"Primer els de casa" és un lema antiimmigració que va fer fortuna al Principat amb l'empremta de Josep Anglada i la seva Plataforma per Catalunya. Nombrosos dirigents de Vox com el portaveu parlamentari i president provincial de Barcelona, Joan Garriga, així com la diputada Mònica Lora i altres membres com Jordi de la Fuente van formar part de la formació d'Anglada i ara nodreixen l'organització de Santiago Abascal, reciclant lemes com el més emblemàtic. L'ARA ja va revelar l'any passat que Vox havia ressuscitat aquest lema, però ara ha decidit fer un pas més i exhibir-lo arreu de Catalunya amb cartells amb l'eslògan, en català i en castellà. Han fet dos dissenys que han distribuït per províncies.

Fa 23 anys Josep Anglada va fundar el partit xenòfob d'extrema dreta Plataforma per Catalunya (PxC). Aquesta formació, dissolta el 2019, va popularitzar un lema senzill que Anglada va bastir des de Vic, on actualment torna a ser regidor amb un nou partit, Som Identitaris: "primer els de casa". Aquest eslògan, importat de d'altres moviments xenòfobs europeus, va fer fortuna sobretot en la política municipal i es va quedar a les portes d'entrar a la política catalana el 2010 quan per pocs milers de vots no va obtenir representació al Parlament. Aquest any, però, ha ressuscitat al Principat, amb una recuperació perfectament meditada per part de Vox, segons ha pogut saber l'ARA.

“Estem en una situació d’emergència lingüística". El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha comparegut a la comissió de política lingüística del Parlament per reclamar més compromís institucional amb la llengua. Del 2003 al 2018 s’ha passat del 49% de catalanoparlants habituals al 43%. “L’ús i els parlants habituals de català van decreixent", ha sentenciat, tot i que ha afirmat que encara és una situació reversible.

El jutjat d'instrucció número 3 de Reus envia a judici l'antiga cúpula de Plataforma per Catalunya (PxC) per una campanya contra els immigrants que la formació ultradretana va llançar amb motiu de les municipals del 2011. En una interlocutòria de finals d'octubre, el jutge dicta l'obertura de judici oral contra Josep Anglada i dotze exdirigents més de l'extint partit pel suposat delicte de discriminació i provocació a l'odi. La vista es farà en els pròxims mesos als jutjats penals de la capital del Baix Camp, atès que és en aquesta ciutat on l'associació musulmana Watani va presentar la denúncia. El Codi Penal preveu penes d'entre un i tres anys de presó i una multa de sis a dotze mesos per a aquest delicte.

Montserrat Martínez, exmilitant de Plataforma per Catalunya (PxC), ha estat expulsada de la llista electoral de Ciutadans a l'Hospitalet de Llobregat, on ocupava el desè lloc de la candidatura. Fins a finals del 2012 era habitual veure-la als plens de la segona ciutat de Catalunya, donant suport als regidors del partit comandat en aquell moment per Josep Anglada. A la imatge que il·lustra aquesta informació apareix amb Daniel Ordóñez, líder del partit a l'Hospitalet –repeteix com a cap de llista en les eleccions del 24-M– i el mateix Anglada. Tanmateix, Martínez va acabar deixant PxC. Fins aquest dimecres reforçava la candidatura encapçalada per Miguel García Valle, exdirigent socialista i expresident de l'Hospitalet de futbol.

S'acumulen els casos d'exmilitants de Plataforma per Catalunya (PxC) que reforcen les candidatures de Ciutadans (C's) a les eleccions municipals del 24-M. L'ARA va avançar aquest dimarts que la número 10 de la llista de C's a l'Hospitalet, Montserrat Martínez García, havia militat a PxC, i que el número 6 de la candidatura, Javier González Borreguero, també era simpatitzant de PxC i havia assistit a reunions del partit d'ultradreta. A Vilassar de Mar es produeix una situació semblant. L'antic coordinador comarcal de Plataforma al Maresme en l'època en què Josep Anglada dirigia la formació xenòfoba, Juan Carlos Serrano Gil, és el número 13 de la candidatura de C's a Vilassar de Mar, encapçalada per Juan Díaz Delgado. Serrano Gil va ser l'alcaldable de PxC a Pineda de Mar el 2011. El mal resultat electoral a Pineda –no va entrar com a regidor– va fer que el partit decidís rellevar-lo també com a coordinador al Maresme, un càrrec que va ocupar Mònica Lora, regidora a Mataró i que repeteix com a candidata en els comicis del 24-M.

El novembre del 2014 l'enquesta del CIS feia tremolar els fonaments del bipartidisme. Podem se situava en primera posició en intenció directa de vot, per davant de PP i PSOE. En aquella enquesta, Ciutadans obtenia un més que modest suport de l'1,5% en intenció directa de vot, per darrere d'IU, UPyD, CiU i ERC. Sis mesos –i un 'tour' per les televisons– després, el mateix CIS pronosticava per al partit d'Albert Rivera una intenció directa de vot del 13,1%. Paraules majors. Ciutadans es convertia en el quart en discòrdia, presentava llistes en totes les comunitats que el 24-M fan eleccions autonòmiques després d'esdevenir clau per a la governabilitat andalusa i concorria per primer cop en més de 1.000 municipis espanyols. El 2011 va presentar-se en dues autonomies i en 69 municipis. Un creixement meteòric però que té conseqüències, que comencen a aflorar l'última setmana de campanya.

Qui són els de casa? "Tots els argentonins que estan empadronats a Argentona". Així responia la candidata de Plataforma per Catalunya a Argentona, Miriam Esteve, en preguntar-li sobre el seu lema de campanya, 'Primer els de casa'. Però cometia un error de càlcul. Perquè ella ni viu ni està empadronada a Argentona. Per tant, no és de casa? "Sí... a veure, no visc ara mateix a Argentona, però estic en això". D'aquesta manera es presentava davant l'audiència de Ràdio Argentona la candidata dels xenòfobs de Plataforma per Catalunya que, entre altres coses, no va saber respondre qui és la número set de la seva llista.

A les eleccions municipals del 2011, Plataforma per Catalunya registrava un augment de candidatures i vots espectacular i multiplicava per 50 els 1.229 sufragis que havia aconseguit l'ultra Josep Anglada en les eleccions municipals del 2003, que li van permetre entrar a l'Ajuntament de Vic. Després del fiasco en l'intent d'assaltar el Parlament el 2010 –malgrat haver arribat als 75.000 vots, no assolia el 3% mínim per obtenir representació–, el partit d'Anglada, amb 66.000 vots, aconseguia colar 67 regidors en ajuntaments d'arreu del territori, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona. S'alimentava de la desfeta socialista, però feia radicalitzar el discurs antiimmigració del PP, que ara, davant l'auge de C's, mira de recuperar terreny en l'espai que pot deixar orfe una Plataforma per Catalunya decapitada, després de l'expulsió del seu fundador i ànima, Josep Anglada.

Plataforma per Catalunya (PxC) presentarà una querella criminal contra Josep Anglada en els propers dies, segons explica en un comunicat de premsa. La formació xenòfoba portarà el seu antic líder davant la justícia després d'haver auditat la situació financera del partit i la gestió feta per Anglada i haver trobar indicis sobre "diversos delictes de caire econòmic i societari".

El ple d'aquest dilluns a l'Ajuntament de Vic ha evidenciat la divisió interna que hi ha al grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) des que el 8 de febrer la direcció va decidir cessar del càrrec el president, Josep Anglada.

La nova cúpula de Plataforma per Catalunya (PxC) ha sortit al pas aquest diumenge de les acusacions del seu exlíder Josep Anglada i l'ha amenaçat amb sancions de fins a 600.000 euros si pretén utilitzar "de manera fraudulenta" la base de dades del partit per intentar revocar el seu cessament en el càrrec de president aprovat dissabte. En un comunicat, la direcció de la formació xenòfoba afirma que la reunió on es va prendre la decisió no era il·legal, com sí que ho creu Anglada, ja que els Estatuts del partit permeten la convocatòria extrordinària de la direcció si ho sol·liciten el 25% dels seus membres. A més, afirmen que l'expresident de PxC tenia constància de la reunió, tot i que no hi va comparèixer.