurat aquest dijous Eduard Escoffet, director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). “Les commemoracions d’aquest any són de tres grans noms de les lletres catalanes: la poeta Clementina Arderiu [Barcelona 1889-1976], el nom de la qual tothom coneix, però segueix sent una de les grans desconegudes de les nostres lletres; el cas de Blai Bonet [Santanyí, 1926-1997], de qui ens falten molts aspectes per conèixer, i Josep M. Castellet [Barcelona, 1926-2014], que va fer una feina molt important com a editor”. D’Arderiu fa 50 anys de la seva mort. De Bonet i Castellet, cent anys del naixement.

"Un fill és com el mar. Lluu davant les cases, i una veu en els seus ulls el matí, el migdia, el capvespre tèrbol i la nit, calenta, violeta i encristal·lada com un vas de vi". Així comença l'emotiu i delicat monòleg que la mare d'Andreu Crous, protagonista d'Haceldama, recita al cronista que recull la seva humil i dissortada vida un cop ja ha mort a conseqüència de l'atemptat ferroviari que ha perpetrat el seu fill. És un dels episodis més impressionants i també dels més controvertits de la segona novel·la de Blai Bonet (Santanyí,1926 - Cala Figuera, 1997), publicada a Aymà el 1959 i ara reeditada, dues dècades després de la versió d'Ensiola (2005), per Club Editor restablint el text original, sense passar per la censura, sobretot editorial, dels correctors de l'època.

El Consell de Mallorca ha dut a terme una iniciativa feliç: restaurar la casa on va viure Blai Bonet, a Santanyí, i transformar-la en una casa-museu per honrar aquest escriptor, un dels grans valors de les lletres mallorquines del segle XX.

“El suny dels meus trenta anys fou un noi de finestra / a Santanyí, carrer de Palma, 74. / El meu pare era euguer,  i cada nit em duia / una aspra llebre oberta, amb el ventre ple de mata”. Aquests versos, ja mítics, són la primera estrofa del poema Autoretrat, de Blai Bonet, el primer d’una sèrie d’autoretrats que va repartir al llarg de la seva obra. L’adreça postal del segon vers, el carrer de Palma, 74, era la de la casa en què va néixer i créixer el poeta, com un nin tísic de família pobra. D’ara endavant, però, serà l’adreça de la Casa Blai Bonet - Centre de Poesia, un espai de referència per a la literatura catalana.

“La poesia és una via paral·lela a la raó. És un art i l’home fa art perquè la raó no li basta per entendre el món. L’art no està en contra de la raó, sinó que és un camí complementari”. Aquesta sentència del polígraf Antoni Vidal Ferrando dona compte del sentit que té per a ell l’escriptura poètica. I en aquest nou recull hi batega fortament aquesta “via paral·lela”. “Nosaltres just érem rics de silencis”, ens diu, i sí, és una riquesa que es desboca en dolls com qualls de matèria verbal densa, en esplet de metàfora, imatge i símbol acaramullats, arrencat tot de l’inconscient per donar-se a la pàgina, a la gola, i a la imaginació que s’hi senti captivada. Vidal Ferrando té aquesta capacitat de canviar de registre i crear mons de llenguatge paral·lels. Si en la prosa brilla per la ductilitat narrativa i el fulgor lèxic, en la poesia es mostra aspre i sembla que treballi a força de conjurs i alquímies sàviament disposades. Si fins i tot hi sentim flaires d’Èsquil: “Quin vendaval / de cossos a mercè dels oracles”!

El mar és un d’aquests llibres que, quan el llegeixes per primera vegada, deixa en el teu ànim una marca inesborrable. La publicació d’una nova edició d’aquest clàssic modern de Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997) propicia una relectura pausada i saborosa. En aquesta operació de relectura, les pàgines que ens havien commogut quan érem més joves tornen a imprimir-se en algun plec de la nostra ànima, però la figura resultant ja no és la mateixa. El lirisme metafísic, la sensualitat malaltissa que m’havien sorprès fa tants anys retornen i Manuel Tur torna a matar Andreu Ramallo i després se suïcida a la banyera, davant el mirall (tot sempre davant un mirall), mentre recorda la primera vegada que va fumar, a la vora del mar.

Blai Bonet és un dels poetes i narradors mallorquins indispensables de la segona meitat del segle XX. Club Editor recupera El mar, una novel·la que va ser publicada per primera vegada l’any 1958, amb un epíleg de Xavier Pla on es detalla la vida accidentada d’una novel·la lírica i contundent que va ser adaptada al cinema per Agustí Villaronga l’any 2000.