Fa quaranta anys, la nit del 13 de novembre del 1985, Colòmbia va viure una de les seves tragèdies més grans: l’erupció del volcà Nevado del Ruiz. Després de gairebé set dècades d’inactivitat, el volcà es va despertar i, tot i les advertències dels científics, el país no estava preparat per a la catàstrofe. Una allau de fang i roques –baixant des de 5.000 metres sobre el nivell del mar– va sepultar la ciutat d’Armero, al departament de Tolima, la va esborrar del mapa i va causar la mort de més de 23.000 persones. Aquella nit, el rostre d’Omaira Sánchez, una nena de 13 anys que va quedar atrapada al fang, es va convertir en el símbol mundial del dolor i de la impotència davant la natura. L'Omaira va acabar morint, envoltada dels serveis d'emergència, impotents al veure que no podien salvar-li la vida. Les seves paraules de comiat, amor i esperança a Informe semanal, de TVE, van impactar tota una generació a la qual el record de la seva mirada intensa segueix interpel·lant.

El volcà Etna, situat a l'illa italiana de Sicília, ha entrat aquest dilluns en erupció amb una forta explosió que ha deixat anar fluxos piroclàstics, és a dir, una mescla calenta de gasos, cendra i fragments de roques, cosa que ha desfermat el pànic entre la multitud de turistes que caminaven per una zona pròxima, segons es veu en vídeos compartits a les xarxes socials. L'erupció ha generat una immensa columna de fum visible des de diverses localitats. Per exemple, des de Catània –al sud de Sicília– es veia perfectament, però, malgrat això, l'aeroport de la ciutat s'ha mantingut operatiu.

La matinada de dimecres el cràter del sud-est de l'Etna ha entrat en una nova fase eruptiva, amb explosions, vessaments de lava i núvols de gasos i cendres. Segons l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d'Itàlia (INGV), les fonts de lava del que es considera el volcà més actiu d'Europa han arribat entre els 200 i els 300 metres d'altura per sobre dels respiradors del cim del cràter.

Després de quatre anys sense activitat, l'Etna ha tornat a entrar en erupció aquests darrers dies. Durant el matí d'aquest dijous, les autoritats han elevat el nivell d'alerta de verd a groc, després d'un augment dels tremolors i la detecció d'una freqüent activitat estromboliana fins al cràter del volcà. Val a dir que aquests nivells d'alerta són relativament baixos i no provoquen grans canvis pels veïns de l'illa. De fet, aquest augment tan sols afecta els alpinistes.

Una nova erupció volcànica ha posat en alerta Islàndia, que ja va patir els efectes de la lava ara fa un mes.

L'erupció dilluns de la fissura volcànica de Sundhnjukagígar, situada al sud-oest d'Islàndia, va posar el punt final a gairebé un mes i mig d'especulacions entre els geòlegs islandesos sobre la possible aparició d'un nou volcà a la península de Reykjanes. Per als habitants de la petita població pesquera de Grindavík, de 4.000 habitants, que va ser evacuada el 10 de novembre, ha estat un malson. La lava va brollar amb virulència a tres quilòmetres escassos dels límits de la ciutat. Ara ja no brolla i les autoritats han permès a qui ho vulgui, assumint el seu propi risc, tornar a casa per passar les festes de Nadal. Però alerten que potser d'aquí a dues setmanes hi haurà un altre volcà.

La contaminació de gas i cendra provocada per l'erupció d'un dels volcans del sistema volcànic Fagradalsfjall, situat al sud-oest d'Islàndia, amenaça potencialment la capital del país, Reykjavík, que entre aquesta nit de dimarts i primeres hores de dimecres se'n podria veure envoltada, han advertit els experts. El Fagradalsfjall ha entrat en erupció la passada nit de dilluns, a les 22.17, hora local (23.17 a Catalunya), segons l'Oficina de Meteorologia nacional (Met). L'esclat ha tingut lloc després de setmanes d'intensa activitat sísmica al subsol de la península de Reyjanes, fins a provocar un espectacle meravellós i paorós alhora de magma i rius de lava.

Les autoritats d'Indonèsia han elevat aquest diumenge al màxim nivell l'alerta per l'erupció del volcà Semeru, un dels més actius del país, que ha obligat a evacuar unes 2.000 persones. De 3.676 metres d'altura, el volcà està situat al sud-est de l'illa de Java, la més poblada de l'arxipèlag, que aquest dissabte va registrar un terratrèmol de magnitud 5,7 a l'escala de Richter. Fa dues setmanes l'illa ja havia patit un fort moviment sísmic, que va provocar més de 300 morts i 8.000 ferits. Indonèsia està situada sobre l'anomenat Cinturó de Foc del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica en què cada any es registren uns 7.000 terratrèmols.

1. Londres. Què s’ha enterrat a Londres? Una reina? Una època? La desmesura d’un ritual que estira l’estètica dels temps de les monarquies absolutes, la voluntat de fer-ne un esdeveniment universal i irrepetible com a testimoni de la singularitat britànica, i l’assistència massiva dels líders convidats carreguen de significacions un moment que sembla irrepetible. Elisabet II se’n va després d’haver presidit la caiguda en pendent de la influència del Regne Unit al món, reduïda al mínim amb el Brexit. La sortida de la Unió Europea és un cas ben singular d'automutilació: la renúncia a una quota important de poder –l’enorme influència que Londres tenia en les institucions europees, amb uns professionals hàbils com ningú en la gestió de la complexa maquinària de la Unió– com a preu d’un moviment d’autocomplaença patriòtica.

Just aquest dilluns, 19 de setembre, es compleix el primer aniversari de l’erupció del volcà Cumbre Vieja, a l'illa canària de La Palma. I tot i que fa tan poc temps, la vida s'hi comença a obrir camí. Malgrat els més de 200 milions de metres cúbics de lava expulsada per la vintena de boques que es van arribar a obrir i els gairebé 10 milions de material piroclàstic en forma de gasos, cendres i roques repartits per tota l'illa, és possible veure a ull nu com van rebrotant els boscos de pi canari prop de l’àrea més al sud d’alguna de les boques. No deixa de ser un indici de recuperació lenta i progressiva de la salut perduda per una erupció que es va allargar 85 dies i que va fer créixer l’illa uns centenars d’hectàrees. Això no implica que el volcà s’hagi adormit o estigui inactiu. Hi ha proves prou clares que segueix actiu. Avui encara no es pot descartar una nova erupció.

La casa, dues finques de plataners, un petit celler i cinc apartaments turístics que llogava a l'estiu. Cinquanta anys de feina i tota una vida desintegrada sota la lava. Agustín Leal no es treu del cap aquell 19 de setembre d'ara fa un any, un diumenge havent dinat en què tot va canviar a l'illa canària de La Palma amb l'esclat violent del volcà Cumbre Vieja.

Moltes persones a Tonga van fugir de les onades gegants provocades per l’erupció volcànica submarina, corrent terra endins o directament enfilant-se a un arbre. Ara, però, el problema és un altre: un núvol dens de cendra cobreix els tres arxipèlags d’aquest estat de l’oceà Pacífic. A conseqüència d’això, durant els quatre dies posteriors a l’erupció, va ser impossible que cap vol de socors pogués aterrar a l’aeroport principal del país. El primer avió ha arribat aquest dijous. Ha tardat tant perquè les forces armades de Tonga han necessitat més temps del previst per poder netejar a mà la pista d’aterratge, bàsicament perquè no parava de caure cendra del cel. 

El govern de l'illa de Tonga admet que el tsunami causat per l'erupció volcànica en aquest arxipèlag del Pacífic Sud ha causat "un desastre sense precedents". En el primer comunicat des de l'erupció de dissabte, que va deixar les illes incomunicades, l'executiu confirma la mort d'almenys tres persones en el tsunami, que va colpejar amb onades de fins a 15 metres diverses illes. Les tres primeres víctimes de l'erupció del Hunga Tonga Hunga Ha'apai identificades són una dona britànica, una dona de 65 anys de l'illa de Mango i un home de 49 de l'illa de Nomuka. Segons l'executiu, totes les cases de l'illa de Mango han desaparegut i a la de Fonoifua només han quedat dues edificacions dempeus.

Aquesta matinada s'han difós les primeres imatges de la destrucció causada per l'erupció del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai, al Pacífic sud, que han pogut captar els avions militars de reconeixement enviats per Austràlia i Nova Zelanda. Des de dissabte, l'arxipèlag de Tonga està incomunicat i les organitzacions d'ajuda humanitària i els països veïns treballen per intentar avaluar la magnitud de la tragèdia. La Creu Roja de Nova Zelanda calcula que més de 80.000 persones podrien estar afectades pel tsunami que va colpejar les costes de Tonga pocs minuts després de l'erupció. Això suposaria que tres quartes parts de la població de l'arxipèlag, de 105.000 habitants, estarien afectades. L'ONG avisa, però, que "l'abast total dels danys a Tonga i moltes illes properes encara s'ha de determinar". L'erupció del volcà, que va llançar vapor i cendres a uns 20 quilòmetres d'altitud, va provocar un núvol de 260 quilòmetres de diàmetre. El coordinador de l'ONU, Jonathan Veitch, desplaçat a Fiji, apunta a l'emissora que hi ha àrees on encara no han pogut contactar, en un territori format per 169 illes, moltes de les quals elevades només uns metres sobre el nivell del mar. Per ara s'han confirmat oficialment dos morts, un dels quals una ciutadana britànica.

L'arxipèlag de Tonga, al Pacífic sud, ha quedat incomunicat després que un tsunami provocat per la violenta erupció d'un volcà submarí arribés a les seves costes aquest dissabte. Els danys han sigut "significatius", segons ha indicat aquest diumenge la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, a l'espera de tenir dades oficials per part de les autoritats de Tonga, que no ha reportat informació sobre possibles víctimes.

La violenta erupció d'un volcà submarí prop de Tonga, al Pacífic sud, ha provocat un tsunami a les costes d'aquesta illa i ha fet activar les alarmes en diversos països, alguns situats a milers de quilòmetres, com els Estats Units i el Japó. En aquest últim s'han hagut d’evacuar milers de persones hores després per diversos tsunamis a les costes del Pacífic. Però ni les autoritats de Tonga ni de cap altre país afectat han informat de víctimes o de danys importants.

La televisió està engegada i dos presentadors carregats de lluentons i brillantina expliquen el funcionament de les campanades. Al centre de la taula, cinc vasos preparats amb els 12 grans de raïm. Hi ha ampolles buides i d'altres que esperen pacients a la nevera per destapar al punt de la mitjanit. Només amb aquests detalls podria ser el sopar de Cap d'Any de qualsevol família, però quan amplies la mirada de seguida veus que no ho és. La taula és de càmping, les cadires també. Ningú va mudat, al contrari. "¿Què vol dir que no penses celebrar Cap d'Any? Estem vives, això és el més important!". L'Olga ho té claríssim i ha acabat convencent la seva amiga, l'Ana, per celebrar-lo tots junts. "Som amics des de fa més de 15 anys, ens coneixem de fer viatges amb la caravana per La Palma i les altres illes canàries". Aquest vehicle vacacional, símbol d'alegria i de bones estones fins ara, els fa de casa des de fa tres mesos. I el que els queda, això no ho sap ningú.

Tot i que l'erupció del volcà de La Palma es va donar per acabada el dia de Nadal, després de 85 dies i vuit hores d'activitat, els veïns continuen mirant amb preocupació el seu futur. Més de 7.000 persones continuen desallotjades i fa una setmana en la zona d'exclusió es detectaven nivells letals de gasos tòxics. Aquest dilluns es començarà a estudiar el pla de reallotjament dels afectats, que es farà de manera "segura, ordenada, gradual i progressiva", anunciava aquesta setmana el conseller del govern canari Julio Pérez, director del Pevolca.

A La Palma els veïns aguantaven la respiració aquesta setmana perquè el millor dels auguris es complís per Nadal i el Cumbre Vieja s’adormís completament després de tres mesos d’erupció, la més llarga en aquesta illa canària des que hi ha registres. Aquest divendres els científics van corroborar, un dia més, els “signes d’esgotament” del volcà, tant directes en superfície com procedents dels sistemes de vigilància, i, segons els seus càlculs, si aquesta inactivitat es mantenia en les següents 24 hores, es podria donar per acabat l’episodi volcànic: el millor regal per als residents, que han vist com la lava arrasava la geografia i com edificis, plantacions o carreteres quedaven sepultats sota tones de magma i cendra. Aquesta última nit, però, l'illa ha registrat tres terratrèmols –imperceptibles per a la població– a la zona afectada per l'erupció i els científics no descarten que es produeixin més sismes que sí que siguin perceptibles. Amb tot, des del comitè científic del Pevolca han anunciat aquest migdia el final de l'erupció del volcà de Cumbre Vieja després de 85 dies. El comitè avisa que, si bé l'erupció s'ha acabat, l'emergència continua.