L'Heliogàbal continua sent l'Heliogàbal, però millor i més ample. I manté intacte el compromís amb "la cultura de proximitat i els concerts de petit format", tal com explica Albert Pijuan, propietari de la sala del barri de Gràcia, a Barcelona. Anys i panys d'esforços han culminat amb una reforma que eixampla l'espai. "Guanyem 20 metres quadrats d'escenari, perquè els artistes estiguin més amples, i 30 per al públic", diu Pijuan, i l'aforament passa de 123 a 150 persones. Semblem mesures petites, però són magnífiques per a un local amb gairebé trenta anys d'història i que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2012 per ser “un espai de creació de referència, motor i punt de trobada de l’escena musical catalana”.

L'Heliogàbal celebra el seu vint-i-cinquè aniversari "al límit". Fa cinc anys, la sala del barri de Gràcia va iniciar una reforma del local per poder acollir-se a la nova ordenança dels espais de cultura viva de la ciutat. La inversió estava vinculada a uns ajuts de l'Ajuntament de Barcelona d'un 75% de l'import. De moment, només n'han abonat el 30%. "Ens està ofegant", alerta el director de l'espai, Albert Pijuan. A aquest fet s'hi suma la limitació de l'horari d'obertura fixat en l'ordenança, que obliga a acabar els concerts a les onze de la nit, i les restriccions d'aforament per la pandèmia. Davant aquesta situació, Pijuan ha reclamat a l'Ajuntament de Barcelona que "compleixi" i revisi la limitació horària de l'ordenança.

L'Heliogàbal compleix 25 anys en una situació d'extrema fragilitat. La sala del barri de Gràcia, guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona el 2012, va iniciar fa uns anys una reforma, que ha acabat fa poc, per poder-se acollir a la nova ordenança dels espais de cultura viva de la ciutat. Just després d'aquesta inversió –de 220.000 euros–, la crisi del coronavirus ha dinamitat tots els seus plans i ara el local es troba que, a curt termini, no pot recuperar-la. A més, les restriccions d'aforament imposades per la pandèmia i la limitació de l'horari d'obertura fixat per l'ordenança –han d'acabar els concerts a les onze de la nit– fan que la seva activitat no sigui viable. Davant de tot plegat, l'Heliogàbal ha llançat un crit d'alerta amb un comunicat que demana "solucions urgents" per als locals de concerts petits i mitjans. "Si no arriben solucions aviat, el nostre 25è aniversari acabarà sent un comiat", afirma el director de l'Heliogàbal, Albert Pijuan.

“Heliogàbal, d’emperador, es comporta com un canalla i com un llibertari irreverent”, escriu Antonin Artaud (1896-1948) al magnífic assaig biogràfic Heliogàbal o l’Anarquista coronat que acaba de publicar per primera vegada en català Edicions Poncianes, traduït per Xavier Valls Guinovart i amb epíleg d’Arnau Pons.

Sovint es jutja els artistes per les expectatives que un construeix en el seu imaginari. Què n’esperes i què acabes rebent. Una de les grans virtuts de Da Souza és que no tens la més remota idea de cap on faran el pròxim pas, t’ho trobes quan t’explota a sobre. L’últim artefacte d’aquest quintet (han sumat un membre més al gang ) és Futbol d’avantguarda (2018), un tractat de power pop. ¿Una evolució natural per a un grup que va començar com un combo d’ emo cridaner i que després va emular l’indie rock dels anys 90? Respon Àngel Garau, baterista del grup mallorquí: “M’agrada pensar que com a grup funcionam, simplement, escoltant el que ens dicta el cor i les orelles. Al principi estàvem molt entusiasmats amb grups que tocaven pop fort tipus Algernon Cadwallader i Japandroids, però a poc a poc hem anat tirant cap a una música més relaxada i menys renouera. Sempre xerram de grups com Teenage Fanclub i Pavement, però també ens han marcat molt els grans clàssics seixanters o grups de més a prop com Tomeu Penya, Els Surfing Sirles, Dofí Malalt, Antònia Font i Els Pets, entre molts altres”.

50 ANYS DE CINEMA FANTÀSTIC

Sitges està de festa, perquè el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya celebra aquests dies la seva cinquantena edició amb 255 títols, incloent-hi pel·lícules, sèries, realitat virtual i Guillermo del Toro d’amfitrió.

]]> Tot mor. Moren els homes i les coses que fan, com moriria aquesta columna si un gerent amb cor d’iceberg n’investigués els ràtings. La mort és una cosa natural; part del procés. A Barcelona hi moren establiments cada dia. Passes un dia per un lloc i, com si fossin els sets d’una companyia cinematogràfica, el decorat ha canviat i ja hi ha una altra cosa.

]]>

REW

<<

Sergi Egea és un d’aquests fanàtics de la música a qui mai li va passar pel cap aprendre a tocar cap instrument. “A mi el que em molava era anar a veure els amics com assajaven. I, potser pel meu caràcter reservat, sempre em preguntaven què em semblaven les cançons. Més tard vaig descobrir que això també ho feien els mànagers!” Al Festus de Torelló –el seu poble– va començar a programar. I ja no ha deixat mai de fer-ho, digue’n Famèlic, Festival Hoteler, Heliogàbal...

]]>

L’objectiu de Cass McCombs no és reinventar-se a cada disc, tot i que Mangy love (2016), la seva última referència, l’hauria d’acostar a un públic una mica més ampli. El respecte el té guanyat de sèrie des de fa quinze anys, amb una carrera que l’equipara a un dièsel: regular, sense grans viratges, sobresortint amb els seus millors discos - Catacombs (2009), Big wheel and others (2013)- i deixant escletxes de brillantor en les obres menors. L’univers particular del californià es mou entre el folk intimista i el pop preciosista, buscant la bellesa sense preocupar-se excessivament de trobar la tornada que el faci milionari. La llegenda diu que calia veure’l l’any 2008, quan va presentar-se a l’enyorat Tanned Tin de Castelló acabat de fitxar per Domino Records. Des de llavors ha visitat força vegades el país, ja consagrat i actuant en grans festivals com el Primavera Sound. Aquest diumenge, 5 de febrer, tornarà a tocar, amb banda i a dos pams del públic, al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.). El nord-americà és el plat estrella del festival Ronda: una delicatessen, poder veure un artista d’aquesta envergadura de tan a prop.

]]>

L’ELECTRÒNICA FOSCA DE RAIME, AL CAIXAFORUM

El duo londinenc Raime presentarà el seu treball Tooth (2016) aquest dissabte. El concert, en el qual Joe Andrews i Tom Halstead incorporaran guitarra i bateria a la seva electrònica tenebrosa i suggeridora, servirà per encetar el cicle DNIT.

]]>

La nova Beckett s'obre a la Mediterrània

'Odisseus' enceta a la nova Sala Beckett el cicle Mar de miralls. Fluxos de migració a la Mediterrània, un total de cinc espectacles, una exposició fotogràfica, xerrades i trobades amb dramaturgs, refugiats i immigrants.

]]>

Parar la taula, cantar nadales, fer cagar el tió. El Nadal és una d’aquelles èpoques en què el pes de la tradició és tan persistent i rutinari que un any es podria confondre amb el següent i ningú ho notaria, si no fos pel recompte de baixes i altes de l’àlbum familiar. Dins d’aquesta roda -deliciosa per a alguns, insuportable per a altres- moltes famílies tenen introduït en el disc dur nadalenc una cita inexcusable amb la cultura. Tot sovint es tracta dels inevitables Pastorets, però hi ha molts més espectacles no centenaris i recomanables que en els últims anys s’han consolidat com una nova tradició.

]]>

Artur Estrada, guitarrista de Nueva Vulcano i director artístic de l'Heliogàbal, descansava, divendres a la matinada, recolzat en una paret del Centre Cívic La Sedeta. La seva samarreta pesava més d'un quilo de suor i els ulls, tot i haver-se tancat poques hores aquests dies, brillaven amb força. Quan t'hi acostaves repetia una vegada i una altra: "Això són molts anys de feina, molts". No es referia a organitzar dues nits de festa major de Gràcia sinó a la resposta massiva que havia tornat a aconseguir l'Heliogàbal, com quan fa uns mesos va demanar ajuda per pagar els deutes generats per les multes que han ofegat el local del carrer Ramon i Cajal.

]]>

L'Heliogàbal, que des de fa 20 anys disposa d'una llicència de bar cafeteria que no s'ajusta a l'activitat cultural que desenvolupa, ha decidit cancel·lar, traslladar o ajornar temporalment tots els concerts previstos perquè no pot assumir noves sancions econòmiques. La sala s'enfronta a dues multes per manca de limitador de so i excés d'aforament després de diverses inspeccions de la Guàrdia Urbana motivades per la denúncia d'un veí, segons l'associació.

]]>

Liudmila Petruixévskaia (Moscou, 1938) és una de les llegendes vives de la literatura russa contemporània. No va poder començar a publicar els seus relats fins a la caiguda del govern soviètic. Des de llavors, una part de les seves novel·les, obres de teatre i narracions han estat traduïdes a una trentena de llengües. El primer llibre que ens n'arriba en català és 'Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre' (Periscopi / Marbot), un recull de disset narracions escrites durant les últimes quatre dècades: totes elles presenten personatges apassionants que viuen en una precarietat considerable, sovint en cases minúscules, sumant tres generacions –avis, pares i néts– i plantant cara a conflictes que són difícils de resoldre.

]]>

La sala Heliogàbal de Barcelona impulsa la primera edició de Ronda, un cicle de concerts que se celebrarà del 9 al 14 d'octubre a diferents espais del barri de Gràcia, com ara el Centre Artesà Tradicionàrius, l'Espai Jove La Fontana, la plaça Rovira i Trias i el mateix Heliogàbal. La programació inclou artistes locals i internacionals.

]]>

Dilluns al matí van sortir a la venda les entrades per als tradicionals concerts de Nadal que el grup de pop barceloní Mishima fa cada any a la sala Heliogàbal. La formació que lidera David Carabén tocarà a la sala de Gràcia tres nits seguides, del 21 al 23 de desembre, per tant, com que l'Heliogàbal té un aforament de 90 persones, el volum total d’entrades a la venda havia de ser de 270. Però per culpa d'un error informàtic, l'empresa de venta d'entrades per internet Codetickets en va adjudicar 400 de més.

]]> El Festigàbal, els concerts gratuïts a l'aire lliure que la sala Heliogàbal programa des de fa cinc anys dins les Festes de Gràcia, se celebrarà aquest any dins del local. El motiu és que la sala i la junta de la plaça Rovira i Trias, on es muntava l'escenari del Festigàbal, no s'han posat d'acord.

]]> El 6 de maig de 2006 va morir Grant Mclennan, la meitat de les guitarres, les veus i les cançons de la formació de pop australiana The Go-Betweens. Aquesta nit recordaran les seves cançons a l'Heliogàbal membres de grups de l'escena pop independent com Fred i Son, Nueva Vulcano, Grande-Marlaska, Aias, Islandia Nunca Quema, Nisei i Veracruz, entre d'altres.

]]>