Igual que havia passat el 2012, Artur Mas no va esperar a esgotar la legislatura per convocar eleccions. L’èxit de la consulta del 9-N el va portar a intentar una segona volta immediata que només els recels d’ERC van ajornar en el temps. Finalment, tots dos partits -acompanyats dels líders de les entitats independentistes- anunciaven el mes de gener del 2015 des del Palau de la Generalitat la convocatòria d’eleccions per al 27 de setembre. S’obrien nou mesos de precampanya. Tot un embaràs marcat per l’ofensiva, finalment reeixida, de Convergència per pactar una llista unitària amb els republicans.

Al Partit Popular estan molt amoïnats perquè l'extresorer Luis Bárcenas 'cantarà' la setmana que ve, probablement dimecres. Sobre la màquina trituradora de Rajoy, els sobres de diner negre que apareixen apuntats en els llibres de la comptabilitat B del partit i, com explica avui Ernesto Ekaizer, també hi pot aparèixer José Maria Aznar, que surt citat en una gravació com a destinatari dels sobres.

En les últimes intervencions, els dirigents de Junts per Catalunya s’han mostrat partidaris de definir les pròximes eleccions com un "plebiscit" sobre la independència, amb l’objectiu de superar el 50% dels vots i que se’n derivin "conseqüències polítiques". Fins ara, públicament, no han definit quin ha de ser el pas següent, i l'han deixat en mans d’un eventual acord –que veuen prioritari– amb la resta de partits independentistes. Ara bé, en la ponència política de JxCat, a la qual ha tingut accés l’ARA i que es ratificarà aquest dissabte per part dels afiliats –s'acaba el procés congressual–, sí que defineix una proposta. "En cas d’obtenir la majoria de vots, es considerarà la possibilitat de sol·licitar la intervenció de la Unió Europea per forçar un referèndum acordat", diu la ponència del partit de Carles Puigdemont.

El politòleg Jordi Muñoz analitza amb Antoni Bassas els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquest 27-S.

Missatge de fermesa del portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, davant les amenaces d'intervenció de l'autonomia per part del govern espanyol. "Si poguessin portarien al TC el decret de convocatòria. I què hem de fer, aturar-nos? No. [...] L'amenaça i la por no han de condicionar les nostres decisions". Així s'ha pronunciat en declaracions a Catalunya Ràdio el portaveu republicà, que ha recordat que ha estat precisament el bloqueig de l'Estat a un referèndum el que ha fet que el sobiranisme s'hagi hagut d'encomanar a unes eleccions substitutòries del plebiscit que, en tant que eleccions al Parlament, es guanyen amb els 68 diputats de la majoria absoluta sumant totes les formacions independentistes (Junts pel Sí i CUP-Crida Constituent), tal com ha defensat aquest dimarts el president Artur Mas. Això sí, també recorda que la ratificació definitiva de la independència es dirimirà en el referèndum constitucional que s'ha de fer com a màxim 18 mesos després dels comicis i en el qual, llavors sí, només es comptaran vots.

El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, creu que la convocatòria d'eleccions a Catalunya és la manifestació "d'un doble fracàs": un primer fracàs del president de la Generalitat, Artur Mas, però també del govern espanyol per no donar una solució política.

Al degoteig d'adhesions a la possibilitat de conformar una llista civil sense polítics per fer del 27-S un plebiscit sobre la independència s'hi ha sumat aquest dimecres l'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell. En un tuit d'aquesta nit passada, Forcadell ha parlat d'"una llista de la societat civil consensuada entre partits i entitats" en termes de "solució" que actua de desllorigador d'un debat encallat.

L'ANC ja té proposta pròpia. Després de més de cinc hores de reunió del secretariat nacional, la direcció de l'entitat ha optat, en una decisió dividida, per fer costat a la proposta d'Òmnium per configurar una llista unitària de l'independentisme integrada per la societat civil i "sense polítics en actiu" per convertir en plebiscit el 27-S.