"Per als que tenim una feina molt física, més enllà de millorar la conciliació familiar, la reducció de la jornada laboral ens suposaria fer baixar aquesta càrrega i guanyar en salut". El Diego treballa al sector de la neteja i aquest dijous festiu, el Primer de Maig, l'ha dedicat a manifestar-se per exigir que Espanya aprovi d'una vegada per totes la setmana de 37,5 hores de feina. La proposta de reduir per primera vegada en quaranta anys el límit legal de la jornada laboral ha estat de nou el centre de les protestes que s'han repetit en una vuitantena de ciutats espanyoles.

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca no passarà per alt aquest Primer de Maig, o com a mínim no entre els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, que plantegen les mobilitzacions de la setmana que ve com un dic de contenció contra les polítiques del president dels Estats Units. "Hauria de ser un Primer de Maig marcat pel clamor per la reducció de la jornada laboral, però serà un clamor per la democràcia davant l'arribada de Donald Trump", ha dit el líder de CCOO, Unai Sordo, en roda de premsa aquest dilluns, durant la presentació del manifest de tots dos sindicats pel Dia Internacional dels Treballadors d'aquest 2025, que duu de lema "Protegir el que s'ha conquerit, guanyar el futur".

Hi ha boira pixanera (una expressió que no podria ser sinó catalana) i la muntanya de Montserrat no es veu, és com si hagués desaparegut. No m’acostumo encara a aquesta absència, perquè m’estic, encara, acostumant a la presència.

Què demanen pel Primer de Maig col·lectius com les persones amb trastorns mentals, amb discapacitat o amb autisme? Bàsicament, feina. Les seves taxes d'ocupació són baixíssimes: 35%, 19% i menys del 25%, respectivament. Les reclamacions són tan senzilles com que el mercat laboral relaxi les etiquetes discriminatòries; compleixi la llei de reserva del 2% de les places a les empreses amb plantilles de més de 50 persones, o que aquestes persones tinguin un lloc de treball adaptat a les seves necessitats. En definitiva, que no tota la feina es limiti a centres especials de treball, sinó que, els que puguin, acabin en una empresa ordinària.

La indignació contra el president Emmanuel Macron no s'atura a França. El no a la reforma de les pensions ha tornat a fer sortir al carrer milers de francesos aquest dilluns. Els sindicats han convertit l'1 de Maig en una nova jornada reivindicativa "històrica" que torna a posar en evidència el descontentament social per l'augment de l'edat de jubilació i la voluntat de seguir mantenint viva la contestació social. La jornada, però, també ha estat protagonitzada per actes de gran violència al carrer.

Quan semblava que, després de dos anys de pandèmia, pel Dia Internacional dels Treballadors aquests últims podrien celebrar una jornada reivindicativa "normal", el context amb què es topen és del tot complicat. L'increment dels preus, agreujat per la guerra a Ucraïna, ha tornat a posar damunt la taula un Primer de Maig "calent", com han definit CCOO i UGT, els dos sindicats majoritaris, marcat per la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora. Ara bé, no només CCOO i UGT sortiran al carrer per exigir unes millors condicions laborals. Arreu de l'Estat, altres sindicats també busquen marcar l'agenda.

La manifestació d'aquest 1 de maig és una de les més esperades després de dos anys aigualida a causa de la pandèmia. La convocatòria es produeix en un context especialment complicat, tal com han recordat aquest dilluns els dos sindicats majoritaris que organitzen la mobilització, la UGT i CCOO. En només una dècada, han insistit, s'han produït tres crisis econòmiques: la financera, la sanitària i, ara, la dels preus agreujada per l'atac rus a Ucraïna. Enmig d'aquesta tempesta perfecta, la UGT i CCOO han avisat que si no s'incrementen els salaris i es frena la pujada de preus, hi haurà "conflictivitat laboral". Alhora, han tornat a reclamar al Govern que incrementi l'índex de suficiència de Catalunya i creï ajudes directes de 300 euros per a les rendes que estan per sota del salari mínim interprofessional (SMI), que aquest 2022 és de 1.000 euros.

Queden poques hores perquè acabi la campanya electoral a Madrid i aquest dissabte, aprofitant que és Primer de Maig, els tres candidats de les forces d'esquerres han volgut exhibir una imatge d'unitat participant conjuntament a la manifestació convocada a la capital espanyola. Ángel Gabilondo (PSOE), Pablo Iglesias (Unides Podem) i Mónica García (Més Madrid) han caminat plegats pels carrers de Madrid i s'han afegit a les reivindicacions dels sindicats convocants de la manifestació, CCOO i UGT. A part dels tres candidats madrilenys, també han anat a la manifestació diversos ministres del govern de Pedro Sánchez, com la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; la ministra de Treball, Yolanda Díaz; la de Drets Socials, Ione Belarra; el ministre de Transports, José Luis Ábalos, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero.

Primer de Maig pandèmic, enmig de l’epidèmia crònica de la desigualtat i els efectes devastadors del covid, per indagar –vindicar, compartir, actualitzar– el dia internacional dels treballadors i treballadores –un any més i ja en van tants–. Avui, en l’any vint-i-u de l’accelerat segle XXI, sota capitalisme sindèmic –desbocat i a preu fet–, distopies tecnològiques, autoritarisme de mercat i col·lapse ecològic. Normalitat sobre el volcà i una certesa amb escàs marge per al dubte, fins i tot deix d’espòiler premonitori: no serà ni el cotxe elèctric ni les ulleres Google de realitat augmentada ni el darrer gadget qui ens traurà d’aquesta ni ens farà frenar abans no sigui massa tard ni ens farà veure-hi millor. Jorn oportú, doncs, per demanar-se on som exactament –tant com dir d’on venim i on creiem que anem–. A velocitat d’espant.

Els armilles grogues van monopolitzar ahir la manifestació tradicional del Primer de Maig, convocada pels sindicats majoritaris per al Dia del Treball, a tot França. A París van compartir protagonisme amb una manifestació d’activistes contra el canvi climàtic, però la marxa social va mobilitzar més de 40.000 persones, segons un recompte independent de l’organització Occurrence que utilitzen diversos mitjans francesos. La marxa, però, va acabar amb aldarulls i càrregues policials, com ja acostuma a ser habitual en els gairebé sis mesos de protestes del moviment.

"¡Hombre, cuánto tiempo!" Un té la sensació que hi ha persones que no es cansarien mai de pronunciar aquesta frase. I diria que els vells sindicalistes la porten incrustada a l’ànima. Amb un "¡Hombre, cuánto tiempo!" se saluden dos vells col·legues que es troben quan una furgoneta de la UGT aparca a ronda de Sant Pere amb plaça Urquinaona. Uns quants companys -cap d’ells de menys de setanta anys- procedeixen a buidar-la de banderes, clavells i adhesius. Adhesius! Què seria l’1 de Maig sense adhesius? Els adhesius polítics, quin col·leccionisme tan sensacional! Per les converses que començo a sentir tan sols parant l’orella és fàcil endevinar que el tema estrella és el resultat de les eleccions de diumenge.

El sindicat CGT ha assegurat en un tuit que els Mossos d'Esquadra han detingut el secretari general del sindicat al Baix Llobregat durant una de les manifestacions que s'han produït aquesta tarda a Barcelona per l'1 de Maig. L'arrest s'hauria produït durant una càrrega policial a la zona del Pla de Palau de la capital catalana, després de la protesta que s'havia convocat al barri del Born.

Milers de persones han recorregut la Via Laietana camí de la plaça de la Catedral de Barcelona en la que acostuma a ser la manifestació més multitudinària de l’1 de Maig, convocada pels sindicats més representatius, CCOO i la UGT. En un ambient de qüestionament per la seva falta de lideratge en les últimes protestes de caràcter polític i social, la concentració ha sigut una de les que han comptat amb menys afluència dels últims anys, segons han reconegut fonts sindicals. Segons els càlculs dels dos sindicats, avui han congregat 30.000 persones –8.000 segons la Guàrdia Urbana–, per sota de les 50.000 en què van xifrar la convocatòria de l'any passat.

Bona part de l'arc parlamentari ha sortit al carrer a mobilitzar-se amb motiu de l'1 de Maig per reivindicar els drets dels treballadors i treballadores. No ho ha fet el partit que va guanyar les eleccions, Ciutadans, que retreu a CCOO i la UGT que participessin en la manifestació del 15 d'abril favorable a la llibertat dels presos polítics. Al seu entendre, els sindicats catalans no han "respectat la pluralitat dels seus afiliats" i aquest dilluns la portaveu adjunta, Sonia Sierra, els ha retret que "hagin anat de la mà dels independentistes, que tant mal han fet amb el seu projecte".

La celebració del Primer de Maig ha quedat convertida en una prova de foc per als sindicats majoritaris, CCOO i la UGT. Després de quedar superats per protestes socials liderades per altres col·lectius (la de les pensions, la feminista o fins i tot les vinculades a la situació política), demà es veurà quina és la seva capacitat de convocatòria en una manifestació en el Dia del Treballador. Les dues grans centrals, però, no seran les úniques a convocar manifestacions al Principat.

La UGT i CCOO aprofitaran la tirada de les reivindicacions feministes i la defensa del sistema de pensions per impulsar la mobilització del pròxim 1 de maig. Els líders a Catalunya dels dos principals sindicats, Camil Ros i Javier Pacheco, han presentat aquest dimecres el manifest i els actes que es convocaran arreu del territori dimarts vinent. Així doncs, la bretxa de gènere i les retribucions dels jubilats seran uns dels principals clams en les manifestacions del dia del treballador.

Tornem de cap de setmana llarg de l’1 de Maig felicitant el ‘Ministerio del Interior, Gobierno de España’, per la seva brillant gestió del control de passaports a l’aeroport del Prat: gent perdent vols, perdent temps, perdent la paciència, davant l’escassa dotació de policia espanyola, encarregada de les fronteres, al segon aeroport d’Espanya en nombre de passatgers, 44 milions de passatgers l’any passat, una mitjana diària de, no res, de 120.000 passatgers! No sé com la vicepresidenta Soraya o el delegat del govern central Millo, que, per cert, mentre tot això passava era al tenis, al trofeu Godó, tenen després la barra de dir allò de “mentre només parlen del referèndum no s’ocupen dels veritables problemes de la gent”.

Sota el lema 'No hi ha excuses, al carrer', milers de valencians han participat aquest dilluns, 1 de Maig, a les manifestacions celebrades a les principals ciutats del País Valencià amb motiu del Dia Internacional del Treball per exigir "ocupació estable, salaris justos, pensions dignes i més protecció social". En concret, s’han dut a terme protestes a les ciutats d’Alacant, Alcoi, Castelló, Elx, Elda, Santa Pola i València.