Les bases de dades de l'OTAN i l'exèrcit dels Estats Units, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, la Guàrdia Civil, diferents ministeris –com el d'Educació i el de Defensa– i el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE). Tots aquests organismes públics estratègics han estat en el punt de mira d'un "perillós hacker" que ha sigut detingut aquest dimarts a Alacant (País Valencià) després de múltiples intents de ciberatac.

Un cop convocat el judici oral als presos polítics, la Fiscalia va demanar 25 anys per a Oriol Junqueras i 17 per a Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Per als exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull, 16. Només el líder d’ERC supera els 18 anys de presó que reclama el ministeri fiscal per a Joel Muñoz. Aquest activista informàtic de 23 anys, més conegut a les xarxes com a Xelj, està acusat dels delictes de dany informàtic i revelació de secrets. L’acusen d’haver format part de l’anomenada #OpCatalonia, una operació comandada per Anonymous que es va traduir en atacs informàtics a webs d’empreses i serveis governamentals espanyols després de l’1-O per denunciar la repressió.

L'actriu Bella Thorne, coneguda des que era una 'nena Disney', ha tornat a concentrar l'atenció mediàtica per les imatges íntimes que s'ha vist abocada a publicar. Thorne ha publicat a Twitter –a Intsgram no ho podia fer per l'elevat nivell de censura d'aquesta xarxa– unes imatges en què se la veu parcialment nua. El motiu, segons ha explicat ella mateixa, és contrarestar el xantatge que li estava fent un 'hacker' després que aquest l'amenacés amb difondre imatges d'ella nua de cintura cap amunt. Thorne li ha 'dedicat' la publicació al 'hacker', i li ha dit: "Que et fotin a tu i al poder que creus que tens sobre mi".

Consultes mèdiques suspeses al Regne Unit, afectacions a la xarxa ferroviària d’Alemanya i col·lapse total al servei rus de correu postal. El virus WannaCry ha afectat més de 100 països aquest mes de maig, però tan sols és un capítol més dels nombrosos atacs cibernètics que fa temps que es produeixen. Afecten les empreses i el dia a dia de les persones, des del sistema de sanitat pública fins a la xarxa de transports.

El ciberatac al Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME), que va resultar en la filtració a internet de les dades personals -adreces de casa incloses- de 5.540 policies no va ser obra d'una sola persona. Segons els investigadors, el va fer un grup coordinat que sabia què es feia. Però afirmen que no els han atrapat perquè algú els hagi delatat, sinó perquè no van tapar prou bé el seu rastre a la xarxa. L'inspector i cap de l’àrea central d’investigació de persones, Jordi Domènech, ha explicat avui que els indicis que tenen indiquen que els detinguts d'ahir a Salamanca i a Barcelona, i un quart home que s'ha presentat avui a una comissaria, en són els responsables i van treballar conjuntament. Els Mossos encara han d'analitzar tot el material informàtic confiscat però per ara no preveuen més detencions.

Els Mossos d'Esquadra poden haver trobat els 'hackers' que s'amagaven darrere del pseudònim Phineas Fisher, la persona o grup que va reivindicar en una entrevista a aquest diari l'atac informàtic a la web del Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) i la filtració al mes de maig de dades personals –incloent-hi l'adreça– de 5.540 policies. Ahir es van fer tres detencions, dues al barri de Sants a Barcelona, en un mateix pis on s'ha confiscat material informàtic, i una altra amb el suport de la Policia Nacional, a Salamanca, segons han confirmat fonts dels Mossos d'Esquadra. L'operació encara està en marxa, es podrien fer més detencions i la poca informació disponible per ara és confusa perquè el cas està sota secret de sumari, però el que de moment sembla clar és que alguns dels membres d'un dels grups d'activistes informàtics amb més ressò internacional són catalans o han viscut aquí.

La Guàrdia Civil ha detingut a l'aeroport del Prat, amb la col·laboració de l'FBI, un 'hacker' rus de 32 anys buscat pels Estats Units des del 2014. Els investigadors americans consideren que va liderar una xarxa que hauria introduït a milers d'ordinadors un troià que hauria fet perdre cinc milions de dòlars a diverses entitats financeres.

S'ha desarticulat una botnet pirata que controlava 2,5 milions d'ordinadors, 1,8 milions dels quals estaven situats als EUA. Els hackers responsables de l'atac accedien a les dades bancàries dels usuaris connectats a la botnet mitjançant el virus Coreflood, considerat com un dels més perillosos dels que estan en circulació, que accedeix a les dades dels usuaris mitjançant la lectura del teclat. Es calcula que la xarxa, que estava operativa des de feia 10 anys, ha robat un total de 69 milions d'euros.