Política 01/12/2021

Puigdemont recusa Llarena per haver rebut un premi d'una fundació "d'extrema dreta"

Considera que evidencia la "manca d'imparcialitat" del magistrat instructor i demana que s'aparti de la causa

3 min
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont després de ser detingut i alliberat el passat mes de setembre a l’Alguer.

BarcelonaNou moviment de l'exili contra el Tribunal Suprem. L'expresident Carles Puigdemont i la resta d'exconsellers han recusat el jutge instructor de l'1 d'Octubre, Pablo Llarena, per haver acceptat el guardó d'una fundació que "defensa íntegrament l'ideari de l'extrema dreta", la Fundació Villacisneros. L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, en un escrit presentat davant l'alt tribunal i al qual ha tingut accés l'ARA, recorda que aquesta fundació ha defensat l'empresonament de Puigdemont des que va començar la causa, a més d'haver participat en la convocatòria d'una manifestació a Madrid per reclamar la detenció dels exiliats.

El guardó a Llarena el 16 de novembre és per a Boye una manifestació de la seva falta d'imparcialitat i considera que, per aquest motiu, s'ha d'apartar de la causa. "La jurisprudència tant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea com del Tribunal Europeu de Drets Humans clarament obliga a un examen acurat de les circumstàncies en què es troba Pablo Llarena", afirma l'escrit, que a més recorda que el jutge imparcial és un dret reconegut en el Conveni Europeu de Drets Humans i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

L'advocat de Puigdemont descriu de la següent manera la Fundació Villacisneros davant del Tribunal Suprem: "És una organització nacionalista espanyola que, segons afirma el vídeo de l'acte d'entrega del premi Villacisneros al magistrat instructor, treballa, diu, per la unitat i l'enfortiment d'Espanya". L'entitat, remarca Boye, "defensa íntegrament l'ideari de l'extrema dreta" perquè ha advocat "des d'abans que s'iniciés la causa per l'empresonament de Puigdemont". En aquest punt, adjunta diversos tuits en què l'entitat reprodueix el lema "Puigdemont a prisión".

També afegeix que diverses persones vinculades a aquesta fundació s'han manifestat sobre els fets investigats per Llarena, és a dir, el referèndum de l'1 d'Octubre. Cita l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i l'exministre Jaime Mayor Oreja, que han definit els fets del 2017 com a "cop d'estat" i han demanat mesures "exemplaritzants" contra l'expresident exiliat. També fa referència a Hermann Tertsch, diputat per Vox al Parlament Europeu i membre del consell directiu de la fundació, posant en relleu que el partit d'extrema dreta forma part del procediment com a acusació popular. "Això ja seria motiu suficient per a l'abstenció de Llarena", creu Boye, que destaca que la dirigent de l'Eurocambra Isabel Benjumea també forma part de la fundació sent membre del PP, que va promoure el 155 i la destitució del Govern de l'1-O.

La defensa dels exiliats acaba de rematar la seva argumentació adjuntant les raons que va esgrimir la fundació per distingir Pablo Llarena. "Per mantenir-se ferm davant de l'acusament intolerable i els intents de coacció en defensa de la llei i l'estat de dret davant la causa derivada de la declaració unilateral d'independència del 2017 [...]. Per la seva integritat i valentia i la defensa d'allò en què creu la fundació", justificava l'entitat en la seva pàgina de Facebook el dia del guardó a Llarena.

Boye conclou que Llarena ha compromès "definitivament" la seva imparcialitat amb l'acceptació d'aquest reconeixement. Ara serà la sala penal del Tribunal Suprem la que haurà de prendre una decisió.

La recusació a Llarena no és l'únic pas que ha fet l'exili aquesta setmana al Tribunal Suprem. Després de la resolució del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), Puigdemont ha demanat a Llarena que deixi clar que les ordres de detenció estan suspeses –tal com va afirmar Luxemburg– i comuniqui a totes les autoritats europees que a hores d'ara no pot ser extradit. El TGUE va rebutjar retornar la immunitat als eurodiputats de Junts per Catalunya, però va aclarir que fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no resolgui les qüestions prejudicials plantejades pel mateix Suprem no es poden executar les euroordres ni extradir els exconsellers.

stats