El centenari del naixement de Paco Candel (1925-2025) brinda una oportunitat per reflexionar sobre el seu llegat. Va saber capturar la complexa realitat de la immigració a Catalunya en obres fonamentals com Els altres catalans (1964) i Els altres catalans vint anys després (1985). No només va documentar les vivències dels nouvinguts d'altres regions d'Espanya, ni únicament les dificultats econòmiques i socials que van haver d’afrontar, sinó també el procés d'integració en una societat amb una forta identitat cultural i lingüística. Tot i que les dinàmiques migratòries i els desafiaments d'integració han canviat radicalment des d'aleshores, les controvèrsies continuen sent intenses. 

Aquest dilluns l'estació de passeig de Gràcia de Barcelona s'ha transformat per complet per simular una estació de metro d'època, fins i tot, amb la visita de passatgers dels anys 20. Amb la performance, que ha estat l'acte sorpresa per donar el tret de sortida a la celebració dels 100 anys de la posada en funcionament del metro a Barcelona, s'ha recreat l’antiga estació d’Aragó, el nom original que va tenir la parada de passeig de Gràcia fins al 1982. Per fer-ho, s’hi ha instal·lat senyalització, decoració i anuncis de l’any 1924, quan es va inaugurar el primer tram de la línia entre les estacions de Catalunya i Lesseps. Durant el matí a les andanes també s’hi han vist actors vestits d’època, que simulaven el personal que treballava al suburbà en un principi. 

El ministeri de Cultura ha presentat aquest dimecres el programa d'activitats amb el qual celebrarà el centenari del naixement del poeta valencià Vicent Andrés Estellés. L'acte, que s'ha dut a terme al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València, ha comptat amb la presència del ministre Ernest Urtasun i de la presidenta del centenari i filla de l'escriptor, Carmina Andrés. La iniciativa desitja omplir el buit deixat pel Consell i les Corts Valencianes, que, de la mà del Partit Popular i Vox, han rebutjat commemorar l'efemèride. Les activitats se sumaran a les iniciatives ja previstes per la Profundació Vicent Andrés Estellés, impulsada per diferents entitats civils, i per l'Any Estellés que organitza la Institució de les Lletres Catalanes.

Encara que sigui un dels autors més estimats al País Valencià –o precisament per això–, Vicent Andrés Estellés (1924-1993) no hi serà celebrat institucionalment amb motiu del centenari del seu naixement. L'autor de Coral romput i Llibre de meravelles no mereix, segons el PP i Vox, un any dedicat a la seva figura: van ser aquestes dues formacions polítiques, actualment al capdavant del govern de la comunitat autònoma, les que van frenar tot just fa una setmana la proposta de Compromís de commemoració de l'efemèride a les Corts Valencianes perquè el poeta "pretenia la unitat lingüística del català".

“La paraula ecologia la vaig aprendre amb 50 anys. Però naturista, vegetarià, aquestes idees ja les tenia amb 10”. En Joan Carulla no sembla gens conscient d’haver estat un pioner de l’ecologisme i dels horts urbans a Catalunya, però ho és. Per a ell és simplement una filosofia de vida, la mateixa que l’ha fet viure un segle. Quin és el secret de la longevitat? “Estimar l'aixada i els llibres, estimar la natura, les plantes, cada gota de rosada...”, poetitza aquest avi centenari, que acaba d’escriure unes memòries amb l’ajuda del periodista Carlos Fresneda, Mi siglo verde (Icaria Editorial). Aviat espera que en surti l’edició en català.

El secret per arribar als 100 anys no existeix, però la recepta per viure més i millor, segons els experts, es podria resumir en menjar sa, beure molta aigua, fer exercici i residir, si és possible, en un lloc petit i aïllat del trànsit i la contaminació, al mig de la naturalesa. Encara millor si és en una illa. I això últim és el que sembla unir les cinc zones del món conegudes com a zones blaves, territoris on l'esperança de vida és superior a la mitjana: Ogliastra a Sardenya, Okinawa al Japó, Nicoya a Costa Rica, l'illa d'Ikara a Grècia i Loma Linda a Califòrnia. No obstant això, d'entre totes elles, l'illa italiana és l'única on hi ha un petit poble que pot presumir de tenir la concentració més gran de centenaris en proporció a la població del planeta.

Columna de Josep Maria Junoy (Barcelona, 1887-1955) a La Veu de Catalunya (15-I-1922). El 15 de gener passat va fer quatre-cents anys del naixement del dramaturg i actor Jean-Baptiste Poquelin, més conegut per Molière (París, 1622-1673). El gener del 1922 els diaris barcelonins (sobretot La Publicitat i La Veu de Catalunya) van commemorar el tercer centenari de Molière amb comentaris sobre les seves obres. Josep Maria Junoy va sorprendre amb aquest article de tons místics. Uns deu anys abans havia dibuixat acudits anticlericals a la revista Papitu. El 1930 va fer pública la seva conversió al catolicisme i va esdevenir un apologeta cristià. L’any 1917 Junoy s’havia revelat com un periodista innovador en la direcció de la revista Trossos i per experimentar un nou gènere: el cal·ligrama periodístic (en vam reproduir un en aquesta secció el 21 d’octubre del 2012).

És pràcticament impossible explicar la llarga i prolífica trajectòria de Fernando Fernán Gómez (Lima, 28 d’agost del 1921 – Madrid, 21 de novembre del 2007) perquè és inabastable: més de 200 pel·lícules, davant i darrere la càmera, teatre, novel·la, poesia... No són tan sols peripècies vitals sinó també una manera de viure i de fer cinema. Aquest abecedari és una aproximació a un anarquista que sobretot es va voler guanyar la vida actuant. I ho va fer al llarg de 70 anys.

“Aquest és el problema de la beguda, pensava, mentre em servia una copa. Si passa alguna cosa dolenta, beus per oblidar; si passa alguna cosa bona, beus per celebrar; i si no passa res, beus perquè passi alguna cosa”. Això escrivia a Mujeres Charles Bukowski (1920, Andernach, Alemanya – 1994, San Pedro, Califòrnia), escriptor i poeta que va convertir la seva vida sòrdida i als marges del somni americà en la matèria principal d'una obra immensa en la seva dimensió humana: plena de sexe, dolor, solitud, desencant i sentit de l'humor. Va ser un dels primers escriptors nord-americans a retratar en primera persona el submón de l'alcoholisme i la prostitució, l'aspecte més sòrdid de la vida americana. I ho va fer amb un realisme brut, cruent i, tanmateix, no exempt de certa poesia salvatge i bellesa.

Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969) va ser una de les millors actrius del teatre universal del segle XX. Va néixer en una família d’obrers catalans, lluitadors pels seus drets, autodidactes, republicans i defensors de la cultura com a vehicle primordial de la societat.

Fins a 600 persones han assistit a 'The Love Behind Food' (thelovebehindfood.com), la trobada que ha celebrat el centenari de Danone, al Disseny Hub Barcelona el 8 i 9 de maig. L’esdeveniment ha reunit més de 20 experts de primer nivell i 'changemakers', acompanyats dels principals directius de la companyia, per debatre sobre els reptes i les tendències del sector, redefinint el futur de l’alimentació, la salut i el planeta. Després d’una primera jornada en què experts nacionals i internacionals van debatre sobre el futur de l’alimentació i el poder de l’educació per canviar el món, diverses personalitats i experts han participat en el segon dia de debats i ponències tractant també la salut de les noves generacions.

La primera de les dues jornades de la trobada 'The love behind food' (thelovebehindfood.com) al Disseny Hub Barcelona, un dels esdeveniments amb què Danone commemora els primers 100 anys d’existència, ha comptat amb experts nacionals i internacionals que han debatut sobre els reptes i les tendències en alimentació, salut, educació i sostenibilitat, amb la intenció d’impulsar un diàleg inclusiu. La companyia vol contribuir a una revolució en l’alimentació que pugui ajudar les noves generacions a créixer més sanes.

Un bar, el Torino, situat al centre de València. Sis homes, perquè en aquells anys el futbol era només cosa d’homes, i una moneda llançada a l’aire per decidir-ne el president. L’escollit, Octavio Augusto Milego. Així és com ara fa 100 anys, el 18 de març del 1919, va néixer el València CF, un club que ha sigut el reflex d’una societat, la valenciana, tan dinàmica com convulsa.

El 18 de març del 2019 el València CF farà cent anys. Un centenari que ha propiciat iniciatives del mateix club, que ha triat un equipació especial recuperant els pantalons blancs, tal com reflectien els seus estatuts fundacionals, i també ha esperonat els seus aficionats. Un exemple és el grup Tardor, que ha elaborat la cançó amb vocació d'himne 'És això el que ens fa grans' i que aquest matí ha fet pública a les xarxes socials.

La vasta iconografia personal de Fidel Castro inclou una instantània que no forma part de les seves imatges més conegudes. Va passar durant una visita d’un grup d’empresaris espanyols a Cuba. Durant la salutació protocol·lària, quan Castro donava la mà a tots els membres de la delegació, n’hi va haver un que va tenir una idea: lliurar-li el catàleg de productes de la seva empresa. Aquell gest d’audàcia comercial va fer possible que el comandant de la Revolució fes un llarg discurs amb una revista de lavabos i banyeres sota el braç. Perquè, en efecte, va ser un directiu de Roca qui va tenir l’ocurrència.

L'Escola de Bosc de Montjuïc celebra el seu centenari. És la primera escola municipal en arribar a aquesta efemèride, però el centre no destaca només per aquest fet. Al llarg de la seva història no ha deixat d'educar els infants en uns valors basats en l'amor per la natura, la igualtat i la solidaritat. Així ho afirma la seva directora, Eva Chacón, que explica que, en els seus orígens, "s'aprofitava l'entorn per llegir i fer moltes activitats". "Això era molt revolucionari per a l'època". Fins i tot, "alumnes i mestres feien el camí fins a l'escola plegats i ho aprofitaven per estudiar les plantes que anaven trobant".

Amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya, el 6 d'abril de 1914, ara fa 100 anys, es va iniciar al país una tímida forma d'autogovern que reunia les competències de les quatre diputacions provincials. Havien passat prop de 200 anys des que Catalunya va perdre les institucions pròpies amb la signatura del decret de Nova Planta.