Barcelona s'encamina a tenir dos regidors extra l'any 2027
La consolidació de la població per sobre dels 1,7 milions ampliarà el plenari municipal
BarcelonaSi no hi ha un gir de guió inesperat, el ple de l'Ajuntament de Barcelona es transformarà a les eleccions del 2027. I no només per la redefinició de majories que suposen sempre els comicis, sinó perquè aquest cop tot apunta que el consell plenari de la capital catalana guanyarà dos regidors. D'aquesta manera, els barcelonins passaran a escollir 43 representants en comptes de 41. El motiu? Que des del 2024 la ciutat ha consolidat la seva població per sobre de la barrera dels 1,7 milions.
Darrere d'aquest fenomen hi ha la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), que estableix que el nombre de representants a escollir en cada elecció es definirà segons la població registrada en el padró oficial. La taula arriba fins als municipis d'entre 50.000 i 100.000, que poden elegir 25 regidors. En el cas de les grans ciutats, la normativa estableix que guanyen un regidor quan arriben als 100.001 habitants i, a partir d'aquí, cada 100.000 habitants addicionals. Per evitar possibles empats, defineix també que el nombre de regidors sempre sigui senar.
D'aquesta manera, al superar el llindar dels 1,7 milions d'habitants –fita que va aconseguir el gener del 2024 i que des d'aleshores ha consolidat–, Barcelona compleix els requisits per guanyar dos regidors més a les eleccions municipals del mes de maig del 2027. Tornarà, així, a un escenari que la capital catalana no viu des de l'any 1995, quan el descens de població que havia registrat la ciutat des de principis dels anys noranta va fer que el consistori perdés els 43 regidors que tenia des de les eleccions del 1979 –les primeres des de la recuperació de la democràcia– i passés a tenir-ne 41.
El canvi suposarà també que calguin 22 regidors –i no 21 com fins ara– per obtenir la majoria absoluta del ple. Un fet que pot ser clau sobretot si, com preveuen els sondejos, la ciutat s'encamina cap a un plenari més fragmentat. Malgrat la possibilitat de créixer en dos regidors a les pròximes eleccions, Barcelona continua lluny de l'ajuntament amb més edils d'Espanya, que és Madrid amb 57 regidors. Per darrere hi ha la capital catalana, amb 41 que podrien ser 43, i més lluny ja València, amb 33 o Saragossa i Sevilla, amb 31.
Un cens que baixa
La paradoxa de la situació de Barcelona és que l'augment de població que justifica el creixement del ple no va lligat amb un augment del cens electoral. Al contrari. El cens no ha deixat de baixar des del 1999 malgrat el creixement més o menys sostingut de població que ha viscut la ciutat des que a finals dels noranta va tocar fons a conseqüència de la baixa natalitat, l'envelliment de la població i la marxa de veïns a altres ciutats de l'entorn.
Així, si en les últimes eleccions municipals del segle XX van ser 1.352.715 els barcelonins amb dret a vot –dins d'una població aleshores d'1,5 milions de persones–, als darrers comicis del 2023 el cens electoral va ser de només d'1.109.116 votants malgrat que el padró de la ciutat ja comptés amb 1.660.000 inscrits. El motiu d'aquest decalatge s'amaga darrere del principal factor que explica el creixement demogràfic que ha viscut la ciutat en els últims vint anys: la immigració.
Tot i que una part dels nascuts a l'estranger sí que poden votar a les eleccions municipals –si s'han nacionalitzat espanyols, si són de països de la Unió Europea o formen part d’un dels tretze estats amb què Espanya hagi firmat un acord bilateral, com Bolívia, Xile, Corea, Nova Zelanda i el Perú–, molts dels nous residents de Barcelona queden fora del cens. Segons el padró, l'1 de gener del 2025 hi havia 612.529 persones nascudes fora de l’Estat empadronades a la capital catalana.
