El periodista Saül Gordillo no entrarà a la presó. El jutjat penal número 20 de Barcelona ha validat el pacte de conformitat entre l'exdirector de Catalunya Ràdio, la Fiscalia i l'acusació particular, que van acordar una pena d'un any i mig de presó per l'agressió sexual que el llavors director del mitjà digital El Principal va perpetrar contra una treballadora l'1 de desembre del 2022, després d'un sopar d'empresa.

El titular del jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona ha tancat la investigació al periodista Saül Gordillo, acusat d'una presumpta agressió sexual a una redactora que treballava al digital Principal, del qual ell era director. El magistrat veu "indicis clars" que sustenten "sobradament" la versió de la víctima i, per això, deixa a un pas del judici a l’exdirector de Catalunya Ràdio. Gordillo també té una segona denúncia per agressió sexual d’una altra treballadora, per uns fets que van passar la mateixa nit, l’1 de desembre del 2022, després del sopar d’empresa.

Dimecres al migdia un grup de treballadors de la Sala Apolo van sentir el so d'un telèfon. Van comprovar que no era de cap d'ells. Van buscar i buscar i, en una mena de celobert de difícil accés, amagat sota uns tubs de ventilació d'obra, van trobar un cadàver. El mòbil que sonava era el seu. Trucava un dels seus amics o familiars que feia gairebé 40 hores que el buscava. Fins i tot van publicar un anunci al Facebook anunciant la seva desaparició. Es deia Liam Hampson, tenia 24 anys i era un jugador de rugbi semiprofessional australià. Els treballadors van trucar als Mossos, que han iniciat una investigació. Tot apuntava que aquest misteriós i tràgic succés havia sigut un accident, i les càmeres de seguretat ho confirmen.

La gran diferència entre Ginestà i la majoria de grups formats al voltant de casals, ateneus i calçotades populars és la pretensió. I això és una molt bona notícia. El grup que formen els germans Júlia i Pau Serrasolsas ha tingut vocació d'obrir-se i no quedar-se fixat en un ecosistema concret. I si fa quatre dies era una banda de pamflet i baixa fidelitat, avui són un dels grups que cal tenir més en compte de l'escena nacional. En aquest context de creixement, dijous van presentar a l'Apolo Suposo que l'amor és això, el seu tercer disc, un exercici d'estil pop i una mirada calidoscòpica a l'amor amb tots els seus triomfs i derrotes.

“Help me to survive / Metalhammer, metalhammer / Help me to stay alive”, cantaven And One a Metalhammer el 1990. Tot just feia un any que s’havia enderrocat el Mur de Berlín i el grup de pop electrònic format per Steve Naghavi i Chris Ruiz veia com la idea del sorgiment d’una Europa moderna refulgia amb optimisme a Alemanya. Tres dècades més tard, Metalhammer ha estat la inspiració de Xavier Quero i la companyia G3 per construir una obra de teatre homònima que reflecteix el moment de canvi a Alemanya i la influència de la música electrònica. L’espectacle, que es va estrenar al juliol a la Sala Fènix coincidint amb el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, arriba el 9 de novembre a La [3] de la Sala Apolo, on fins ara mai s’havia pogut veure cap muntatge teatral. “Naghavi era un refugiat iranià i Ruiz era fill d’espanyols que treballaven a la Volkswagen. Van ser un dels màxims exponents de la música electrònica a Alemanya”, recorda Quero, que s’ha encarregat de la dramatúrgia i la direcció de l’espectacle.

NEU! FESTIVAL

Cinquena edició del Neu! Festival No Internacional de Música i Altres Arts a Girona, Salt i Bescanó. Amb les actuacions d’Ominira, Joan Colomo, Aliment, Xebi SF, Sara Fontán i Albert Pla, amb l’espectacle Miedo, entre d’altres.

]]>

L’espai polivalent de La (3) de l’Apolo s’està convertint en l’epicentre barceloní de les músiques urbanes. La sala petita del complex musical situat al carrer Nou de la Rambla és la casa d’ El Bloque TV, el programa de referència per estar al dia de tot el que passa al món del trap i dels seus estils afins, i també de La Cangri, unes festes organitzades per la cantant de reggaeton Bea Pelea -presència habitual a El Bloque - que prestigien els nous sons llatins. Les festes se celebren des del mes de setembre i combinen actuacions en directe de figures del gènere i sessions de DJ’s amb una intenció clara: fer ballar com si no hi hagués demà. Ara bé, també serveixen per demostrar la riquesa i la validesa artística del reggaeton i dels seus diferents pals, i fa caure alguns dels estigmes que l’han perseguit sempre, com ara el masclisme i la falta d’idees.

]]>

Deia Bertolt Brecht que els imprescindibles són els que lluiten tota una vida, i el circuit musical de Catalunya s’articula gràcies a un bon grapat de persones que fascinarien el dramaturg alemany. Professionals anònims que sempre han estat allà: muntant grups, organitzant concerts, creant segells discogràfics. El Joan i l’Albert Guàrdia són dues d’aquestes persones sense la feina, la capacitat de risc i el criteri de les quals no s’entendria una part de la música que batega pels carrers del país. Fa deu anys van crear La Castanya, casa de discos associada a noms com Nueva Vulcano, Aries, Beach Beach, Desert, Me and the Bees i un llarg etcètera, i que completa el catàleg amb reedicions de grups com The Van Pelt o A Room with a View.

]]>

MEMEFEST

El CCCB acull el primer festival dedicat als mems, una forma de comunicació “popular, lliure i incontrolable”. Converses, música i una batalla de memsamb gent com Carlo Padial, Dolors Boatella i Los Ganglios.

]]>

Tot just quan es compleixen vint-i-sis anys del primer concert celebrat a la seva sala gran, l’Apolo canvia d’aspecte i creix per enfortir-se encara més com a bastió musical de Barcelona. Amb la remodelació, l’emblemàtic local de Nou de la Rambla es convertirà en un complex capaç d’acollir 2.900 persones en una sèrie d’espais connectats entre si pels quals es podrà circular lliurement.

]]> La influència de diferents ritmes, com el folk, el jazz, el blues o el fado combinat amb sons electrònics, compondran les tres hores de durada del Portugal Alive 14, el festival de música de Portugal que celebrarà a Barcelona la seva primera edició, concretament a la Sala Apolo. i amb entrada gratuïta. Les actuacions de Dead Combo, B Fachada i Anxious Myopic Boy inauguraran el certamen organitzat pel Consulat de Portugal a Barcelona.

]]>

@font-face { font-family: "Times New Roman"; }@font-face { font-family: "CenturyOSMTPro"; }@font-face { font-family: "CenturyOSMTPro-Italic"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }table.MsoNormalTable { font-size: 10pt; font-family: "Times New Roman"; }span.TOBCNITALIC { font-style: italic; }div.Section1 { page: Section1; } Sembla una parella impossible. D’una banda, un dels grans del pop de l’escena indie barcelonina. De l’altra, una artista que està boja pel jazz, el flamenc i tot allò amb gust d’arrels populars. Però veient la complicitat amb què es desenvolupa la seva relació des de l’exquisida versió que van fer de Menuda de Serrat per al projecte Inmigrasons (2006), la combinació de Sílvia Pérez Cruz amb Raül Fernandez, Refree, promet una vida fructífera. La llista de col·laboracions entre els dos és llarga, tot i que potser hagi estat la recent publicació de Reinas del Matute (2010), debut de Las Migas, en què la Sílvia milita i que Refree ha produït, el punt àlgid d’aquest llarg festeig. Els dos joves, imparables i apassionats, s’han trobat en el moment ideal de dues carreres fetes sense pressa però sense pausa. A l’empordanesa tan aviat la veiem amb Las Migas com acompanyant amb veu lluminosa la guitarra de Toti Soler o estrenant el projecte En la imaginación amb Javier Colina. Refree ha estrenat un nou i personal disc, Matilda (2010), sense oblidar la feina de productor i director musical de diferents espectacles.

]]>

@font-face { font-family: "Times New Roman"; }@font-face { font-family: "CenturyOSMTPro"; }@font-face { font-family: "CenturyOSMTPro-Italic"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }table.MsoNormalTable { font-size: 10pt; font-family: "Times New Roman"; }span.TOBCNITALIC { font-style: italic; }div.Section1 { page: Section1; } Mireia Madroñero mai no ha buscat concerts per al seu projecte de cançó pop que defensa amb la guitarra i el piano, Miss Carrussel. “Sempre he esperat que m’ho proposessin”, diu. I els últims que li ho han proposat ha estat Time Out Barcelona, dins del cicle de concerts d’artistes femenines Estrella Girls! Sobre l’escenari de La [2] la Mireia no serà sola. “M’acompanyarà la Núria Muntaner d’Oh! Cake & the Cookie, i estic mirant si alguna altra músic”, explica. I estaran molt enfeinades. “Tindrem pianos, guitarres, ukeleles, melòdiques, carillons, percussions petites i encara no sé si la maquineta aquesta de fer loops que m’acabo de comprar. Sense bateria, probablement. Serà un concert elèctric acústic”.

]]>