Un Primer de Maig per l'augment dels salaris (i amb regust electoral)

BarcelonaL'eco dels concerts de Bruce Springsteen aquest cap de setmana a Barcelona s'ha allargat fins al Primer de Maig. La manifestació d'aquest dilluns, en què els sindicats han tornat a exigir un augment dels salaris, arribava al final de la Via Laietana amb els últims acords de Born to run, la cançó en què el cantant de Nova Jersey anhelava escapar-se de la falta d'oportunitats laborals del seu poble. Contagiar-se de l'èpica del Boss potser era necessari tenint en compte que el bon temps i el fet que caigui en un pont han rebaixat l'assistència a la cita: 2.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 5.000 segons els organitzadors (que l'any passat comptaven 8.000 participants). Les reivindicacions s'han repetit en altres ciutats catalanes com Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa, Tortosa i Igualada, i arreu de l'Estat amb concentracions on s'han deixat veure fins a sis ministres del govern del PSOE i Unides Podem.

El Dia Internacionals dels Treballadors ha acabat tenint un to més electoral del que és habitual i els partits d'esquerres hi han acudit a la cacera d'un vot progressista que vulgui continuar amb el camí de les reformes laborals i de les pensions. Al punt de sortida de la manifestació a Barcelona, la plaça Urquinaona, alguns assistents buscaven la selfie de rigor amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o amb el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, a qui durant una estona ha acabat fent d'assistent fotogràfic el mateix conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. El líder del PSC, Salvador Illa, ha aprofitat el moment per carregar contra "un Govern que no sap fer oposicions", i el candidat socialista per Barcelona, Jaume Collboni, per prometre el suport de la Guàrdia Urbana a la Inspecció de Treball si és escollit alcalde (l'any passat ja es va signar un acord de col·laboració entre tots dos cossos).

El lema de la protesta d'enguany, però, era "Apujar salaris, abaixar preu i repartir beneficis", un clam directe contra la patronal i el bloqueig de molts convenis col·lectius. El Ramon aguanta una pancarta per reivindicar que el seu conveni –el de despatxos i oficines– continua encallat i sense nous increments de sou des de l'any passat, mentre les empreses del sector no retallen els guanys. "Ara tenim una nova conciliació a Treball, però hi haurà molt més conflicte si no es desbloqueja, i es posarà la vaga sobre la taula", diu. És el primer 1 de maig de la Cristina i el Josh, que aquest cop han decidit sortir al carrer després d'haver-se implicat en les negociacions per millorar sous a la companyia de comerç on treballen. "L'exigència i el que s'espera de nosaltres no va d'acord amb com se'ns remunera", lamenten.

Enmig de la Via Laietana els joves de CCOO de Catalunya hi han instal·lat un "zulo" on el matalàs i la tassa del vàter estan a pocs metres l'un de l'altre, per recordar que mentre el preu de l'habitatge continuï disparat els treballadors continuaran empobrint-se. Una mica més endavant la marxa s'atura per llegir un manifest que recorda les víctimes de la sinistralitat laboral i que "l'únic nombre acceptable de morts a la feina és zero", just el mateix dia que ha tingut lloc un accident de trànsit on ha mort una temporera a Huelva.

"Salaris o conflicte"

"On són els sindicats? Els sindicats estan darrere de cada contracte indefinit dels 230.000 que s'han fet a Catalunya, de cada pensió que s'ha incrementat un 8% i de cada nòmina a 1.080 per l'increment del salari mínim", ha dit el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, durant els parlaments finals. Salaris o conflicte. Si no incrementen les remuneracions, els sindicats han deixat clar que la resposta seran més mobilitzacions. Per a Pacheco, que les urnes s'omplin de vots progressistes el 28 de maig també serà l'antídot perquè una victòria de la dreta no suposi fer marxa enrere. El dirigent de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha recordat les més de 90 vagues sectorials convocades el 2022: "La majoria es van desconvocar abans de produir-se. No és que les empreses no poguessin pagar més, sinó que no volien". El sindicalista ha insistit que cal que les empreses assumeixin el cost d'una crisi inflacionista que continua notant-se a les butxaques dels treballadors.

La pressió a la patronal per apujar els salaris també ha sigut el crit central a Madrid, informa Núria Rius Montaner, però a la capital espanyola la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, hi ha obert un nou meló: l'elaboració d'un informe sobre la reducció de la jornada laboral i la necessitat de tenir temps lliure per "viure amb dignitat".