Una missa a la catedral de l'Almudena s'ha convertit aquesta setmana en l'epicentre d'una nova controvèrsia política. La protagonista ha estat Isabel Díaz Ayuso i, de retruc, l'arquebisbe de Madrid, José Cobo (Sabiote, Jaén, 1965), que és qui va oficiar la cerimònia funerària en memòria de les víctimes de la tragèdia ferroviària d'Adamuz a petició de la presidenta madrilenya –i entre crítiques de l'esquerra–. Estar envoltat de polèmica no és una situació nova per a Cobo. Ara bé, en els últims anys de qui han vingut els exabruptes, i en aquest cas dirigits directament contra la seva persona, és de sectors ultraconservadors de la dreta.

Cristóbal López Romero (Vélez Rubio, Almeria, 1952) va arribar a Badalona de petit, amb els pares. Va estudiar als Salesians i amb 21 anys va establir una nova comunitat amb quatre salesians més al barri de la Verneda, a Barcelona. Després, la vocació missionera el va portar al Paraguai i al Marroc. El 2017 el papa Francesc el va nomenar arquebisbe de Rabat i dos anys més tard el va elevar al cardenalat, cosa que va confirmar les preferències de Bergoglio per les perifèries del món. El cardenal López parla català, tot i que els anys de joventut ja queden lluny i a vegades se li rovella o se li creua el francès. Convidat a Barcelona per la Tribuna Joan Carrera (iniciativa del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans i el diari El Punt Avui), López parla sense embuts i amb entusiasme, i quan pot s’ajuda d’acudits. A l’hora de beneir la taula va recordar-se de l’andalús emigrat a Catalunya que explicava allò de "Hem fet un arró amb cunii que hasta er fum era bo".

"Què amaga l’Església?", li preguntaven en una entrevista a TV3 a mossèn Manuel Fuentes, canonge arxiver de la catedral de Tarragona i director de l’arxiu històric arxidiocesà tarragoní. Els arxius i les biblioteques descobreixen "alguns secrets" i permeten demostrar que "altres no hi són", responia ell. Fuentes era l’encarregat de custodiar els secrets de l’església tarragonina. Avui, el seu propi secret, que portava més de dues dècades amagant, també s’ha revelat.

Antoni Bassas entrevista Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona

"Aquesta sí que no m'he l'esperava", ha reconegut el mossèn Joan Planellas després de fer públic que el papa Francesc l'ha nomenat aquest dissabte nou arquebisbe metropolità de Tarragona. El gironí substitueix Jaume Pujol, que el mes de febrer va presentar la seva renúncia quan va fer 75 anys, en plena polèmica pels casos d'abusos de menors –que va comportar la destitució de dos rectors– i després de dir que els dos acusats havien tingut “mals moments” i que no eren "fets tan greus".

El papa Francesc va anunciar diumenge passat la celebració d'un consistori el dia 28 de juny per la creació de cinc nous cardenals, entre els quals hi ha l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.

L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha estat elegit membre del comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) juntament amb l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, i el de Saragossa, Vicente Jiménez Zamora.

El nou arquebisbe metropolità de Barcelona, Joan Josep Omella, ha pres possessió del càrrec aquest migdia a la catedral basílica de la capital catalana. L'acte l'ha presidit el nunci apostòlic a Espanya, monsenyor Renzo Fratini.

L'actual bisbe de Logronyo, Juan José Omella, serà, a falta del nomenament oficial del Vaticà que es farà aquest divendres al migdia, el nou arquebisbe de Barcelona en substitució de Lluís Martínez Sistach. El nom d'Omella ja s'havia sentit feia mesos a les travesses per rellevar un Sistach que feia tres anys que ocupava el càrrec de forma interina, després que complís els 75 anys que es consideren reglamentaris per a la jubilació.