La sala cinquena del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una mesura cautelar que obliga el Parlament de Catalunya a exhibir la bandera d'Espanya a l'exterior de l'edifici de forma "immediata i permanent". La decisió arriba davant del fet que, fins ara, la bandera estatal i la catalana només onejaven conjuntament a la façana els dies de ple, segons reconeix l'informe del mateix lletrat de la cambra.

"Visca Espanya i visca el rei". Amb timbals, trompetes a tota marxa i vuitanta militars, s'ha celebrat aquest dissabte la jura de la bandera espanyola a Calonge i Sant Antoni, un municipi governat per un alcalde de Junts, Jordi Soler. El "Gràcies, alcalde" que ha dit el comandant de l'exèrcit a la província de Girona, el coronel Javier Gómez Yagüe, però, no es referia pas a Soler. Es referia a Alberto Mas Vilà, regidor del PP i membre de l'equip de govern, que aquest dissabte era alcalde accidental i que era la màxima autoritat civil present. Ell ha organitzat la jura, movent tots els fils perquè l'Ajuntament donés el permís per fer servir el Palau Firal per a l'ocasió, la vigília del Dia de la Hispanitat. Per això el segell del consistori apareixia als cartells que anunciaven l'esdeveniment.

Un 80,5% dels ajuntaments catalans no tenen la bandera espanyola a la façana, segons l'entitat espanyolista Impulso Ciudadano. Dels 947 municipis catalans, 763 no exhibeixen l'ensenya estatal i només 184 la mostren (19,5%). Així es desprèn de l'informe que ha fet públic aquest dilluns l'entitat, que treballa per defensar que es compleixi la llei de banderes. Aquest percentatge suposa un augment de dos punts respecte al 2022, quan aleshores eren 170 (17,9%) els que exhibien la bandera d'Espanya.

Quan Salvador Illa va assumir el càrrec de president de la Generalitat només hi havia la senyera al Saló de Sant Jordi del Palau, cosa que va provocar les crítiques de les entitats espanyolistes. Aquest divendres, però, en la seva primera recepció oficial a la Generalitat, el cap de l'executiu socialista ha recuperat la bandera espanyola a la sala dels diputats del Palau, que és l’avantsala del despatx presidencial i és on es fan les trobades amb dirigents i personalitats.

El debat sobre els símbols nacionals és recurrent i no té respostes universals. La recent sentència que ha dictat el Tribunal Constitucional, per una majoria de sis contra cinc, ha declarat que la crema de la bandera espanyola és un delicte i, per tant, a Espanya és un acte que no està emparat pel dret fonamental a la llibertat de expressió. Ho ha fet resolent un recurs presentat per un sindicalista gallec, condemnat per ofenses i ultratges per haver cremat una bandera al crit de “Cal calar foc a la puta bandera” i “Aquí teniu el silenci de la puta bandera” durant una manifestació de protesta. L’argument esgrimit pels sis magistrats de la majoria ha estat que “les expressions utilitzades per a les reivindicacions salarials s’entén que van ser fetes al marge i sense l’empara dels drets fonamentals invocats”. Ara resulta que per protestar han de ser els tribunals els que diguin quines expressions valen i quines no.

Màxima divisió al Tribunal Constitucional (TC) per una sentència que entra en contradicció amb la jurisprudència europea. El ple de de l'alt tribunal ha resolt, amb sis vots a favor i cinc en contra, que el delicte d'ultratge a la bandera espanyola no està emparat per la llibertat d'expressió. La decisió, que ratifica la condemna d'un sindicalista gallec que va cridar a cremar la "puta bandera" d'Espanya, topa amb el criteri del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que el 2018 va condemnar l'Estat per haver multat dos joves que van cremar fotos del rei a Girona. Estrasburg va considerar llavors que no hi havia delicte perquè aquella acció quedava emmarcada, precisament, en la llibertat d'expressió.

Un dels accessos de l'Ajuntament de Tremp ha aparegut aquest dilluns amb una bandera espanyola enganxada al vidre. El mateix consistori ho ha donat a conèixer a través de les xarxes socials, on ha remarcat que "condemnem i rebutgem l'acte vandàlic esdevingut aquest matí a la porta de l'edifici de l'Ajuntament". A més, han apuntat que "continuarem treballant pels drets i les llibertats de totes".

La Fiscalia i els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per la retirada de la bandera espanyola del Palau de la Generalitat divendres passat, segons ha avançat el digital El Món i han confirmat fonts de la policia catalana a l'ARA. Els Mossos van enviar un informe a la Fiscalia Superior de Catalunya, que ha decidit obrir diligències per saber qui va entrar a l'edifici públic quan ja no s'hi podia accedir. En l'atestat, la policia explica que van entrar diverses persones al Palau de la Generalitat, fora de l'horari d'obertura, que van treure la bandera i que al cap d'uns minuts la van tornar a posar. Però en l'informe no s'identifica cap de les persones i ara per ara no hi ha ningú investigat pels fets.

A la convenció del PP que s’ha celebrat aquest cap de setmana, Vargas Llosa va referir-se al nacionalisme com una de les pitjors pestes de la humanitat. Ho va dir des del mateix escenari amb pantalla gegant on va estar onejant una enorme bandera espanyola.

Un cosí de Mariano Rajoy, Javier Celaya Brey, conseller d'Educació a Ceuta, va afirmar a Facebook que es plantejava "oferir públicament 1.000 euros de la seva butxaca" perquè algú "li trenqués la cara" a Dani Mateo, després que l'humorista es va mocar amb la bandera espanyola a La Sexta.

El PP ha entrat al registre de la Generalitat a Girona una bandera espanyola per substituir la que els CDR van despenjar en el marc de les mobilitzacions per commemorar l'1-O. La vice secretària general del partit, Concepció Veray, ha afirmat que ara el delegat del Govern, Pere Vila, no té excusa per continuar "incomplint la llei de banderes". "Ni que és a la bugaderia, ni que els hi van robar. Aquí en tenen una per tornar-la col·locar d'aquí a un minut", ha afirmat.

Durant l'estada del president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, a Copenhaguen, un home l'ha intentat provocar, però ell no hi ha caigut. L'home ha gravat en vídeo com se li apropava Puigdemont en una cafeteria de la capital danesa, i li ha demanat que fes un petó a la bandera espanyola. En la seva introducció mirant a càmera, el jove, que s'identifica com Víctor Moreno i anuncia que vol fer besar la bandera espanyol "al Puigdemierda". I afegeix "con dos cojones".

Feia més de dues setmanes que la bandera espanyola no onejava a la façana de l'Ajuntament de Girona perquè el 27 d'octubre, just després que el Parlament declarés la independència, va desaparèixer.