Tot esperant Puigdemont

Dilluns al migdia els mitjans de comunicació estaven pendents de la compareixença de Puigdemont al tribunal de Sàsser. Al Planta baixa de TV3, que aquests dies condueix en Xavi Rossinyol, van seguir l’arribada del president al Tribunal d’Apel·lació i, un cop Puigdemont va ser dins, els espectadors restaven a l’espera de novetats. Més tard, a les 13.24 hores del migdia, el programa va recollir en un petit requadre de la pantalla la imatge de la porta dels jutjats. S’hi podia veure Pilar Rahola, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jami Matamala en primer terme, juntament amb un seguit de persones que havien anat fins allà per expressar el seu suport. Després d’una connexió en directe, a les 13.29 hores, el programa va oferir en pantalla completa la imatge de les portes del jutjat amb el rètol de "Puigdemont, a punt de sortir" en lletres majúscules. Mentrestant, de fons sentíem com els tertulians del programa anaven comentant la notícia. I així vam estar mitja hora de rellotge. Esperant que Puigdemont travessés aquella porta mentre sentíem com es donava voltes i més voltes a l’assumpte. Es va crear un suspens a l’audiència i una falsa sensació d’immediatesa, i es va construir una expectació televisiva inútil. Anaven passant els minuts i vam caure en una mena de bucle retòric al voltant de la petició d’extradició i la declaració de Puigdemont. Mitja hora de televisió dedicada exclusivament a la imatge de les portes del jutjat de Sàsser, tot esperant Puigdemont mentre sentíem les teories dels tertulians i vèiem com els seus companys feien petar la xerrada. Els espectadors vam quedar abduïts per una mena de déjà-vu etern, aquests bucles televisius tan típics del Procés, on tot està sempre a punt de passar i no acaba de passar mai res. Com si allò que estem a punt de veure fos extraordinari i no ens en poguéssim perdre ni mig segon. Al final, al Planta baixa, res de res. Mitja hora de rellotge veient les portes del jutjat de Sàsser fins que es va acabar el programa. A continuació era el torn del Telenotícies comarques, i la notícia va desaparèixer. Al 3/24 ho seguien en directe a través d’un petit requadre a la pantalla. A TV3, a dos quarts de tres, el Telenotícies migdia va obrir amb la notícia, però Puigdemont encara no havia sortit quan feia una hora que se’ns havia creat aquesta expectativa. Al final, a les 15.04, més d’una hora i mitja després que ens diguessin que "Puigdemont és a punt de sortir", van tallar abruptament una informació sobre les plantacions de marihuana per connectar en directe amb Sàsser i ensenyar-nos, finalment, ara sí, com Puigdemont travessava aquella porta que havíem vist durant tanta estona. Al Tot es mou la cobertura de la notícia va continuar: repetició del moment, connexions en directe, entrevista a Clara Ponsatí i roda de premsa de Puigdemont amb tot luxe de detalls. Ha arribat un punt que es confon la importància de la notícia amb la recreació en la falsa immediatesa, la construcció de l’expectativa i, sobretot, amb la retòrica buida, visual o verbal, que es genera al voltant.