Espanya continua migpartida quan debat sobre la Guerra Civil. Arturo Pérez-Reverte ha organitzat unes jornades de debat a Sevilla amb el millorable títol 1936: La guerra que todos perdimos (al final van posar el lema entre interrogants per esmorteir les crítiques). L’escriptor David Uclés, que s’havia compromès a assistir-hi, hi va renunciar al saber que hi prendrien part José María Aznar i Iván Espinosa de los Monteros. I l’inevitable safareig posterior a les xarxes socials, amb amenaces de boicot incloses, ha precipitat la suspensió de les jornades. Pérez-Reverte s’ha lamentat de l’oportunitat perduda per a la “reconciliació” dels espanyols. Però la millor manera de pair el passat és assumir-lo, i assumir la Guerra Civil és admetre que hi va haver vencedors i vençuts, i que els vencedors es van comportar com a tals fins molt després que les armes callessin.

L'escriptor Arturo Pérez-Reverte i el periodista Jesús Vigorra, organitzadors de les jornades 1936: La guerra que todos perdimos, que havien de tenir lloc del 2 al 5 de febrer a la Fundació Cajasol de Sevilla, han decidit ajornar-les fins a la tardor. "La intenció expressada a les xarxes socials per grups d'ultraesquerra, que proposaven manifestar-se de forma violenta davant del lloc on estaven previstes [les jornades] ens ha fet aconsellar a Cajasol que ajorni els debats anunciats", diuen Pérez-Reverte i Vigorra en un comunicat que recull Efe.

L'escriptor i periodista Arturo Pérez-Reverte ha anunciat a Twitter que abandonarà el seu lloc d'acadèmic a la RAE si es revisa la Constitució espanyola per adequar-la a un llenguatge inclusiu. La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va fer la petició el passat 9 de juliol. Calvo sol·licitava a la Real Academia Española un informe que tracti sobre l'adequació de la Constitució a un llenguatge que reflecteixi correctament "la realitat d'una democràcia que transita entre homes i dones". Calvo sosté que "la Constitució en masculí es correspon a una societat de fa 40 anys".

Arturo Pérez-Reverte (Cartagena, 1951) ha guanyat el 5è Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino per la seva obra. El jurat, que li ha donat el guardó per unanimitat, destaca que l'escriptor ha combinat al llarg de molts anys "històries majúscules i minúscules sota una acurada documentació, una mirada pessimista i 'galdosiana' del passat que per dret propi ja s'ha etiquetat com a 'revertiana', i una obsessió pel llenguatge, que ha adaptat sempre que la divulgació ho ha exigit". Així mateix, els membres del jurat defensen que la missió de Pérez-Reverte és "entretenir" a través de la novel·la històrica, "però també ajudar-nos a comprendre una època".

El diputat d'ERC i cap de llista dels republicans el 20-D, Gabriel Rufián, ha explicat aquest dilluns als 'micròfons d''El món a RAC1' que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va plantejar a ERC un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya en la roda de converses prèvia al seu debat d'investidura, després de tancar la porta frontalment a la celebració d'un referèndum a Catalunya.

El discurs de divendres del diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián no va deixar ningú indiferent. "Hi ha només una cosa en el món pitjor que parlin de tu, i és que no parlin de tu", assegurava l'escriptor irlandès Oscar Wilde, i pel que es desprèn de les reaccions al seu primer parlament, el qui va ser cap de llista dels republicans el 20-D no haurà de patir per això. I, gràcies a les xarxes socials, és més fàcil copsar les opinions sobre un mateix. I respondre.

Xavier Bosch encapçala els llibres de ficció més venuts en català –segons recull Libridata setmanalment– amb 'Algú com tu', la seva última novel·la, guanyadora del premi Ramon Llull 2015. En castellà, 'Hombres buenos', d'Arturo Pérez-Reverte, s'ha col·locat directament al primer lloc de la classificació en castellà durant la primera setmana d'estar a la venda. És el mateix que ha passat amb la biografia de Donat Putx sobre Jaume Sisa, 'El comptador d'estrelles', que acaba de publicar Empúries.

L'editorial Alfaguara publicarà el pròxim 12 de març 'Hombres buenos', el nou llibre d'Arturo Pérez-Reverte. El París prerrevolucionari és l'escenari protagonista d'una intriga històrica basada en fets reals i que ha estat documentada amb molt rigor. L'editorial ha acompanyat aquest anunci amb una possible portada de la novel·la, de color vermell i amb dues siluetes retallades, amb un fons del riu Sena.

Arturo Pérez Reverte ha tingut al llarg de la seva vida cinc gossos, i si alguna cosa ha après d'ells, i dels gossos dels altres, és que "cap ésser humà val tant com un bon gos". Diu: "Quan desapareix un gos noble i valent, el món es torna més fosc. Més trist i més brut".

Arturo Pérez-Reverte defineix la seva última novel·la, El tango de la Guardia Vieja , com la "història més antiga" de totes les que l'han acompanyat al llarg dels anys "i també la més elaborada". L'autor de novel·les com El club Dumas (1993), El pintor de batallas (2006) i la sèrie sobre el capità Diego Alatriste ja tenia al cap la llavor de la història d'amor entre Max Costa i Mercedes Mecha Inzunza a principis dels 90. "En l'època en què vaig començar a escriure la novel·la no era un escriptor professional com ho sóc ara, algú que explica històries procurant que siguin eficaces, que es venguin i es llegeixin: no em guio pel mercat ni per les modes, sinó per allò que em ve de gust escriure -explica Pérez-Reverte amb un entusiasme que camufla la intensa marató d'entrevistes que ha entomat durant tot el dia-. Després d'escriure uns quaranta fulls em vaig adonar que la història no em portava on jo volia. Aquella intuïció em va salvar. Vaig anar reunint material, idees, imatges i records. Vaig anar vivint i escrivint".