La legislatura espanyola sovint penja d’un fil. L'aritmètica endimoniada que van deixar les eleccions del 23-J obliga Pedro Sánchez a “suar la samarreta” en cada votació. Una de les assignatures en les quals pateix més el govern espanyol és en la convalidació dels decrets llei, normes que aprova el consell de ministres i que necessiten l’aval del Congrés. Aquesta legislatura se n’han derogat cinc, el mateix número que en els 45 anys anteriors. No sorprèn que els dos aliats habituals que més cops han abandonat la Moncloa siguin Junts i Podem. En canvi, Esquerra és l'únic soci que ha votat a favor dels 31 decrets llei que el govern espanyol ha impulsat i que s’han sotmès a votació a la cambra baixa. Els republicans són, al costat del PNB, els únics que tenen una clàusula específica en l’acord d’investidura que van signar amb el PSOE en la qual es comprometen a “donar estabilitat” a la legislatura “en paral·lel al compliment dels compromisos adquirits” a través de la “voluntat d’aprovar”, entre altres coses, els decrets llei.

Des de l'afortunada desaparició del terrorisme d'ETA, Euskadi va deixar de tenir el protagonisme mediàtic que havia tingut des de la Transició, però això no vol dir que el seu conflicte polític amb l'Estat hagi deixat d'existir. La lluita política per obtenir més i més autogovern ha estat encapçalada històricament pel PNB, tot i que els darrers anys el gir pragmàtic d'EH Bildu també ha fet que l'esquerra abertzale s'hagi sumat al carro del peix al cove. La societat basca té tan clar que la via negociadora és la bona, després del trauma que va suposar la violència política, i que per optimitzar aquesta negociació cal reforçar els partits propis que el PNB i Bildu sumen el 65% dels vots al Parlament basc i 54 escons de 75.

El govern basc, després d'aconseguir sobre la botzina fa dues setmanes el traspàs de cinc competències a Euskadi (entre elles Salvament Marítim i prestacions familiars no contributives), ara se centra, d'una vegada per totes, en completar el desenvolupament estatutari, per la qual cosa, segons figura a l'Estatut basc, queden encara quinze matèries. D'aquestes potser les més importants són, per la seva especial importància econòmica i d'infraestructures, la gestió del pagament de les pensions i la cessió dels aeroports.

Curiosament, aquesta setmana les telecos han mirat cap a la política. D'una banda, Telefónica ha fitxat l'expresident del PNB, Andoni Ortuzar, per al seu consell d'administració. Un fitxatge polèmic, ja que arriba en plena negociació d'un ERO. D'altra banda, Sateliot ha trucat la porta de la socialista Meritxell Batet, presidenta del Congrés dels Diputats entre 2019 i 2023, anteriorment ministra de Funció Pública (2018-2019) i actualment presidenta del Consell Nacional del PSC. A banda, l'Eurogrup estrena presidència i Oriol Oró deixa la direcció de Fira de Lleida després de 18 anys. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana:

Davant del degoteig de casos d'assetjament sexual i de corrupció que assetja el PSOE, la vicepresidenta segona i cara visible de Sumar, Yolanda Díaz, exigia divendres al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que dugui a terme un "canvi profund dins del govern [espanyol]". "Així no pot seguir –sentenciava en una entrevista a La Sexta–. S'han acabat les reflexions, els canvis i les reformes cosmètiques. Hi ha un punt i a part i toca actuar". La vicepresidenta segona va indicar que no li pertoca a ella decidir si cal o no convocar eleccions anticipades, però va reafirmar que cal una "reformulació profunda" del govern, que ja no compta ni amb el suport de Podem ni de Junts.

El lehendakari, Imanol Pradales, diu prou i estudiarà accions legals contra la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per la "grollera manipulació" de les seves paraules, amb la qual va vincular-lo a ETA i a la violència política al País Basc. La líder del PP madrileny va assenyalar-lo en una entrevista aquest dilluns, quan va afirmar que Pradales li va enviar un missatge "un pèl preocupant" durant un míting aquest cap de setmana: "Ayuso, entzun, pim, pam, pum” ("Ayuso, escolta, pim, pam, pum"). "És el que va venir a dir i és el que es deia abans", va dir, en referència a l'època en què l'organització terrorista amenaçava i matava.

L'estira-i-arronsa pel control de Talgo continua. Finalment, el govern espanyol i el govern basc han acordat que la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, participarà en la presa de control de Talgo per part de Sidenor, tal com ha informat l'executiu autonòmic en un comunicat de premsa aquest dimarts a la nit, després de la Comissió Bilateral entre els dos governs celebrada a Madrid. "És una notícia molt esperada: tots dos governs hem encarrilat la participació de la SEPI per fer viable l'operació [de Sidenor] i mantenir així l'activitat i l'ocupació de Talgo a Euskadi", ha informat el govern basc.

Antxon Alonso Egurrola és un empresari d'Elgoibar que va conèixer Santos Cerdán fa gairebé vint anys a Milagro (Navarra), on l'exsecretari d'organització del PSOE era regidor. Un primer negoci compartit no va funcionar, però l'amistat i la col·laboració entre tots dos tot just començava. Uns anys després, Santos i el giputxi, és a dir, el guipuscoà, tornen a trobar-se. Si hem de creure l'informe de l'UCO, l'avui pres a Soto del Real va agafar dues bones rodes polítiques: María Chivite i Pedro Sánchez. En paral·lel, Antxon hauria aixecat els negocis de tots dos. Després, segons el relat policial, se'ls sumaria Koldo García, el traïdor que ho va gravar tot.

El cas Santos Cerdán ha donat munició al PP per tractar de donar el cop definitiu al govern espanyol. Els atacs a Pedro Sánchez per la presumpta corrupció de l'ex número tres socialista van en augment, i més ara que ha ingressat a la presó. Els populars, però, van més enllà del PSOE i tracten d'ampliar el nombre de damnificats políticament per l'escàndol. A banda dels aliats parlamentaris de Sánchez al Congrés, a qui fa setmanes que els populars acusen de complicitat per no retirar-li el suport, el PP també ha exportat l'atac a Catalunya i el País Basc.

Els debats parlamentaris sobre l'apagada varen fer recordar les diferències clàssiques entre la política catalana i l'espanyola. En altres temps, es donava per fet que la política catalana tendia a ser més freda, més racional, també més entenimentada, mentre que de l'espanyola se n'esperava que fos més polaritzada i visceral. Dimarts passat Salvador Illa s'enfrontava a un ple difícil, però és cert que hi va trobar una oposició que, tot i no estalviar crítiques, feia propostes –encara que es formulessin en un to més o menys dur– i mantenia un esperit constructiu. Al Congrés dels Diputats, en canvi, es va produir una nova sessió de demolició del govern a càrrec del bloc de la dreta nacionalista espanyola. Des del primer dia de l'apagada, ja es va veure que el PP i Vox farien servir la nova calamitat d'aires distòpics per arremetre sense contemplacions contra Pedro Sánchez, un president entorn del qual la dreta espanyola ha construït un mur d'energia sentimental. A Pedro Sánchez no es limiten a desgastar-lo, també l'odien: alguns només ho fan veure, però molts han arribat a odiar-lo de debò. L'odien tant, o més i tot, que si fos comunista, o independentista català. És una manera sentimental de plantejar la política, i segurament aquest és el motiu del seu fracàs. La tírria contra Sánchez és un combustible pobre que crema bé als aquelarres de la dreta dura, però impedeix, per exemple, que el PNB pugui plantejar-se unir esforços amb el PP en res. Ho va repetir aquesta mateixa setmana Aitor Esteban, flamant president del partit de la dreta basca: “Mentre Vox formi part de l'equació, nosaltres ni ho explorarem”. Que és una manera de dir que no es pensen unir a la política sentimental de la dreta espanyola, en què Vox fa el paper d'atiar al màxim el caliu del sentiment. Però el PP també hi juga a fons. Odi, odi i més odi.

Ara fa menys d'un any, el municipi biscaí de Plentzia aprovava una moció en què es declarava part integrant d’una república basca. Ho feia arran d'una iniciativa de l'associació Ehun, que defensa la via de la unilateralitat per aconseguir la independència, amb el vot a favor d'EH Bildu, que governa amb majoria absoluta, i l'abstenció del PNB. Els promotors de la proposta van ressaltar aleshores la seva importància perquè era el primer cop que una institució es declarava part de la república basca. "El poble de Plentzia s’ha autodeterminat”, van sentenciar des d'Ehun.

El PNB obre una nova etapa amb Aitor Esteban al capdavant. El que ha estat durant anys la cara més visible dels jeltzales al Congrés dels Diputats ha agafat el relleu d'Andoni Ortuzar com a president del PNB a la IX Assemblea General de la formació a Sant Sebastià aquest diumenge. Aconseguir l'alliberament nacional d'Euskadi, mantenir la cohesió de la societat basca i reforçar l'estat del benestar continuen sent a la llista de fites que l'executiva renovada d'Esteban es proposa aconseguir. Però, més enllà d'això, el nou líder ha fet una crida a la unitat i ha cridat a desterrar la "desídia i la deslleialtat" de les files del PNB. Si hi ha discrepàncies, ha avisat, s'han de canalitzar per la via interna. "No hi ha dues ànimes al PNB. N'hi ha 22.000! Les de cada membre del partit", ha exclamat Esteban, emocionat, a l'agafar la makila –bastó tradicional basc– de mans del seu antecessor. Ortuzar va dir que renunciava a disputar-li el lideratge del partit després de 12 anys com a president per evitar la divisió interna que hauria suposat el seu enfrontament. "Per davant dels noms, el que importa és preservar el partit com un instrument fonamental per a la llibertat d'aquest poble", ha dit Esteban.

Aitor Esteban (Bilbao, 1962) porta a la política tota la vida, sempre al PNB. És doctor en dret a la Universitat de Deusto i des del 1991, que va entrar a la Diputació de Biscaia com a secretari general de la Presidència i portaveu, no ha parat. Va aprendre d'un dels millors, Xabier Arzalluz, i a la seva ombra un grup de joves, entre els quals també hi havia Iñigo Urkullu i Andoni Ortuzar, van formar un grup que es va conèixer com els Jobubis (Joves Burukides Biscaïns) que a poc a poc van anar guanyant batalles fins a aconseguir controlar el partit. Dimecres, en la seva última sessió de control al Congrés, es va acomiadar ovacionat per bona part dels diputats.

Entre les novetats més interessants de la setmana hi ha la renúncia d'Andoni Ortuzar a la presidència del PNB. Els últims dies ha estat el president nord-americà, Donald Trump, qui s'ha emportat els grans titulars amb les seves iniciatives cíniques i extravagants, d’una extraordinària violència intrínseca. Però la retirada d'Ortuzar no té importància exclusivament per al País Basc, sinó per al conjunt de l'Estat, pel que ha significat i significa aquest partit històric com un dels protagonistes del sistema polític espanyol en aquestes quatre dècades llargues de vida democràtica del país. En un primer moment em va semblar un gest digne d'elogi pel sacrifici personal que suposa. Diem sovint que aquí no hi ha massa tradició de dimitir i que els polítics, en general, s'agafen a la butaca més del compte. Per això el primer pensament va ser el de considerar la decisió d'Ortuzar un acte de responsabilitat, fins i tot de noblesa i, en el fons, de fidelitat al partit. Ho segueixo pensant, ja que la justificació donada pel líder nacionalista basc va ser que no volia dividir l'organització. Però posant tot això al davant, cal mirar el fet una mica més de prop i tractar de definir causes i conseqüències de la sortida voluntària del president de l'Euzkadi Buru Batzar, l'executiva del PNB, que tanta rendibilitat ha sabut treure sempre del seu grup parlamentari a Madrid i del joc d’equilibris i desequilibris en què ha participat amb aquest valuós instrument polític.

Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) i Andoni Ortuzar (Sanfuentes, 1962) no són ni Butch Cassidy (Paul Newman) ni Sundance Kid (Robert Redford) a la pel·lícula de George Roy Hill Dos hombres y un destino, però sí que, des d'evidents orígens i propostes sociopolítiques antagòniques, comparteixen una destinació: governar Euskadi. Euskal Herria per a Otegi. Ortuzar segueix perquè el PNB ha decidit –ell ha decidit– que tota actualització estratègica necessita una persona que doni continuïtat: ell. Otegi continua perquè l'ineludible canvi estratègic ja el va fer l'esquerra abertzale quan va abordar el final d'ETA. Ell ho va fer.

Miguel Tellado, portaveu del PP al Congrés, convertit en un ninot amb cos d'ocell, de color blau, ballant al ritme dels seus insults contra el PNB és una de les imatges que ha deixat la guerra oberta entre els populars i els nacionalistes bascos. Si les relacions entre aquests dos partits ja no passaven pel seu millor moment, aquesta setmana les tensions han augmentat amb motiu de la votació a la cambra baixa de la cessió per part del govern espanyol d'un palauet històric, situat a París, al PNB, inclosa al decret òmnibus tombat per Junts, PP i Vox. Tellado i el portaveu parlamentari de la formació basca, Aitor Esteban, han estat les cares visibles de l'enfrontament. "És una gavina? És un xatrac? És Tellado! Piulen, per tant, cavalquem", esclatava dimarts el PNB a X evidenciant en un registre sarcàstic poc habitual en el compte del partit fins a quin punt s'ha eixamplat la distància entre les dues formacions. Un trencament que contrasta amb el desgel dels d'Alberto Núñez Feijóo amb Junts.

Fa unes setmanes va ser el PP en una reforma que afavoria presos d'ETA i aquest dijous han sigut Esquerra i EH Bildu en una iniciativa que pot agilitzar desnonaments en casos d'ocupació. Un error en una votació al Congrés deixa en evidència ara les dues formacions d'esquerres, que s'han posicionat al costat del PP, el PNB, Junts, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès, és a dir, amb la dreta parlamentària. El partit abertzale ja ha emès un comunicat en què reconeix l'equivocació, demana disculpes i promet "intentar revertir-ho com més aviat millor en coherència" amb els seus postulats. Fonts d'ERC també admeten que ha sigut un error i que miraran d'esmenar-lo. Què és exactament el que s'ha aprovat?

El govern espanyol està ultimant un acord amb el PNB i Junts, dos dels grups parlamentaris que exerceixen de socis estratègics al llarg de la legislatura, per encarir uns deu cèntims de mitjana el preu del combustible dièsel per igualar-lo amb el de la gasolina. Ho fa en el marc de les exigències europees per desbloquejar un nou paquet d’ajudes d’uns 7.200 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. 

La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha tret importància al que considera "amenaces" de les companyies energètiques i les acusa de "sobreactuar" davant de l'anunci recent de l'executiu de convertir en permanent l'impost extraordinari al sector energètic aprovat el 2022.

Imanol Pradales ja és el sisè lehendakari des del retorn de la democràcia. El dirigent del PNB ha estat escollit aquest dijous com a nou president del govern basc, amb el suport del PSE, amb qui dimecres van signar l’acord programàtic. També ho ha provat Pello Otxandiano (EH Bildu), que, com Pradales, presentava candidatura, però només ha rebut els vots dels seus 27 diputats. Pradales, amb l'aval del PSE, ha rebut el suport de 39 dels 75 parlamentaris, mentre que els set diputats del PP i el de Sumar i Vox ho han fet en blanc.