Col·locats en filera, els prestatges de llibres que el catedràtic de filologia de la Universitat de Girona Albert Rossich té a casa seva farien 1 kilòmetre de llargada. Té més de 40.000 volums i reconeix que la seva passió per comprar llibres, alguns d'ells exemplars únics de gran valor, l'han obligat a canviar de casa en diverses ocasions per poder-hi anar encabint les noves adquisicions. Ara viu en una casa de tres plantes a Salt que sembla més una biblioteca que un habitatge. En algunes de les estances els llibres encara per ordenar s'apilen gairebé fins a tocar el sostre. Rossich sap, però, on és cada volum, cada àlbum de cromos, cada retallable, cada còmic i cada objecte curiós que ha aconseguit atresorar amb els anys, empès per la seva avidesa col·leccionista. Descobrir la seva colossal biblioteca ajuda a entendre la seva manera d'exercir la filologia. "Unes vegades la feina del filòleg s'assembla a la d'un restaurador; d'altres, a la d'un arqueòleg que desenterra tresors amagats. En la meva dedicació com a investigador he optat per l'exhumació i edició de textos perquè és una manera de crear riquesa, d'augmentar el patrimoni literari català", va dir durant la lectura de la seva Lectio ultima ara fa una setmana, amb la qual es va acomiadar de 48 anys de docència i activitat investigadora a la Universitat de Girona.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha publicat aquest dilluns un estudi sobre la viabilitat d'un estat català... amb la particularitat que l'estudi es va elaborar el 2012 però la cúpula de l'entitat va decidir mantenir-lo en secret. En la primera reunió de la junta executiva de la Cambra, el nou president de l'organisme, Joan Canadell, ha assegurat que "té sentit publicar l'estudi perquè ajuda a reflexionar sobre el futur de Catalunya".

La líder de l'oposició i cap de files de C's demana al Govern que faci "autocrítica" i deixi de "fer-se la víctima". Després del discurs del president, Carles Puigdemont, que ha inaugurat el debat de política general reclamant els pressupostos per millorar la gestió, la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, ha pres la paraula per esmenar el pla de Govern presentat pel cap de l'executiu. En un discurs poc abrandat i amb un to suau, la cap de files de Ciutadans ha recorregut a l'argumentari habitual de la formació d'acusar el Govern de gastar massa per a l'estat propi i no invertir en polítiques socials. "Està tan centrat en la independència que s'oblida de gestionar Catalunya", ha reblat. "Quina és la seva prioritat?" Què vol, vostè, ambaixades per al senyor Romeva o ajudar els autònoms? Qui ho necessita més?", s'ha preguntat.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha assenyalat aquest dimarts al Parlament que Catalunya compleix per ara 12 dels 34 criteris de Copenhaguen, aquells que s'exigeixen als estats per entrar a formar part de la Unió Europea. Per contra, hi ha tres criteris que no els compliria i els 19 restants es complirien parcialment amb intensitats diferents. En concret, Catalunya ja estaria preparada per ser un estat de la UE pel que fa als aspectes relacionats amb contractació pública, competència, seguretat alimentària, pesca, estadístiques, política social i d'ocupació, empresa i indústria, política regional, ciència i recerca, educació i cultura, medi ambient i protecció dels consumidors. Tot i això, Homs ha assegurat que el Govern treballa per complir tots els requisits per estar preparats per si l'opció independentista triomfa a la consulta.

El secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, ha afirmat aquest diumenge que Catalunya, "com a poble, com a subjecte" pot demanar l'"empara internacional" si el govern espanyol impedeix la consulta sobiranista el 9 de novembre, i ha assegurat que avançar les eleccions catalanes és "l'última de les opcions" que estudien. "Nosaltres, com a poble, com a subjecte, podem demanar l'empara internacional davant el tancament sistemàtic de tots els instruments que tenim a l'abast, d'acord amb la Constitució espanyola, per donar la veu al poble", ha dit Rull en declaracions al canal 3/24.

CDC vol que el futur estat català tingui un model de fiscalitat que no "ofegui" la ciutadania. Així ho ha explicat aquest dissabte a la tarda el diputat Antoni Fernández Teixidó en una intervenció davant la convenció nacional del partit que se celebra aquest cap de setmana. "No volem ofegar la ciutadania amb impostos", ha assenyalat Fernández Teixidó.

ERC no vol que el Govern mantingui una actitud proactiva en la negociació del nou model de finançament, i ha instat el Govern i la resta de partits catalans a no caure en la "cerimònia de la confusió" orquestrada per l'Estat a l'entorn d'aquesta qüestió i a centrar-se en la principal demanda de la ciutadania: la consulta. "El que demanem és que els partits polítics catalans no caiguin en la trampa que està parant el govern espanyol, que consisteix a tornar a entrar en un greuge entre territoris al voltant del sistema de finançament", ha insistit.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest dissabte al matí, davant del consell nacional ampliat de CDC, que Catalunya "vol nedar a favor de corrent per primera vegada en la seva història". "Volem ser un país normal, volem viure tranquils", ha defensat Mas, que s'ha queixat de la comparació que es fa en "determinats sectors" del procés català amb règims dictatorials com el feixisme o el nazisme. "És d'una falsedat rotunda i d'un cinisme profund", ha argumentat el president.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimecres al vespre, en una entrevista al programa 'El gato al agua' d'Intereconomía, que no contempla l'escenari en què l'Estat suspengui l'autonomia catalana en algun moment del procés sobiranista. "Seria un cas de mala praxi espanyola", ha assenyalat Homs, que ha apuntat que l'únic que demana Catalunya és "poder votar".

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dilluns que cal "trobar la manera" per tal que Europa "sigui la nostra casa natural". Mas ha afegit que tant Catalunya com Escòcia han de poder seguir formant part de les institucions europees, on "no hi sobra ningú", segons el president, que ha tornat de demanar diàleg a Madrid per celebrar una consulta com la d'Escòcia. Una consulta que s'ha pactat d'acord amb el govern britànic.

El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, ha assegurat que ara toca asseure's a consensuar la pregunta de la consulta al Parlament un cop totes les formacions polítiques que defensen el dret a decidir han fet pública la seva posició. Rull ha apostat per una pregunta "clara i ambiciosa" i que s'evitin les confrontacions sobre què cal preguntar als ciutadans per evitar que es converteixi en "munició" per a aquells que no volen la consulta.

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha estès la mà a Artur Mas aquest dijous en el debat de política general per pactar com i quan s'ha de fer la consulta, però li ha reclamat un gir en política econòmica i social. "Per guanyar la democràcia no n'hi ha prou guanyant la consulta", ha sintetitzat el líder dels ecosocialistes. Així, ha respost al president d'ERC, Oriol Junqueras, que hores abans havia defensat que estima Espanya però desconfia de l'estat espanyol, i ha afirmat: "Estimo Catalunya, però no me'n fio gens del govern de CiU".

CDC ha posat en marxa una campanya informativa, en català i castellà, per convèncer de les tesis independentistes els catalans originaris de la resta d'Espanya que són reticents al sobiranisme, amb la idea que Catalunya "és un sol poble". El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, i el vicesecretari general de coordinació institucional, Lluís Corominas, han presentat aquest dissabte en roda de premsa la nova campanya, que se centrarà principalment en aquelles zones de Catalunya on els partits sobiranistes compten amb menys suports.