Piles i piles de bosses de brossa s'acumulen a les voreres de Skopje, la capital de Macedònia del Nord. Fa setmanes que els veïns no poden llançar les escombraries a l'interior dels contenidors perquè estan plens. En alguns punts, les bosses s'enfilen a l'alçada d'un tercer pis, denuncien els veïns. En d'altres, els animals de carrer que tafanegen entre les deixalles escampen els residus arreu de la ciutat. El resultat? Una fortor insuportable i una epidèmia de rosegadors que ha obligat les autoritats a declarar l'estat d'emergència sanitària.

“Amb mi, creguin-me, envoltada de dones semblants a mi, subversives, independents, fortes, que saben expressar una actitud diferent de la dels homes, serà un gran pas endavant”. Amb aquestes paraules, Gordana Siljanovska-Davkova, del partit conservador VMRO-DPMNE, proclamava la seva victòria a les eleccions presidencials de Macedònia del Nord, que s'han celebrat conjuntament amb les parlamentàries. Eren les onzenes eleccions parlamentàries i les setenes presidencials des de la independència d'aquest estat de l'antiga Iugoslàvia, l'any 1991.

El 2009, un jutjat de Barcelona va obrir una investigació contra una presumpta trama de narcotràfic que va arribar a implicar mossos d’esquadra, guàrdies civils i policies nacionals, investigats per col·laborar amb els traficants –un d’ells confident policial–. Any rere any, la causa es va anar desinflant i el jutjat va exculpar els membres dels cossos i forces de seguretat l’Estat, però va mantenir en el punt de mira l’antiga unitat que en el seu moment dirigia l’ara major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Fa uns mesos, el magistrat al capdavant de la investigació va processar els mossos i els narcotraficants, però com que l’acusació popular que liderava Manos Limpias –ara en liquidació– no va presentar escrit d’acusació i la fiscalia va exonerar la majoria de mossos es va veure obligat a arxivar aquesta part del cas.

Un selfie com a símbol de les noves i pacífiques relacions entre Macedònia del Nord i Grècia, dos països veïns que durant un quart de segle han estat d’esquenes, fins al punt que no han tingut relacions diplomàtiques. Però aquest dimarts, la visita del primer ministre grec, Alexis Tsipras, a Skopje ha suposat l’escenificació de l’etapa del desgel que es va obrir arran, precisament, que Macedònia accedís a afegir el topònim Nord al nom oficial de la república per acontentar el govern d’Atenes. La fotografia que Zoran Zaev s’ha fet amb el seu convidat és, segons ha dit, la imatge de la “felicitat que vindrà”.

Amb una forta crispació a dins i a fora la cambra, el Parlament grec ha ratificat aquest divendres l'acord pel nom de l'antiga república iugoslava de Macedònia, que a partir d'ara es dirà Macedònia del Nord. La votació per aquest tema tan polèmic a Grècia –on els nacionalistes ho consideren una amenaça a la seva integritat territorial perquè la seva regió del nord té el mateix nom– s'ha allargat un dia perquè 230 dels 300 diputats grecs han intervingut en el debat. Finalment l'acord ha quedat aprovat per 153 vots favorables. El final de la disputa entre Atenes i Skopje obrirà la porta a la integració del país balcànic a l'OTAN (en un moment en què Rússia intenta guanyar influència a l'est europeu) i a més llarg termini a la UE, que fins ara Atenes bloquejava a causa de la disputa.

Una manifestació es va convocar a Atenes ahir per protestar contra la ratificació de l’acord que preveu que l’Antiga República Iugoslava de Macedònia passi a anomenar-se simplement Macedònia del Nord. La mobilització va reunir desenes de milers de persones i era pacífica inicialment, però de sobte es va convertir en una autèntica batalla campal: centenars de persones van intentar assaltar el Parlament llançant pedres, ampolles, bengales i còctels Molotov contra els policies que protegien l’edifici. Per la seva banda, les forces de seguretat van respondre amb gasos lacrimògens i granades atordidores. Més d’una dotzena de persones van resultar ferides, entre elles deu agents.

El primer ministre, Alexis Tispras, i els seus socis de govern, els ultranacionalistes Grecs Independents (Anel), han pactat la ruptura de la coalició que es va formar a Grècia amb victòria sense majoria absoluta de Syriza a les eleccions del gener del 2015, revalidada el setembre d'aquell any després del referèndum sobre la permanència a la UE. El motiu del trencament és el reconeixement del nom de Macedònia. El govern de Tispras haurà de superar una moció de confiança del Parlament la setmana vinent, per intentar esgotar la legislatura fins a l'octubre.

La quarta generació de les Macedònia porta ja dos anys de feina. Van publicar el disc Estic contenta (2017) i ara hi tornen amb Escandaliciós (Promo Arts Music), un àlbum de deu cançons en què estils com el trap i el reggaeton treuen el cap en la música del quintet format per noies de 13 i 14 anys. La sensació del pas del temps és més vertiginosa a aquestes edats, i elles en són ben conscients quan miren enrere i pensen en com han canviat les coses des que van publicar el primer disc. “Hem canviat molt perquè estem en una edat que canviem molt nosaltres”, explica la gironina Noa Massoutié. Hi estan d’acord les quatre companyes: Carlota Arrey, de Medinyà; Gina Santaló, d’Arenys de Mar; Mar Blanch, de Barcelona, i Anna Cascos, de Castellbisbal.

"Si el mar es blau és perquè els peixos fan 'blue, blue...'", canten les Macedònia a 'Blue, blue'. I així, amb un to de sàtira divertida, critiquen el mal ús de les xarxes social, la cursa per atribuir-se ser el primer en fer un tuit, la vanitat darrere la caça de 'M'agrada' i, en general, tot el que desvirtua una eina fonamental en la comunicació.

El parlament de Skopje ha donat llum verda al canvi de nom del país, que en virtut de l'acord assolit al juny pel govern amb Grècia passarà de dir-se Macedònia a anomenar-se Macedònia del Nord. Així es posarà fi a una disputa de 27 anys, des de la guerra dels Balcans, i que vetava l'entrada de l'exrepública iugoslava a l'OTAN i la Unió Europea. Grècia vetava el país perquè recelava que la denominació de Macedònia del Nord implicava reivindicacions territorials sobre la seva regió homònima, al nord del país.

El resultat del referèndum de diumenge sobre el nom de Macedònia és tan inconcloent que la crisi al país està servida. El referèndum va posar a mans de la ciutadania la ratificació de l'acord entre els governs de Grècia i Macedònia perquè l'antiga república iugoslava passi a anomenar-se Macedònia del Nord, amb l'objectiu de tancar un conflicte que ha durat 30 anys i facilitar l'entrada del país a l'OTAN. Atenes s'oposava fermament a reconèixer el nom Macedònia, argumentant que implicava aspiracions territorials sobre la seva regió del nord del mateix nom.

El referèndum que Macedònia ha celebrat aquest diumenge sobre el seu canvi de nom no tindrà validesa perquè hi han participat menys del 50% dels electors censats. Mitja hora abans del tancament dels col·legis electorals, només un 34% dels electors hi havien votat, segons informa l'agència Efe. Segons l'article 30 de la Constitució macedònia, el resultat d'una consulta només és vàlid si hi voten el 50% més un dels electors censats.

Després de trenta anys de disputes i manifestacions massives en contra als dos costats de la frontera, Atenes i Skopje han signat aquest diumenge un acord històric per posar un nom definitiu a l’estat que es va independitzar de Iugoslàvia el 1991. Grècia s’havia negat des d’aleshores a reconèixer el nom de Macedònia, perquè és el mateix de la seva regió del nord, bressol d’Alexandre el Gran. La solució provisional amb què el nou estat va entrar a l’ONU era FYROM (Antiga República Iugoslava de Macedònia), però la negativa d’Atenes bloquejava l’entrada a la UE i l’OTAN del petit país balcànic (2,1 milions d’habitants), en el context de l’est d’Europa, una regió on Rússia no para de guanyar influència. La solució de compromís prevista a l’acord és sui generis: República de Macedònia del Nord. Els seus habitants sí que es diran macedonis, com la llengua que parlen.

La República de Macedònia es dirà a partir d'ara República de Macedònia del Nord. Així ho han acordat el primer ministre macedoni, Zoran Zaev, i el seu homòleg grec, Alexis Tsipras. D'aquesta manera els dos països posen fi a un contenciós que ja dura 27 anys i que va suposar que Grècia vetés l'ingrés de Macedònia a l'OTAN i la Unió Europea. D'aquesta manera es pretén evitar qualsevol confusió amb la regió homònima situada al nord de Grècia.

Amb 92 anys, Theodorakis, orador principal de la concentració, ha llançat una arenga contra el que ha anomenat "la pitjor forma del feixisme, el d'esquerres", i ha instat el primer ministre grec, Alexis Tsipras, a no tenir por del poble i organitzar un plebiscit abans de ratificar un acord amb el país veí. El compositor ha afirmat que qualsevol concessió a l'ARIM suposaria una cessió de sobirania nacional grega i ha afirmat que amb l'ús del terme Macedònia el país veí persegueix ampliar les seves fronteres en detriment de Grècia.

Almenys un centenar de persones, 8 de les quals diputats, van resultar ferides aquest dijous al Parlament de Macedònia després que un grup d'uns 200 manifestants, segons informa Reuters, entressin a la cambra per protestar violentament contra l'elecció d'un representant albanès com a president parlamentari. L'ocupació va acabar a la nit amb la intervenció de les forces de l'ordre, que van utilitzar gasos lacrimògens per desallotjar l'edifici i permetre la sortida dels diputats.