Ortuzar i Esteban: els amics que no s'han volgut barallar per presidir el PNB
El líder dels nacionalistes bascos es retira de la cursa davant l'actual portaveu al Congrés
VitòriaAndoni Ortuzar abandona. Ha llançat la tovallola. Ja no hi haurà partida. Aitor Esteban, l'amic tapat que les bases han fet pujar perquè s'enfrontés a la persona amb qui ha compartit des de fa lustres amistat, estratègia, ideologia i secrets, molts secrets, serà el nou president de l'EBB del PNB. Oficialment, serà al març, però extraoficialment ho és des que Ortuzar va anunciar ahir la seva renúncia a les xarxes socials.
Ortuzar, que tant ha valorat el seu llegat i ha pregonat que abans que la persona hi ha el servei al partit, ara recapacitarà: “Si arribo a saber que després de dotze anys acabaria així el meu lideratge, ni molt menys m'hauria postul·lat per continuar”. La veritat és que costava de creure que dues persones que han tingut una relació tan estreta poguessin enfrontar-se pel lideratge de l'EBB, però la realitat ha estat tossuda i cada suport a Esteban era un rebuig a Ortuzar, i la diferència era cada vegada més curta.
L'actual portaveu al Congrés ha estat els últims anys aspirant a tot: a lehendakari, però Ortuzar va triar Imanol Pradales; a president de l'EBB, però Ortuzar va dir que continuava. Només paraules. Per cert, també era amic seu Iñigo Urkullu. Un partit que presumeix de gestionar bé els temps ha demostrat que la successió l'ha agafat en fora de joc. Ortuzar ha calculat malament i Esteban, pel que es veu, ni tan sols havia calculat la seva força, perquè, si el creiem, al principi no era ni tan sols a la cursa de la successió. Fins que es va trobar que un batzoki darrere l'altre el nominaven.
Tots dos, Ortuzar –sobretot– i Esteban, han sotmès aquestes llargues setmanes el PNB a un estrès que pocs imaginaven, i més en un PNB que, com tot partit de govern, té al seu si una gran base clientelar, nerviosa per definició quan preveu canvis. Els jeltzales ho passen malament als debats interns. Va passar als anys vuitanta amb l'enfrontament Arzalluz-Garaikoetxea; vint anys després es va repetir amb la pugna Imaz-Egibar; i la sortida d'Ibarretxe tampoc no va ser fàcil.
Amb la decisió d'Ortuzar, els jeltzales més propers a aquest món intern, públic i clientelar hauran pogut respirar tranquils. Els agradarà pensar que la muntanya russa ha estat un miratge, com a Los Serrano, però que no s'enganyin, el que ha ocorregut aquestes setmanes passarà factura. Per què marxa Ortuzar? La resposta és múltiple. Se'n poden apuntar dos, de motius: ell ha dit que ho fa perquè pensa que un enfrontament amb Esteban debilitaria el partit i en la decisió preval la unitat. Cert. Però hi ha una altra explicació igual de lògica: marxa perquè no està segur de guanyar o se'n va perquè està segur que perdrà. Després de dotze anys, abandonar sembla la millor sortida.
Per què Esteban s'ha deixat estimar? Sense entrar a valorar si ha estat una jugada prevista o sobrevinguda a ritme dels esdeveniments, Esteban volia i vol ser president de l'EBB. A més, sap que és una de les persones més valorades, si no la més valorada, dins del PNB. Tot i que Arzalluz sempre marcava els dirigents en dos grups: els de casa (treball de partit) i els de fora (àmbit institucional) de vegades hi ha creus. En aquest canvi de cicle, el PNB necessita un lideratge fort i això l'hi pot donar Esteban.
Com a repte urgent, Esteban haurà de decidir qui el substitueix com a portaveu a Madrid. A mitjà termini haurà d'actualitzar el partit, tant amb gent jove com amb noves idees, per fer front a l'amenaça electoral d'EH Bildu. Així mateix, haurà de conciliar les diferents tendències: els que demanen un partit que aposti per la sobirania i els que s'oposen als acords d'esquerres de Pedro Sánchez.
Cap a on anirà el PNB? De moment, més del mateix. Aitor Esteban ha donat suport a totes i cadascuna de les decisions que ha adoptat Andoni Ortuzar. Tots dos coincideixen en la ideologia, l'estratègia, la línia de pactes... Per aquesta banda res de nou. La diferència pot estar en la manera de fer les coses. No en el fons. El famós pèndol del PNB –el que oscil·lava entre una ànima més pragmàtica i una altra més abertzale– aquí no hi cap: Ortuzar i Esteban són amics d'un mateix PNB.
