Mentre es disputa la batalla entre Netflix i Paramount per controlar Warner –responsable d’uns 3.700 milions de la taquilla mundial el 2025, poca broma–, la indústria del cinema es prepara per reconquerir una taquilla postpandèmica que segueix sense aixecar el vol. El 2026 Hollywood tirarà la casa per la finestra amb estrenes dissenyades per atreure el gran públic i revitalitzar l’experiència en sales. També hi haurà, com sempre, pel·lícules a la recerca de la glòria artística. I noves obres d’autors com Albert Serra, Greta Gerwig, Pedro Almodóvar, Christopher Nolan i Steven Spielberg.

“Escolta, a tu això no et recorda Tauró?” M’ho pregunta el meu company de butaca mentre gaudim del festival d’aventures, misteri i espurnes de terror Jurassic World. Extinción. I sí, el dinosaure marí, agressiu i veloç, murri, voraç, venjatiu, conté matisos d’homenatge a l’esqual imaginat fa mig segle per Steven Spielberg. Homenatge explícit? Doncs podria ser perfectament. El guionista de la novíssima entrega de la saga juràssica és David Koepp, responsable dels guions de la primera i la segona entrega, amb Spielberg, no cal dir-ho, impregnant totes i cada una de les arestes i els porus de la gruixuda pell dinosàurica. Tauró, un dels films més importants de la història del cinema, ha complert cinquanta anys. Torna al cinema per temps limitat el pròxim 29 d’agost i és l’oportunitat per trencar el malefici de qui encara no l’hagi pogut gaudir mai. I a sobre en pantalla gran! I a sobre en dates estiuenques, per poder imbuir-se més de l’esperit de la pel·lícula, situat en plena canícula en un poblet costaner a rebentar de banyistes que veuen trencada la seva tranquil·litat per culpa del tauró blanc entossudit a saciar la fam a còpia de carn humana. Són molts els estímuls que hi ha en aquesta obra d’art, injectada de mítica per tot arreu, influent fins al moll de l’os, eternament jove.

El 1975, a Hollywood, es va posar de moda un acudit: “Què té les dents blanques, guanya milions de dòlars, devora les dones i no és Warren Beatty?”, la resposta era Jaws, la pel·lícula de Steven Spielberg del tauró assassí que queixalava banyistes que nedaven innocentment al mar. Aquest 18 de febrer Tiburón fa 50 anys. Ja fa mig segle de la seva estrena. Una pel·lícula que va provocar un punt d’inflexió en la manera de consumir el cinema i que es va convertir en una icona de la cultura popular.

El 13 de novembre del 1971, Steven Spielberg va estrenar el seu primer llargmetratge al canal ABC, que al veure el bon resultat d’El dimoni sobre rodes va estrenar la pel·lícula als cinemes. 53 anys després, un Spielberg torna a estrenar opera prima, i ha passat al Festival de Sitges, que aquest divendres ha acollit la première mundial de Please don’t feed the children, el tens thriller de terror distòpic de Destry Allyn Spielberg (Los Angeles, 1996), la filla del director de Tauró.

1. Als Estats Units, Bruce Springsteen és gairebé un sant laic, i no només per als votants del Partit Demòcrata. Al llarg de la seva vida professional i personal no ha comès cap errada remarcable. És un bon músic i, pel que sembla, també un bon home. Se li poden fer ben pocs retrets. Les seves cançons parlen de la dignitat de la gent normal i corrent (parlo pel que he llegit: no en conec ni una, tret d'aquella de Born in the USA). Tot just aterrar a Barcelona, va ploure generosament: els sants laics, ja ho veuen, també fan miracles. Si la sequera persisteix, se l'hauria de retenir al territori fins que els pantans catalans estiguin com a mínim al 70% de la seva capacitat, al·legant força major o alguna altra excusa administrativa per l'estil.

Bruce Springsteen no va conquerir Barcelona ahir, perquè ja ho va fer el 1981, al Palau d’Esports. Ahir, a l’Estadi Olímpic, Springsteen es va limitar –i no és poca cosa– a refermar el seu regnat com l’artista internacional amb una connexió més intensa i viva amb el públic barceloní. El concert va ser un nou capítol d’una història d’amor de més de quatre dècades que ha viscut moments històrics com el retrobament amb la E Street Band del 1999 al Sant Jordi, íntims com els dos concerts al Tívoli o emocionants com el d’ahir, enèsima demostració de poder i carisma.

L'expectació mediàtica es respira aquest divendres als carrers de Barcelona, on fotògrafs i periodistes s'han llançat a la caça dels matrimonis Obama i Spielberg. L'expresident dels EUA, el director de Hollywood i les seves parelles, Michelle Obama i Kate Capshaw, estan dedicant el dia a una visita cultural de la ciutat mentre esperen que es faci fosc per assistir a la veritable cita que els ha reunit a la capital catalana: el primer dels dos concerts de Bruce Springsteen a l'Estadi Lluís Companys, amb els quals donarà el tret de sortida a la seva gira europea.

La visita a Barcelona de Bruce Springsteen per fer-hi dos concerts aquest cap de setmana i la corresponent invitació als seus amics Barack Obama i Steven Spielberg han revolucionat Barcelona. Dijous a la nit, poca estona després que l'expresident nord-americà i el director de cinema arribessin directes dels EUA al Gran Hotel La Florida de Barcelona, van decidir sortir a sopar. Reunits ja amb Springsteen –que també s'allotja al luxós hotel barceloní del Tibidabo– van fer acte d'aparició al restaurant Amar, l'espai gastronòmic més emblemàtic de l'Hotel El Palace de Barcelona, l'antic Ritz.

Arriba una de les dates més assenyalades per al cinema en l'àmbit mundial, la 95a edició dels premis Oscar, al Dolby Theatre de Los Angeles. L'esdeveniment acull les estrenes més destacades del 2022, tot i que algunes no s'han pogut gaudir fins al 2023, com ara Almas en pena de Inisherin i Tár. Si, com l'Acadèmia, també voleu decidir quines són les vostres cintes preferides, us indiquem on podeu veure les nominades a millor pel·lícula d'aquest any.

Potser Steven Spielberg ja no convoca multituds als cinemes amb les seves pel·lícules –la recent Los Fabelman, la seva pel·lícula més personal, no ha funcionat a la taquilla nord-americana ni a la catalana–, però la seva presència és suficient per omplir de gom a gom la sala de premsa d'una Berlinale que aquest divendres lliura al director un Ós d'Or d'Honor per una carrera extraordinària que ja porta cinc dècades sense aparent desgast. “No ha canviat el que sentia quan feia pel·lícules de petit –diu Spielberg–. Quan m'arriba un guió o una idea que m'agrada molt, l'excitació que sento sobrepassa la resta de coses excepte el naixement dels meus fills”.

Durant més de 50 anys, Steven Spielberg ha dirigit pel·lícules sobre tots els temes imaginables: taurons, dinosaures, extraterrestres –amistosos i hostils–, pirates, espies, soldats i herois tant històrics com imaginaris. Pocs cineastes poden igualar la seva gamma. Però fins ara sempre havia evitat un tema: ell mateix. Los Fabelmans és una pel·lícula plena d’encant i dolorosament íntima sobre una família basada en els Spielberg. Un retrat de la joventut del director que també explica la història d'un matrimoni que es desfà, i que arribarà als cinemes aquest cap de setmana.

En una escena aparentment anecdòtica de Los Fabelman, Steven Spielberg porta el seu jove alter ego a un cinema de barri on es projecta L’home que va matar Liberty Valance. En aquest western crepuscular, John Ford va exposar la seva concepció del cinema com a fàbrica de mites originaris. Un ethos que cristal·litzava en una mítica frase pronunciada per un periodista que recordava el crepuscle de l’Amèrica primitiva (encarnada per John Wayne) en mans del progrés social i tecnològic que representa James Stewart. “Quan la llegenda esdevé un fet, imprimeix la llegenda”, afirmava el reporter interpretat per Carleton Young.

Sorpresa a les nominacions dels Oscars: una comèdia de ciència-ficció tan imaginativa com extravagant, Tot a la vegada a tot arreu, lidera la cursa dels premis de l'Acadèmia de Hollywood amb onze nominacions, incloent-hi les de millor pel·lícula, direcció i guió original. L'èxit del film de Dan Kwan i Daniel Scheinert s'explica també per les seves quatre nominacions interpretatives: millor actriu (Michelle Yeoh), actor secundari (Ke Huy Quan) i un insòlit doblet en categoria d'actrius secundàries (Stephanie Hsu i Jamie Lee Curtis). "Gloriosa, exuberant, ridícula, emotiva, excessiva", deia la crítica de l'ARA Maria Adell d'una pel·lícula en què una dona (Yeoh) lluita per "salvar el seu matrimoni, reconnectar amb la seva filla, quadrar els comptes de la seva empresa, fer la declaració de la renda i impedir que un ens devorador de mons acabi amb tots els universos existents".

"La meva cita preferida és d'una anarquista nord-americana anomenada Voltairine de Cleyre", diu Tony Kushner (Nova York, 1956). Estem parlant en un banc d'una zona tranquil·la de Central Park, a Nova York, just darrere de l'estàtua de William Shakespeare. Kushner és un citador entusiasta que apel·la a figures famoses i obscures del passat com si fossin vells amics. La frase en qüestió, que potser és de De Cleyre o potser no i que pot ser o no ser exactament com la cita Kushner, ara és una de les meves cites preferides de Kushner: "Atreveix-te a participar en el gran error històric del teu temps".

'West Side story'

(4,5 estrelles)

Direcció: Steven Spielberg. Guió: Tony Kushner a partir del llibret d'Arthur Laurents. 156 min. Estats Units (2021). Amb Ansel Elgort, Rachel Zegler i Ariana DeBose. Estrena als cinemes

]]>

Ahir va fer cinquanta anys que una obra mestra es va estrenar als Estats Units. L’any 1971, una obra mestra? Doncs sí, recordo que fa anys llegint segons quines revistes de cinema puristes, encarcarades i elitistes a més no poder, semblava que els anys setanta haguessin sigut un erm, una dècada perduda, una ximpleria. I si parlaven dels vuitanta ja no us dic res. Doncs sí, el mateix any d’altres obres mestres com La taronja mecànica, French Connection, Mort a Venècia i Harry el Brut, es va estrenar El diable sobre rodes, la primera pel·lícula del gran, l’immens Steven Spielberg. El títol original és Duel, però per a nosaltres, per obra i gràcia d’un distribuïdor ocurrent -Filmayer la va estrenar a casa nostra- sempre serà El diable sobre rodes. La història del conductor d’un cotxe assetjat sense fre ni compassió per un tràiler gegant el conductor del qual s’ha sentit ofès quan el cotxe ha tingut la gosadia d’avançar-lo. Quina sensació tan genial poder descobrir per primera vegada aquesta obra de culte, influent i mítica, rodada en només tretze dies i que ha esdevingut un símbol. Tal vegada una de les cinc o sis opera prima més icòniques de la història del cinema.

]]>

Els temps en què Steven Spielberg volia excloure de la cursa dels Oscars les pel·lícules produïdes per plataformes de streaming sembla que han quedat enrere. Netflix ha anunciat avui que ha arribat a un acord de col·laboració amb Amblin Partners, la productora que lidera el director de La llista de Schindler. Gràcies a l'acord, Amblin produirà almenys dues pel·lícules a l'any per a Netflix durant un període de temps encara no especificat, segons avança la revista Variety. En contrapartida, Netflix donarà suport econòmic als projectes de Spielberg i la seva productora.

]]>

La nostàlgia s'ha convertit en un element imprescindible de la ficció televisiva i es materialitza en la resurrecció de sèries que van triomfar en altres temps o en productes que tiren d'estètiques passades. Apple TV+ no s'ha pogut resistir ni a la tendència ni a l'efecte enlluernador d'un gran nom com Steven Spielberg i estrena aquest divendres Amazing stories, el reboot de Cuentos asombrosos, la sèrie dirigida pel director de La lista de Schindler entre el 1985 i el 1987.

]]>

El verano es tiempo de adrenalina, y los parques de atracciones son un gran generador de esta sustancia. Los más arriesgados, inmersivos, divertidos y emotivos salpican la geografía mundial con propuestas muy diversas. Hay espectadores dispuestos a ser lanzados a más de 120 kilómetros por hora boca abajo y otros que prefieren un paseo entre las recreaciones más icónicas del cine. Todo vale para poner las emociones a flor de piel y disfrutar como niños pequeños. Como hay que recorrer miles de kilómetros para disfrutar de estos parques de atracciones, hacemos una selección de algunos de los mejores que hay actualmente para que no tengas que viajar muy lejos.

]]>

Després que Steven Spielberg hagi anunciat una campanya per excloure les pel·lícules de les plataformes de 'streaming' als Oscars, Netflix ha respost el cineasta amb l'afirmació: "Nosaltres estimem el cinema". En un missatge publicat a Twitter, la plataforma es defensa així de les crítiques de Spielberg i altres veus del sector contra aquells films que no han passat per les sales de cinema, sinó que s'estrenen directament a la televisió. Sense mencionar directament Spielberg, Netflix llista algunes de les coses que, diu, ells "estimen": "L'accés a les pel·lícules de les persones que no poden assumir el cost d'una entrada, o bé que viuen en municipis on no hi ha sales de cinema. Donar la possibilitat a tothom de gaudir del cinema a qualsevol lloc i de manera simultània. Proporcionar als cineastes més maneres de compartir l'art. Aquestes coses no són excloents".

]]>