A la reunió d’ahir de la vicepresidenta Montero amb els consellers d’Hisenda de totes les autonomies vam tornar a sentir una d’aquelles frases que van a l’antologia del que abans se’n deia anticatalanisme i ara és més propi dir-ne catalanofòbia. Li correspon l’honor a la consellera d’Hisenda d’Andalusia, Carolina España:

"Caviar per als catalans i menú del dia per a la resta d'espanyols". Els consellers del PP han aparegut indignats a les portes del ministeri d'Hisenda, carregant contra la proposta de nou model de finançament que, asseguren, només dona "privilegis" als catalans. Una desfilada de declaracions que evidencia que no serà gens fàcil per al govern espanyol tirar endavant el nou model en què, segons els dirigents territorials del PP, Oriol Junqueras és qui decideix on van els recursos dels murcians, extremenys, madrilenys, andalusos... Ara bé, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'ha guardat un as a la màniga per treure's tota aquesta pressió de sobre en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera: ha ofert a les comunitats que, si troben tan injust el nou model de finançament (malgrat que totes hi guanyen una mica més que ara), hi renunciïn i quedin acollides al sistema actual. És a dir, serà voluntari. Tot i que també va ser així el 2009, el fet que Montero ho digui aquest dimecres és un desafiament al PP.

La Generalitat preveu augmentar la despesa el 2024 aproximadament un 6% en comparació amb el 2023, segons ha explicat aquest dilluns la consellera d'Economia, Natàlia Mas. La responsable de les finances del Govern ha atès els mitjans des de Barcelona després de decidir no participar en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que se celebra aquest mateix dilluns a Madrid, on ha delegat la representació de l'executiu català en el número dos del seu departament, Josep Maria Vilarrúbia.

El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquest dimecres, que reuneix el govern espanyol i els representants econòmics de les comunitats autònomes, tindrà un representant de la Generalitat al màxim nivell. Serà el conseller d'Economia, Jaume Giró, segons ha explicat aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. La decisió té una certa transcendència, ja que la Generalitat feia anys que no hi enviava el conseller de la matèria i, de vegades, havia designat com a representant un càrrec de segon nivell per expressar la seva crítica sobre el funcionament d'aquest òrgan. En canvi, mentre que Giró serà al CPFF, el president del Govern, Pere Aragonès, manté al rebuig a assistir a un altre fòrum autonòmic que se celebrarà aquesta mateixa setmana: no anirà a la conferència de presidents que divendres es farà a Salamanca.

En un moviment sense precedents, el Banc d'Anglaterra (BoE, en les sigles en anglès) ha anunciat aquest dijous que proveirà de manera il·limitada les necessitats de líquid del govern britànic, i així evitar que hagi d'acudir als mercats de bons per aconseguir finançament. La decisió té un caràcter "temporal i a curt termini". El govern ha indicat que sigui quina sigui la quantitat que es presti serà reemborsada a finals d’any i no es tracta d'una forma encoberta d'"imprimir diners". Però, en tot cas, s'hi assembla molt.

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha enviat una carta a la ministra d'Hisenda espanyola, María Jesús Montero, en què li anuncia que cap representant de la Generalitat assistirà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) previst per demà, dimecres. De fet, el Govern tampoc va assistir a les dues anteriors reunions del CPFF que va convocar el govern de Pedro Sánchez els passats 20 de juliol i 1 d'agost.

La Generalitat no enviarà cap representant al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que ha convocat el ministeri d'Hisenda per aquest dimarts a les 12.30 h. El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ho ha comunicat per correu electrònic al ministeri.

El PSC i Catalunya en Comú-Podem han carregat contra el Govern i, especialment, contra el conseller d'Economia, Pere Aragonès, perquè ha decidit no assistir al Consell de Política Fiscal i Financera. Els socialistes, de fet, demanaran la compareixença "urgent" al Parlament d'Aragonès perquè doni explicacions sobre aquesta decisió que va anunciar la setmana passada la portaveu del Govern, Elsa Artadi, en roda de premsa.

El conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha enviat una carta a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per explicar-li per què no anirà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'avui. L'ha urgit a convocar "com més aviat millor" la comissió bilateral d'afers econòmics, que considera més adequada "tenint en compte l'especificitat tècnica dels temes que pertoquen al finançament de Catalunya". En la carta, Aragonès trasllada a la ministra que té "poc sentit" assistir-hi en la mesura que ja s'han iniciat els tràmits per convocar les comissions bilaterals, entre les quals la d'afers econòmics i fiscals, que no es reunia des del 2010. D'altra banda, el vicepresident de la Generalitat ha apuntat que és "frustrant" que al CPFF els representants dels territoris no hi tinguin dret de vot: "Com molt bé deus saber amb la teva experiència prèvia com a consellera", subratlla.

En ple debat i a l'espera de saber quines mesures fiscals prendrà el govern espanyol del Partit Popular per fer front a les exigències de Brussel·les, el Círculo de Empresarios ha volgut fer la seva pròpia proposta en termes de política fiscal. "No hem d'anar fent retocs a determinats impostos, sinó fer una reforma estructural", ha dit el vicepresident de l'organització, Josep Piqué.

El ministeri d'Hisenda ha convocat la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que aplega els consellers de Finances autonòmics, aquest divendres, segons han informat a l'ARA fonts del ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro. Fonts del departament d'Economia van explicar que no tenien "constància" de la convocatòria. La reunió arribarà enmig de la polèmica per les crítiques del ministre a les comunitats, les quals culpa de l'incompliment del dèficit del 2015.

El ministeri d'Hisenda ha atorgat aquest dimecres a Catalunya un dèficit públic de l'1,58% del PIB per a aquest any, fregant l'1,6% que va avançar l'ARA el passat 22 de juliol. La xifra s'ha anunciat en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en què s'han aprovat per primer cop topalls de dèficit individuals per a cada comunitat autònoma, segons han explicat fonts presents al conclau. Aquest any el conjunt de les autonomies haurà de registrar de mitjana un dèficit de l'1,3%, però algunes tindran límits per sobre i d'altres per sota. A més, Hisenda ha decidit que el 2014 no hi haurà repartiment asimètric del dèficit. És a dir, totes les autonomies hauran de tancar en l'1%.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha tornat a fer aquest dimecres una crida a l'ordre a les comunitats autònomes que demanen tenir aquest any un objectiu de dèficit públic superior al saldo negatiu que van registrar el 2012. El repartiment asimètric dels objectius de dèficit l'abordaran aquesta tarda Hisenda i els territoris en un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que s'albira molt tens.

El president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, ha explicat en una entrevista a l'ACN que entén "perfectament" el Govern i l'actitud del conseller d'economia, Andreu Mas-Colell, en no voler assistir al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) convocat pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. "Jo també ho hauria fet", ha sentenciat Nadal solidaritzant-se amb Mas-Colell. I és que el socialista considera que l'executiu espanyol està practicant un "egoisme centralista" que resulta "indignant" per als catalans. En aquest sentit, Joaquim Nadal ha qualificat l'actitud de Montoro amb els límits de dèficit "d'impertinent".

El conseller d'economia, Andreu Mas-Colell, ha reclamat aquest dijous a 'El món a RAC1' que l'executiu espanyol "no barregi agendes recentralitzadores amb el tema econòmic" i ha tornat a oferir el seu suport per superar les dificultats actuals. "Volem atacar el problema sent conscients del vaixell comú on som", ha assegurat, i actuant com a "socis del govern central". Segons Mas-Colell, "un rescat com el grec o l'irlandès voldria dir un enduriment fort de la situació", i és per això que creu que a tothom li interessa evitar aquest escenari.