És el tema que bull a les converses sobre feina entre cuiners i comerços d’alimentació: com podrà afrontar la restauració la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals? El consell de ministres va aprovar el 4 de febrer passat el text de l'avantprojecte de llei, però el camí perquè s’apliqui serà llarg, malgrat que la teoria diu que s’ha de fer abans del 31 de desembre del 2025 i sense que afecti el salari dels treballadors. Per a la restauració especialment, la reducció podria ser una estocada més de les que ha anat patint en els últims anys, perquè l’ofici de servir no va lligat amb el control exacte de la jornada laboral. Molts cuiners propietaris de restaurants reconeixen que cuinar i servir un plat implica més de set hores i mitja en un dia. Si la llei tirés endavant, aleshores caldria buscar noves fórmules que repercutirien en la societat. Quines? L’augment del tiquet final d’un àpat; adaptar-se a nous horaris, més curts o probablement amb més dies festius si no es volgués contractar més personal, o senzillament “tancar del tot”, com afirma dràsticament el president del gremi de forners de Barcelona, Jaume Bertran. I si no, hi ha un altre camí, que és la reeducació de la societat, que voldria dir que dinés i sopés abans i que el futbol s'emetés a la tarda, entre altres puntals de la reforma.

Des d'aquest dilluns, la gran majoria dels més de 80.000 alumnes que han acabat la primària s’han de llevar una hora abans per començar les classes de l’institut. Hi ha, però, algunes excepcions. Els nois i noies de 1r d’ESO de l’Institut Escola Barnola, d’Avinyó, al Bages, han modificat poc la seva rutina. Fa cinc anys que aquest centre va regularitzar els horaris d’infantil, primària i secundària establint una mateixa hora d’entrada i de sortida per a tothom. L’alumnat de l’IE Barnola comença a les 9 del matí i acaba la jornada a les 16 hores de la tarda, amb una pausa de dues hores al migdia per infantil i primària i una hora per a secundària. “El nostre horari té en compte tres punts clau –apunta el director del centre, Ricard López Muñoz–: la progressió de la càrrega lectiva en funció de l’edat de l’alumnat, la regularitat horària durant els diferents dies de la setmana i la salut, amb un àpat al migdia que es fa en horaris saludables per a tothom”. Inspirat en experiències internacionals de models europeus d’èxit, en directrius del departament d’Educació que “no s’han acabat de desplegar” i en el Pacte per a la Reforma Horària, la comunitat educativa de l’IE Barnola destaca en positiu el model organitzatiu del centre.

El pas de l’escola a l’institut és un moment crucial però delicat en tots els preadolescents i adolescents. Sovint canvien físicament de centre i passen d’estar envoltats d’altres infants a trobar-se amb adolescents, la majoria més grans que ells. També canvien les normes, la manera d’afrontar els aprenentatges, les responsabilitats que han d’assumir i els horaris. Deixen de tenir un professor de referència, que complementa la seva docència amb alguns especialistes, a tenir pràcticament un professor diferent per a cada matèria, la qual cosa afavoreix que disminueixi el vincle.

Passades les onze de la nit, entra a la feina. Després d’una massa, n’elabora una altra, i així va preparant –amb un equip de vuit persones més– tot el que omplirà l’endemà al matí el mostrador de la fleca: pa, croissants, ensaïmades... Jaume Bertran, flequer i propietari des de fa més de quaranta anys del Forn Mistral de Barcelona, explica –a les deu del matí, just abans d’anar a dormir– que, malgrat viure al revés del món, s’ho ha sabut “muntar bé” i, físicament, tot i els seus 73 anys, no se sent pas més cansat que si treballés de dia. “Em noto com sempre i amb la família ho he pogut compaginar bé”, assegura.

L'hostaleria està immersa en una profunda transformació. Aquesta setmana el restaurant danès Noma, considerat un dels millors del món i que té tres estrelles Michelin, ha anunciat que tancarà el 2024. El seu xef, René Redzepi, ha justificat la decisió per la situació "insostenible" motivada pels extenuants horaris i la intensitat que suposa treballar en un restaurant del més alt nivell. Amb els seus arguments, Redzepi sembla haver validat la fama que té la restauració d'oferir condicions laborals poc atractives, però les jornades maratonianes i mal pagades no són inherents als restaurants. Cada cop n'hi ha més que aspiren a ser negocis d'èxit i que ho aconsegueixen escurçant els horaris d'obertura per facilitar la conciliació de la plantilla, mirant d'evitar que superi les 40 hores setmanals de feina. Així afavoreixen que el personal estigui més content, cosa que pot acabar repercutint en una millor preparació dels plats i més bon servei a taula.

"El nen menja a la una". Sis paraules que poden caure com una llosa sobre els amics o la família extensa (cunyats, sogres...) i que transmeten un missatge implícit: "Com que apliquem unes rutines determinades al dia a dia del nostre fill, us hi haureu d’adaptar tant sí com no". La imposició més o menys conscient dels hàbits de la canalla als adults que l’envolten, és lícita? Fins a quin punt?

La pandèmia va enterrar la modificació dels horaris entre les prioritats polítiques dels estats membres. Malgrat que el 2019 la Comissió Europea i el Parlament Europeu es van comprometre a establir zones horàries naturals al continent i posar fi als canvis d'hora a l'estiu i a l'hivern, tres anys després el projecte continua desat en un calaix. "Bloquejat, estancat", ha reconegut una representant de la Comissió Europea. Quan falten només uns dies per retardar una hora els rellotges i entrar a l'horari d'hivern, uns quants experts han tornat a plantejar la proposta d'ajustar els horaris a Europa.

La temporada teatral ha arrancat amb força i, amb el nou curs, es consolida una tendència que la pandèmia va acabar d’empènyer: l’avançament dels horaris de teatre. El Teatre Nacional, el Liceu i el Teatre Lliure de Montjuïc són els que mantenen els horaris més d’hora, a les set de la tarda, fins i tot més aviat que molts teatres europeus, que tenen funció entre dos quarts de vuit i dos quarts de nou del vespre. La majoria de sales de Barcelona, encara que no tan aviat, també han avançat horaris i programen les funcions a les vuit, quan fa pocs anys era norma estàndard que el teatre comencés a les nou del vespre (fins i tot a dos quarts de deu en el cas de l’antiga Sala Beckett, i al teatre Kursaal de Manresa recorden que s’havien esperat que s’acabés el Barça a quarts d’onze). Què ha passat? Per què s’ha decidit avançar horaris de manera unànime?

La jornada intensiva a les escoles (fer classes només fins a l'hora de dinar) no és bona per als alumnes, sobretot en termes socials i emocionals. El motiu? Repercuteix directament en la logística laboral dels pares i acaba generant una bretxa de gènere i econòmica, depenent de si la família té xarxa familiar o els recursos necessaris per assumir la cura dels nens a la tarda. És la conclusió principal de l'estudi Jornada escolar contínua: com la pandèmia està accelerant un model social i educatiu regressiu, elaborat pel Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade, l'EsadeEcPol.

Em preguntava fa un parell de setmanes en aquest mateix espai fins quan podria resistir l’escola, i fins quan els mestres. Aquest gener passat ha sigut un dels mesos més complicats per a les escoles a causa de la pandèmia; la gestió dels casos d’infecció als centres ha suposat un gran esforç. I quan la crisi generada per la sisena onada ha començat a donar espai per respirar una mica, el mateix dia i a la mateixa hora que als patis se celebrava que no s’havia de dur mascareta s’anunciava el polèmic canvi de calendari escolar i el nou horari intensiu del mes de setembre.

El pacte a què van arribar totes les comunitats autònomes amb el ministeri de Sanitat divendres no es quedava només en la prohibició del tabac a la via pública si no es garanteixen distàncies de seguretat, sinó que també afectava l'horari de locals com bars musicals i restaurants. El govern espanyol va recollir en una ordre que el tancament d'aquests establiments serà, per consens de totes les comunitats, a la una de la matinada. Ara la Generalitat ha d'adaptar la normativa perquè entri en vigor, però la patronal de la restauració i l'oci nocturn Fecasarm ha advertit que, en el cas de Catalunya, hi ha una decisió judicial que impedeix el Govern a limitar els horaris de bars, restaurants i guinguetes en 63 municipis, entre els quals Barcelona.

El 90% dels instituts catalans fan jornada intensiva: els alumnes entren a classe entre les 8 i les 8.30h i acaben sobre les 15h, cosa que suposa que, en el millor dels casos, no comencen a dinar fins a quarts de quatre i molts d'ells passen tota la tarda sols a casa. Un horari, implantat el 2013 com una mesura per estalviar costos i "tranquil·litzar" els instituts, que la Fundació Jaume Bofill i la Federació els Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) proposen canviar del tot i, a més, de manera urgent. L'objectiu és avançar i reduir el temps del migdia tant a primària com a secundària, acabar abans les classes i les extraescolars per poder sopar i anar a dormir més d'hora. El canvi, doncs, traspassa les parets de l'escola i obra un nou paradigma, amb escoles més connectades a l'entorn i el menjador i les extraescolars vinculades directament al projecte educatiu.

La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha anunciat aquest dijous que aprova l'establiment d'un "període protegit per raons de salut", que va del 20 de maig al 15 de setembre de cada any, coincidint amb els mesos de més calor, en què les trobades de les competicions oficials d'àmbit estatal no podran iniciar-se abans de les 19.30 hores.

Els equips catalans ja saben els horaris dels seus partits de tornada de la pròxima eliminatòria de la Copa del Rei de futbol, així com de la 20a jornada de Lliga.

La Lliga ha anunciat els horaris de la jornada 10. El plat fort serà el primer clàssic de la temporada. El Barça-Madrid es disputarà el diumenge 28 d'octubre a les 16.15 hores (BeIN LaLiga).

La Lliga ha anunciat aquest dijous al matí els horaris de la primera jornada de Lliga, que es disputarà entre el divendres 17 d'agost i el dilluns 20. Obrirà foc el Girona, que debutarà a casa contra el Valladolid el divendres 17 a les 20.15 hores.

La Lliga ha fet públics aquest dimarts al matí els horaris de l'última jornada de Lliga a Primera Divisió. Així, els partits es disputaran entre el dissabte 19 i el diumenge 20 de maig, la majoria dissabte en horari unificat.

La Lliga ha fet públics aquest divendres al matí els horaris de la 35a jornada de Lliga de Primera Divisió. Així, el Barça jugarà a Riazor contra el Deportivo de la Corunya el diumenge 29 d'abril a les 20.45 h.

La Lliga ha donat a conèixer aquest dijous al matí els horaris de la 34a jornada de la Lliga Santander. Els partits es disputaran entre el divendres 20 i el dilluns 23 d'abril, tot i que el Barça i el Sevilla han d'ajornar els seus partits a causa de la disputa de la final de la Copa del Rei dissabte 21 d'abril. De fet, el Barça - Vila-real i el Sevilla-Madrid s'ajornen fins al 9 de maig, tot i que encara no hi ha els horaris definits.