La sala barcelonina Barts (Barcelona Arts on Stage), que va tancar l'abril del 2022, tindrà una segona vida en forma de festival al Poble Espanyol. Del 28 de juny al 24 de juliol, el festival oferirà concerts de Beat, la banda que formen els músics Steve Vai, Adrian Belew, Tony Levin i Danny Carey i que recupera el llegat de l'etapa dels vuitanta de King Crimson. El cartell internacional continua amb ZZ Top, icones del rock nord-americà; els escocesos Belle & Sebastian, referents de l'indie pop; Biffy Clyro, una de les bandes més influents del rock alternatiu europeu de les últimes dues dècades; Elvis Crespo, referent actual de la música llatina; i God Save the Queen, que reinterpreta el llegat de Queen.

Una boy band té data de caducitat? Si ho jutgem pel nombre de fans que es van reunir aquest dissabte a l'Alma Festival per veure Take That la resposta és que no. La banda britànica de pop, segurament la més popular dels anys 90, va actuar al Poble Espanyol en la seva versió més reduïda –ara la formen només Gary Barlow, Mark Owen i Howard Donald, sense Jason Orange i el molt popular Robbie Williams– i amb els integrants molt allunyats de la paraula boys (nois) i instal·lats en la maduresa, que per alguna cosa passen dels 50. Això sí, els èxits més celebrats van ser els que cantaven i ballaven quan tenien vint anys, amb les honroses excepcions de temes com Patience i Shine, de l'àlbum del seu primer renaixement, Beautiful World (2006).

El guió era clar: la nord-americana Chan Marshall, àlies Cat Power, interpretaria el mateix repertori que va fer Bob Dylan al Regne Unit el 1966. És a dir, en aquells concerts de fa 58 anys amb els músics del que després seria The Band, amb una primera part acústica i una segona elèctrica. Concerts com el del 17 de maig al Free Trade Hall de Manchester, quan un espectador va cridar "Judes", emprenyat per l'encarnació de Dylan com a àngel tèrbol del folk elèctric. Cat Power va fer aquelles mateixes 15 cançons el 5 de novembre del 2022 al Royal Albert Hall de Londres, un altre escenari d'aquella gira, i el resultat es pot escoltar en el disc Cat Power sings Dylan: the 1966 Royal Albert Hall Concert (2023). Per tant, l'actuació de dimarts al Poble Espanyol, dins de l'Alma Festival, tenia infinitat d'atractius. Per exemple, poder escoltar cançons que Dylan fa anys que no canta en directe... També era molt estimulant el format acústic/elèctric, perquè permetia viatjar a un dels moments fonamentals de la història de la música popular del segle XX. I, esclar, per damunt de tot, fins i tot per sobre de l'ombra de Dylan, hi havia una artista extraordinària.

Impecable. Així es pot descriure amb una sola paraula el concert amb què la nord-americana Sheryl Crow va inaugurar dilluns el Festival Alma, la continuació del Festival de Pedralbes que des de l'any passat es fa al Poble Espanyol i que enguany programa actuacions d'Alice Cooper, Queens of the Stone Age, The Divine Comedy, Cat Power i Jamie Cullum, entre d'altres. La cantant de Missouri, que no visitava Catalunya des que va actuar al Doctor Music Festival d'Escalarre el 1997, va desplegar un repertori de grans èxits que el temps ha convertit en estàndards del country-rock amb un innegable ganxo pop. Precisament l'èxit que va aconseguir als anys noranta, sobretot amb discos com Tuesday night music club (1993), la van allunyar de l'onada del country alternatiu, tot i que hi havia molt d'alternatiu en la manera de fer d'una cantant excel·lent i, encara que no es destaqui prou, una magnífica storyteller que ha remenat temàtiques com la solidaritat amb les persones transgènere, tal com va recordar ahir en presentar Hard to make a stand, del disc Sheryl Crow (1996).

Sensacions confrontades en el concert d'Andrés Calamaro al Poble Espanyol. El reclam era poderós: un repertori centrat en Honestidad brutal (1999), un dels millors i més temeraris discos de rock de la història. 16 de les 22 cançons que va tocar ahir, divendres, pertanyen a aquell doble àlbum, fruit de tempestes emocionals i narcisisme politoxicòman. Hi va haver respecte a aquell material tan incandescent i una notable correcció instrumental a càrrec d'un sextet vestit de rock, però va faltar nervi en la interpretació, com si els 25 anys que han passat hi haguessin posat una distància insalvable. Tanmateix, una distància terapèutica, perquè les autoritats sanitàries segurament no recomanarien continuar vivint intensament dins d'aquella gàbia d'obsessions malaltisses, amors perduts, relacions abonyegades, retrets corrosius i autoindulgència narcòtica. Tampoc tindria sentit demanar al Calamaro de 62 anys que festegi l'abisme com ho feia a finals dels noranta.

"Avui, rock'n'roll", va advertir Chris Isaak al principi del concert al Poble Espanyol. També va haver-hi simpatia, una molt notable interpretació vocal i instrumental i diferents aproximacions al llibre de l'amor, concretament als capítols sobre cors trencats. A més a més, clàssics propis tocats amb elegància i pulcritud vintage, i versions de Roy Orbison, Elvis Presley i James Brown per refrendar la genealogia. En aquesta segona cita del Festival Alma després de la de Fito Páez, manava la sensació d'estar vivint en un refugi més enllà del temps. Només un parell de bromes a propòsit de Harry Styles, que a la mateixa hora estava cantant a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, van trencar l'encanteri d'estar vivint en una atemporalitat màgica.

D'entre tota la música independent assimilada per la indústria de masses als anys noranta, el hardcore melòdic (o punk rock californià) va ser dels més ridiculitzats. Poc valorat pel cànon, semblava un moviment massa juvenil i amb una estètica que podia absorbir qualsevol, per exemple Avril Lavinge. Però el cert és que aquella camada de grups no només van deixar un bon grapat de discos perfectes, sinó que també van ser l'entrada a altres bandes que, aquestes sí, l'acadèmia ha considerat rellevants culturalment parlant, com Fugazi i Jawbreaker. A més, a diferència d'altres estils, que van abraçar les majors com a Benvingut, Mister Marshall, el hardcore melòdic va mantenir un bon batalló de grups que van refusar els cants de sirena de les multinacionals per continuar cavalcant en la independència, amb segells com Epitaph primer i Fat Wreck després. De tots aquests noms, els millors, més coherents, especials i carismàtics, amb el permís dels Descendents, van ser els NOFX, que aquests dies comencen a acomiadar-se dels escenaris amb un triple concert al Poble Espanyol de Barcelona.

Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpte autor de l'agressió sexual a una noia al Poble Espanyol de Barcelona el passat 11 de març. Segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA, la policia catalana el va arrestar dijous passat a l'Hospitalet de Llobregat. La víctima, una estudiant estrangera de 19 anys, sortia aquella nit de festa en aquest recinte d'oci de la muntanya de Montjuïc. Era al local Input i cap a les cinc de la matinada va decidir tornar a casa. Va sortir de la discoteca i en un dels estrets i foscos carrers del Poble Espanyol un home la va atacar per sorpresa.

L'avís ha arribat poc abans de les 5 de la matinada. Una noia de 19 anys ha estat brutalment agredida poc després de sortir d'una coneguda discoteca al recinte d'oci del Poble Espanyol de Barcelona. Els primers a atendre la jove han estat els vigilants de seguretat del mateix establiment que, en veure l'estat de la noia, també han trucat a la policia i als serveis d'emergència.

El Poble Espanyol es va construir en un temps rècord: 13 mesos. Havia de ser un gran museu efímer a l'aire lliure que mostrés l'Espanya més tradicional als visitants de l'Exposició Universal de Barcelona del 1929, però pràcticament un segle després els seus 107 edificis continuen incòlumes a Montjuïc. Al principi es va fer una primera maqueta a partir de fotografies i documentació d'arxiu, però els impulsors del projecte aviat van veure que aquell seria un poble sense ànima i que necessitaven anar als llocs. Dit i fet. Miquel Utrillo, enginyer, pintor, crític d'art i cap del projecte; Xavier Nogués, dibuixant i pintor, i Francesc Folguera i Ramon Reventós, arquitectes, van pujar a un Hispano-Suiza i en un mes van recórrer 600 poblacions de la geografia espanyola. Al cotxe hi duien les maletes, dues càmeres de fotografiar, aquarel·les, una màquina d'escriure... Van fer dos viatges més –de quinze dies cadascun–, i trepitjar el terreny va fer que el projecte canviés de cap a peus. El periple d'aquells quatre homes entusiastes i el making-of de la construcció del Poble Espanyol es poden resseguir des d'avui i fins al 25 d'abril a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic

Poble Espanyol. Cruïlla XXS. 29 de juliol

En el temps del covid qualsevol gest és una qüestió moral. Ho és, per exemple, la mascareta ben posada i el gel fregant les mans abans que una persona t’acompanyi fins a la cadira que tens assignada a la plaça Major del Poble Espanyol. La bona predisposició del públic davant els requeriments de l’organització de concerts com els del Cruïlla XXS denota el triomf d’una moral solidària; fins i tot els que per edat podrien sentir-se immortals combreguen amb la disciplina pandèmica. I no és fàcil, perquè la música en directe viu també dels imprevistos, de la rauxa sense patró i del contacte físic. Ni la innocència del ball del fanalet està permesa en aquest estiu víric.

]]>

La línia evolutiva del punk-rock californià fa temps que traça una recta sense pendents, més plana i previsible que travessar la Ruta 66 en cotxe automàtic. Porten una pila d'anys sense moure's un mil·límetre del cànon marcat per la santíssima trinitat dels grups de punk més melòdic dels anys 80 (Descendents, Husker Dü, Bad Religion), un estereotip acabat de definir per la flota de la dècada posterior, les bandes que van aprofitar el vent favorable de la música alternativa per passar de tocar en cases okupades a ser estrelles internacionals, com Green Day, The Offspring i NOFX.

]]>

Fa deu anys, Crystal Fighters van conquerir el món amb les accelerades i ballables Xtatic truth i I love London, dos clàssics de l’última fornada de la nu rave ; una escena que va renovar el pop comercial britànic de maneres indies. El trio de Londres, famós entre altres coses per l’ús de la txalaparta (un instrument de percussió del folklore basc) a les seves cançons, no ha parat de créixer des d’aquells inicis en què la seva música anava passada de revolucions. Molt més reposats i mainstream, però amb les mateixes ganes de passar-ho bé, els Crystal Fighters actuals fan servir l’hedonisme que sempre els ha caracteritzat com un instrument de canvi i resistència. “L’escapisme pot ser revolucionari: el fet de mostrar a la gent que hi ha alguna cosa més enllà del món obscur en què vivim. Les grans corporacions i els polítics estan portant el planeta cap a llocs molt foscos, i una manera de lluitar contra tot això és escriure cançons que facin feliç la gent i que aportin una mica de llum. La revolució necessita música que l’inspiri per poder canviar les coses”, explica Sebastian Pringle, líder de la banda.

]]>

L'esperat retorn d'Els Catarres ha hagut d'esperar més del que ells mateixos haurien volgut. No només per l'any i mig que han estat parats, treballant en un nou disc, sinó també perquè l'estrena de 'Tots els meus principis', el quart treball del trio d'Aiguafreda, estava prevista per al 24 de març, el dia en què havien d'actuar al terrat del l'Oficina de Turisme de Girona, inaugurant el Festival Strenes. El concert, però, es va cancel·lar per solidaritat amb els últims diputats del Parlament de Catalunya empresonats. Amb aquests antecedents, la cita d'aquest divendres al Poble Espanyol, monopolitzant el Cruïlla de Primavera, tenia una flaire especial: primer concert de la temporada i entrades exhaurides amb setmanes d'antelació.

]]>

El músic Lenny Kravitz actuarà al Poble Espanyol de Barcelona el 5 de juliol. El concert forma part d'una gira europea que també el portarà a actuar al WiZink Center de Madrid el 4 de juliol, segons ha anunciat Live Nation. El músic nord-americà publicarà el seu onzè disc, 'Raise vibration', aquesta primavera.

]]>

Tant els Txarango com la majoria de les 10.000 persones que van exhaurir les entrades per als dos concerts al Poble Espanyol estan en condicions de forçar la màquina. Qui sap si de nit i de dia, com cantava el Gato Pérez, però segur que sí durant una hora i tres quarts, que és el que va durar aquest divendres una actuació que va demostrar un cop més el domini escènic del grup i la capacitat per establir una connexió amb el públic que sembla indestructible.

]]>

El festival Bona Nit Barcelona tornarà al Poble Espanyol el dissabte 11 de juny. Després d'una edició a les Glòries, en què volien ser un festival gratuït, sostenible i 'family friendly', en la quarta edició tornaran al recinte d'origen. Les primeres 500 entrades a 30€ ja estan disponibles.

]]>

Després de moltes "negociacions i incertesa", la cantant islandesa Björk oferirà, el proper 24 de juliol, un únic concert a Espanya, al Poble Espanyol de Barcelona, segons ha informat aquest dijous la promotora, Live Nation Barcelona. "Després de moltes negociacions i incertesa de si vindria o no i davant la impossibilitat de fer-ho a la Plaça del MACBA, finalment, ha confirmat la seva única actuació a Espanya", explica Live Nation en una nota de premsa.

]]> Mark Knopfler actuarà al Poble Espanyol de Barcelona el 31 de juliol del 2015. L'escocès hi presentarà el seu nou àlbum, 'Tracker', que es publicarà el gener de 2015. Les entrades es posaran a la venda a un preu de 60 euros aquest dijous.

]]>

Elvis Costello actuarà a Barcelona aquest estiu, el 26 de juliol al Poble Espanyol, a més de passar per Sant Sebastià i Madrid els dies 25 i 17 de juliol. Presentarà el seu repertori al costat de la banda The Imposters. L'autor de 'My Aim is True' repassarà els seus trenta-cinc anys de carrera i els seus últims discos, entre els que es troben títols com 'The river in reverse' (2006) o 'National Ransom' (2010).

]]>