La família és el més important que tenim. Sobretot el nucli dur, que són les persones amb les quals convius i tens més a prop. L’incondicional. Dona, pares, germans... avis.

No sé si el món és un lloc horrible, però els homes el fem un lloc horrible. Pessimista de mena com soc, tendeixo a creure que el bé que puguem fer, difícilment compensa el mal que fan altres. No em sembla que la Mare Teresa de Calcuta compensi Hitler, vaja. Hauríem d’estar demanant perdó contínuament als fills.

Gegant, tu tens el cor gegant / criatura preferida / revolució solar / Gegant, tu tens el cor gegant / fas tremolar la vida / petita bomba nuclear. Després de sis discs, Xiulaland, és un retorn als orígens, al motiu que va fer que ens trobéssim, als motius pels quals fem tot el que fem.

Els nostres avantpassats tenien idees força estranyes sobre la paternitat. A l’Atenes antiga, un nadó no era legalment una persona fins que el pare ho deia. En una cerimònia anomenada amphidromia, el patriarca alçava el nounat per inspeccionar-lo i decidia si li donava la benvinguda a la seva llar o l’abandonava en una muntanya, on, gairebé amb tota seguretat, moriria. Els motius típics per rebutjar un infant eren deformitats o, simplement, el fet de ser una nena.

Per als homes el procés de convertir-se en pares és una transformació profunda, carregada d'oportunitats. Estudis recents demostren que els pares que mantenen un contacte íntim i perllongat amb nadons experimenten augments d'hormones lligades a l'atenció i al vincle, com l'oxitocina i la prolactina. I també mostren transformacions cerebrals.

Ben mirat, tenir sentiment de culpa com a pare no és tan dolent com pot semblar. Vol dir que reflexiones sobre el que fas i deixes de fer, i avalues les teves accions i omissions. La gent que no té sentiment de culpa amb la paternitat dubto molt que siguin els pares perfectes, sinó que simplement no fan aquest exercici d’autoavaluació. Per menfotisme o per supervivència, no ho sé.

Fa poc més d'un mes, l'actor català Quim Gutiérrez va ser pare per segona vegada. Malgrat ser gelós de la seva intimitat, aquest dimecres al matí ha volgut compartir a El món a RAC1 quina és la seva experiència com a pare de dues criatures: el Bru, de tres anys, i el Gael, de poques setmanes de vida.

Mai hauria dit que la Guàrdia Urbana em perdonaria una multa de trànsit. Però aquella tarda del 10 d’agost em devien veure amb una cara tan desencaixada que l’agent no va tenir cap altra sortida que quadrar-se, dir "passi, passi" i fins i tot tallar el trànsit perquè pogués entrar com un llamp al pàrquing de la Quirón. L’Anna havia trencat aigües mentre jo era al gimnàs. Vaig sortir fent un esprint que ni Usain Bolt en les seves bones èpoques i vam arribar a l’hospital al cap de pocs minuts.

Paco Mir (Barcelona, 1957) és conegut per ser un dels membres del Tricicle, però també ha dibuixat tires còmiques per TBO i El Jueves, ha adaptat i dirigit més de cinquanta títols de teatre, òpera i sarsuela i ha produït diverses sèries de televisió. Ara publica el llibre El senyor correcuites (Thule Ediciones).

Paco Mir és un artista polifacètic i de petit volia ser aviador, dibuixant o director de cinema. A casa tenien una gran biblioteca. “El meu pare havia col·leccionat còmics. Em recordo copiant coses de Disney. Hi havia una col·lecció que es deia El monigote de papel en què hi havia tots els humoristes i va ser una inspiració”.

]]>

David Verdaguer (Malgrat de Mar, 1983) és actor de teatre, cinema i televisió. Es va convertir en una cara coneguda fent del reporter del bigoti a l'APM?, a TV3. Aquest any ha guanyat el Goya al millor actor per Saben aquell. Actualment el podem veure a l’obra Elling, fins al 14 d’abril a La Villarroel.

El David va anar a l’escola Fonlladosa de Malgrat de Mar. “Era bastant bo escrivint i llegint en veu alta, sempre em deien: «Verdaguer, llegeix tu». Escrivia bé perquè tenia molta imaginació, però feia moltes faltes d’ortografia. M'anaven malament les matemàtiques, l’anglès... Era un nen molt llest, però no intel·ligent”. I ja actuaves? “M’agradava molt parlar i una vegada em van fer fora de classe per fer de Déu nostre senyor amb un llamp”.

]]>

"Des de petita, em feia molta il·lusió que el meu cognom fos el primer cognom del meu fill o filla. Sempre m'ho havia imaginat, encara que llavors la llei no estava aprovada", explica Judit Arnalded, mare de la Noa i del Nico, que porten el cognom matern en primer lloc. Però el seu cas és una excepció. Tot i que des de la reforma del Registre Civil l'any 2017 el cognom patern deixa de tenir preferència i el de la mare es pot posar com a primer cognom al nadó, segons dades del ministeri de Justícia a què ha tingut accés el Criatures, un 11,1% dels infants nascuts a Espanya des del 2017 han trencat la tradició patrilineal. En aquesta xifra, obtinguda del DICIREG, la plataforma electrònica del Registre Civil a Espanya, estan exclosos els registres no digitalitzats.

]]>

El pastor condueix les ovelles a aixopluc, les alimenta o les cura quan convé, totes són funcions que també ha de tenir un pare o una mare i que es podrien enquadrar en el terme de vetllar. L’acompanyament és essencial en la funció de pare, igual que ho és deixar fluir els infants. No els pots obligar que els agradi una cosa o una altra, però sí que els pots ensenyar a estimar allò que tu estimes, i aquí hi entra des de les aficions fins a la llengua o el territori.

]]>

En una entrevista recent, el psicòleg Màximo Peña, autor de Paternidad aquí y ahora (Arpa), m'explicava que actualment tenim una epidèmia d'homes que són lloats perquè cuiden les seves criatures. Ja no parlem si afegim a la gesta tasques domèstiques i organitzatives. "El que per a elles és el normal, si ho fem nosaltres és extraordinari", deia. Tinc una amiga que sempre es queixa que les cures només importin quan són ells qui les exerceixen, i vaja si té raó, perquè sembla que hem començat a parlar de la seva importància justament quan ells s'han anat incorporant, amb comptagotes, al tràfec quotidià que imposa cuidar d'altres. Potser es pot viure sense cuidar d'algú, encara que sigui d'una mateixa?, em pregunto.

]]>

Sempre he pensat que és impossible no equivocar-se fent de pare. Com és impossible no equivocar-se fent qualsevol cosa. I encara que ens agradaria pensar que ho podrem fer tot bé, la realitat és que hi ha molt poques coses a la vida que es poden controlar del tot, i la criança dels fills, afortunadament, també és una d’elles. Establert que això de ser un pare perfecte no és una bona idea, vaig decidir que seria un pare present. És a dir, que hi seria. Per encertar-la o per equivocar-me, però acompanyaria els meus fills en aquesta aventura. I que la gaudiria, i que quan es fessin grans ja em farien els retrets oportuns.

]]>

Malgrat no ser el guanyador de la primera edició d'Operación Triunfo, David Bisbal ha estat un dels artistes que ha tingut més projecció després del famós concurs televisiu. Ara la plataforma Movistar + ha estrenat un documental que s'endinsa en la vida del cantant coincidint amb els seus 20 anys de carrera musical. La sèrie documental es diu Bisbal i fa un repàs, a través del testimoni del mateix cantant, pels alts i baixos professionals que ha viscut dins del món de la indústria musical i per alguns aspectes de la seva vida personal que fins ara havien passat desapercebuts.

]]>

La filla gran ha estat, durant set anys, filla única i nosaltres pares primerencs, però fa poc, tot es va capgirar. Ella ja és la gran i nosaltres ja som experts. Un dels aprenentatges més grans quan tens un segon fill és que ja no ets el mateix pare. La vida evoluciona i encara que els teus principis educatius no hagin canviat, tu sí que has canviat i ja no estàs en la mateixa etapa vital, cosa que et permet identificar errors del passat que procures no repetir.

]]>

La paternitat t’ho capgira tot, però no sempre de la manera que et diuen els llibres. De fet, els llibres (o les webs, o els tallers o el que sigui) l’encerten més aviat poc, perquè han de donar una visió genèrica del que vol dir ser pare quan, en realitat, és un procés personal i intransferible que segueix unes normes particulars en cada cas.

]]>

Després de les seves mediàtiques vacances, Albert Rivera està vivint un mal moment arran de la mort del seu pare. Agustín Rivera, de 71 anys i sense cap malaltia prèvia, va patir una inesperada complicació coronària que va provocar-li la mort aquest diumenge.

]]>

La notícia del futur sisè fill de Bertín Osborne ha arribat per sorpresa de tothom, també d'ell i de la seva parella Marlises Gabriela Guillén. Segons ha avançat en exclusiva Lecturas, la model i empresària, de 32 anys, està tot just en el primer trimestre de l'embaràs, i per tant s'espera que el primer fill en comú neixi al desembre, quan la icona espanyola ja tingui 69 anys. Segons avança la revista, les seves primeres declaracions pel que fa al fill és que "no ha estat desitjat". L'arribada del nounat ha assegurat que no el fa feliç.

]]>

La sensació de no saber cap on tirar és general, tant d’homes com de dones. La manera com pensem i vivim la vida els humans, comença a col·lapsar i, com que és un sistema clarament masclista, pot semblar que l’home és qui hi té més a perdre.

]]>