El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) torna a tocar el crostó a Espanya perquè considera que l'acomiadament a l'Estat és massa barat. Aquest òrgan penja del Consell d'Europa i s'encarrega de vigilar que els estats membres compleixin la Carta Social Europea. En un dictamen publicat aquest divendres, el CEDS ha tornat a deixar clar que les indemnitzacions que es paguen després que un treballador perdi la feina ni són suficients per compensar el dany sofert, ni per dissuadir l'ocupador de fer-lo fora.

El recent informe del comitè d'experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), del Consell d'Europa, és, com indica la seva mateixa rúbrica, un informe de situació elaborat per un comitè d'especialistes i encara no una recomanació als estats per part del Comitè de Ministres. No obstant això, és molt rellevant perquè, per exemple, mostra la seva “preocupació” per les sentències judicials que imposen el 25% de l’ensenyament en castellà, per contravenir l’article 8 de la Carta, o avisa dels reiterats incompliments d’Espanya a l’hora de no modificar la legislació per fer efectiu el dret dels parlants d’altres llengües distintes del castellà en l’àmbit de la justícia.

L'informe del Consell d'Europa sobre el català (o més exactament, sobre els incompliments i les males pràctiques de l'estat espanyol en relació a la llengua catalana) és important per diversos motius, com explica l'editorial de l'ARA. Denuncia de manera enèrgica la sentència del TSJC que obliga a impartir un 25% de les classes en castellà, un despropòsit jurídic, lingüístic i pedagògic que ja es veu que ha d'haver estat concebut per algú que ho ignora tot sobre ensenyament. I és que res dins una aula es pot esbocinar en percentatges matemàtics: ni l'idioma, ni els coneixements, ni l'atenció, ni la relació entre els docents i els alumnes. Sostenir el contrari és entrar en el terreny de la irracionalitat, el mateix des del qual s'utilitza la justícia per anar contra una llengua.

Segurament per la contundència de les seves afirmacions i la clarividència de la seva diagnosi, l'informe del comitè d'experts del Consell d'Europa sobre l'aplicació a Espanya de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries ha causat un gran impacte a Catalunya. I és que tot l'informe podria ser subscrit per organitzacions com la Plataforma per la Llengua i per la gran majoria de sociolingüistes catalans. L'informe critica obertament les sentències judicials que obliguen a impartir un 25% de les assignatures en castellà i el baix ús del català en àmbits com la justícia i la sanitat, i es mostra preocupat per la situació de la llengua entre els joves i en territoris concrets com el País Valencià i les Balears. És cert que ara el document haurà de ser estudiat per l'anomenat consell de ministres del Consell d'Europa, que decidirà quines recomanacions fa arribar oficialment a l'estat espanyol, que és un dels signants de la Carta Europea de Llengües Minoritàries, però el text i els seus arguments quedaran a disposició de qui vulgui fer-los servir, per exemple en el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

L'ARA entrevista Villano Qiriazi, cap d'Educació del Consell d'Europa, aprofitant la seva estada a Barcelona per parlar d'educació i tecnologia a l’EdTech Congress.

La Comissió de Venècia ha avalat definitivament aquest divendres a grans trets la llei d'amnistia, tot i apuntar matisos i diferents recomanacions. Concretament, recorda que les amnisties són per definició "restauratives" i persegueixen "la reconciliació política", però adverteix que per "no frustrar" els seus objectius no s'haurien de tramitar "de forma accelerada" i haurien de comptar amb "majories qualificades". En el cas de la del Procés, doncs, recomana que s'involucri el PP en la negociació de la mesura, que tot just acaba d'arribar al Senat –amb majoria absoluta popular– després de ser aprovada pel Congrés. "Per tots els potencials efectes divisius, és especialment important que una amnistia rebi el suport d'una majoria àmplia", ha apuntat aquest divendres un dels ponents de l'informe, el jurista neerlandès Martin Kuijer.

Espanya ha estat inclosa per primer cop a la llista de països que seran avaluats pel comitè de monitoratge de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que analitza si els estats membres estan complint amb els estàndards democràtics europeus i els drets humans. Aquesta comissió selecciona en un primer moment vuit dels 46 estats membres i n'acaba escollint tres cada any, i juntament amb Suècia i Grècia, Espanya ha estat l'altre país que passarà sota el sedàs d'aquest organisme europeu. La resolució, segons ha pogut saber l'ARA, es va adoptar ara fa una setmana, el 5 de desembre.

Amb més de tres dècades d'experiència a Estrasburg, Christos Giakomopoulos (Tessalònica, 1958), és des del 2017 el director general de drets humans i estat de dret del Consell d'Europa. Ha visitat Barcelona convidat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat, amb motiu del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Nova amonestació a Espanya per l'espionatge amb el programa Pegasus a una seixantena d'independentistes, el cas conegut com a Catalangate destapat l'abril del 2022. Si al juny era el Parlament Europeu qui feia un toc d'atenció a l'Estat per aquells fets, ara és el Consell d'Europa qui se suma a les crítiques per haver fet ús d'aquest programari espia. Aquest organisme dona tota la credibilitat a les denúncies dels afectats i avisa que hi ha hagut "greus implicacions per als drets humans fonamentals de les persones atacades", com per exemple "el dret a la intimitat i el dret a la llibertat d'expressió". El que ve a dir és que, en nom de la "seguretat nacional", els estats no poden fer el que vulguin. Per rematar-ho, demana un "moratòria" en l'ús d'aquests programes espia fins que hi hagi una regulació europea precisa sobre com fer-los servir. No només Espanya en surt malparada a l'informe; també Polònia, Hongria, Grècia i l'Azerbaidjan.

El Consell d'Europa, organisme que vetlla pel respecte als drets humans, considera que és "urgent" que el govern espanyol prengui mesures per fer front als problemes "estructurals" de l'habitatge, com els elevats preus dels pisos, la falta d'habitatge social, l'elevat nombre de desnonaments i l'augment de persones sense llar. "L'habitatge no ha de ser considerat com un bé reservat a certes persones", adverteix la comissària de drets humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, en un informe sobre Espanya publicat aquest dimecres.

Milers de persones es manifesten per Grands Boulevards, al centre de París. És dijous 23 de març, jornada de vaga general, la primera després de l'aprovació de la polèmica reforma de les pensions. Un grup llança uns petards contra la policia. Els agents, de sobte, es dirigeixen cap al gruix de la manifestació –des d'on no havien sortit els petards– i carreguen amb violència contra la gent, que no es pot escapar. Els manifestants cauen a terra els uns a sobre dels altres, però la policia segueixen carregant amb la porra contra la muntanya de gent que ha caigut, alguns d'ells gent gran. "Hi ha el meu avi a terra!", crida un noi. Els agents l'ignoren i continuen amb els cops de porra. Les imatges, d'una gran violència, s'han viralitzat a Twitter.

La compareixença aquest dilluns de l'eurodiputada Diana Riba (ERC) a una audiència al Consell d'Europa ha acabat amb un incident protagonitzat pel diputat del PP Pablo Hispán, excap de gabinet de Pablo Casado. Hispán, que durant l'audiència havia interpel·lat Riba, ha intentat impedir –ja fora de la sala i quan l'acte havia acabat– que un grup de periodistes catalans entrevistessin el diputat neerlandès Pieter Omtzigt, ponent de l'informe sobre l'escàndol de l'espionatge amb Pegasus que està elaborant l'organisme europeu que vetlla pel respecte pels drets humans i la democràcia. "TV3 és una televisió independentista!", ha cridat Hispán al ponent de l'informe. "És del govern, no és una televisió objectiva", ha continuat dient en un to agressiu adreçant-se a Omtzigt davant dels periodistes catalans.

Quan es compleixen quatre anys des que el mandat dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va caducar, el Consell d'Europa ha llançat una dura reprovació a Espanya. "És una qüestió de gran preocupació, que s'ha d'abordar de manera prioritària", reclama en un informe l’òrgan d'anticorrupció del Consell (Greco, segons les sigles en francès) publicat aquest dilluns. Tot i els problemes de legitimitat que genera el fet que el CGPJ estigui en funcions, ara com ara la renovació està bloquejada pel rebuig del PP a pactar-la amb el PSOE.

La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha emès un comunicat crític amb les autoritats espanyoles per la mort de 23 migrants el juny passat quan intentaven travessar el pas fronterer entre Nador i Melilla. "A la pràctica sembla que no hi ha cap altra manera d'entrar a Melilla i demanar protecció a les autoritats que no sigui nedant o saltant la tanca, cosa que posa en perill la teva vida", afirma Mijatovic, que va visitar Espanya la setmana passada i encara redacta l'informe definitiu.

La lluita de l'independentisme en l'esfera internacional està construïda a través de múltiples batalles que a vegades tenen desenllaços amb regust de victòria i d'altres amb regust de derrota. Dins del primer grup es podria catalogar l'últim informe del Consell d'Europa titulat Llibertat d'expressió política: un imperatiu per a la democràcia. El document, al qual ha tingut accés l'ARA, reclama un "nivell de protecció" d'aquest dret "especialment elevat pels polítics", també quan "les seves propostes impliquin canvis en la Constitució" i arribin a plantejar "fins i tot la independència".

L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ha estat a punt d'aprovar una nova resolució carregant contra Espanya perquè "encara hi ha nombroses causes penals" per l'organització del referèndum de l'1-O i es mantenen les euroordres contra els exiliats. El text posava l'estat espanyol al costat de Turquia i aspirava a respondre a la pregunta: "¿S'hauria de jutjar els polítics per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat?" I la resposta que plantejava el ponent de l'informe, el diputat socialista letó Boriss Cilevics, consistia en felicitar el govern espanyol pels indults, criticar-lo pel fet que ara es puguin revertir i recomanar-li, de nou, reformar els delictes de sedició i rebel·lió. Però el PSOE i el PP s'han aliat per evitar que s'aprovin les conclusions de l'informe, tot i que el text original ja és públic i es pot consultar íntegrament (sense necessitar cap votació).

No és la primera vegada que el Consell d'Europa –un organisme regional europeu en defensa dels drets humans– denuncia abusos policials a l'Estat, però en l'informe publicat aquest dimarts l'organització va més enllà i adverteix que no es tracta de casos aïllats sinó que els maltractaments s'han convertit en una pràctica massa freqüent. "És motiu de gran preocupació", afirma el document. Després d'una visita a diferents presons –la majoria a Madrid, València i Sevilla– per part de membres del Comitè de Prevenció de la Tortura i d'entrevistar desenes de presos el setembre del 2020, el Consell d'Europa conclou que "hi continua havent un patró de maltractaments físics infligits pels funcionaris de presons com a reacció desproporcionada i punitiva" als comportaments d'alguns presos, i reclama al govern de Pedro Sánchez que prengui mesures per frenar la violència policial.

Una campanya en defensa dels drets humans que ha llançat el Consell d'Europa i que defensa i celebra la diversitat de les dones, sobretot la seva "llibertat" de poder portar el hijab, ha aixecat polèmica a França. El mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll és un tema delicat al país, que fa anys que debat si s'ha de prohibir o no. "La bellesa està en la diversitat, com la llibertat està en el hijab", duia com a eslògan el vídeo de la fugaç campanya.