Barcelona endureix el discurs contra Israel i "trenca", de nou, l'agermanament entre ciutats "fins que es restableixi el respecte al dret internacional i al dret internacional humanitari, i es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí". Així ho ha aprovat el ple de l'Ajuntament de la capital catalana aquest divendres amb una proposició que ha rebut els vots a favor del PSC, BComú i ERC, l'abstenció de Junts i els vots en contra del PP i de Vox. La nova proposta per tallar relacions amb Israel ha estat redactada en consens entre el grup socialista de l'alcalde Jaume Collboni i Comuns, poques hores abans de portar-la a votació.

El Govern tancarà l'oficina comercial d'Acció que manté a Tel-Aviv, a Israel. Segons ha avançat El matí de Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l'ARA, així ho ha acordat Comuns amb l'executiu davant la situació que es viu a Gaza, on el bloqueig de qualsevol mena d'ajuda humanitària per part d'Israel s'ha sumat als mesos de matances indiscriminades contra la població civil palestina, amb prop de 54.000 morts comptabilitzats fins ara. Aquest mateix dimecres a primera hora del matí, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, i la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, s'han reunit al Parlament per oficialitzar el pacte.

L'assassinat de sis ostatges israelians a Gaza per part de Hamàs ha provocat amenaces de revenja molt pujades de to per part de Netanyahu. En cas de consumar-se, portaran a una altra resposta armada de Hamàs, cosa que implicarà amb tota seguretat més violència per part d'Israel, la qual empenyerà Hamàs a... L'espiral sembla inacabable i no va començar precisament abans-d'ahir. D'acord amb la situació geogràfica de la regió, potser podríem formular la pregunta en termes bíblics: quin és el pecat original de tot plegat? La varietat de perspectives és enorme, i els possibles referents cronològics on ubicar l'espiral també. N'hem triat un –com n'hauríem pogut triar un altre– degut a una determinada relectura estival. El 1957, Josep Pla va fer un extensíssim reportatge sobre el nou estat d’Israel i els països àrabs que l’envolten. Pla no sentia una simpatia especial pels àrabs, però tampoc va ser un incondicional absolut dels jueus. Només cal pensar en els seus judicis de valor, força despectius, sobre el personal dels guetos hebreus de Polònia abans de la Segona Guerra Mundial, l'any 1925, quan va anar a visitar la Rússia soviètica. 

Sembla que el món ha interioritzat amb massa normalitat la idea que els conflictes que semblen anàlegs s'haurien de tractar, tanmateix, amb diferents vares de mesurar, és a dir, justícia a la carta.

Un gran núvol negre sobrevola fa dies el Pròxim Orient, i no està format pel dolor, la pols i el fum provocats pel terratrèmol de Turquia i Síria. No, és allò que podríem anomenar “el núvol Colau”. Des de dimecres passat, els habitants de Tel-Aviv viuen les vint-i-quatre hores del dia als refugis antiaeris, el govern Netanyahu es troba reunit permanentment en sessió d’urgència i les forces armades israelianes estan en alerta màxima davant del gegantí tomb geopolític desfermat des de l’altre extrem de la Mediterrània: l’Ajuntament de Barcelona ha suspès el conveni d’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv i ha trencat relacions institucionals (¿les ciutats es relacionen de tu a tu amb els estats?) amb Israel. Esclar, comences creant una tinència d’alcaldia de Justícia Global i t’acabes creient que ets l’Assemblea General de l’ONU, el Consell de Seguretat i el Tribunal de la Haia, tot en una peça.

L'alcaldessa Ada Colau va anunciar dimecres, per a sorpresa de gairebé tothom, que suspendria per decret l'agermanament que Barcelona mantenia des del 1998 amb la ciutat israeliana de Tel-Aviv com a repulsa a la política de "persecució" i "apartheid" cap al poble palestí. Una mesura temporal que, com la suspensió de relacions institucionals amb Israel, defensa que es mantindrà fins que "cessin la violació sistemàtica dels drets humans contra la població palestina". La decisió de Colau, però, no afecta únicament l'acord d'agermanament que va firmar Joan Clos amb les ciutats de Tel-Aviv i Gaza, sinó que també s'ha aprofitat l'ocasió per aturar temporalment la relació amb la ciutat russa de Sant Petersburg. De fet, quan va començar la invasió d'Ucraïna, l'Ajuntament ja va comunicar que aturava les relacions oficials amb Rússia, però no va ser fins ahir que es va publicar el decret d'alcaldia que deixava sense efecte de forma temporal l'agermanament amb Sant Petersburg.

Trencar les relacions de la ciutat de Barcelona amb l‘Estat d’Israel no és una bona idea. I no ho és, justament, perquè es tracta d’un país amb un conflicte armat. Tampoc seria una bona idea trencar els agermanaments amb ciutat de països conflictius, sigui per guerres o autocràcies. Seria el cas de Sant Petersburg (Rússia), Dubai (Emirats), Esfahan (Iran), Istanbul (Turquia), Tel-Aviv (Israel), Xangai (Xina) o São Paulo (Brasil) en l’època de Bolsonaro. Totes són ciutats agermanades amb Barcelona. Explico el motiu.

L’Ajuntament de Barcelona ha rebut la proposta, que es pot posar aviat a votació, de trencar l’agermanament de la ciutat amb la de Tel-Aviv, que és vigent i oficial des de l’any 1998. Veiem aquesta proposta i aquesta possibilitat amb una gran alarma, tristesa i preocupació, i en conseqüència demanem als grups polítics democràtics barcelonins que refermin aquest agermanament entre Barcelona i Tel-Aviv, que ha estat profitós per a les dues ciutats, per a la cultura, la convivència i la pau.

La iniciativa ciutadana que va néixer el juny de l'any passat per exigir a l'Ajuntament de Barcelona que trenqui el seu acord d'agermanament amb Tel-Aviv ja s'ha assegurat les 3.750 signatures necessàries per forçar que aquest tema passi a ser un punt de debat al plenari. El conglomerat de 108 entitats que la promou (des de La Fede fins a la Comunitat Palestina de Catalunya o l'Associació Catalana de Jueus i Palestins - Junts, entre moltes altres) té previst entregar les firmes aquest divendres a l'Ajuntament. Però avui, el seu objectiu ha rebut el suport del síndic de Barcelona, David Bondia, que després d'analitzar el contingut de l'acord entre les ciutats, ha emès una resolució en què recomana a l'alcaldessa, Ada Colau, que trenqui l'agermanament. També demana que el consistori revisi tots els acords d'aquest tipus que té segellats per verificar que no es tracti de ciutats amb governs que no respecten els drets humans.

Recollir 3.750 signatures. És el primer repte que es marca la iniciativa ciutadana batejada com a Barcelona amb l'apatheid no, que vol que la ciutat trenqui l'acord d'agermanament que l'Ajuntament va signar el 1998 (en època de l'alcalde socialista Joan Clos) amb Tel-Aviv. Si sumen els suports necessaris, es convertirà en la primera iniciativa d'aquest tipus que s'adapta al nou reglament de participació de la ciutat i porta un punt de l'ordre del dia al plenari. Treballen amb l'objectiu de poder entrar ja al ple de desembre i, per tant, confien en una recollida de signatures en temps “rècord”. La proposta, que compta amb el suport de 109 organitzacions de la ciutat, demana al govern municipal que reforci la cooperació amb les organitzacions palestines i internacionals, incloses les israelianes, que treballen per posar fi a la violació de drets humans a la població palestina, i que engegui els tràmits per suspendre les relacions institucionals amb l'Estat d'Israel. I això inclou l'acord d'amistat i cooperació que es va signar amb Gaza i Tel-Aviv ara fa gairebé 25 anys, en el marc dels Acords d’Oslo, el procés de pau que havia arrencat uns anys abans.

Jueus i àrabs es van manifestar ahir a la plaça Rabin de Tel Aviv contra el pla d’annexió israelià de Cisjordània en una protesta organitzada per partits d’esquerra i grups antiocupació. L’acte, en què es van exhibir banderes palestines i israelianes i estendards vermells, denunciava el pla del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’annexionar-se unilateralment una part del territori ocupat palestí a partir del juliol.

Finalment serà Tel Aviv la ciutat que acollirà la pròxima edició d'Eurovisió, tot i que en un principi el govern israelià volia que la seu del festival fos Jerusalem. Avui la Unió Europea de Radiodifusió (la UER), l'organitzadora d'Eurovisió, ha anunciat que, després de valorar les diferents ciutats candidates, han optat per Tel Aviv. Les dues semifinals del festival se celebraran el 14 i el 16 de maig, mentre que la gran final tindrà lloc el 18 de maig.

Israel demanarà a Iberia que sancioni el pilot que quan aterrava aquest dimecres a Tel Aviv va donar la benvinguda a Palestina, segons el ministeri d'Exteriors israelià.

El primer avió procedent de Tel Aviv operat per la companyia Arkia, la segona més important d'Israel, ha aterrat aquest divendres amb puntualitat, poc abans de les set de la tarda, a l'Aeroport de Lleida-Alguaire. En el vol han viatjat 66 turistes jueus, que han escollit l'aeroport lleidatà per arribar a la Península i poder visitar, segons han explicat, llocs com ara Andorra, Barcelona, la serralada Cantàbrica, mentre que pocs han triat el Pirineu de Lleida per passar la setmana abans de retornar al seu país.

"El dia que tots els que, segons vostè, no s'atreveixen a demanar la independència malgrat que la volen ja no hi cabrem als carrers de Barcelona!". Ha sigut la resposta que Artur Mas ha donat a una catalana, preocupada per la poca visibilitat del sobiranisme i la por d'expressar-ho d'alguns ciutadans, en el seu col·loqui a la Universitat de Tel Aviv aquest diumenge a la tarda. S'ha valgut de l'èxit de les manifestacions populars sobiranistes de les darreres diades. Entre el públic, majoria de professors, estudiants i personal de la delegació catalana. I també algun català, com ha sigut el cas.

L'Athletic Club de Bilbao no disputarà aquest dijous el seu partit de l'Europa League a Israel. L'atemptat amb explosius en un autobús de Tel Aviv ha obligat a la UEFA a suspendre el partit, que encara no té una nova data.

Banderes amb l'arc de Sant Martí onegen aquests dies als carrers principals de Tel Aviv; també en bars, restaurants i clubs, tot i que només quatre estan pensats per als homosexuals. Amb aquests colors s'ha pintat també un pas de vianants.