Societat  /  Salut 11/01/2022

Primer trasplantament d'un cor de porc modificat genèticament a un pacient

El pacient, que patia una malaltia cardíaca, va ser intervingut amb èxit per un equip de cirurgians de la Universitat de Maryland (EUA)

Roni Caryn Rabin / The New York Times
3 min
Un dels cirugians mostra el cor de porc modificat genèticament abans del transplantament

Nova YorkUna intervenció pionera a Baltimore (EUA) ha aconseguit dur a terme amb èxit el primer trasplantament del cor d'un porc a un ésser humà. El receptor és David Bennett, un pacient de 57 anys amb una malaltia cardíaca que amenaçava la seva vida. Un equip de cirurgians del Centre Mèdic de la Universitat de Maryland li va trasplantar divendres l'òrgan modificat genèticament, en un procediment innovador que ofereix esperança a centenars de milers de pacients amb òrgans defectuosos. Segons l'equip mèdic, Bennett es trobava bé aquest dilluns, tot i que seguirà en observació.

“Crea el pols; crea la pressió; és el seu cor”, explica el doctor que va fer l'operació, Bartley Griffith, director del programa de trasplantament cardíac del centre mèdic. "Funciona i sembla normal. Estem emocionats, però no sabem què ens portarà demà. Això no s'havia fet mai abans".

Només als Estats Units, l'any passat 41.354 pacients van rebre un òrgan trasplantat –la majoria ronyons–, segons les dades de la United Network for Organ Sharing, una organització sense ànim de lucre que coordina els esforços d'obtenció d'òrgans del país, que registra una escassetat d'òrgans: cada dia de mitjana moren una dotzena de pacients de les llistes d'espera per a un trasplantament. L'any passat, 3.817 nord-americans van rebre cors de donants humans. Es tracta de la xifra més alta registrada mai fins ara, però la demanda potencial és encara més alta.

Els científics fa temps que s'esforcen per desenvolupar porcs els òrgans dels quals no siguin rebutjats pel cos humà. La investigació s'ha accelerat en l'última dècada gràcies a les noves tecnologies d'edició i clonació de gens. De fet, aquest trasplantament de cor arriba pocs mesos després que un equip de cirurgians de Nova York connectés amb èxit el ronyó d'un porc modificat genèticament a una persona amb mort cerebral. Ara els investigadors esperen que aquest tipus de procediments iniciïn una nova era en la medicina i que en un futur ja no hi hagi tanta escassetat d'òrgans de substitució per als més de mig milió de nord-americans que esperen ronyons i altres òrgans.

"És un esdeveniment important", assegura el doctor David Klassen, director mèdic de la United Network for Organ Sharing i metge de trasplantament. "S'estan començant a obrir portes que conduiran, crec, a grans canvis en la manera com tractem la fallada d'òrgans". Tot i això, Klassen subratlla que l'innovador procediment dut a terme per l'equip de Maryland ha hagut de superar molts obstacles abans de poder-se portar a la pràctica, perquè ja de per si, recorda, és habitual que els donants rebutgin els òrgans trasplantats fins i tot d'altres éssers humans. "És important mantenir la perspectiva –diu–. Es necessita molt de temps per madurar una teràpia com aquesta".

L'última alternativa

David Bennett va decidir apostar pel tractament experimental perquè sense un cor nou hauria mort. El pacient, de 57 anys i amb una malaltia cardíaca irreversible, havia esgotat abans altres tractaments i estava massa malalt per ser candidat a rebre un cor d'un donant humà. "Era fer aquest trasplantament o morir", deia Bennett abans de la cirurgia, segons els funcionaris del Centre Mèdic de la Universitat de Maryland. "Vull viure. Sé que és un tret a les fosques, però és la meva última opció". 

David Bennett amb el seu cirurgià abans de l'operació.

Ara el seu pronòstic és incert. Bennett encara està connectat a una màquina de bypass cor-pulmó, que el mantenia amb vida abans de l'operació. Els experts asseguren, però, que aquest és el procediment habitual per als nous receptors d'un cor trasplantat. De moment el nou òrgan està funcionant i ja està fent la major part de la feina.

Els metges confien que aquest dimarts mateix puguin retirar la màquina, tot i que l'equip continuarà controlant de prop l'evolució de Bennett per detectar qualsevol indici en cas que el seu cos rebutgés el nou òrgan. Les primeres 48 hores, que són les més crítiques, van transcórrer sense incidents. També es vigila que no pateixi cap infecció, entre elles el retrovirus porcí, un virus del porc que es pot transmetre als humans, tot i que el risc es considera baix.

stats