Dimecres passat va fer divuit anys que es va anunciar l'Open Handset Alliance: el 5 de novembre del 2007, 34 operadores de telefonia, fabricants de telèfons i de xips es comprometien a adoptar Android, "la primera plataforma completament oberta per a dispositius mòbils". Aquell comunicat no explicava que Android ja existia des del 2003 –inicialment pensant en càmeres digitals, no en telèfons– ni que Google l'havia comprat el 2005 per uns 50 milions de dòlars, que l’aleshores vicepresident David Lawee anomenaria més tard "la millor compra de Google". Tampoc esmentava que l'anunci arribava 10 mesos després que Steve Jobs presentés l'iPhone.

WhatsApp ha anunciat que el 5 de maig actualitzarà els requisits de compatibilitat, tal com ja va passar ara fa tres anys. Aquest canvi obligarà els usuaris a renovar el mòbil, en cas que vulguin continuar fent ús d'aquesta aplicació de missatgeria instantània. Els telèfons als quals afectarà l'actualització dels estàndards de l'empresa seran tots amb sistema operatiu iOS, és a dir, d'Apple.

Rebeu missatges amenaçadors que us avisen de l’emmagatzematge del mòbil? Alguna vegada heu volgut ensenyar una foto i heu hagut de fer scroll durant minuts fins a trobar-la? Si al llarg dels anys heu acumulat gigabytes de fotos, racionalitzar la biblioteca de fotos i prescindir d’aplicacions i fitxers innecessaris us pot ajudar a recuperar espai al dispositiu. Aquí teniu una guia per fer-ho utilitzant eines gratuïtes que segurament ja teniu al mòbil.

La targeta digital de transport T-Mobilitat ja es pot fer servir a tots els telèfons, tinguin el sistema Android o iOS (el sistema operatiu desenvolupat per Apple i que instal·la als seus telèfons iPhone). Fins ara només els usuaris dels primers aparells podien validar el bitllet de transport amb el mòbil. Però des d'aquest divendres el sistema ja està disponible també per als clients de la marca de la poma. "S'ha treballat molt per poder oferir als usuaris aquest servei abans que s'acabi l'any i és una fita molt important", ha destacat Manuel Valdés, director general de l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM).

Els problemes per trobar un carregador compatible amb el mòbil, que afecta sobretot els usuaris d'iPhone, s'haurien d'acabar l'any que ve, amb la unificació de carregadors, però les diferències entre els complements per a mòbils, com ara auriculars, micròfons i connectors de diversos tipus, es mantindran.

Mentre l'escàndol del Catalangate i el flirteig espanyol amb Pegasus encara cueja, l'espionatge s'embolica encara més. El Grup d'Anàlisi d'Amenaces de Google (TAG, per les sigles en anglès) ha detectat l'ús durant l'any passat d'un altre programari espia, anomenat Predator, comprat per "actors amb suport governamental" de diversos països, incloent-hi Espanya. En concret, l'equip de Google ha trobat cinc vulnerabilitats zero day (errors o forats en la programació desconeguts pel fabricant, i per tant sense solució) que, segons assegura "en un alt grau de confiança", s'han fet servir per infectar telèfons Android amb un malware anomenat Alien que, al seu torn, instal·la al telèfon el programari espia Predator, capaç per exemple d'activar el micròfon del mòbil i gravar tot allò que s'hi digui a la vora.

Selfies i fotografies de les vacances, correus de feina, whatsapps personals –molt personals–, les contrasenyes del banc i el registre de l’activitat econòmica, les sèries, pel·lícules i música preferides, les hores de son diàries, el nombre de passes que hem fet caminant... Al mòbil ho guardem tot. I és l’objecte que sempre tenim a la vora. De dia, a la butxaca o a la bossa; de nit, damunt la tauleta de nit; i al lavabo, a la mà més sovint del que volem admetre. Amb un programa troià com Pegasus, qualsevol estrany pot accedir a tot el que es guarda al telèfon, però també sentir i veure tot allò que hi passa a la vora a través de la càmera i el micròfon de l’aparell. És una de les violacions de la intimitat més profundes que es poden cometre.

L’any 2017 hi havia al món 2.000 milions d’aparells amb el sistema operatiu Android. Dos anys més tard, la xifra ja s’havia enfilat fins als 2.500 milions. I actualment hi ha 3.000 milions de dispositius Android en funcionament. D’aquí que el sistema operatiu de Google hagi sigut, un cop més, el protagonista de la convenció anual I/O per a desenvolupadors d’aplicacions i serveis que el gegant tecnològic va celebrar la setmana passada, de nou en format telemàtic per culpa de la pandèmia.

Després de la tirallonga primaveral de congressos empresarials (Facebook, Apple, Google, Amazon, Microsoft) per a programadors d’aplicacions, el més pertorbador per al conjunt de la indústria tecnològica ha tingut lloc en ple estiu: la firma xinesa Huawei va triar la seva Huawei Developer Conference (HDC) de la setmana passada a Dongguan per presentar HarmonyOS, la plataforma amb què pretén superar un eventual bloqueig comercial dels EUA, un bloqueig que -si s’acaba formalitzant- li impedirà disposar de les tecnologies d’origen nord-americà que ara fa servir en molts dels seus productes, inclosos els smartphones, dels quals és segon fabricant mundial.

El gegant nord-americà d'internet Google ha anunciat aquest diumenge a la nit que trenca amb la multinacional tecnològica xinesa Huawei, el segon fabricant de mòbils del món. Google ha vetat la companyia xinesa després que el govern dels Estats Units la inclogués en una llista negra comercial que impedeix a les empreses nord-americanes treballar-hi, però les implicacions d'aquest trencament encara no són gens clares. Fem un repàs dels possibles efectes als seus usuaris.

Tots els cotxes tenen quatre rodes però es distingeixen per la carrosseria. Amb els smartphones no és així. Te n’adones quan tens al davant els nous models emblemàtics de les tres marques que més unitats venen al món amb sistema Android: el P30 Pro de Huawei, el Galaxy S10+ de Samsung i el Mi 9 de Xiaomi són tres rectangles de vidre tàctil amb diagonals al voltant de les 6,4 polzades.

Encendre per primera vegada el flamant mòbil Android que acabem de comprar i renunciar a la nostra privadesa és una mateixa cosa, fins i tot abans de descarregar cap aplicació. El software que ve instal·lat a la majoria dels telèfons amb el sistema operatiu mòbil de Google és, per la seva naturalesa oberta, un colador per on proporcionem contínuament dades sobre la nostra activitat digital i física sense ser-ne conscients, sense haver-ho acceptat i, encara pitjor, sense saber qui les rep. Ho demostra l’estudi sobre 1.700 telèfons de 214 marques venuts a 130 països que han fet acadèmics de les universitats Carlos III (Madrid), Stony Brook (Nova York) i ICSI (Berkeley), el més ampli que s’ha dut a terme fins ara en aquesta matèria.

¿Us imagineu un telèfon Android que faci les cerques web només a Bing, que atengui les consultes de veu només amb Alexa o Bixby, que rebi el correu electrònic només a Outlook, que descarregui les aplicacions només de la botiga d’Amazon, que busqui les adreces i les rutes de transport només a Here Maps, que navegui per la web només amb Firefox, que guardi les fotografies només a Flickr, els vídeos només a Facebook i els fitxers només al núvol de OneDrive? Potser em direu que el vostre aparell ja funciona d’aquesta manera, però m’estranyaria molt. La paraula clau de la llista anterior és només : si bé podeu descarregar i instal·lar totes les aplicacions i serveis citats, en el millor dels casos els estareu afegint als equivalents de Google, que fins ara venen preinstal·lats pel fabricant del telèfon perquè així l’hi exigeix el contracte de llicència del sistema operatiu Android. En la pràctica, això significa que milions d’usuaris fan servir Gmail, Google Maps, Chrome, YouTube, el cercador de Google i la botiga Play i faciliten que el gegant d’internet acumuli dades sobre la seva activitat cada vegada que els utilitzen.

Filla de dos immigrants lleonesos, la barcelonina Verónica López diu que a casa va tenir tot el suport quan va decidir estudiar enginyeria informàtica, una carrera en la qual no és habitual trobar-hi dones. Amb 31 anys, la desenvolupadora d’Android explica que a l’institut li agradaven “molt les mates” i que un professor va ser qui la va encaminar cap a aquesta professió. Enamorada de Berlín, on va anar d’Erasmus, assegura que quan va començar va tenir sensació de futur perquè “era el boom d’internet” i li encantava la idea de poder-se “comunicar” amb la gent a través de la xarxa.

No hi ha dubte que aquest any podria anomenar-se “L’any de l’osca”. L’osca (notch en anglès), que va presentar inicialment l’Essential Phone d’Andy Rubin (l’inventor d’Android), i que va popularitzar a finals de l’any passat Apple, amb l’iPhone X, ha arribat per quedar-se. De fet, té tot el sentit que, en un moment en què se cerca minimitzar el màxim possible els marcs, i oferir en forma de pantalla la màxima superfície possible d’un telèfon mòbil, es busqui minimitzar al màxim possible l’espai que ocupen els components físics frontals d’un telèfon, com són la càmera i l’altaveu per les trucades (sí, es veu que els telèfons intel·ligents serveixen per fer trucades...).