Penúltim adéu del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Després d'onze anys i mig al capdavant de la diòcesi, Sistach ha celebrat aquesta tarda una missa d'acció de gràcies a la basílica de la Sagrada Família de comiat com a cardenal arquebisbe. Fins al 26 de desembre, serà Sistach l'administrador apostòlic de l'arquebisbat de Barcelona i a partir d'aleshores el substituirà l'actual bisbe de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Juan José Omella. Les últimes misses de Lluís Martínez Sistach seran la del Gall, del 24 de desembre, i la de Nadal, del 25.

Juan José Omella, el nou arquebisbe de Barcelona, prendrà possessió del càrrec el proper 26 de desembre, tal i com ha avançat aquest divendres en roda de premsa el seu antecessor, el cardenal Lluís Martínez Sistach. Durant el seu comiat, Sistach ha agraït la confiança dipositada en ell i alhora ha celebrat el nomenament d'Omella, a qui ha descrit com un bisbe “proper, senzill, i amb molta consciència social”. Així ha estat l'adéu del fins ara arquebisbe de Barcelona en cinc anècdotes.

L'actual bisbe de Logronyo, Juan José Omella, serà, a falta del nomenament oficial del Vaticà que es farà aquest divendres al migdia, el nou arquebisbe de Barcelona en substitució de Lluís Martínez Sistach. El nom d'Omella ja s'havia sentit feia mesos a les travesses per rellevar un Sistach que feia tres anys que ocupava el càrrec de forma interina, després que complís els 75 anys que es consideren reglamentaris per a la jubilació.

L'actual bisbe de la diòcesi de Calahorra i la Calzada-Logronyo, Juan José Omella, serà el substitut de l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, segons han informat a l'agència Efe fonts governamentals.

L'Arquebisbat de Barcelona ha indicat que en la cerimònia religiosa que se celebrarà el 27 d'abril a la Sagrada Família (20 hores) en homenatge a les víctimes del vol de Germanwings organitzada pels governs català i espanyol, a més de fer-se una celebració eucarística i també hi participaran representants "molt destacats" de les comunitats cristiana, jueva i musulmana. L'Arquebisbat en un primer moment s'hi havia negat, i el Govern va mostrar el seu malestar.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, des de la capella del Palau de la Generalitat, ha encoratjat aquest dimecres els polítics a seguir l'exemple de "generositat" i vocació de vetllar pel "bé comú" que tenia sant Jordi i ha llançat un missatge d'optimisme. "Amb esforç podem vèncer tots els dracs", ha afirmat davant del president de la Generalitat, Artur Mas, consellers del Govern i dirigents polítics de diverses formacions catalanes que assistien a la tradicional missa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, és l'únic català que podrà participar en l'elecció del nou Papa. La seva condició de cardenal –encara no ha superat l'edat de 80 anys– li permet participar al conclave que es farà, probablement, durant el mes de març. Sistach també pot ser elegit, tot i que ara mateix resulta complicat poder saber si el cardenal català té alguna opció real de succeir Benet XVI.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha remarcat aquest dilluns a la basílica de la Mercè la vinculació de la Mare de déu de la Mercè amb l'ideal de llibertat. Sistach ha assegurat que actualment hi ha "moltes menes d'esclavitud que impedeixen a les persones realitzar-se plenament i als pobles aconseguir el seu degut desenvolupament i identitat". Són esclavituds, ha dit, que tenen arrel en l'egoisme humà i, en definitiva, en el pecat. El cardenal ha fet referència als problemes de la crisi, un "problema de primera magnitud", que "ha fet créixer l'escletxa de les desigualtats", i a la tasca de Càritas i la necessitat de solidaritat. Sistach també ha demanat a l'Administració que "no replegui els serveis socials" sinó que els doni prioritat pel bé dels pobres.

El cardenal Lluís Martínez Sistach opina que els nens sense estudis de religió "pateixen un analfabetisme de cultura religiosa que incideix en el seu nivell cultural general, més aviat baix", i que no donar-los una formació religiosa fomenta la seva "atracció per les sectes i els fonamentalismes".