"El 2011 aquest instructor va rebre la medalla al mèrit de la Guàrdia Urbana de Barcelona lliurada per l'alcalde Xavier Trias, del mateix partit que Carles Puigdemont, i quan Quim Forn era primer tinent d'alcalde de Barcelona". "Cap observador imparcial podria veure una falta d'imparcialitat quan Meritxell Serret va comparèixer voluntàriament davant d'aquest instructor i es va acordar la seva llibertat". "Aquest instructor no ha apreciat que concorrin indicis de criminalitat contra alguns dels que van estar encausats en aquest procediment, com Artur Mas, Marta Pascal o Neus Lloveras". Davant la recusació presentada per Puigdemont i els exconsellers exiliats per haver acceptat el guardó d'una entitat que "defensa íntegrament l'ideari de l'extrema dreta" –en paraules de la defensa–, la Fundación Villacisneros, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena respon que aquesta distinció no afecta la seva imparcialitat com tampoc ho va fer la de la Guàrdia Urbana ara fa 10 anys, i ho intenta demostrar enumerant decisions "favorables" per a la defensa.

Nova recusació del president de la Generalitat, Quim Torra, en la causa que té oberta per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Dimarts la seva defensa va demanar apartar també del procediment el jutge que l’alt tribunal ha nomenat per instruir, precisament, les dues recusacions que el cap de l’executiu ja ha presentat contra dos dels magistrats que l’han de jutjar per no haver retirat a temps els llaços grocs del Palau: el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas. Torra considera que el jutge que ha de decidir sobre aquesta qüestió, Carles Ramos, tampoc ho pot fer amb imparcialitat perquè està “estretament vinculat” al PSC. Un partit que, segons argumenta l’advocat de Torra, Gonzalo Boye, ha manifestat la voluntat d’apartar-lo del càrrec, ja sigui amb una qüestió de confiança o amb eleccions anticipades.

"Estem davant d'un cas flagrant de falta d'imparcialitat". Així s'expressa la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, per demanar la recusació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en el judici que se celebrarà contra Torra el 25 i 26 de setembre per un delicte de desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central sobre els llaços grocs.

Dins del guió previst, la Sala del 61 del Tribunal Suprem ha rebutjat per unanimitat les recusacions plantejades per 11 processats contra els cinc magistrats que jutjaran el Procés. La Sala ha inadmès a tràmit la recusació que van presentar tres dels processats que es troben a l'estranger (Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Ponsatí) i ha desestimat les plantejades per vuit dels processats que són a la presó. L'únic dels empresonats que no la va presentar va ser l'exconseller d'Interior, Quim Forn. Segons han apuntat fonts del Suprem, la deliberació ha durat al voltant d'una hora i mitja.

El Tribunal Suprem ha ordenat la designació d'un instructor que estudiï la recusació del president i tres del magistrats del tribunal que està previst que jutgi els líders independentistes en la causa per rebel·lió. Tal com ha avançat l'ARA, la sala d'admissió i enjudiciament del tribunal s'inclinava per no rebutjar d'entrada les recusacions amb l'objectiu de no carregar de raons la justícia europea un cop les defenses recorrin al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Per això avui ha dictat una providència en què dona un termini de tres dies a la fiscalia i a la resta de parts personades en la causa perquè manifestin si hi donen suport o no i per quina raó, i també demana es nomeni un instructor "conforme al torn establert".

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat de ple aquest dimecres la recusació que va plantejar contra ell l'1 de juny l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell per "extemporània" i per "frau processal". Són els únics dos motius que pot al·legar com a magistrat per evitar que es tramiti. Rebutja de ple la recusació poques hores abans que l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, presenti una nova recusació, i després que Bèlgica hagi citat a declarar Llarena el 4 de setembre en el marc d'una demanda civil presentada per l'exconseller Toni Comín. Ara la decisió de Llarena no és recurrible, a l'espera de la resposta a una nova recusació.