Política municipal
Societat  /  Barcelona 09/11/2022

Pressió ciutadana perquè Barcelona trenqui el seu agermanament amb Tel-Aviv

Promouen una iniciativa popular perquè el ple debati suspendre les relacions institucionals amb l'Estat d'Israel

3 min
Representants d'algunes de les entitats que promouen la iniciativa

BarcelonaRecollir 3.750 signatures. És el primer repte que es marca la iniciativa ciutadana batejada com a Barcelona amb l'apatheid no, que vol que la ciutat trenqui l'acord d'agermanament que l'Ajuntament va signar el 1998 (en època de l'alcalde socialista Joan Clos) amb Tel-Aviv. Si sumen els suports necessaris, es convertirà en la primera iniciativa d'aquest tipus que s'adapta al nou reglament de participació de la ciutat i porta un punt de l'ordre del dia al plenari. Treballen amb l'objectiu de poder entrar ja al ple de desembre i, per tant, confien en una recollida de signatures en temps “rècord”. La proposta, que compta amb el suport de 109 organitzacions de la ciutat, demana al govern municipal que reforci la cooperació amb les organitzacions palestines i internacionals, incloses les israelianes, que treballen per posar fi a la violació de drets humans a la població palestina, i que engegui els tràmits per suspendre les relacions institucionals amb l'Estat d'Israel. I això inclou l'acord d'amistat i cooperació que es va signar amb Gaza i Tel-Aviv ara fa gairebé 25 anys, en el marc dels Acords d’Oslo, el procés de pau que havia arrencat uns anys abans.

"És un acord caduc, que ja no té cap mena de sentit el 2022 i quan entitats com Amnistia Internacional o Human Rights Watch (HRW) ja han dit que l'Estat d'Israel ha comès crims d'apartheid", denuncia Alys Samson, que és una de les portaveus de la campanya. La promouen entitats com La Fede, la Comunitat Palestina de Catalunya, l'Associació Catalana de Jueus i Palestins Junts, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya o la coalició Prou Complicitat amb Israel, i compta amb el suport de sindicats com la UGT i CCOO i moviments com el Sindicat de Llogateres o Aigua és Vida, entre molts d'altres. A escala política, el moviment té l'aval de Barcelona en Comú i la CUP (que ara no té representació al consistori). La campanya va néixer el mes de juny de l'any passat i ara es marca com a principal repte reunir les signatures necessàries (en format electrònic o físic) per forçar el debat a l'Ajuntament. Si el text compta amb la majoria suficient, la decisió serà vinculant. Però necessita sumar el vot favorable o l'abstenció de més partits.

Campanya a les xarxes

Per visibilitzar els seus objectius han muntat una sèrie de vídeos que difondran a través de les xarxes en què es contraposen imatges dels atractius d'Israel, com els seus edificis singulars o les oportunitats econòmiques, amb les dels atacs al poble palestí. "Una violència estructural que neix amb el mateix Estat d'Israel", segons destaca Laurent Cohen, de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins Junts, que remarca que és hora que Barcelona enviï un "senyal inequívoc" de condemna a aquesta violència. "És hora de passar a l'acció", remarquen. Els promotors de la iniciativa, de fet, també estan pendents d'una resolució de la sindicatura de Barcelona per veure si mantenir aquest agermanament amb Tel-Aviv no contradiu altres resolucions aprovades per l'Ajuntament, com la moció de condemna a "l'ocupació israeliana" que es va aprovar el 2017 amb els vots de BComú, el PSC, ERC i la CUP.

Ara els promotors de la iniciativa ciutadana que es vol fer un lloc al ple de Barcelona consideren que ja ha quedat demostrat el fracàs dels Acords d'Oslo i que Israel ha imposat un "sistema de discriminació i fragmentació de la terra i la població palestina". Remarquen, a més, que el mateix Ajuntament admet que no s'ha pogut dur a terme la col·laboració entre territoris que es va acordar el 1998 i que el principal projecte barceloní a Gaza, el parc Barcelona Peace Park, ja ha sigut bombardejat en dues ocasions per l'exèrcit d'Israel. Per això, demanen suspendre tots els acords amb Israel fins que no compleixi amb el dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides.

stats