<![CDATA[Ara.cat - Pilar Rahola]]> 10 <![CDATA[L'OJS, l'organització que ataca Pilar Rahola i Sílvia Orriols pel seu suport a Israel]]>

Dimarts un grup d’activistes llançava pintura vermella sobre Pilar Rahola per denunciar la “complicitat” de la periodista amb el "genocidi" de Palestina durant la conferència inaugural de la Fundació Universitària Martí l’Humà a la Garriga. Però ¿qui van ser els autors de l'atac? Tot i que no l'han reivindicat, l'Organització Juvenil Socialista (OJS) de Catalunya va penjar vídeos on es feia ressò de l'acció i acusava Rahola de tenir "les mans tacades de sang" i instava a "combatre l'enemic que tenim a casa".

]]> <![CDATA[Pilar Rahola publica una novel·la sobre la croada dels almogàvers]]>

L'escriptora i opinadora política Pilar Rahola torna aquesta setmana a les llibreries. Ho fa amb Cornèlius, l'almogàver, una nova entrega de novel·la històrica, ara ambientada al segle XIII, després de la darrera croada cristiana, que ha guanyat el 57è premi Prudenci Bertrana de Girona, dotat amb 30.000 euros. L'obra, escrita amb un estil planer i apassionat, narra les peripècies de Cornèlius Papapoulus, un cavaller del temible grup d'infanteria dels almogàvers que viatja per tot el Mediterrani, des de Famagusta i Sant Joan d'Acre fins a Armènia, Avinyó o el ducat de Neopàtria. Basant-se en els documents de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i els cronistes grecs medievals, Rahola narra una història d'intrigues, batalles, traïdories i amors carnals, en què el protagonista comparteix aventures amb Roger de Flor, Ramon Llull, Dante, el papa Climent i Garsenda de Torroella.

]]> <![CDATA[“És molt possible que el producte Rahola s'hagi gastat, però jo no ho noto”]]>

Pilar Rahola ha celebrat 65 anys en família, aquesta mateixa setmana. Hem de parlar d’ella com a periodista, escriptora de novel·la històrica, opinadora, polemista, però també com a exregidora de l’Ajuntament de Barcelona i exdiputada a Madrid. Després de molts anys llegint-la a La Vanguardia, escoltant-la a RAC1 i veient-la a TV3, ara viu una altra etapa de la seva carrera mediàtica escrivint a El Nacional i El Periódico i col·laborant amb el Todo es mentira del seu amic Risto Mejide, a Cuatro. Inevitablement, Israel acaba tensant la conversa.

]]> <![CDATA[Pilar Rahola: "Si ets dona pateixes el doble, sigui l'època que sigui"]]>

Pilar Rahola va reprendre la trajectòria com a novel·lista el 2013 amb El carrer de l'Embut (La Magrana). Quan presentava el llibre va assegurar que tenia més idees per a ficcions llargues i no mentia: una dècada després pot presumir d'haver-se guanyat desenes de milers de lectors amb Mariona (La Magrana, 2014), Rosa de cendra (Planeta, 2017) –premi Ramon Llull– i L'espia del Ritz (Columna, 2020). Aquesta última va ser motiu de controvèrsia quan l'advocat i escriptor Josep Maria Loperena va acusar la periodista d'haver-li plagiat una novel·la, L'espia del violí (Efadós, 2020). L'acusació no va arribar als tribunals, tal com pretenia Loperena, que va morir mesos després de la polèmica.

]]> <![CDATA[8TV promociona un nou programa diari de Vicent Sanchis amb Pilar Rahola]]>

L’exdirector de TV3, Vicent Sanchis, té previst incorporar-se aquesta tardor a la graella de 8TV. Ho farà per dirigir i presentar un programa diari –de dilluns a dijous– centrat en l’anàlisi de l’actualitat. L’espai començarà a les 21.30 h i s’estendrà fins a les 23.15 h, de manera que haurà de competir contra el tram final del Telenotícies de TV3. Segons fonts de la cadena, una de les col·laboracions fixes que tindrà aquest format encara sense nom serà la de la tertuliana Pilar Rahola. Això conformaria un duo inesperat, tenint en compte que l’opinadora va maniobrar políticament amb Junts contra Sanchis per haver permès que es reduís la seva presència al canal públic durant el seu mandat com a director. En un àudio filtrat en el marc de l’operació Volhov, Rahola deia: “Esclar que a Sanchis això l'hi farem pagar”.

]]> <![CDATA[De Cadaqués a Marivent]]> És possible que el poder hipnòtic del vídeo amb els il·lustres banyistes a la piscina de Pilar Rahola hagi fet que algunes persones no reparessin en una altra imatge poderosa del passat cap de setmana, la del rei Felip VI deixant-se retratar una altra vegada en companyia de diputats i representants de Vox. Això darrer va passar durant la recepció que ofereixen els Borbons cada estiu a Marivent, Mallorca, Espanya.

]]> <![CDATA[La paella indigesta del 'Telenotícies']]> Vint-i-cinc segons. Això és el que va durar aquest dijous al Telenotícies migdia la informació sobre la famosa fotografia de la paella de Pilar Rahola celebrada a la Catalunya Nord en què es veia el vicepresident Puigneró amb una vintena d’amics, sense mascareta ni distància. Tot i l’escàndol que ha provocat aquesta situació per la manca d’exemplaritat dels representants polítics, que la notícia ha sigut de les més vistes a les edicions digitals dels diaris i que ha sigut un tema abordat llargament a les tertúlies radiofòniques, al Telenotícies ha sigut un tràmit de vint-i-cinc segons que no ha merescut ni l’edició d’un vídeo. Tanta preocupació per fer els TN propers i populars, i el dia que hi ha una notícia política en què tothom hi suca pa, l’han agafat tard i amb pinces. La manera com ens van servir la informació tenia gairebé més d’implícit que de periodístic. Per tancar el bloc de política, Raquel Sans feia referència a la fotografia, que apareixia en pantalla a través del perfil d’Instagram de Pilar Rahola, el nom de la qual no es pronunciava en cap moment. Sans deia: “Aquesta foto del vicepresident Puigneró amb més de vint persones sense mascareta a la Catalunya Nord, amb el president Puigdemont, periodistes i amics, genera controvèrsia pel moment en què es fa pública”. Ni la paraula pandèmia ni tampoc covid tampoc es van pronunciar. El relat de la notícia seguia: “Comuns, PSC i PP ho han criticat i li demanen explicacions”, però en cap moment vam veure quines havien sigut aquestes crítiques ni en quin context s’havien fet. Aleshores vèiem una imatge de Puigneró atenent un grup de periodistes i Raquel Sans, sense que deixés de parlar, afegia: “El vicepresident afirma que és una qüestió d’àmbit privat i que complien les mesures que decreta el govern francès”. Però el que deia Puigneró als periodistes no ho sentíem i ni tan sols van fer que les explicacions a l’audiència es donessin a través de les seves pròpies declaracions, sinó que ens les comunicaven a través de la presentadora del Telenotícies per acabar més de pressa. Vint-i-cinc segons. 

]]> <![CDATA[La paella, per exemple]]> D'estiu en estiu, Pilar Rahola ens recorda que la política catalana és una cosa que passa en bona part a casa seva, o si més no, a les trobades que ella organitza. Com que tampoc sembla que ningú li ho discuteixi, deu ser veritat. Després ens queixem que no se'ns pren seriosament, però el mandat aquell de Tarradellas, segons el qual l'únic que no es pot fer en política és el ridícul, sembla que no té gaire predicament avui dia. Hem d'entendre que Pilar Rahola sacrifica a la política i al bé del país el temps que li deixa la seva exigent dedicació a l'art de la novel·la, que li va fer exclamar, fascinada pels fruits de la pròpia tasca: “Una mica Rodoreda sí que soc”. Una altra vegada ningú va tenir res a dir-hi, de manera que deu ser així.

]]> <![CDATA[27/5: Fer callar]]> Quan algú llegeix o sent en un mitjà una opinió que no comparteix, la reacció democràtica és demanar que surtin moltes més opinions diferents i que tinguin veu també les que li són més pròximes o favorables. La reacció no democràtica és exigir que es faci callar aquesta veu amb la qual es discrepa. Aquests dies, aprofitant que Pilar Rahola ha estat apartada de l’opinió de La Vanguardia, algunes veus han exigit que se l’aparti també de TV3. Em sembla una reacció del segon tipus, de la contrària a una cultura democràtica. A qui no li agraden les opinions de Pilar Rahola té tot el dret a demanar que en surtin també d’altres que li agradin més. Però no a demanar que se la silenciï. La democràcia es construeix sumant veus, no restant-ne ni fent callar. Certament, un mitjà de comunicació es pot plantejar prescindir d’una veu si pot comprovar que el que diu no interessa a ningú, que no té seguidors, que no representa una part de la societat. No és el cas, resultats en mà, de Pilar Rahola. Les seves opinions són escoltades i del tot democràtiques. I si no és això, exigir la seva censura només pot ser, en aquest cas o en qualsevol altre, un producte de la por: el temor que si la gent els pot escoltar els seus arguments siguin massa convincents.

]]> <![CDATA['La Vanguardia' acomiada Pilar Rahola]]>

Pilar Rahola ha estat acomiadada de La Vanguardia, on exercia d'articulista diària des del 2009. Segons ha avançat Nació Digital i ha pogut confirmar l'ARA, la decisió se li ha comunicat a través d'un correu electrònic. Rahola, que hauria estat acomiadada per motius econòmics segons el diari, no és el primer articulista de perfil independentista del rotatiu que fan fora en els últims temps i se suma a una llista amb noms com Salvador Cardús, Albert Sánchez Piñol o Xavier Antich. Rahola ha estat escrivint diàriament una columna a la pàgina dos de la secció d'opinió, on va arribar després de la mort de Baltasar Porcel l'any 2009.

]]> <![CDATA[Mor l'escriptor i advocat Josep Maria Loperena als 82 anys]]>

L'escriptor, advocat i director escènic Josep Maria Loperena ha mort aquest divendres a la matinada als 82 anys. Nascut a Alguaire (Segrià) el 1938, va estudiar filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona i va ser director de teatre durant les dècades dels 60 i 70. Entre els muntatges que va dirigir hi ha La ópera de tres centavos, de Bertolt Brecht, al Teatre Poliorama (1967) i Viaje en un trapecio, de Jaume Salom, al Teatre Moratín (1971).

]]> <![CDATA[Els analistes polítics són els pares]]>

No ens feia falta que les clavegueres de l’Estat fessin emergir una gravació privada de Pilar Rahola per saber que actuava d’altaveu polític de Junts per Catalunya. Ara bé, sentir-la parlar en primera persona -“si ara governem”, “el primer que hem de controlar”...- obliga a reflexionar sobre què serveixen les televisions exactament quan presenten algú com a “analista polític”.

]]> <![CDATA[Rahola i les preguntes infreqüents]]> Aquest dissabte a la nit Pilar Rahola era rebuda al Preguntes freqüents amb més deferència del que és habitual. No apareixia entre bambolines, per darrere de la presentadora, per asseure’s ràpidament a taula. Aquesta vegada Cristina Puig feia un cert cerimonial per generar suspens. Va creuar tot el decorat per esperar-la al costat de la gran pantalla que fa d’escenari del programa. Rahola va entrar amb el somriure còmplice de qui se sap encara més protagonista que de costum i totes dues van tornar a travessar el plató per asseure’s a taula. Els espectadors vam entendre de seguida que Rahola s’avenia a parlar públicament de les seves converses privades que la Guàrdia Civil ha filtrat il·legalment als mitjans. No era un soliloqui qualsevol de Rahola sinó que a aquella intervenció li donaven caràcter més solemne malgrat que els rètols poca-soltes impresos en pantalla per presentar-la restaven –com és habitual en aquest programa– respecte pel contingut.

]]> <![CDATA[Un àudio d'una conversa entre David Madí i Pilar Rahola revela les pressions de JxCat a TV3]]>

Una conversa telefònica entre l'exdirigent de CDC David Madí i la periodista Pilar Rahola, intervinguda per la Guàrdia Civil en el marc de l'operació Volhov, ha posat de manifest les pressions de JxCat a TV3 i al director de la televisió pública, Vicent Sanchis. En la conversa, que ha fet pública El Periódico, Rahola es queixa que Sanchis volia reduir les seves col·laboracions a TV3, que segons ella ja eren mínimes. "Deu minuts un dilluns, deu minuts un dimarts i deu minuts al FAQS, això és tot el que hi ha. I no hi ha, pràcticament, ningú més a la televisió que defensi aquest espai" polític, diu Rahola en referència a la proximitat ideològica que l'uneix a JxCat.

]]> <![CDATA[El xou de la consellera i la Rahola]]> Dissabte tornava el Preguntes freqüents a TV3. Semblava que el més tens del programa havia de ser la trobada, cara a cara, dels doctors Trilla i Mitjà, que no havien coincidit mai abans, durant la pandèmia. La trobada, en canvi, va ser d’un gran fair play. Potser el més sorprenent va ser que Cristina Puig no li fes ni una pregunta a Oriol Mitjà perquè valorés el seu estudi sobre la hidroxicloroquina al qual milers de catalans van aportar diners i al qual TV3 va donar una gran cobertura en el seu moment. De cop, l’estudi ha desaparegut del panorama periodístic i televisiu. El plat fort del programa va ser la presència de l’exconsellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, recentment destituïda pel president Torra. L’entrevista es va centrar, sobretot, en intentar fer-li repetir el que havia dit feia uns dies a Catalunya Ràdio, on va considerar que el seu cessament era conseqüència d’un canvi de cromos. Puig també li va recordar les crítiques que, com a consellera, va llançar a TV3 i al programa per canviar amb massa facilitat al castellà en comptes de fer servir la traducció simultània. Va ser divertit quan la presentadora es va defensar dient que al FAQS això no ho feien i, per demostrar-ho, va preguntar en català al col·laborador que venia de Madrid: “Portes orellera?” El col·laborador no la va entendre i, immediatament, Cristina Puig va fer el que la consellera li retreia, donant-li la raó: “ Que si llevas pinganillo...” Ara bé, a l’hora d’abordar el tema de la pèssima gestió de Vilallonga al capdavant de la conselleria, Puig va recórrer a la vella estratègia del cosí del Zumosol. En comptes d’assumir personalment el gruix periodístic d’aquest assumpte, va treure el valuós comodí de Pilar Rahola, que sempre proporciona més rebombori. Puig es va limitar a llegir el que havia escrit la periodista en un article de La Vanguardia en què carregava contra l’exconsellera. I, automàticament, com qui treu el gladiador a l’arena, va fer sortir la Rahola d’entre les bambolines. La batalla estava servida: Vilallonga contra Rahola.

]]> <![CDATA[El xoc entre Pilar Rahola i Mariàngela Vilallonga marca el retorn del 'FAQS']]>

L'entrevista a l'exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga ahir a la nit al FAQS va ser el plat fort d'una tornada a la graella que l'audiència va beneir amb un share del 16,2% i 235.000 espectadors, unes dades que van convertir l'espai informatiu en la tercera emissió més vista de TV3 ahir i la quarta del dia al conjunt de Catalunya. Tot i que el programa va comptar amb la sort de reunir al plató per primer cop el doctor Oriol Mitjà i el doctor Antoni Trilla, dos experts en coronavirus que mai havien estat alhora en cap programa, el que més va impressionar l'audiència va ser la dura confrontació entre Pilar Rahola i la ja exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga, cessada per Quim Torra aquesta mateixa setmana.

]]> <![CDATA[Pilar Rahola prepara una querella criminal contra els que l'acusen de plagi per 'L'espia del Ritz']]>

Pilar Rahola ha respost avui dissabte a les acusacions de plagi de l'escriptor i advocat Josep Maria Loperena. I ho ha fet a través de les xarxes socials. Rahola assegura que prepara una querella criminal contra la persona que l'acusa d'apropiació indeguda i que la font d'inspiració de la seva novel·la és un article que va publicar Jordi Finestres a la revista Sàpiens l'any 2003. Aquí podeu llegir l'article.

]]> <![CDATA[‘L’espia del Ritz’, de Pilar Rahola: plagi o polèmica sense fonament?]]>

“La psicologia de qui plagia és fascinadorament perversa. S’arrisca a una vergonya profunda -o la pot comportar-; ha d’estar relacionada, d’alguna manera, amb la pulsió de mort”. Martin Amis escrivia aquestes paraules després de llegir Wild oats, la novel·la d’un debutant, Jacob Epstein, en la qual havia trobat una cinquantena de frases “estranyament similars” a una novel·la seva, The Rachel papers, que havia publicat el 1973, set anys abans. Epstein es va disculpar al·legant que el plagi havia estat involuntari: havia tret les frases d’una llibreta on havia anotat diverses citacions del llibre d’Amis anys enrere, creient que eren seves i no de l’autor de The Rachel papers. “Es fa molt difícil explicar-li de quina manera el respecte que tinc per la seva literatura es va convertir en un acte irrespectuós per part meva”, escrivia Epstein, que des de llavors va canviar la novel·la pels guions a la televisió.

]]> <![CDATA[Rahola, Pérez Andújar, Puntí i El Hachmi, entre els autors que viatjaran a la Fira del Llibre de Buenos Aires]]>

La Fira del Llibre de Buenos Aires és una de les més importants de l'Amèrica Llatina. En 21 dies s'hi venen més de 13 milions de llibres, la visiten 1.200.000 persones i s'hi celebren més de 1.500 activitats en els gairebé 500 estands del recinte. Enguany la cultura catalana hi tindrà una presència destacada: Barcelona ha estat escollida com a ciutat convidada a la 45a edició de la fira, que se celebrarà del 23 d'abril al 13 de maig.

]]> <![CDATA[El monòleg de la Rahola]]> Dissabte a la nit al Preguntes freqüents va aparèixer Pilar Rahola a la seva secció habitual disposada a explicar a l’audiència què era el Consell per la República. Laura Rosell li va demanar: “Jo tinc molts dubtes i suposo que molta gent a casa seva també. Què és aquest Consell per la República?” I la Rahola va encetar un monòleg llarguíssim. Exactament el seu discurs va durar deu minuts i vint segons. Deu minuts i vint segons de peroració sense aturador mentre la presentadora només se la mirava. Cap pregunta, cap interrupció, cap petició d’aclariment. Res. Laura Rosel en estat de contemplació i Pilar Rahola fent el seu soliloqui. Després dels deu minuts de rotllo, li va dir a la presentadora: “No sé si t’ho he explicat o encara t’he embolicat més”. Laura Rosel li va respondre amb condescendència: “A mi aquestes coses em costen, eh, en general... M’hauré de fer un esquema. O ja me’l passaràs...” El més curiós és que la col·laboradora, cada vegada que deia el nom d’aquest organisme, li canviava el nom: en deia Consell de la República. I quan ja havia acabat el seu llarg discurs, Rosel li va demanar una puntualització: “¿Consell de la República o per la República?” I Rahola va rectificar i va allargar encara un minut més les explicacions. I un cop fet el tràmit de l’arenga de la Rahola, la van fer aixecar perquè entrés el proper convidat. El sermó del dissabte a la nit al servei de la causa i que passi el següent. Cap actitud periodística: entrar, escoltar el panegíric, deu minuts de rellotge i marxar.

]]>