El Festival Vívid, dedicat a l’enoturisme a la Costa Brava, celebra aquest mes d’abril la seva 13a edició amb una setantena d’activitats i propostes que connecten vi, natura, enoturisme actiu i benestar. Caminades entre vinyes, rutes guiades, ioga o experiències sensorials conviuen amb tastos singulars i activitats gastronòmiques en una programació dinàmica i vivencial. La programació es pot consultar a https://vivid.costabrava.org/ . D’entre les múltiples propostes, en destaquem les següents:

Els germans Quim i Maria Casellas engeguen el 2026 amb les reformes fetes de l’hotel, situat just damunt del restaurant Casamar. És el projecte que tots dos, juntament amb els pares, es van proposar el 2025 per celebrar els 70 anys de l’establiment que van obrir els seus avis. Els germans estan molt units, i un i l’altre tenen les tasques ben distribuïdes. El Quim és al restaurant; la Maria, a la sala. Tenen un equip de nivell, amb qui comparteixen el compromís per la bona cuina i el bon servei. La història dels avis paterns queda enrere, que van comprar una casa davant de la platja de Llafranc i la van anar reformant per convertir-la en un hotel. Els besavis, catalans, havien emigrat a Berna, Suïssa, on havien obert un cafè, el Cafè Madrid, que avui està tancat. Entrevisto els germans l’últim dia de servei del gener. El sommelier, Àlex Peiró, i el cap de cuina, Ferran Lladó, ja feinegen mentre entrevisto els Casellas. Tornaran a obrir el 27 de març per començar la nova temporada del 2026, en què continuaran treballant els dos menús de degustació i la carta.

A l'estiu l'arribada massiva de turistes i visitants multiplica per més del doble la població de la Costa Brava. Tots els serveis queden alterats per la dinàmica estacional de la comarca i un dels que més pateix és la sanitat. A l'Hospital de Palamós, l'únic del Baix Empordà, el personal sanitari denuncia una situació de "saturació extrema" que col·lapsa el servei d'urgències. Els treballadors lamenten que el centre sanitari, amb una trentena de boxs d'urgència, no pot fer front a tota la demanda dels estiuejants que, mentre estan de vacances, pateixen d'alguna afecció que requereix atenció mèdica.

Estiu rere estiu, la Costa Brava s'omple de barques d'ús recreatiu que fondegen i tiren l'àncora en cales i racons idíl·lics. Sobretot passa al litoral del Baix Empordà, entre Palamós i Begur, on es concentren molts ports i camps de boies amb centenars d'embarcacions amarrades els mesos de juliol d'agost que cada dia salpen a mar, però també més amunt del golf de Roses, en direcció al cap de Creus, on el paisatge és més agrest i salvatge. En tots aquests indrets, les línies de boies grogues marquen el límit que els vaixells no poden superar —quan no hi ha balises, les barques teòricament no poden acostar-se a menys de 50 metres de les roques—. Ara bé, un any més, els ecologistes denuncien que sovint aquestes mesures no es compleixen i que la proliferació de llanxes, iots, zòdiacs i motos d'aigua malmet l'entorn i posa en perill els banyistes que arriben a peu a les cales.

Ja és un clàssic d'estiu de les persones que estiuegen a la Costa Brava (o encara millor, els que tenen la sort de viure-hi). Es tracta de La Santa, el mercat que per novè any consecutiu ocupa el Club Hípic Santa Cristina, a Santa Cristina d’Aro. Allà pots menjar un biquini del Rocambolesc Bikineria de Jordi Roca, gaudir dels seus gelats o passar per la parada de dolços del millor xocolater del món: l'osonenc Lluc Crusellas.

Arriba el ple estiu i, amb la calor d'aquests dies d'agost, no hi ha dubte que el millor pla per passar el dia és allunyar-se de les grans ciutats i anar al mar per refrescar-se. La Costa Brava és el destí de referència a casa nostra i, de punta a punta, s'hi troben un munt de platges precioses per estendre la tovallola, nedar o prendre el sol. Abans o després del bany, però, no pot faltar el moment preuat de seure a la terrassa d'un bon bar o restaurant, amb vistes espectaculars al mar, i gaudir d'unes tapes per dinar, fer el vermut, prendre un còctel o demanar un arròs de peix i marisc d'aquells que deixen petja.

Les casetes de colors perfectament arrenglerades són carn d'Instagram, però també són part de la història del nostre país. De fet, tot l'entorn ho és. Som a un dels paratges més bonics de la Costa Brava, a s'Agaró. La platja fa una lleugera corba i una mica apartat a la banda hi trobem La Taverna del Mar. És un restaurant-marisqueria amb la cuina marinera que li suposem. L'edifici, una petita joia del Modernisme català, combina el color blanc amb el blau marí i va ser inaugurat el diumenge 19 de juliol de 1936 per Josep Ensesa Gubert. Just dos dies després que comencés la Guerra Civil. Així que va quedar abandonat fins que el 1939 el van poder reviscolar. 89 anys més tard, el restaurant gaudeix de molt bona salut gràcies al seu peix fresc (fresquíssim, podríem dir), el bon fer del seu personal i una ubicació envejable. Val a dir també que la família Ensesa hi va fer una important reforma el 2014.

El Barça no és l’únic equip amb dificultats per començar la competició al seu estadi. Des d’aquesta temporada és requisit per jugar a la Lliga F tenir un camp amb gespa natural. Un problema que ha obligat el Badalona Women –Llevant Badalona durant el curs passat– a desplaçar-se fins a Palamós per disputar els seus partits. Les obres al Municipal de Badalona, que des del club apunten que s’haurien d’haver fet aquest estiu, no han començat i l’única solució per continuar a Primera ha estat fer un trasllat temporal.

Hi ha restaurants que són solvència contrastada. Sempre hi menges bé i sempre estan a l'altura del que esperes. Un d'aquests és el Nomo, que des que van obrir el primer local a Jardinets de Gràcia, han estat sempre un referent per menjar sushi i altres plats japonesos de qualitat i a uns preus raonables. El bon fer va provocar que els tres socis, els germans Molina-Martell i el cuiner Naoyuki Haginoya, hagin anat obrint locals sense caure en els vicis dels grups grans. A ells els agrada destacar que, al capdavall, mai han deixat de ser un negoci familiar que s'ha anat professionalitzant.

Un incendi crema des d'aquest diumenge a la tarda una zona boscosa a Mont-ras, al Baix Empordà. Els Bombers van rebre l'avís a les 18:31 h i aquest dilluns a primera hora ja l'han donat per controlat. Durant les últimes hores s'ha treballat en l'extinció de l'incendi, que ha afectat 3,8 hectàrees, amb un dispositiu que ha arribat a ser de 120 efectius de bombers, 27 dotacions terrestres i 9 mitjans aeris.

Ens trobem probablement en un dels llocs més bonics del país. Això es diu aviat, però S’Agaró és una joia paisatgística i històrica que ha estat preservada de la depredació urbanística d’altres zones de la costa mediterrània. En concret som a l’Hostal de La Gavina, hotel històric i icònic, que vinculem amb Josep Pla o Frank Sinatra, un lloc de privilegi cada cop més accessible gràcies a la seva oferta gastronòmica. Repassem ràpidament els tres espais on es pot menjar, de més senzill a més sofisticat, capitanejats per José Pulido. En primer lloc, just quan hi arribes, hi ha una terrassa agradable per menjar-hi tapes (a l’abast de totes les butxaques). Aquesta és la porta d’entrada per a molta gent que després s’anima a tastar els altres dos restaurants. Davant de la piscina, hi trobem el Garbí, que és una autèntica delícia i està obert a tothom; no us faci por entrar-hi. Hi trobareu peix fresc i cuina mediterrània executada sense filigranes però amb precisió. I, finalment, la joia de la corona i el restaurant al qual dedicarem aquest article: el Candlelight.

Sabíeu que uns dels penya-segats més impressionants de la Costa Brava s'amaguen al nord del litoral de Lloret de Mar? Són els de Can Juncadella, entre cala Canyelles i cala Morisca, una joia força desconeguda pel fet que no tenen un camí de ronda que els voregi, com passa amb altres indrets del litoral gironí. Ara bé, hi ha una forma encara millor de descobrir-los a poc a poc, endinsant-te en un espai de gran biodiversitat on es pot contemplar la nidificació del falcó pelegrí, tomates de mar i prades de posidònia. I és fer-ho en caiac. Des de cala Canyelles és possible reservar guiatges pels penya-segats al voltant de la muntanya de Can Juncadella, una gran finca que només ha tingut tres propietaris, fet que ha mantingut bona part de la zona sense urbanitzar.

La llegenda explica que Blanes va vendre Santa Cristina als lloretencs per un plat de llenties. Sigui veritat o mentida, avui en dia costa de creure que, a tocar d'un dels punts més massificats de la Costa Brava, el nucli hoteler de Lloret de Mar, hi hagi un paradís de platges verges gràcies a la ferma preservació dels mateixos habitants, que durant dècades han ampliat la compra de terrenys al voltant del paratge de Santa Cristina per evitar que s'hi fessin urbanitzacions. Sota de l'ermita plena d'exvots de vaixells carregats de joves convertits en indians que van salpar a fer les Amèriques, la platja de Santa Cristina és un oasi només superat per la tranquil·litat de les cales que l'envolten.

Per una banda, la cala m’atrau amb una sensualitat exagerada i fins i tot cruel. Per l’altra, quan arriba el bon temps, el país fa que hi torni espantat. A veure aquest any què em trobaré. Potser hauran asfaltat el camí de ronda, potser hi hauran instal·lat una guingueta amb música i crits a tot drap, o hauran depredat una altra paret de roca per ampliar la via ferrada, o construït més xalets en zona protegida, o potser els responsables municipals hauran restringit encara més l’aparcament al carrer, reservat hivern i estiu per als rics que hi tenen casa i garatge i amb prou feines venen a passar-hi quinze dies.

Amb la progressiva caiguda de les restriccions per la sequera i l’arribada de la temporada de bany, que cada any comença de facto més aviat, els municipis costaners han hagut de decidir si tornen a instal·lar les dutxes a les platges o opten per alguna mena de restricció. Llevat de Sant Pere Pescador i Portbou, on les dutxes i rentapeus de les platges continuaran sense rajar aquest estiu, la majoria dels municipis del litoral gironí han decidit tornar a oferir aquests serveis als banyistes, tot i que en gairebé tots els casos es reduirà el nombre de punts d’aigua i s’incorporaran reductors de cabal. L’objectiu final és rebaixar el consum, en alguns casos fins a la meitat, i conscienciar la població de l’ús responsable de l’aigua davant l’amenaça de nous episodis de sequera extrema pel canvi climàtic. Alguns ajuntaments, com els de l’Escala, Llançà i Sant Feliu de Guíxols, encara no han pres una decisió sobre una qüestió que genera debat: buscar l’equilibri entre el servei públic i l’estalvi d’aigua.

Els dies d'operació tornada, després d’un cap de setmana llarg o un període de vacances, la carretera C-31, coneguda com l’eix costaner, acumula llargues retencions de milers de vehicles que condueixen cap a Barcelona o Girona des del Baix Empordà, especialment des dels pobles de Palafrugell, Calella, Palamós o Platja d’Aro. Per evitar aquestes cues, molts conductors, seguint les indicacions de les rutes alternatives que proposa Google Maps, opten per sortir d'aquesta autovia a l’altura de Platja d’Aro i prendre una drecera per les carreteres interiors que travessen Castell i Santa Cristina d’Aro, fins a reincorporar-se més avall de nou a la C-31, a l’altura de Bell-lloc. Aquesta pràctica, de retruc, ha acabat provocant importants problemes de circulació a dins dels municipis, amb embussos en carrers estrets i poc preparats per assumir aquest volum de trànsit, fet que ha alterat per complet la normalitat dels veïns.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat aquest dijous, al far de Sant Sebastià de Palafrugell (Baix Empordà), el projecte de digitalització de les observacions meteorològiques dutes a terme entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX en nou fars emblemàtics de la Costa Brava. Amb aquest projecte, que ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Girona, s’han aconseguit catalogar i emmagatzemar digitalment un conjunt de 44.168 imatges que contenen les observacions del temps dels fars de Sant Sebastià, el Cap de Creus, Cadaqués, Tossa de Mar, el Port de la Selva, Palamós, Roses, les Illes Medes i Sant Feliu de Guíxols entre els anys 1853 i 1956.

Optimisme al sector turístic català per aquesta Setmana Santa, amb unes previsions d’ocupació molt favorables, que entre Dijous Sant i Dilluns de Pasqua de mitjana superen el 85% i en molts casos freguen el ple. Després d’un març plujós, que ha deixat un paisatge primaveral verd i florit, molts bons gruixos de neu al Pirineu i uns rius exuberants, els clients tenen ganes de sortir a l’aire lliure i gaudir de la natura. Malgrat que es preveu un temps una mica inestable els dies festius, amb sol, núvol i algunes precipitacions, càmpings, apartaments, cases rurals, hotels i la restauració confien que no hi haurà cancel·lacions d’última hora i esperen millorar les dades de l’any passat.

La Costa Brava i el Pirineu de Girona són dos dels territoris ideals per als qui busquen una combinació de natura, cultura i aventura. Des de la costa amb cales amagades fins a les majestuoses muntanyes pirinenques, aquests indrets ofereixen experiències úniques per descobrir paisatges de postal d'una manera diferent, tant per als que busquen plans amb família o bé amb amics. Aquesta primavera, la regió es converteix en l'escenari perfecte per viure propostes singulars. Aquí trobareu opcions per a tots els gustos.

Platja de Lloret - cala Banys