PANDÈMIA
Societat 26/12/2020

"El que em vaig trobar a la residència de Tremp no té nom"

Els fills d’un home que va morir per covid al centre expliquen les patètiques condicions que hi van veure

5 min
Al cementiri de Tremp van fer enterraments l’un darrere l’altre durant els dies més difícils del brot a la residència del municipi.

BarcelonaL’Evaristo havia d’estar a la residència Fiella de Tremp un mes o mes i mig, el temps just per recuperar una mica de força a la cama. L’havien operat del fèmur i no podia tornar a casa perquè vivia en un segon pis sense ascensor. El seu fill diu que l’home va ingressar al centre el 9 o 10 de novembre -no recorda bé la data- i que no li van permetre tornar-lo a veure fins a dues setmanes i mitja després, quan l’Evaristo ja havia mort per coronavirus. “Me’l vaig trobar amb els ulls i la boca oberts, i els punys tancats”, diu l’home, que va haver de treure ell mateix el cos del seu pare de la residència.

Aquest és el relat d’un despropòsit i del que va passar a la residència de Tremp, on ja han mort 61 persones per covid. Amb tot, de moment ningú ha assumit una mínima responsabilitat i al municipi impera la llei del silenci: ningú vol parlar del que ha passat en una residència que gestionava una fundació religiosa amb gran poder fàctic a Tremp.

A l’Evaristo el van operar del fèmur a l’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, perquè en el de Viella, que és on l’haurien d’haver intervingut, no funcionava la màquina de raigs X, segons explica el fill. Abans de l’operació “s’adonava de tot i era autònom: sortia a passejar, s’asseia en un banc, anava aquí, anava allà”, explica la filla. És a dir, la típica vida d’un home de 92 anys que estava relativament bé. Però després de l’operació es va quedar que no podia caminar.

“De l’hospital comarcal el van traslladar al centre sociosanitari, però allà només va estar-hi poc més d’una setmana. Així que vam decidir portar-lo a la residència perquè en teníem molt bones referències i a més podien fer-li fisioteràpia”, afegeix la filla. L’Hospital Comarcal del Pallars, el centre sociosanitari i la residència Fiella formen part d’una mateixa illa a Tremp. Un edifici és a tocar de l’altre.

Però el que havia de ser la solució va esdevenir un problema. La filla explica que el pare va estar aïllat en una habitació la primera setmana que va estar a la residència, perquè aquest és el protocol de la Generalitat per als nous ingressos com a mesura de prevenció per evitar possibles contagis. La segona setmana les monges que s’encarregaven del centre tampoc li van permetre que el visités perquè, van argumentar, a l’Evaristo li costava adaptar-se a la residència i era millor que no veiés la família. A partir de llavors, saber com estava l’Evaristo es va convertir en una odissea.

“Trucava per telèfon i, o bé no em responien, o bé em deien que la monja no s’hi podia posar”, explica la filla. Finalment el 26 de novembre li van comunicar que l’Evaristo tenia coronavirus però que estava “estable”. Dos dies després li van donar la fatal notícia: havia mort. Era el dissabte 28 de novembre, el mateix dia que la Generalitat va intervenir la residència Fiella perquè 120 dels seus 143 avis tenien coronavirus i part del seu personal també s’havia contagiat.

Un escàndol

A la nit el fill de l’Evaristo va anar a recollir el cos del pare. Al vestíbul de la residència l’esperaven una doctora, una assistenta social i un membre de l’equip directiu del centre. Li van donar una bata de protecció i el van acompanyar a la primera planta: “Em van dir que continués jo tot sol recte pel passadís fins a l’habitació del meu pare”. Segons diu, pel passadís hi deambulaven dues dones amb Alzheimer. “També m’hi vaig trobar una senyora sud-americana que es cagava en tot perquè deia que estava sola per encarregar-se de tots els avis de la planta i que eren dos quarts d’una de la nit i encara no els havia donat el sopar. A les dones amb Alzheimer els cridava «Aneu a l’habitació»”, explica.

El fill de l’Evaristo assegura que el pare era en un dormitori que no era el seu: havien escollit per a ell una habitació individual gran, però se’l va trobar en una “cofurna” on amb prou feines hi cabia el llit. “El respatller del llit estava totalment aixecat, i ell, cobert amb tres mantes. Quan el vaig destapar, vaig veure que tenia els ulls i la boca oberts, i els punys tancats. És un escàndol. No té nom, el que m’hi vaig trobar. Hi havia mort sol”.

L’home diu que ell mateix va ficar el cos del pare dins de dues bosses de cadàvers, després el va col·locar a sobre d’una llitera que li va facilitar la treballadora i mentre el traslladava fins a l’ascensor les dues dones que patien Alzheimer el van seguir pel passadís, sense mascareta i sense cap tipus de protecció.

“No faig cap declaració més als diaris, estic totalment decebut. No s’ha dit la veritat ni les coses com són. N’hi ha per llogar-hi cadires!”, diu abans de penjar el telèfon de manera abrupta mossèn Joan Antoni Mateu, rector de Tremp i president de la Fundació Fiella. Per la seva banda, el departament de Salut també manté silenci. S’escuda en el fet que la Fiscalia de Lleida està investigant si la direcció del centre va cometre un delicte d’homicidi imprudent i un altre contra la seguretat en el treball, i diu que en conseqüència s’estima més no fer declaracions.

Autocrítica de l’alcaldessa

L’única que sí que fa autocrítica és l’alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases, que admet que hauria d’haver-hi estat més a sobre: “El 22 de novembre vaig enviar un whatsapp a la directora de la residència per oferir-li ajuda i em va contestar que ho tenia tot controlat. No vaig insistir-hi més fins que el 25 de novembre a la nit un membre de l’equip directiu del centre em va alertar que allò era un caos i que necessitaven coberts de plàstic, galledes, mascaretes i guants”.

Cases considera que en el futur alguna administració hauria d’implicar-se en la gestió de la residència. Fins ara només estava en mans de la Fundació Fiella, que està vinculada al bisbat d’Urgell i té un gran pes econòmic a Tremp. Sense anar més lluny, la fundació va cedir a la Generalitat els terrenys on actualment està situat l’Hospital Comarcal del Pallars. Potser per això al municipi, amb poc més de 5.800 habitants, no s’ha aixecat ni una sola veu pel que ha passat al centre: les treballadores i els familiars callen. Tampoc s’ha filtrat res, impera l’ omertà.

Els fills de l’Evaristo afirmen que, quan fa gairebé un mes que el pare va morir, la residència encara no els ha tornat les pertinences de l’home: ni la televisió que hi va dur per posar-la a l’habitació, ni la cadira de rodes, ni la roba. Això sí, per ara no els han cobrat res. Pagaven 1.500 euros al mes.

stats