Hi havia ganes de Bruno Oro i de la seva partner in crime, Clara Segura. L’estrena de Vinagreta –sèrie d’esquetxos que recupera aquell Vinagre del ja llunyà 2008– ha estat la segona més bona del 3Cat, només per darrere del retorn de Bola de drac: 56.000 reproduccions només el primer dia. En aquesta entrevista, l’actor, músic i escriptor es mostra franc i parla de la seva carrera, la paternitat tardana que acaba d’estrenar i el pes dels orígens familiars, entre d’altres.

L’actor Bruno Oro retorna a la seva infantesa per explicar els orígens de la seva família. "Vinc d’una família atípica. El meu pare va morir quan jo era un nen i em vaig criar amb la meva mare, que feia de professora, i els meus avis materns. El meu avi era pintor i la meva àvia tenia un taller de medalles. A casa sempre em vaig amarar d’aquesta atmosfera artística", detalla.

Bruno Oro va conèixer la seva parella durant el rodatge de Vinagre. “La Clàudia era ajudant de maquillatge i va venir a retocar-me. A part de l’atracció física, em vaig fixar en ella perquè anava molt a la seva: no em feia ni puto cas, ni tan sols em mirava!” L’actitud seriosa de la maquilladora el va captivar i per això va celebrar tornar-se-la a trobar al Polònia i al Crackòvia. 

Bruno Oro (Barcelona, 1978) toca pràcticament totes les tecles de l'art. És actor, escriptor, músic i humorista, i ara per primera vegada interpretarà un monòleg en un cinema, la sala 9 del Bosque, a Gràcia, que s'ha habilitat perquè s'hi pugui representar teatre. Dirigit per Alejo Levis, l'intèrpret porta a escena una història còmica sobre les virtuts de perdre's pel món sense telèfons mòbils. S'estrena aquest dimecres.

Els espais que passen desapercebuts poden amagar tota mena d'històries. Aquest és el punt de partida de Perduts en el temps, una docusèrie de divulgació que s'estrena aquest dimarts a La 2 com a part de la nova programació de TVE Catalunya. Bruno Oro és l'encarregat de presentar aquesta nova proposta, que explora indrets abandonats per intentar reconstruir la història de Catalunya. En cada visita, Oro busca fotografies i documents que aportin detalls de com eren aquests indrets en el seu moment de màxim esplendor i parla amb veïns i historiadors locals. La docusèrie ha estat dirigida per David Fernández.

Quan Clara Segura i Bruno Oro s’ajunten al damunt de l’escenari, ja sabem que riurem. D’aquí que hagin estrenat Cobertura al Teatre Romea amb les entrades exhaurides i obrint una funció els dimarts que no estava prevista. Són una parella artística compenetrada i d’una enorme generositat que ofereixen un recital de fregolisme en un xou multilingüe on incorporen una vintena, o més, de personatges. Bruno Oro és un clown de manual, encara que no porti el nas vermell, i li agrada l'exageració, mentre que Clara Segura és una mena de contraaugust més pausat... sempre que no es deixi anar.

Abans de trepitjar el Brasil, Bruno Oro va viatjar-hi literàriament a través de l’escriptura de John Updike. L’actor va descobrir aquest autor nord-americà mitjançant la novel·la Brasil, en què narra la història d’amor entre dues persones completament oposades. “És un relat molt bonic sobre l’atracció entre un noi de classe baixa i una noia pija de Rio de Janeiro”, explica Oro. Updike es va inspirar en la llegenda de Tristany i Isolda per construir l’amor entre els dos personatges que, fortament condicionats pel seu entorn, viuran una odissea apassionada.

REW

<<

“ I can m ake you laugh all night ”. Qui canta això és Bruno Oro. “Et puc fer riure tota la nit”, ve a dir. Però això ja ho sabíem per la seva carrera d’actor de comèdia en teatre i televisió. ¿Qui no recorda el seu president Mas? “Guapo!” Ara bé, els que sempre han gaudit del seu talent còmic són els de casa. “Jo era un nen molt mimat i estimat per la meva mare, que em va tenir als 20 anys. Era com la mascota de la família”. Tots dos vivien a casa dels avis Pichot, una nissaga d’artistes. “Vaig créixer a Barcelona en un ambient bohemi i creatiu, on es parlava d’art, de música... Tornava de l’escola i veia el meu avi pintant una model nua a l’estudi. Era molt bonic, molt pintoresc, mai més ben dit! Una vida agradable”. I sempre amb mig peu al seu adorat Cadaqués.

]]> La setmana comença dominada per una notícia: el sí de la CUP als pressupostos. Com saben, no es tracta ni d’un sí fàcil, ni d’uns pressupostos qualssevol.

]]>

El comiat de Bruno Oro i del seu Artur Mas i el debut de Carles Puigdemont encarnat en Queco Novell han compensat amb escreix el canvi de dia i el perjudici que podia suposar per al 'Polònia' emetre's excepcionalment en dissabte, un dia en què el consum global de televisió sol ser més baix que els dijous. El programa de sàtira política va aconseguir no només liderar el rànquing d'audiències del dia sinó, a més, fer-ho amb el millor resultat en més de dos anys: 807.000 espectadors i un 26,2% de quota de pantalla.

]]>

Bruno Oro s'acomiadarà del 'Polònia' aquesta setmana. L'actor que encarna Artur Mas deixarà el programa d'humor de TV3 coincidint amb el pas al costat que ha fet el fins ara president de la Generalitat, tot i que els dos fets no estan relacionats directament, sinó que la seva coincidència en el temps ha estat fruit de l'atzar. El comiat de l'actor, però, no serà dijous, sinó dissabte: la televisió pública ha traslladat excepcionalment l'espai de sàtira política al sisè dia de la setmana perquè dijous oferirà una entrevista institucional al nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

]]>

Bruno Oro, conegut per les seves imitacions a Polònia i Crackòvia, acaba de publicar un nou treball discogràfic, Tempus fugit. La primera cançó, que porta per nom Messi, està dedicada al davanter argentí del Barça.

]]>