El marxisme ha pres el poder absolut a Sri Lanka: en qüestió de dies i de manera democràtica, després d'haver arrasat a les eleccions legislatives aconseguint dos terços del parlament. El primer pas va ser la victòria del candidat de tendència marxista Anura Kumara Dissanayake (es fa conèixer per les inicials: AKD) a les eleccions presidencials el 21 de setembre, quan va aconseguir el 42% dels vots derrotant la vella elit política. El canvi és contundent: en les anteriors presidencials, l’any 2019, AKD amb prou feines va assolir el 3% dels vots. La candidatura que ha encapçalat respon a una coalició de diverses organitzacions progressistes sota el nom de Poder Popular Nacional (PPN). El seu partit, però, és el Front d'Alliberament Popular, un grup polític marxista-leninista que va fracassar en dos aixecaments armats (1971 i 1987). Posteriorment, el partit va moderar la seva praxi i es va incorporar al sistema parlamentari en una estratègia que ha acabat donant els seus fruits. 

“Quan el preu del cafè cau, tu pagues menys per un cafè a l’Starbucks?”, es pregunta la Njoki Njehu, membre de la Fight Inequality Alliance, una associació que lluita contra la desigualtat arreu del món. Des de Nairobi, la capital de Kènia, aquesta activista pels drets de les dones gira la vista enrere per explicar per què el seu país es troba en una llista maleïda. “Durant el període colonial, els britànics ens obligaven a plantar cafè per satisfer el consum a Europa. Als anys 80 l'FMI ens va exigir el mateix. També havien animat el Brasil i Etiòpia a plantar cafè. És així com periòdicament hi ha més oferta que demanda i els preus cauen. Llavors els agricultors no reben un preu que els permeti tirar endavant sense endeutar-se”, explica Njehu. A petita escala, els agricultors kenians viuen el mateix que molts països estan experimentant arreu del món.

El Parlament de Sri Lanka ha escollit aquest dimecres Ranil Wickremesinghe, fins ara primer ministre, com a nou president del país, en un moviment que pot incendiar encara més els ànims entre la població, que reclamava també la dimissió de Wickremesinghe i tot el seu govern des de la setmana passada. De fet, la primera mesura que ha pres el nou president és la de prohibir les concentracions de persones.

Sri Lanka continua sumida en el caos i la crisi sembla no tenir fi. Després de la fugida del president, Gotabaya Rajapaksa, qui dissabte va acceptar dimitir però encara no ho ha fet oficial, el govern encapçalat pel primer ministre, Ranil Wickremesinghe, ha declarat l’estat l’alarma i un toc de queda per a tota la població. 

Ni l'exèrcit ni la policia han pogut fer res per aturar-ho. Milers de manifestants han irromput aquest dissabte a la residència oficial de president de Sri Lanka, Gotabaya Rajapaksa, que, acorralat ha hagut de dimitir. En un missatge de matinada a través del portaveu parlamentari ha dit que deixarà el poder el 13 de juliol "per acceptar una transició pacífica del poder". Ha estat una victòria històrica per a centenars de milers de manifestants que fa mesos que surten als carrers i que avui també han incendiat la residència del primer ministre. El país-illa del sud de l'Índia pateix la pitjor crisi econòmica des de la seva independència.

Un vaixell de càrrega que transportava tones de productes químics es va incendiar a la costa oest de Sri Lanka el 20 de maig i des d'aleshores ha cremat durant gairebé dues setmanes. Ara, amb el foc ja apagat, l'embarcació s'ha enfonsat i podria vessar tones de combustible al mar, cosa que agreujaria la catàstrofe ambiental fins a l'extrem. Tenint en compte que l'incendi va provocar que immenses quantitats de microplàstics i residus químics caiguessin al mar i contaminessin dràsticament les aigües i platges del país, que van quedar cobertes de productes tòxics, el vessament de tot el combustible empitjoraria encara més la dramàtica situació.

Sri Lanka té al davant una crisi mediambiental límit: les seves platges es van veure inundades de residus tòxics quan un vaixell de càrrega que transportava productes químics es va incendiar a prop de la costa el 20 de maig. Des d'aleshores s'han anat vessant al mar microplàstics, brossa i tota mena de productes químics que han malmès les platges verges del país i han posat fi a una part molt significativa de la vida marina de la zona.

La comunitat catòlica de Sri Lanka ha tornat a celebrar aquest diumenge missa a les esglésies, per primera vegada des dels atemptats del 21 d'abril que van causar 253 morts i més de 500 ferits. Les cerimònies religioses s'han celebrat amb un ampli desplegament de seguretat.

El president de Sri Lanka, Maithripala Sirisena, ha prohibit l'ús de qualsevol tipus de peça de vestir que cobreixi la cara. La llei, que entra en vigor aquest dilluns, s'implementa en el marc de l'estat d'emergència que viu el país arran dels atemptats contra esglésies i hotels del país, que van deixar almenys 250 víctimes mortals.

Un total de 16 persones han mort, entre les quals sis nens, a Sri Lanka durant un enfrontament entre la policia i diversos sospitosos d'haver participat en els atemptats del Diumenge de Resurrecció, en què van morir 250 persones en tres esglésies i dos hotels de luxe del país.

Les autoritats de Sri Lanka ha reduït a 253 el nombre de morts a la sèrie d'atemptats de diumenge passat contra esglésies i hotels de luxe, gairebé 100 menys dels anunciats prèviament. El reajustament en el balanç s'explica per la dificultat de comptar els cossos, a causa de l'estat en què han quedat arran de les explosions. A més, prop de 500 persones han resultat ferides.

Dos oficials d'Intel·ligència del govern de Sri Lanka van ocultar informació d'intel·ligència que apuntava la possibilitat d'un atemptat al país poc abans dels atacs del Diumenge Sant, segons ha informat aquest dimecres el líder del Parlament del país, Lakshman Kiriella.

El grup terrorista islamista Estat Islàmic ha reivindicat aquest dimarts els atemptats de diumenge contra tres esglésies i quatre hotels de Sri Lanka, segons ha fet públic a la seva agència de notícies online AMAQ.

Diumenge de Pasqua de dol a Sri Lanka, una illa del Pacífic que es va veure sacsejada per vuit atemptats coordinats contra esglésies catòliques i complexos hotelers. El balanç provisional de la massacre deixa 310 morts, més de 500 ferits i la condemna global d'un altre atac terrorista que ha sacsejat el món. Ningú s'ha atribuït l'autoria del pitjor atac que viu Sri Lanka des que fa deu anys va donar per tancada la llarga guerra civil que va enfrontar les forces governamentals i la milícia de budistes extremistes dels Tigres de Tàmil. Entre les víctimes hi ha una parella gallega que passaven uns dies de vacances, segons ha confirmat aquest dilluns l'alcalde de Pontecesures, on residida la noia.

El govern singalès ja té un sospitós de la cadena d'atemptats que ahir van causar més de 290 morts i 500 ferits en esglésies i hotels de luxe malgrat que ningú se n'ha atribuït l'autoria més de 24 hores després que el Diumenge de Resurrecció es tenyís de sang. Es tracta del National Thowheeth Jama'ath (NTJ), un grup local de jihadistes que, segons un portaveu oficial, va comptar amb suport exterior per a l'operació simultània i planificada que ha produït la pitjor massacre a Sri Lanka d'ençà del final de la guerra civil. L'executiu que presideix Maithripala Sirisena sosté que sense ajuda exterior els terroristes no haguessin tingut èxit a l'hora d'atemptar contra tres esglésies i tres establiments turístics: "No creiem que aquests atacs hagin estat fets per persones d'aquest país. Hi va haver una xarxa internacional sense la qual no es podrien haver aconseguit aquests atacs".

“Era un riu de sang i la cendra et queia a sobre com si fos neu”. La Sumanapala, una botiguera que va socórrer alguns dels ferits de l’església de Saint Anthony a Colombo, la capital de Sri Lanka, va descriure amb aquestes paraules el que es va trobar quan va entrar dins el temple. La de Saint Anthony va ser només una de les tres esglésies cristianes atacades ahir amb artefactes explosius en aquest país asiàtic. Totes estaven plenes de fidels que celebraven la missa de Pasqua, i a totes el balanç de víctimes es compta per desenes.

Una sèrie de vuit atacs, alguns dels quals suïcides, contra quatre hotels, un complex residencial i tres esglésies de Sri Lanka –on nombrosos fidels celebraven el Diumenge de Resurrecció– ha provocat almenys 207 morts i 450 ferits. Cap organització ha reivindicat l'autoria dels atacs, però el ministre de Defensa del país, Ruwan Wijewardene, ha afirmat que els responsables són radicals religiosos. El govern ha declarat l'estat d'emergència i ha bloquejat temporalment les xarxes socials al país, i la policia ha imposat un toc de queda per por que hi hagi nous atemptats.

Sessió vergonyosa al Parlament de Sri Lanka, on un grup de diputats de l'oposició han acabat aquest dijous a cops de puny i empentes per les escales de l'hemicicle, després que el dia anterior s'aprovés una moció de censura contra el nou primer ministre del país, Mahinda Rajapaksa.

El govern de Sri Lanka ha declarat aquest dimarts l'estat d'emergència després que en els últims dies s'hagin produït diversos enfrontaments violents entre musulmans i singalesos budistes al centre del país. Els disturbis, que han causat almenys dos morts, desenes de detinguts i una vintena d'establiments cremats, s'haurien desencadenat quan un grup d'homes musulmans van ser acusats de matar un home budista a la regió de Kandy. "El president ha promulgat l'estat d'emergència per reconduir la situació de seguretat insatisfactòria al país", ha explicat l'oficina d'informació del president, Maithripala Sirisena, a través de Twitter.