Ai, la unitat. No hi ha paraula més masegada, més potinejada en el lèxic polític català. Tot just ahir Miquel Iceta reivindicava el procés d’unitat socialista, que no va ser altra cosa que la supeditació del vell socialisme català als designis del PSOE, deixant pel camí Josep Pallach i la memòria de Serra i Moret. També Josep Tarradellas reivindicava la unitat dels partits catalans, perquè sabia que era l’única manera que tenia de mantenir el seu protagonisme com a president, essent com era un home sense sigles. I la unitat va ser la gran argúcia de CiU per sobreviure al seu daltabaix intern i cavalcar el Procés independentista.

Les crides a la “unitat” per plantar cara al covid-19, a “fer-ho tots junts”, probablement han estat les apel·lacions a què més ha recorregut la necessitat de conscienciar i alhora disciplinar la ciutadania. I hi han participat des dels més alts representants polítics, passant pels mitjans de comunicació i els columnistes compromesos amb aquesta lluita, fins a l’últim piulador anònim que s’indigna a Twitter per les mostres de divisió política i d’indisciplina al carrer. Ja se sap que les grans crisis, arreu del món, solen desvetllar sentiments grupals solidaris, tenyits de caràcter patriòtic.

El setembre comença sense respostes a les mateixes preguntes que vam deixar formulades al juliol. A Catalunya i a Espanya.

El grau d’emancipació de l’Assemblea respecte dels partits és un debat que ha perseguit l’entitat des dels seus orígens. El consens amb el referèndum de l’1 d’Octubre va aparcar temporalment aquesta discussió, però la gestió dels resultats que va fer el Govern i l’arribada d’Elisenda Paluzie a la presidència va suposar un canvi. “L’Assemblea ha de parlar clar si veu que els partits s’allunyen de l’objectiu comú de la independència. I és cert que des del 21-D passen coses amb les quals no ens reconeixem”, deia l’economista en les seves primeres declaracions quan va sortir escollida. Amb el pas dels mesos, el debat sobre la proximitat o la distància amb les formacions representatives de l’independentisme s’ha desfermat, i té una vinculació directa amb el debat sobre com ha de continuar el Procés.

"La situació és paradoxal, la samarreta i el somriures són d’una altra època, però el conflicte polític no. De fet, el conflicte no para de fer-se gran. I espereu-vos amb la sentència. Caldrà trobar actituds i llenguatges nous"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat a fer contactes per prendre el pols polític sobre quina ha de ser la resposta de país davant la sentència del Tribunal Suprem. De fet, ha decidit accelerar les gestions amb l'objectiu de trobar un posicionament unitari a mitjans de juliol. En quins termes s'ha de bastir la resposta? Naturalment, abans que res caldrà valorar el sentit i l'abast de la sentència, que només resultaria acceptable en cas d'una clara absolució que retornés els presos polítics a la vida política amb tots els seus drets garantits. Si això no passa, i no hi ha gaires esperances que passi, el més important i crucial serà que hi hagi una resposta realment de país, és a dir, tan àmplia i unitària com sigui possible. En aquest sentit, el que cal és provar d'incloure en el consens polític i ciutadà el 80% de la societat catalana que no entén l'existència de presos polítics, que no entén que s'estiguin retallant drets i llibertats bàsiques i que no entén que no es pugui resoldre la situació amb una consulta a les urnes.

Ara que per un dia tornen a sonar campanes d’una possible llista única independentista per a les eleccions al Parlament Europeu, més d’un s’ha tornat a fer il·lusions de poder ensenyar al món una candidatura que fregui els dos milions de vots. Ni que sigui per dir hola som aquí, tossudament alçats, sense cap ganes de defallir. Ni de rendir-nos en el clam per la llibertat i pel dret a decidir, malgrat tots els malgrats. Té mèrit il·lusionar-se, encara, després de tants gols absurds en pròpia porta, de tantes coses que hem anat sabent de la ingenuïtat i l’aixecada de camisa de la tardor del 2017. Té un mèrit doble, encara, que en aquesta processó de dies tristos de judici, de mentides argumentades segons un guió escrit amb tinta bruta, de debats de candidats catalans en castellà i de l’allau de promeses repressores de Casado, Rivera i Abascal a cada 'Telediario', la possibilitat d’una llista conjunta entre Esquerra i Junts per Catalunya encara engresqui la parròquia. En la lògica de partits de tota la vida, de mirar per les sigles pròpies i pel seu tros de poder, s’entén que Esquerra, ara que totes les enquestes la donen com a guanyadora, vulgui anar sola al Congrés i, al cap d’un mes, repetir èxit a Brussel·les. El recel entre partits (que encara governen junts a Catalunya) i les tírries entre Junqueras i Puigdemont –i viceversa– fan molt difícil l’entesa. La duresa de la presó provisional i un exili que t’allunya de la realitat, no només dificulten l’acord sinó que impossibiliten una comunicació directa que els pugui retornar a un mínim de confiança. O, si més no, a la generositat que reclamen bona part dels votants independentistes. Com va escriure Josep Maria de Sagarra a 'El cant del poble', l’himne que havia de substituir 'Els segadors' el 1931, potser aquest és el moment en què, a Europa, cal anar-hi amb “un crit i una sola veu”.

]]>

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha reclamat a JxCat i ERC que pactin una estratègia unitària a les eleccions espanyoles perquè, si els seus vots són decisius al Congrés, actuïn com a "minoria de bloqueig" en defensa de la independència de Catalunya. En una entrevista a Europa Press, la líder de l'Assemblea ha argumentat que aquesta minoria de bloqueig hauria de servir per condicionar els seus vots al fet que es reconegui Catalunya com a "subjecte polític" i pugui exercir el dret d'autodeterminació.

]]>

El secretari general de la Crida, Toni Morral, ha atribuït a les direccions dels partits les reticències sobre l'associació, i ha insistit que les bases opinen diferent. "Les cúpules i les direccions protegeixen els seus espais electorals. Les seves estratègies no només volen fer efectiu l'1-O, sinó que tenen altres interessos, també legítims", ha argumentat en declaracions a Catalunya Ràdio. "Però si escoltem la gent, les bases, veiem que hi ha una diferència molt important", ha afegit Morral, que ha tornat a demanar a les formacions independentistes que formin plataformes unitàries de cara a les eleccions municipals.

]]>

El president de la Generalitat, Quim Torra, deixa clar que el 2019 ha de servir per "realitzar el mandat democràtic de llibertat". Així ho ha afirmat al tradicional missatge de Cap d'Any, en què ha remarcat que tant per assolir aquesta fita com per fer front al judici de l'1-O "cal exigir-se ser més forts en la unitat". En un discurs amb records als presos polítics i exiliats, Torra ha afirmat que aquest any que ve serà "decisiu" i ha cridat a "revoltar-se davant la injustícia" i "fer caure els murs de l'opressió". "Els catalans serem allò que vulguem ser [...] Estiguem preparats per a l'any de la llibertat, que ja s'acosta", ha conclòs.

]]>

Ciutadans i el Partit Popular han reivindicat una diada "per a tots" davant la "irresponsabilitat" de Puigdemont amb dos actes de format diferent i deslligats de l'acte institucional de la Diada, que troben que s'ha polititzat. C's ha optat per organitzar una paella popular amb 600 militants, segons l'organització, a Premià de Mar, i els populars han fet una ofrena floral davant del monument de Josep Tarradellas a Barcelona, amb un centenar de persones.

]]>

Solidaritat, igualtat i unió entre tots els espanyols. Aquests són els tres ítems sobre els quals pivota la moció que ha presentat Ciutadans i que ha acabat encenent el Parlament just abans que acabés el ple. El text ha estat rebutjat per una àmplia majoria, però ha desencadenat un intercanvi de retrets entre sobiranistes i unionistes.

]]>

"Yo, Juan Carlos, rey de España". Aquest és el títol del documental sobre la vida del rei Joan Carles que ahir es va emetre a la televisió francesa TF3 i que, encara que va ser coproduït per TVE, la televisió pública espanyola s'ha negat a reproduir. El documental, de més d'una hora i mitja de durada, repassa alguns dels episodis més rellevants de la vida del monarca, des de la seva infància i joventut, passant per la seva implicació durant la Transició, fins a la relació que va tenir amb el dictador Francisco Franco i alguns detalls familiars.

]]>

Nou pas en la lluita contra els desnonaments. L'Ajuntament de Barcelona ha creat la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (Ucer) per prevenir els desnonaments, incorporant un equip de 13 persones amb diferents perfils professionals que reforçaran l'aplicació de la llei d'emergència habitacional i pobresa energètica, aprovada al Parlament al juliol.

]]> El Consell Islàmic de Catalunya i les comunitats musulmanes de Catalunya han fet una crida a estar més units per continuar treballant per la pau, rebutjant "els radicalismes i els extremismes violents".

]]>