Les residències de gent gran tenen la gran responsabilitat de garantir una vida digna per a milers de ciutadans, molts dels quals hi arriben per passar els anys més fràgils i desvalguts de les seves vides. La feina que fan és imprescindible, tal com reivindica el mateix sector quan denuncia la falta de recursos humans i materials amb què afronta aquesta tasca, en un país en el qual, veient que l'esperança de vida no para de créixer, seran cada cop més necessaris aquests equipaments i serveis. 

Un tribunal de Madrid continua investigant els protocols que van estar en vigor a la Comunitat de Madrid durant la pandèmia per restringir la derivació de les persones grans de les residències a hospitals, cosa que va implicar que se'ls negués l'assistència sanitària. A causa del coronavirus, a les residències van morir 7.291 persones. Aquest dilluns ha declarat Carlos Mur, que està investigat en la causa i era director de Coordinació Sociosanitària en aquell moment, i ha començat a assenyalar cap amunt. Per a l'acusació particular, en mans de Marea de Residencias, la seva declaració suposa un avenç significatiu, malgrat que revela una estratègia d'elusió de responsabilitats entre els implicats en la gestió sanitària. Després de quatre intents frustrats perquè declarés, ho ha fet per videoconferència des d'Andorra.

La modernització de les residències geriàtriques i de persones amb discapacitat i de salut mental haurà d’esperar. La Generalitat dona un any més als centres perquè puguin demostrar que les seves instal·lacions i els seus serveis compleixen els estàndards per poder oferir places a beneficiaris de la llei de la dependència. En principi, aquest procés d’acreditació s'acabava el mes vinent, però el departament de Drets Socials i Inclusió ha ajornat fins a l’octubre del 2026 el període per facilitar que aquests serveis puguin corregir les deficiències que els impedeix avui rebre l’aprovació i salvar-los del tancament.

Discapacitat i dependència de bracet, complementarietat d'ajudes i més suport a casa. Aquestes són algunes de les novetats que presenta el projecte per reformar les lleis de dependència i discapacitat que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts en segona volta. Ara li quedarà el tràmit parlamentari. El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha defensat les iniciatives com les "de gran abast" de la legislatura perquè, per una banda, blinda contra la discriminació les persones amb discapacitats i, per altra, projecta cap al futur el nou model de cures assumint les elevades taxes d'envelliment de la població en els pròxims anys.

Mares amb criatures grans dependents que han de deixar de treballar. Filles o esposes que cuiden a casa els pares o parelles. “Les famílies, bàsicament dones, es veuen obligades a immolar-se, a fer grans sacrificis de la seva vida”, resumeix Gustavo García, coordinador de l'Índex DESC 2024, amb què anualment l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials explica amb xifres oficials l'estat dels serveis socials públics. La frase serveix per il·lustrar fins a quin punt els nous models de cura a domicili que propugnen tots els governs (el ministeri té en marxa una estratègia de desinstitucionalització) fracassen al topar amb la realitat de les llars que han de fer mans i mànigues per tenir cura del familiar dependent amb les poques ajudes públiques que reben.

Aquest dimecres hem signat la Segona addenda de 2025 a l’acord sectorial de bases per a la construcció d’un sistema de serveis socials propi de Catalunya, un acord entre el Govern, els sindicats i les patronals per millorar el sector i les condicions laborals dels professionals i garantir la sostenibilitat de les empreses que presten aquest servei.

Més de cinc anys després la justícia comença a passar comptes per les 7.291 persones que van morir a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Per primer cop dos ex alts càrrecs del govern d'Isabel Díaz Ayuso hauran de declarar com a investigats en un procediment judicial, segons han informat en un comunicat dues associacions de víctimes i confirmen fonts jurídiques. Durant tot aquest temps la presidenta madrilenya ha evitat fer autocrítica per l'actuació del seu executiu durant la covid-19. Aquest moviment judicial dona empenta tant a l'oposició com als familiars de les víctimes, que han continuat pressionant la líder del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, per demanar-li que assumeixi responsabilitats personalment.

Els professionals del sector social urgeixen el Govern i els grups parlamentaris a aprovar un "suplement de crèdit" que permeti millorar les condicions laborals de les plantilles i iniciar el camí cap a l’equiparació salarial dels professionals de l’àmbit de la dependència amb els de la sanitat. Les organitzacions –de centres privats i del tercer sector– consideren que l'increment del 5% aprovat el desembre passat és “totalment insuficient” i per això proposen doblar aquesta quantitat, fins a arribar al 10%. "El sector diu prou", afirmen.

Durant almenys vuit mesos els 24 avis ingressats a la residència Santlisart, a Sant Quirze del Vallès, s'alimentaven amb els menús que correspondrien a divuit persones. Des del setembre del 2015 fins a l'abril del 2016 als comptes del geriàtric no hi ha consta cap pagament per esmorzars ni berenars. El centre només destinava 4,90 euros en aliments per persona i dia, la meitat de la mitjana entre les residències en aquell moment. "Era absolutament insuficient, vam considerar que havíem de comunicar-ho a la Fiscalia", ha declarat una inspectora de la Generalitat en el judici que ha començat aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona. Les penes a què s'exposen els quatre acusats superen els cinquanta anys de presó.

Fa cinc mesos que l’economista Mònica Martínez Bravo (Barcelona, 1982) va agafar la cartera de la conselleria de Drets Socials i Inclusió, després d’assessorar el govern espanyol en el desplegament de l’ingrés mínim vital (IMV). Escollida millor economista jove d’Espanya, ha centrat la seva carrera en l’estudi de les desigualtats i la pobresa.

L'arribada de la generació dels baby-boomers a la vellesa agreujarà els actuals dèficits de les residències a Catalunya, que presenten ja una manca estructural de professionals i una llista de 12.000 persones que esperen des de fa més d'un any una plaça pública. Es calcula que el nombre de persones de més de 80 anys (el 6% de la població catalana) es doblarà d'aquí al 2040, i superarà el mig milió. Segons un estudi elaborat per l'espanyola Unió d'Entitats i la patronal catalana del sector ACRA, de cara al 2030 caldrà augmentar les plantilles en 20.000 treballadors i obrir 25.000 places noves per donar cobertura a un envelliment amb més fragilitat i dependència que una dècada abans. Un cop calculat què es necessita, la pregunta que es fa el sector és d'on es traurà tant de personal si, ara per ara, hi ha unitats de centres que no es poden estrenar perquè no hi ha prou cuidadors.

El març del 2020, quan va esclatar la pandèmia de la covid, 230 persones grans vivien a la residència Ca n’Amell de Premià de Mar. En només dos mesos, més d’un terç dels residents (87) van morir i, com va fer en altres centres, la Generalitat va assumir-ne la gestió. Mesos després, una querella de la fiscalia va incentivar que una jutgessa de Mataró investigués si, més enllà dels efectes de la crisi sanitària, es podien atribuir responsabilitats per homicidi imprudent. Ara, familiars d’aquests avis critiquen que la fiscalia s'hagi "desdit" en un informe en què demana l'arxivament del cas. Malgrat que les males condicions al geriàtric van quedar constatades, la jutgessa comparteix que no es pot atribuir cap delicte a la direcció de la residència i ha decidit arxivar el cas. Aquesta és la segona investigació que s'arxiva de les tres que van arribar a la justícia per morts en residències de Catalunya durant la pandèmia de covid, i dels tres Ca n'Amell és el geriàtric on hi va haver més morts durant la primera onada de la pandèmia.

Els nous requisits per tenir oberta una residència geriàtrica deixen a la corda fluixa entre 12.000 i 16.000 places del sistema públic, segons el càlcul d'Upimir, la patronal de les residències petites i mitjanes, i l'associació Ascad, que aplega gerents i directors de centres d'atenció a la dependència. Es tracta de les places que no podran complir les noves condicions que imposa el decret 69/2020 per al procés obert d'acreditació de geriàtrics col·laboradors i concertats amb la xarxa de titularitat pública. Els nous requisits afecten diversos aspectes de la residència, que poden anar des de temes arquitectònics, com la mida d'una habitació o l'amplada dels passadissos, fins a temes organitzatius o urbanístics.

Ja fa temps que les administracions públiques i el sector de la gent gran busquen noves fórmules per atendre les necessitats d’una població que tendeix a viure més anys i amb més dependència. En aquest context, i com a alternativa a les residències, el departament de Drets Socials proposa construir blocs de pisos independents per a 80 persones grans amb certa autonomia i que, per diferents motius, no poden continuar vivint al seu domicili.

La història d’una motorista que es va aturar a cordar-li les sabates a una dona gran que anava carregada amb bosses a Barcelona ha transcendit com una història emotiva i solidària que posa de manifest la necessitat que tenim de notícies que, en realitat, no ho són. Certament, el gest de la motorista a qui aquella senyora va fer pensar en la seva mare, i a qui va voler evitar la probabilitat de caure, reconforta en una ciutat que cada vegada té la seva ciutadania més alienada, on sembla que si no vas a la teva ets ingènua o directament imbècil. Però la veritat és que si no fos per aquests gestos quotidians que es donen cada dia arreu, la vida seria molt més insostenible. Es donen, afortunadament, i la majoria no acaben esdevenint una notícia, diria que també afortunadament, perquè se’ls dona una categoria excepcional quan en realitat haurien de formar part de la nostra quotidianitat. A més a més, s’expliquen amb una dosi de carrincloneria innecessària que treu a l’anècdota part del seu encant. Una dona n’ajuda una altra sense esperar res a canvi, l’altra li vol donar les gràcies, i finalment es troben perquè l’agraïment es faci efectiu. És bonic quan ens ajudem sense esperar convertir-nos en heroïnes, i és bonic agrair als altres tot allò que fan perquè la nostra vida sigui més agradable, però no cal magnificar-ho ni buscar una emotivitat forçada. Encara que la fam que tenim de gestos de bona voluntat faci que les emocions també siguin exagerades, controlem-nos, per favor. Perquè al final només serem sensibles a la carrincloneria, i això sí que ens tornarà imbècils a tots plegats. Consti que ho dic amb respecte, encara que no ho sembli. I consti també que la majoria de nosaltres hem actuat moltes vegades com la motorista, potser sense cordar sabates però sí acompanyant quan la situació ho ha demanat. Perquè malgrat la sensació (?) que el món se’n va a la merda, encara hi ha empatia i refugis, sovint molt menys noticiables.

Encara que molts catalans tenen la sort de no saber què són, a Catalunya hi ha 96 centres sociosanitaris, que no són residències ni hospitals i ajuden pacients, normalment grans, que passen per processos de recuperació llargs o necessiten cures pal·liatives. Són centres clau, on s'hauria de poder ajudar els ciutadans que necessiten atenció sanitària però no els cal estar ingressats en un hospital. N'hi ha de gestió pública (35%) i també d'altres de privats i d'entitats sense afany de lucre, però la gestió privada no hauria de significar que el Govern se'n desentengui. Si paga per cada pacient, hauria de controlar com se l'atén, i això vol dir també saber quina càrrega de treball tenen els professionals que se n'han d'encarregar.

Està congelada des del 2012, però encara caldrà esperar per cobrar l'anunciat augment per a la PEV, la prestació econòmica que ajuda les famílies a pagar una plaça de residència privada. Tot i que el departament de Drets Socials va anunciar una partida que suposava passar de 474 a 1.238 euros a partir de l'1 de novembre del 2023, a hores d'ara encara no s'està fent efectiva. Fonts de la conselleria han explicat a l'ARA que confien que aquest mes d'abril es començaran a fer els primers pagaments i preveuen que al maig la majoria dels beneficiats hauran rebut l'increment, així com els endarreriments des de l'1 d'agost del 2023. 

Gairebé quatre anys després, els familiars de les víctimes de la residència Fiella de Tremp han declarat aquest dilluns per primer cop davant del jutge per la causa d'homicidi imprudent per la mort de 64 dels 142 residents en un brot per coronavirus, el novembre del 2020, en un cas en què estan imputades l'antiga directora del geriàtric i l'exresponsable d'higiene sanitària. Els testimonis han descrit el centre com "la casa dels horrors" i han ratificat "el descontrol total" que ja recullen els informes de la Fiscalia i dels Mossos d'Esquadra en la investigació de la causa.

Quatre anys després que a les residències sumessin 9.000 dels 30.000 morts per la covid, les conclusions del grup de treball del Parlament sobre què va fallar, no assenyala responsables. Al llarg d'aquest temps, els centres han anat recuperant la normalitat, però en molts aspectes no s'han acabat de corregir les deficiències estructurals que arrossega el sector. El que sí que s'ha reafirmat és la tendència que les persones que hi ingressen són grans dependents, amb les facultats cognitives molt afectades i que ja no poden ser cuidades a casa, sinó que requereixen cures professionalitzades.

El problema de mentir sempre és que s’acaba perdent el sentit de la realitat. El problema de sortir sempre victoriós mentint és que s’acaba per sucumbir a la pròpia arrogància. És el que li va passar dijous passat a Isabel Díaz-Ayuso a l’Assemblea de Madrid, quan, responent preguntes de Manuela Bergerot, portaveu de Més Madrid, va admetre implícitament haver decidit no traslladar als hospitals els ancians malalts de les residències geriàtriques durant els mesos de març i abril de 2020, l’onada més letal de contagis per coronavirus. El PP sempre havia negat que s’haguessin aplicat els protocols que van dur a la mort de 7.291 persones als geriàtrics de Madrid (segons informacions publicades pel diari InfoLibre, no desmentides per ningú). Però l’encesa al·locució d’Ayuso a l’Assemblea de Madrid (una institució on ja es comporta com si fos propietat seva) va deixar en evidència que aquests protocols es van aplicar. Ayuso va viure el seu “per descomptat que vaig ordenar el codi vermell”, la frase que cridava, enfurismat i prepotent, Jack Nicholson al film Alguns homes bons.