Judicialització

El Consell d'Europa allarga un altre cop la mà a l'independentisme

Un nou informe d'aquest organisme assegura que la llibertat d'expressió també empara la defensa de la independència

3 min
Consell d'Europa

BarcelonaLa lluita de l'independentisme en l'esfera internacional està construïda a través de múltiples batalles que a vegades tenen desenllaços amb regust de victòria i d'altres amb regust de derrota. Dins del primer grup es podria catalogar l'últim informe del Consell d'Europa titulat Llibertat d'expressió política: un imperatiu per a la democràcia. El document, al qual ha tingut accés l'ARA, reclama un "nivell de protecció" d'aquest dret "especialment elevat pels polítics", també quan "les seves propostes impliquin canvis en la Constitució" i arribin a plantejar "fins i tot la independència".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fent una lectura del document des d'una òptica catalana es fa difícil que el text no evoqui el conflicte entre Catalunya i l'Estat. Sobretot en el moment en què es diu que aquells polítics que siguin "detinguts" per mandats que "respectin els límits de la llibertat d'expressió" han de ser considerats "presos polítics" i haurien de ser posats en llibertat "sense demora". En moltes causes judicials vinculades al Procés l'independentisme ha denunciat, precisament, una vulneració d'aquest dret. Tot i això, és important assenyalar que el text no fa cap referència explícita a Espanya, ni tampoc cap amonestació.

També és complicat no veure-hi cap referència velada a Catalunya quan es diu que una de les funcions de la "immunitat parlamentària" és precisament la protecció d'aquesta llibertat d'expressió. Aquesta immunitat ha estat invocada en alguns dels judicis més importants del Procés –ho va fer, per exemple, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell davant del Suprem– i també en alguns processos encara oberts, com en el que s'està jutjant per desobediència la mesa del Parlament de la legislatura anterior. Fins ara aquesta invocació no ha sigut mai atesa.

El document beu d'altres pronunciaments anteriors del mateix Consell d'Europa, com per exemple el conegut com a informe Cilevics –nom que fa referència al socialista letó que el va promoure–, que en el seu dia va provocar molt rebombori perquè reclamava la llibertat dels presos polítics i advocava per la reforma del delicte de sedició, que ara torna a estar en primera plana per la negociació entre el PSOE i ERC. La diferència és que l'informe Cilevics va ser aprovat per l'assemblea parlamentària d'aquest consell, mentre que el document sobre la llibertat d'expressió ha sigut promogut per la secretària general, la croata Marija Pejčinović Burić.

El matís és important com a mínim per a la representant d'ERC a l'assemblea, Laura Castel, que defensa que el nou document és "especialment rellevant" perquè la secretària general "és la representant més política de l'organisme". "L'informe afirma que la llibertat d'expressió empara la promoció de canvis constitucionals, pacífics i democràtics, i entre aquests canvis el text inclou la promoció de la independència en una regió europea", resol la també senadora republicana. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha considerat que tot plegat reforça la "via política" del "diàleg i la negociació". També ho ha celebrat l'ANC, que interpreta que l'informe "té el potencial d'ajudar la causa independentista catalana".

Els límits: discriminació i violència

El Consell d'Europa fa una defensa encesa de la llibertat d'expressió, però també avisa que no és il·limitada. Exclou, per exemple, les declaracions que siguin discriminatòries, ja que el seu contingut està en contradicció amb el Conveni Europeu de Drets Humans. També avisa que en cap cas es poden tolerar aquelles manifestacions que emparin la violència o incitin la violència.

I ara què? Aquest nou informe difícilment provocarà el mateix impacte que en el seu dia va provocar el firmat per Cilevics, però sí que pot ser d'interès per als líders independentistes que han elevat a Europa –al Tribunal Europeu de Drets Humans– les seves respectives condemnes de l'Estat vinculades al Procés. Si una de les línies de defensa és que l'Estat va vulnerar la seva llibertat d'expressió quan van ser condemnats, el document del Consell podria ser un aliat en aquesta lluita. No és garantia d'acabar amb regust de victòria, però podria ajudar-hi. Només el temps ho dirà.

stats