L’Ajuntament de Barcelona llança una campanya sobre civisme amb un missatge molt directe i gens amable. Diu que la gent que pixa pel carrer o que embruta el terra són uns pocavergonyes. I jo encara diria més: uns vàndals, com els que pinten les parades dels autobusos; o uns barruts, com els que no paguen al metro.

Faran un menú al bar del costat del bufet, diuen, perquè ja és molt tard i no tenen temps d’anar a casa. Ella, tota decidida, mentre escriu un missatge al fill, que és a les pràctiques de conducció, fa per entrar. La porta és automàtica, però no s’obre. Es dona un cop, sonor, al nas, com a les pel·lícules còmiques d’abans. L’home que l’acompanya fa un gest de contrarietat i exclama: “Joder! El que faltava!”

La setmana passada el vicepresident nord-americà, J.D. Vance, va animar els seguidors del pòdcast del difunt Charlie Kirk a fer justícia pel seu compte i buscar a internet qualsevol persona que “celebrés” la seva mort, i va afegir: “No creiem en la violència política, però sí que creiem en el civisme. I no hi ha gens de civisme en la celebració d’un assassinat polític”.

Les vacances són ocasions precioses per canviar d’activitat i de pensaments. He pogut passejar per l’Anglaterra allunyada de Londres i la seva àrea metropolitana. Tot i no poder més que captar impressions, algunes són tan xocants –tot i ser tòpiques– que no em puc estar de comentar-les, a risc de palesar que soc un barceloní enfadat i que ja em faig gran.

Brossa escampada i mal seleccionada, papers i ampolles abandonades pels carrers, crits i música a les nits, deposicions de gossos en parcs i voreres i, fins i tot, barbacoes a la via pública i reptes virals per defecar dins les piscines municipals. Aquestes són algunes de les darreres actituds més freqüents qualificades d’incíviques per les ordenances municipals i que preveuen la imposició de multes que poden superar els centenars d’euros.

El govern de Jaume Collboni ha presentat aquest divendres la seva proposta de reforma de l'ordenança de convivència a Barcelona. Un document que encara s'ha de treballar amb els grups i que, per tant, és només un esborrany, però que ja marca les línies mestres de com serà la nova normativa de la capital catalana en matèria de civisme. Entre les novetats, destaquen els canvis proposats per ampliar els supòsits sancionables en tot el que té a veure amb beure i orinar al carrer, i també l'enduriment del càstig per a aquells que facin pintades a la via pública.

Em trobo, per qüestions que no venen al cas, visitant una important ciutat estrangera oriental. És sempre interessant contrastar cultures i, especialment, com s'organitza una societat en la vida civil. La meva faceta d'economista no pot evitar sotmetre-les a judici.

Quan els catalans viatgem a l’estranger i ens pregunten d’on som, molt sovint responem “Barcelona”, encara que no siguem de la capital, perquè sabem que la seva popularitat farà que identifiquin el nostre origen. La reacció del nostre interlocutor –segur que tots ho heu pogut comprovar en alguna ocasió– és l’exhalació d’un "Oh!" admirat, al qual s’afegeix algun comentari elogiós, seguit d'una d’aquestes dues frases: a) la vaig visitar i n’estic enamorat/da o b) tinc moltes ganes de visitar-la!

Una colla d’homenots disfressats d’animadores, amb minifaldilles i perruques de color rosa, fan sonar xiulets i salten al voltant d’un membre del grup que porta un enorme barret en forma de penis mentre recorren els bars del municipi en un viacrucis alcohòlic. És un dels models de comiat de solter que no permetrà la modificació de l’ordenança municipal de civisme i convivència ciutadana que prepara l’Ajuntament de Lloret de Mar. Aquesta nova reglamentació també preveu senyalitzar zones sense fum a les platges, on no es podran usar tampoc les cigarretes electròniques. 

18 anys després d'aprovar l'última ordenança de civisme, l'Ajuntament de Barcelona es conjura per actualitzar-la en el termini d'un any. Així ho ha anunciat el tercer tinent d'alcalde i responsable de Seguretat i Convivència, Albert Batlle, que aquest dilluns s'ha reunit amb els grups municipals per entregar-los el calendari i la previsió de treball que té el govern municipal, que aspira a poder tenir el nou text enllestit la tardor del 2024 i que vol que el text sigui "el més consensuat possible".

Presento els meus respectes al maquinista de Rodalies que després de tocar vuit vegades el clàxon va veure com alguns viatgers travessaven les vies a Montcada per un lloc que no tocava, amb perill de ser atropellats. Amb la veu alterada però amb fermesa, va recordar als passatgers, per la megafonia interna dels vagons, que fa quinze dies van ser atropellats a Montmeló quatre adolescents, que els maquinistes viuen al límit de l’infart i que no costa tant esperar dos minuts que passi el tren.

Calia. Era urgent. Finalment ha estat un maquinista de la R2 de Montcada i Reixac qui ha esclatat: "Continuem travessant el pas a nivell. Em sembla una falta d'educació i de respecte per les persones que treballem cada dia", ha cridat per la megafonia del tren. El vagó ha quedat en silenci. Ja era hora. El silenci i la bronca. Amb tota la raó del món, el maquinista, indignat, indignadíssim, ha carregat contra les persones incapaces de respectar els senyals i la vida dels altres. "Costa tant esperar dos minuts fins que passi el tren?", els ha preguntat, també, el maquinista. Això ens preguntem tanta altra gent. Perquè aquestes persones que no saben esperar dos minuts no només es juguen la seva vida sinó que destrossen la de la persona que és al seu davant. Perquè quan hi ha un atropellament de tren es parla molt de les víctimes, dels morts, però també són víctimes les persones que conduïen el tren i no han pogut fer res per evitar-ho. Sí que es pot, en canvi, respectar els senyals i creuar pels llocs pertinents. No som perfectes. Ens podem equivocar. Però la pressa ens traeix massa sovint i hem d’aprendre a evitar-la. No podem esquivar tots els accidents però podem provocar-ne molts menys. I no cal posar-se en l’extrem de morir, encara que és un extrem real. ¿És impossible pensar, també, en com aquestes accions alteren els horaris dels trens? Òbviament, els usuaris de Renfe no són les persones més satisfetes del món i òbviament no tota la culpa la tenen els que travessen les vies, però, ¿de debò és tan complicat recordar que no vivim sols en aquest món i que hem de pensar una mica en els altres? En el temps dels altres? 

Decideixen que faran turisme rural, que vol dir, bàsicament, que llogaran una casa i s’hi estaran un cap de setmana tots junts, “de festa”. En busquen una, a Sant Kevin de Vallfosca, amb capacitat per a dotze persones, que està bé de preu. Es diu Cal Coix. Compren beguda, snacks, pa de motlle, embotit i droga. Arriben, es reparteixen les habitacions, i de seguida es preparen uns cubates, uns porros i posen música (sic).

Posada en escena del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha decidit que un dels seus primer actes havia de ser anar a veure la Guàrdia Urbana per expressar-li la màxima "confiança i orgull" tant per part seva com de tot el govern municipal. Ja fa dies que repeteix que l'objectiu número u del seu govern serà "endreçar" l'espai públic i que darrere d'això hi ha, també, la lluita contra la sensació d'inseguretat que els barcelonins denuncien baròmetre municipal rere baròmetre municipal (des del 2018). I, especialment, a Ciutat Vella. "El districte prioritari", segons l'alcalde.

Amb la proximitat de les festes majors de Gràcia, Sants i les de la Mercè a finals de setembre, l'Ajuntament de Barcelona ha fet una crida al "civisme i a la responsabilitat individual" de la ciutadania al carrer. Malgrat que les denúncies per incivisme es mantenen al ritme d'altres anys, alguns fenòmens com els botellons semblen enquistar-se malgrat la reobertura de l'oci nocturn i la fi de les restriccions per la pandèmia que van marcar els dos últims estius. "Hi ha situacions que preocupen", ha admès el primer tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, després de la reunió de control sobre seguretat i civisme per avaluar l'inici de l'agost. El passat dimarts dia 2 va entrar en vigor l'increment de les sancions per botellons. Les de l'ordenança municipal de convivència (sancions lleus), passen de 60 a 100 euros, i les de la llei orgànica de seguretat ciutadana (sancions greus) de 100 a entre 300 i 600 euros. Només en els sis dies que la mesura porta en vigor s'han interposat 747 denúncies, unes 124 al dia de mitjana.

"No baixem dels 70 decibels, amb pics de 76. És un infern". És la crítica desesperada d'un veí del carrer Joaquim Costa del Raval una nit de cap de setmana. Un lament que comparteixen els veïns del carrer Enric Granados, a l'Eixample, on l'acumulació de terrasses (ja n'hi ha tantes com blocs de pisos) i de gent entrant i sortint de locals de restauració fa que a les nits no es baixi dels 60 decibels fins entrada la matinada, segons els mesuraments que fan els veïns, quan la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és que a partir de les onze de la nit no se superin els 45 decibels perquè tothom pugui descansar.