Els tumors poden tenir milers de mutacions, però només algunes són significatives i causen la malaltia. Entendre quines són les que activen el càncer és crucial per poder dirigir-hi tractaments precisos i efectius. I, tanmateix, és un repte important i sovint irresoluble en biologia. Això ara podria començar a canviar gràcies a una IA que ha desenvolupat el laboratori Google DeepMind i permetrà comprendre millor el genoma i interpretar més eficientment i ràpidament les diferències en les seqüències d’ADN.

Els humans no som, ni de bon tros, els únics animals que practiquem sexe només per plaer. Ni tampoc els que ens ho fem tant amb individus de l'altre sexe com del mateix. Ara com ara, de fet, hi ha documentades almenys 1.500 espècies animals amb conductes homosexuals. I en algunes, fins i tot, com és el cas de les girafes, els mascles copulen majoritàriament amb mascles. D’altres, com els albatros o els pingüins, tenen parelles estables homosexuals durant bona part de la seva vida.

Investigadors de l’Imperial College London i la Universitat de Zhejiang (Xina) han creat un polímer –una molècula gran– que permet que la insulina es pugui aplicar sobre la pell com una crema o un pegat, travessi la barrera cutània i arribi a la sang sense que calgui una agulla. La investigació, publicada a la revista Nature, s’ha provat en ratolins i porcs i els seus impulsors la proposen com una alternativa de futur a la injecció d’insulina per al control de la diabetis.

Quan d'aquí uns anys mirem enrere i valorem quin ha sigut l’avenç tecnocientífic més important del primer quart del segle XXI, és molt possible que el guanyador sigui l’arribada de la intel·ligència artificial a totes les llars. De ser una tecnologia d’utilitat exclusiva en certes àrees de la ciència, ha passat, amb l’aparició dels LLC (models de llenguatge extensos, per les sigles en anglès) i la intel·ligència artificial generativa, a convertir-se en una eina que una gran part de la població usa diàriament, a vegades fins i tot sense ser-ne conscient.

Les emissions a l'atmosfera dels 180 més grans productors de combustibles fòssils i ciment van ser responsables d'almenys 213 onades de calor que es van registrar al món entre els anys 2000 i 2023. Així ho revela l'estudi d'un equip internacional de científics, liderats per investigadors de l'Escola Politècnica Federal de Zúric (Suïssa). Aquests adverteixen, a més, de les importants implicacions de les seves troballes en qüestions relacionades amb la política climàtica i les responsabilitats corporatives. Els resultats de l'estudi es publiquen aquest dimecres a la revista Nature.

Les defenses de les dones canvien durant l'embaràs i la lactància, i això té beneficis tant per a la gestant com per al nadó. Quan una mare dona el pit, redueix el risc de patir càncer de mama, d'ovaris, de desenvolupar diabetis tipus 2 i d'hipertensió arterial. A més, afavoreix la nutrició i el sistema immunitari del nounat. Tot i que la ciència coneix àmpliament els efectes positius de la lactància, encara es desconeixen els motius que hi ha al darrere. Ara, investigadors dels Estats Units han descobert en un estudi que hi ha abundants cèl·lules immunitàries a les glàndules mamàries, algunes de les quals provenen de l'intestí de la mare i afavoreixen una millor salut tant d'ella com del seu fill.

La contribució de la població a l’escalfament global és desigual i depèn en gran part dels seus ingressos. Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Zúric ha avaluat l’impacte que tenen les persones amb rendes altes en la crisi climàtica en comparació amb aquelles que tenen uns ingressos més baixos.

L'estrès, l'aïllament, la interrupció d'hàbits i la incertesa que va provocar la covid-19 fa cinc anys poden haver deixat empremta en el cervell, segons planteja un nou estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature Communications. Investigadors britànics suggereixen que el context generat pel SARS-CoV-2 "pot haver accelerat l'envelliment cerebral" de la població, fins i tot entre aquells que no van contagiar-se mai. Un efecte que no és irreversible, avancen els científics.

El drenatge de científics dels Estats Units s'accelera. La tornada de Donald Trump a la presidència nord-americana ha sacsejat el sector de la recerca, que ja ha vist com la nova administració ha retirat subvencions a projectes dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) i ha censurat línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica. El malestar s'ha incrementat a mesura que s'han intensificat les retallades a la ciència, i com a resultat, cada cop més investigadors estan buscant feina fora del país. Un èxode de científics que constata una anàlisi de la revista Nature, que afirma que entre gener i març del 2025 un 32% més d'investigadors que treballen a institucions americanes han presentat sol·licituds de feina a l'estranger respecte al mateix període de l'any anterior.

L'exposició durant la infància a una molècula tòxica anomenada colibactina podria ser un nou marcador de càncer colorectal en edats primerenques. Un equip internacional liderat per la Universitat de Califòrnia a San Diego assenyala una toxina produïda per algunes soques d'Escherichia coli, presents sobretot al còlon i el recte, que tenen capacitat per alterar l'ADN de les cèl·lules. Segons aquests investigadors, el bacteri s'amagaria darrere "l'epidèmia de càncer colorectal" en menors de cinquanta anys.

La primera generació de persones que han interactuat gran part de la seva vida amb tecnologia digital ha arribat a una edat en què apareixen riscos de demència. I la pregunta sorgeix ràpidament: l'exposició tecnològica ha ajudat o ha perjudicat les seves capacitats cognitives? La hipòtesi de la demència digital prediu que una vida exposada a aparells tecnològics empitjora aquestes capacitats. Però un estudi publicat a Nature Human Behaviour apunta en una altra direcció: suggereix que l'ús d'ordinadors, mòbils o internet en persones de més de 50 anys pot combatre el deteriorament cognitiu.

El primer trasplantament entre espècies –xenotrasplantament– que s'ha documentat al món és de fa 120 anys, però no és fins fa unes dècades que s'assaja seriosament perquè es converteixi en una opció terapèutica per a humans. El porc és l'animal més utilitzat per provar la intervenció, entre altres motius, perquè els seus òrgans tenen una mida similar als de les persones. Fins ara se n'han fet de cor i de ronyó, però és un dels procediments mèdics més complexos que existeixen i la taxa de supervivència actual és realment baixa. Però la comunitat científica no s'atura: un equip d'investigadors de la Xina ha fet el primer empelt de fetge de porc modificat genèticament, amb sis gens alterats per evitar el rebuig, en una persona en mort cerebral. La intervenció es va fer l'any passat i aquest dimecres la revista Nature n'ha publicat l'avaluació. Simplificant-ho molt, la revisió confirma que el cos humà no va rebutjar l'òrgan i que aquest va sobreviure i funcionar pràcticament amb normalitat els 10 dies posteriors a la cirurgia.

Avenç significatiu en la comprensió de la genètica humana. Un equip internacional de científics, entre els quals hi ha el doctor Àlex Bayés, de l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) de Barcelona, ha publicat aquest dijous a la revista Nature el manual més exhaustiu fins ara del funcionament del genoma humà. L'estudi ha permès identificar més de 68.000 funcions, que correspondrien al 82% del total dels gens.

Fa un temps que els científics intenten validar una observació clínica, que és que algunes persones amb algun tipus de tumor, com ara el de mama, intestí i pròstata, que cada dia prenen aspirina en dosis baixes tenen menys risc de patir una metàstasi. De fet, diversos assajos clínics estan en marxa per comprendre aquest efecte. Ara bé, ¿realment pot un medicament pensat per reduir el dolor, la inflamació i la febre evitar la disseminació d'un càncer? Fins ara no se sabia exactament el mecanisme mitjançant el qual aquest fàrmac habitual a la farmaciola pot estimular el sistema immunitari per frenar el viatge tumoral, però aquest dimecres se n'han publicat novetats a la revista Nature a partir d'un estudi fet en ratolins que ha estat dirigit per la Universitat de Cambridge i finançat per l'organització pública del Regne Unit Medical Research Council i el Consell Europeu d'Investigació.

De cara a l’any 2050, els casos de càncer de mama augmentaran un 38% i la mortalitat de les pacients s’enfilarà un 68%, segons una projecció de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer –un organisme que penja de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)– publicada aquest dilluns a la revista Nature Medicine. Això vol dir que, a mitjans de segle, l’ens estima que hi haurà 3,2 milions de deteccions noves de càncer de mama i 1,1 milions de defuncions associades més.

Una dona que quan era nena va ser diagnosticada d’un neuroblastoma, un càncer cerebral, porta 18 anys sense el tumor gràcies a un tractament d'immunoteràpia de cèl·lules CAR-T. El cas el recull un estudi publicat a la revista Nature Medicine i suposa que la dona és la pacient amb aquest tipus de càncer que ha viscut més temps sense la presència del tumor fins ara, cosa que fa pensar als investigadors que s'hauria curat completament.

A tot el món, el consum de begudes ensucrades és responsable d'unes 340.000 morts a l'any per diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars, segons un estudi publicat recentment i que constitueix un dels majors projectes dedicats a avaluar els efectes de la propagació dels hàbits alimentaris occidentals en la salut mundial.

El salmó europeu, la libèl·lula Chlorocypha i l'escamarlà Procambarus orcinus tenen dues coses en comú: habiten en diferents indrets d'aigua dolça del món i tots estan en perill de desaparèixer. Són alguns exemples d'animals amenaçats pels efectes de la contaminació per pesticides, les preses, l'agricultura i la introducció d'espècies invasores a la natura, segons ha constatat l'anàlisi més gran feta fins ara al món de la fauna de les aigües continentals.

Com cada any, Nature ha publicat els noms de les 10 persones que han fet història amb les seves investigacions i troballes en el món de la tecnologia, l'enginyeria i la medicina. A l'edició d'enguany, els editors de la prestigiosa revista científica han destacat la feina de Placide Mbala, l'epidemiòleg de l'Institut Nacional d'Investigació Biomèdica de Kinshasa que va donar l'alarma del nou brot mortal de mpox a la República Democràtica del Congo (RDC). "La llista d'aquest any inclou persones que han tingut un gran impacte en la comunitat científica i en el món. Totes aquestes són persones destacades al centre d'alguns esdeveniments notables", afirma l'editor de Nature, Brendan Maher.

Pas de gegant en la recerca d'un trastorn neurològic que afecta almenys l'1% de la població mundial. Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han identificat quin és el mecanisme molecular que causa l'autisme idiopàtic, és a dir, el que no està vinculat a una mutació genètica específica i que suposa al voltant del 80% dels casos d'aquesta condició. Segons publiquen els investigadors a la revista Nature, la pèrdua d'un petit segment d'una proteïna anomenada CPEB4, present en totes les neurones, dona com a resultat el desenvolupament de les afectacions de l'espectre autista (TEA).