L'escriptora Najat El Hachmi (Beni Sidel, 1979) respon amb gràcia a la proposta de fer aquesta entrevista: a bodes em convides. La guanyadora, entre d'altres, dels premis Ramon Llull, Ciutat de Barcelona i Nadal, que acaba de publicar una nova edició de La caçadora de cossos (Edicions 62, 2026), no només es relaciona amb el món a través del filtre embellidor de la literatura: també ho fa a través del gust.

"Acabo de llegir una novel·la que em sembla una petita joia: La grapa (L'agrafe), de Maryline Desbiolles", diu Najat El Hachmi, meravellada per la prosa de l'escriptora francesa nascuda a Ugine el 1959 i autora de novel·les com Anchise, premi Femina el 1999. "És subtil i està escrita amb un lirisme molt natural", afegeix El Hachmi sobre La grapa, un llibre publicat el 2024 a França, on va guanyar el premi Le Monde. Desboilles hi narra la història d'Emma Fulconis, una adolescent de Niça que és mossegada per un gos i insultada per l'amo, que li etziba que al seu gos no li agraden els àrabs.

L’escriptora Najat El Hachmi va néixer al Marroc (Beni Sidel, 1979) i va arribar a Vic quan només tenia vuit anys. La seva adolescència te la pots imaginar quan llegeixes la novel·la Els secrets de la Nur, en què una nena de dotze anys que vol ser escriptora va descobrint com és el món –racista i classista– i com és la seva família –musulmana i masclista–. Najat El Hachmi ha aconseguit ser una escriptora reconeguda, amb premis com el Ramon Llull, el Nadal i el Ciutat de Barcelona, i lluita perquè la igualtat i les llibertats triomfin, tant al país que l’ha acollit com a la seva comunitat d’origen.

Quan tenia tretze o catorze anys, Najat El Hachmi treballava a les tardes en una fruiteria del seu barri. "Allà vaig prendre consciència del que costa guanyar diners", recorda. Amb el que va guanyar es va comprar un abric. Des de llavors que no havia fet de dependenta, fins a aquest dijous, que tenia l'encàrrec de la seva editorial de fer de llibretera a la Casa del Llibre de la rambla de Catalunya, al costat d'autors com Xavier Bosch, Martí Gironell, Toni Cruanyes, Estel Solé o Borja de Riquer, preparats per prescriure els seus llibres preferits. El que ha passat, en realitat, és que els clients que han enxampat els escriptors a peu de taulell han aprofitat per comprar-los la seva novetat amb dedicatòria. Era un Sant Jordi avançat, amb més tranquil·litat però sense descompte.

Fa uns dies, Najat El Hachmi escrivia un article a l'ARA en què reivindicava la rellevància de les escriptores pioneres i posava d’exemple el cas de Carme Riera, que recentment ha tret una novel·la nova. L’article em va semblar honest i ple d’encerts: més enllà de les preferències literàries de cadascú, és important reconèixer el paper de les predecessores en aquells àmbits que tradicionalment han arrossegat estereotips, prejudicis i discriminacions de caràcter masclista. És evident que Carme Riera és un bon exemple d’autora que va trencar sostres i que va fer-se un lloc en un gremi extremadament masculinitzat, en el qual la presència femenina era, com a mínim, residual.

Catalunya atrau i ha atret històricament gent de terres foranes ben diverses, però també n’ha enviat a l’estranger. Avui mateix, ¿quant talent jove se’n va i després només poden tornar amb renúncies? Els qui estan preparats i volen fer carrera i guanyar-se bé la vida, sovint opten per anar a països on se’ls valori la formació i la feina millor que aquí, on les darreres crisis les hem finançat amb sous estancats i preus (sobretot de l’habitatge) exageradament a l’alça.

Han començat les festes de la Mercè, cosa que justifica el cronista per començar amb una cita de Rodoreda: “Les coses importants són les que no ho semblen”. Penso en aquesta frase perquè per a Najat El Hachmi mig metre de tela és una cosa que no sembla important, però ho és. Cita l’advocada iraniana Nasrin Sotoudeh: “Si ens poden obligar a portar aquest mig metro de tela podran fer amb nosaltres el que vulguin”, i l’escriptora catalana fa una pausa i alça la veu: “Doncs sabeu què? No deixarem que això passi. Ni mig metre de tela ni un mil·límetre de la llibertat que mereixem”. És la frase del pregó que més farà retronar les parets del Saló de Cent amb aplaudiments.

Aquestes són les 10 frases més destacades del pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona de l'escriptora vigatana Najat El Hachmi:

Si és necessari, ens hem de forçar a celebrar tot el que es pugui celebrar. Les festes són tan importants com la part més seriosa de la vida. 

]]>

Najat El Hachmi és l'encarregada de llegir el pregó de les Festes de la Mercè aquest divendres al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, amb la presència de la plana major de la societat barcelonina. L'escriptora, nascuda en un petit poble del Marroc i criada a Vic, és molt crítica amb el bonisme de l'esquerra que parla de diversitat i tolerància cap a pràctiques i costums d'immigrants, com la seva pròpia família, que en el fons reforcen les discriminacions i ataquen els drets de les dones.

]]>

La Mercè d'aquest any té com a ciutat convidada Kíiv, la capital ucraïnesa, en un gest d'agermanament simbòlic amb un país que viu sota les bombes russes des de ja fa més d'un any i mig. El calendari d'activitats ja ha començat, però el pregó d'aquest divendres de l'escriptora Najat El Hachmi marca l'inici formal de la festa grossa de Barcelona, amb el permís de santa Eulàlia. Aquí teniu les principals propostes, una petita guia per poder escollir entre l'oferta diversa.

]]>

Aquests dies s’ha presentat el cartell de les Festes de la Mercè (que em sembla preciós, per cert, però això no ve al cas), i s’ha sabut que, enguany, Najat El Hachmi serà la pregonera de la gran setmana de festes de Barcelona. Com acostuma a passar, la notícia ha generat polèmica, aquest cop per l’escepticisme de l’escriptora pel que fa a la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI (el que ara tothom coneix com a llei trans, vaja). El gran magnificador de polèmiques que és Twitter ha recuperat un article d’El Hachmi publicat l’octubre de l'any passat en aquesta casa, on l’escriptora es formulava una sèrie de preguntes sobre la llei trans, i ara diverses persones i institucions (com ara l’Observatori contra l’Homofòbia) demanen al nou alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, que es faci enrere en la seva decisió i triï una altra pregonera.

]]>

Les crítiques i la polèmica per l'elecció de l'escriptora Najat El Hachmi com a pregonera de les festes de la Mercè no s'aturen i han provocat també que surtin veus en defensa seva, en especial de l'entorn cultural i en defensa de la llibertat d'expressió, sobretot a través de les xarxes socials. Escriptors com Quim Monzó, Blanca Llum Vidal o l'editora Pilar Beltran han defensat El Hachmi i la llibertat d'expressió i han criticat la politització de la seva elecció.

]]>

La primera vegada que un senyor va començar a fer preguntes profundes a la plaça pública d’una ciutat democràtica la cosa no va acabar bé. A l’individu el van jutjar per corrompre les ànimes dels joves i promoure la impietat, i van acabar obligant-lo a fer un glop de cicuta mortal. Però potser el pitjor s’ho va endur la resta de la humanitat: va néixer la filosofia.

]]>

Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) va arribar a Vic amb 8 anys. És llicenciada en filologia àrab i escriptora, autora de cinc novel·les que han rebut premis com el Ramon Llull i el Prix Ulysse, l'última de les quals és Dilluns ens estimaran (Edicions 62). Aliou Diallo (Conakry, República de Guinea, 1996) va arribar a Salt amb 13 anys. És graduat en dret i ciències polítiques i activista, treballa a la Fundació IReS i col·labora amb l'ARA. Per això ell és qui guia aquesta conversa sobre l'experiència de tots dos com a nouvinguts i catalanoparlants.

]]>

L’escriptora Najat El Hachmi ha sigut distingida amb el premi de periodisme María Luz Morales, que reconeix treballs publicats centrats en el feminisme i l’empoderament de les dones. El Hachmi ha estat reconeguda per la peça d'opinió "Confinadas de por vida", publicada a El País l’abril del 2020, un article en què reflexiona sobre el confinament a causa de la pandèmia i el compara amb el que viuen les dones arribades del Magrib, com la seva mare, que són obligades a quedar-se a casa com una forma de domesticació. El guardó, convocat per l’Observatori Cultural de Gènere i l’Ajuntament de Santa Coloma, amb el suport de l’ARA, s’entregarà aquest dimarts al vespre. 

]]>

Najat El Hachmi (Beni Sidel, 1979) va guanyar l’últim premi Nadal amb la novel·la El lunes nos querrán, però la mateixa nit de la gala va explicar que no hi havia una única versió original de l’obra sinó dues: una era en castellà i l’altra en català. Com s’ho fan certs escriptors per escriure un llibre simultàniament en dues llengües és una qüestió que ara no toca escatir, però suposo que és per subratllar aquesta doble naturalesa lingüística que, ni a la coberta ni a la contracoberta de l’edició catalana, no hi ha cap referència al premi Nadal.

]]>

Najat El Hachmi és una escriptora catalana nascuda a Beni Sidel, en una família musulmana marroquina. La seva última novel·la és la guardonada Dilluns ens estimaran, premi Nadal 2021. La seva mirada observa la transformació de dos mons que en són un de sol.

]]>

La cerimònia d’entrega dels premis Josep Pla i Nadal ha sigut tan atípica que les dues guanyadores de la vetllada, Maria Barbal i Najat El Hachmi, han hagut d’agafar elles mateixes els guardons, fet que trenca amb la tradició que sigui un membre del jurat qui els hi dona. No ha sigut l’única excepció: aquest dimecres, a diferència de les edicions anteriors, al cèntric Hotel Palace –actualment tancat a causa de la crisi sanitària– només hi han pogut accedir una trentena de periodistes, que han seguit l’austera cerimònia en cadires rigorosament separades, per respectar les normes de seguretat. Una de les poques notes de color de l’acte s'ha produït al final de la intervenció inicial de Najat El Hachmi, a qui li ha caigut una peça del premi al terra de l’escenari. Lorenzo Silva, membre del jurat, ha trencat els estrictes protocols covid -protagonista a l'ombra de l'acte- i l’ha ajudat a recollir-la.

]]>

L’estiu de 1967 es reuniren a Vallvidrera tres catalans, J.M. Castellet, Josep Ferrater Mora i Joaquim Molas; un mallorquí, Baltasar Porcel, i un valencià, Joan Fuster. Al mig de la sala un magnetòfon enregistrava un debat sobre (la) cultura catalana que no ha vist la llum fins al 2019.

]]> "La mecanògrafa hi era o no hi era? Jo crec que no", deia enriolada, fa una setmana, l'escriptora i traductora Simona Škrabec mentre li posaven el micròfon al set de gravació del Debat sobre [la] cultura catalana a la Vil·la Joana, la casa-museu de Verdaguer a Vallvidrera. Škrabec parlava del llibre homònim Debat sobre [la] cultura catalana, publicat enguany per l'Avenç i que transcriu la conversa que cinc intel·lectuals homes (Josep Maria Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel) van tenir fa 50 anys en una altra casa de Vallvidrera, la de Porcel. La publicació del llibre serveix com a pretext per actualitzar la conversa, mig segle després, aquest cop amb cinc intel·lectuals dones (Maria Bohigas, Najat El Hachmi, Àngels Margarit, Mercè Picornell i la mateixa Simona Škrabec), que fa una setmana es trobaven a la Vil·la Joana davant dels mecanògrafs d'un equip de gravació format gairebé íntegrament per homes. Dilluns, dia 9, tindran la conversa en públic al CCCB.

]]>