El cap de setmana vinent l’Hospitalet de l’Infant tornarà a convertir-se en punt de trobada per als amants de les construccions amb la celebració de la quarta edició de l’HospiBrick & Click, la fira conjunta de LEGO i Playmobil més gran de Catalunya. En l’edició anterior la fira va rebre prop de 6.000 visitants, tant del municipi com d’altres punts de Catalunya i de ciutats com Saragossa, Bilbao, València o Sevilla.

Unes 1.500 persones, segons fonts municipals –3.000, segons els organitzadors– s’han manifestat aquest dissabte a Barcelona malgrat la pluja per reclamar millores en les condicions laborals del personal del cicle educatiu de 0 a 3 anys. La manifestació, que ha començat davant l’edifici de Correus i ha finalitzat davant el Parlament, ha estat convocada per la Plataforma 0-3 de Catalunya sota el lema "0 excuses, 3 raons: justícia, equitat i futur".

L'Escola Tres Pins de Barcelona es troba enmig de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. La tranquil·litat que regna en aquest entorn idíl·lic s'ha vist alterada des de l'octubre passat per la presència d'un home que llançava pedres contra l'escola, veïns, famílies i autobusos, tal com ha avançat El món a RAC1 i ha confirmat l'ARA. Des d'aleshores, les famílies han viscut atemorides: "Fa mesos que vivim amb por", explica la M., mare d'una nena de l'escola i membre de l'AFA. Ara els Mossos d'Esquadra han detingut l'individu que coincidia amb el perfil descrit, i asseguren que, des de l'arrest, "no s'ha registrat cap incident similar".

El 2022 Daniel A. Abrams, catedràtic de psiquiatria de la Universitat Stanford, va publicar a The Journal of Neuroscience la recerca sobre què passa al cervell de nois i noies als tretze anys: deixen d’activar-se els centres neuronals implicats en les sensacions de recompensa quan senten la veu de la mare. En canvi, quan senten veus no familiars se’ls activen les xarxes neuronals associades a sensacions agradables. Per tant, quan els pares creuen que els fills no els escolten, no és una simple suposició, la ciència ha demostrat que segurament no els estan escoltant.

He manllevat el títol del llibre escrit pel pedagog Philippe Meirieu per escriure aquestes reflexions sobre la complexitat que suposa fer entrar els infants al món de l’escrit. És un llibre breu, recollit a la nova col·lecció Minerva que ha editat l’Associació de Mestres Rosa Sensat, recuperant el nom de la col·lecció que a principis del segle XX oferia la Diputació de Barcelona i més tard la Mancomunitat de Catalunya.

El fotògraf Fadi A Thabet va captar una imatge que per si sola diu moltes coses: l’afany d’un exèrcit per destruir una infància, i la resistència d’una nena, l'Amira, que va sortir corrents de casa seva, perquè hi queien les bombes, amb una única cosa a les mans: els seus llibres de text, el seu futur. La història de l'Amira la recull Un crit pels infants de Gaza. Veus, imatges i testimonis del genocidi (Ara Llibres), coordinat i amb pròleg de Txell Feixas i Cristina Mas, que ahir es va llegir al Teatre Lliure. El llibre porta les veus de persones que des de la mateixa Gaza, però també des de fora, parlen d’aquesta infància sota les bombes i del fet que l’exèrcit d’Israel ha esborrat el futur d'unes 20.000 criatures i adolescents. Amb aquesta lectura, dirigida per Alícia Gorina, el Lliure se sumava a una acció solidària que forma part de la campanya Actua x Palestina.

La classe de les Llimones i la classe de les Maduixes d’una escola de Barcelona agafen posició en uns bancs col·locats al mateix escenari. Mestres i acompanyants els demanen silenci i ordre perquè la funció està a punt de començar. "No piqueu de peus". "Ara començarà", "Estigueu atents". "Xxt. Fem silenci, si us plau". Davant seu comença un espectacle de putxinel·lis senzill i tendre, amb música en directe, una il·luminació cuidada i una escenografia detallista que els fa viatjar en un univers totalment nou: la vida del Numa i el conill de drap que li regala la seva mare i amb qui viu tot d’aventures imaginàries.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona una dona de 42 anys presumptament relacionada amb una organització que cobrava fins a 10.000 euros a menors migrants a canvi d'ajudar-los a arribar fins al nord d'Europa. Els investigadors han conclòs que aquest grup criminal seguia un mètode "perfectament organitzat" per cobrar als menors a canvi de viatjar des de Somàlia fins a països nòrdics acompanyats d'un adult que els facilitava passaports, mòbils i targetes bancàries.

S'acaba l'any i arriba una de les millors èpoques per fer i anar al teatre en família. La majoria d'escenaris del país s'omplen amb els nostres estimats Pastorets, imprescindibles a qualsevol agrupació teatral. Però més enllà del clàssic per excel·lència, els programadors omplen les sales professionals de propostes atractives per als infants. Des del nou espectacle del Mic fins a clàssics com El petit príncep i del circ dels Raluy al de l'Ateneu Popular 9 Barris, aquestes són les produccions més llamineres per apropar-se als teatres durant les festes de Nadal.

"Un refugi de calma i serenitat". Això és el que ofereix un conjunt d'allotjaments rurals situat al cor de la regió francesa del Loira, que compta amb piscina i jacuzzi. Aquí els clients poden gaudir de les instal·lacions sense sentir crits infantils. L'establiment s'anuncia clarament com a allotjament adults only, així que els nens hi tenen prohibida l'entrada. Un càmping de la Dordonya també prefereix deixar fora els menors d'edat. "A diferència dels càmpings familiars, populars per oferir activitats d'animació constants, el nostre càmping sense infants ofereix una alternativa tranquil·la", destaca la seva pàgina web.

La tornada a l'escola pot mostrar símptomes que puguin fer pensar que els nens tenen problemes oculars, per exemple, a l'hora de veure la pissarra, llegir llibres o, fins i tot, jugar. Per aquest motiu, els experts en oftalmologia pediàtrica de l'IMO Grup Miranza, clínica oftalmològica de referència a Barcelona, recomana revisar la salut ocular dels infants des del seu naixement i, a partir dels tres o quatre anys, cada any. Encara és més convenient fer coincidir una valoració de la salut ocular amb l’inici del curs escolar, per comprovar que els infants no tenen problemes de visió que puguin dificultar el seu aprenentatge.

Tornar a veure la Beth emociona. De mirada vital i somriure contagiós, ja parla pels descosits, va a la piscina i juga amb la Berta, la seva germana petita. L’ARA ha seguit el seu cas des que, amb poc temps de vida, va haver de passar 16 mesos ingressada a l'UCI pediàtrica de la Vall d’Hebron (un dels ingressos més llargs fins a aleshores en aquesta unitat del centre) a l’espera d’un trasplantament de cor. Després de sobreviure vuit mesos connectada a un aparell d’assistència ventricular, finalment, va arribar un nou cor per a la Beth, en una jornada carregada d’esperança, por i incertesa, que es va dur a terme amb èxit. Han passat al voltant d’uns dos anys d’aquell “tornar a començar” i la família manté una dedicació incansable per atendre les necessitats de la petita i també les de la Berta, que s’ha convertit en l'estímul més gran per a la seva germana. Per a tots quatre el millor estiu possible és senzillament estar, estar junts i estar bé.

Mentir per sobreviure. Autoenganyar-se. Mentir perquè els altres no es fiquin en la seva vida. Mentir com a rebel·lió per continuar vivint com ella vol. La Sara, la protagonista de La mentidera (Més Llibres), la novel·la amb la qual debuta Eva Pitarch, menteix constantment. El seu marit creu que va a treballar, però bada pels carrers de Barcelona o es tanca al pis de l'àvia. La Sara és incòmoda, perquè recorda constantment els morts, entre ells la seva filla de sis anys. En canvi, els altres s'obstinen que ha de deixar-los enrere.

Has pensat mai per què sempre diuen que “la llet és bona per créixer”? No és cap mite: la llet és un aliment clau per créixer sans, forts i amb energia. A més, forma part d’una alimentació saludable que ens ajuda a viure millor. La seva riquesa en calci, proteïnes i vitamines la converteixen en una beguda ideal per enfortir ossos i dents, cuidar els músculs i ajudar el cos a defensar-se millor.

Després de posar punt final al curs escolar, una agrupació d'ONG europees ha publicat el seu informe anual, Clean Cities, sobre l'accessibilitat infantil en diferents ciutats europees. La presència de carrers escolars, carrils bici protegits i límits de velocitat a 30 quilòmetres per hora són els tres factors principals per avaluar les condicions de les urbs per assegurar una vida sana, segura i amb els recursos bàsics a l'abast de tots els nens.

Qui no s’ha trobat en la situació de preguntar alguna cosa a algun infant o jove i rebre, gairebé de manera sistemàtica, una mala resposta, com si estigués enfadat constantment? Aquesta actitud sempre respon a alguna situació i només cal rascar una mica per saber a què es deu i com es pot reconduir. Tal com assenyala Laura Aut, psicòloga i directora del centre Psilaut, cal entendre que qualsevol expressió dels infants vol transmetre alguna cosa: és una reacció i, sovint, una manera de comunicar una necessitat, encara que es faci d’una manera poc adequada.

T’has preguntat mai per què els grans sempre diuen que “menjar fruita i hortalisses és molt important”? Aquests aliments són imprescindibles en una alimentació saludable i ajuden als infants a créixer sans, forts i plens d’energia. De fet, incloure-les diàriament i en les quantitats recomanades redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, intestinals, d’obesitat i, fins i tot, algun tipus de càncer, i garanteix una bona aportació de vitamines, minerals, fibres i aigua, i unes substàncies beneficioses anomenades fitoquímiques, que són petits escuts protectors que el cos utilitza per defensar-se del que és dolent.

Segur que algun amic us deu haver explicat que recorda coses que li van passar quan tot just tenia un any de vida. Altres potser van més lluny i parlen d’experiències anteriors, fins i tot dels primers dies després del part. La ciència fa temps que diu que tot això és fals: el consens és que la ment humana no forma records fins als dos o tres anys (en alguns casos excepcionals podria ser una mica abans). Qualsevol imatge anterior a aquesta data, segurament l’hem construïda a partir del que altres persones ens han explicat, però no pot venir d’experiències pròpies. O sí? Un nou estudi, publicat recentment a la revista Science, qüestiona aquest dogma i proposa que el cervell està preparat per memoritzar des d’abans del que crèiem.

Decoració única, activitats dirigides per entretenir la mainada, menjar variat i, com a colofó, un detall per als convidats perquè s’emportin un record d’aquest dia. Una festa de revista (o, millor dit, instagramejable) –i també amb un cost econòmic important, segurament–. Però qui és realment el protagonista de la celebració? Els progenitors (per lluir-s’hi) o l’infant que fa un any més? Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, ens acosta, amb els seus consells, a una festa d’aniversari genuïna: sense gaires complicacions i on la criatura participi –sota criteris i valors de la família– en la presa de decisions. “És essencial la seva implicació. No només per decidir, sinó també per corresponsabilitzar-se i fer coses”, subratlla. “Com més simple i senzilla sigui la festa, més la posarem a l’abast de l’infant: en canvi, si l’allunyem del que el nen pot decidir i participar serà una festa per quedar bé –i tot serà moníssim–, però serà més difícil que la senti seva”.

“Un dia a l’escola vam saber que un company del nostre fill estava en acollida. Ens va semblar molt bonic. Anys més tard, una amiga ens va parlar del procés i vam decidir fer el pas.” Així comença el relat de la Mayra. Ella i el Pepe, la seva parella, han tingut tres fills. A més, van decidir fer-se família d’acollida i fins ara s’han fet càrrec de set nadons. Són una de les famílies que acullen prop d’un miler d’infants a Catalunya, tot fent les funcions que temporalment no pot fer la seva família d'origen.